Buscador

Encontrado(s) 2197118 resultado(s)
Encontrada(s) 219712 página(s)

Adaptació urbanística del Camí dels Horts a la riera de Sant Cugat

  • Martínez Manchón, Carlos
L’adaptació urbanística del Camí dels Horts a la Riera de Sant Cugat resulta de la necessitat principal d’adequar-la al trànsit de vianants i de tornar-li les característiques naturals pròpies; ja que alguns indrets aquestes han estat alterades (per un procés urbanitzador de la riera, per haver-se eliminat o modificat la vegetació existent o bé, perquè no s’han mantingut complertes les comunitats vegetals i animals del seu ecosistema). Aquesta zona de Cerdanyola del Vallès es composa de diferents horts que pertanyen al Parc Natural de Collserola, i es pretèn connectar-la amb la serra de Galliners i en prolongació amb la serra de Sant Llorens i amb el Parc Tecnològic del Vallès. Amb això, s’aconseguirà unir un territori natural i protegit com és Collserola, amb un territori urbanitzat com és el Vallès. Les obres a realitzar es composen inicialment d’una neteja i esbrossada del terreny per a delimitar i adequar els camins existents; l’estabilització dels talussos resultants per a poder sembrar-los posteriorment; la creació de conduccions de drenatge de les aigues de la riera;i la creació d’una zona d’estada, camins i rampes molt suaus pavimentades amb lloses de formigó i rematats amb la incorporació de mobiliari urbà i la plantació de nova vegetació. Aquestes actuacions afavoriran la interacció dels ciutadans amb la natura, permetent l’accés als vianants i facilitant l’observació de l’entorn i el gaudiment d’un paisatge amb vegetació i ecosistemes de ribera, amb la creació de zones d’estada amb mobiliari urbà i vegetació autòctona. Les actuacions proposades a més, afavoreixen la integració paisatgística amb l’entorn existent, ja que la vegetació que es plantarà són espècies autòctones (plàtan, salze blanc, pollancre, pi pinyoner i aloc). Uns ajudaran a marcar el recorregut, altres ajudaran a crear les zones d’estada i uns altres, donaran un toc de color a tot l’entorn. A més, el manteniment a realitzar tant als elements de paviment, com al mobiliari urbà com a les espècies vegetals, és mínim.
Proyecto:


Soterrament d'un tram de la Riera de Targa i dels Torrents Daniel iu Lloveres al TM de Vilassar de Dalt

  • Pages Bargallo, Roger
La particular configuració del Maresme fa que en el moment de pluges intenses discorri una gran quantitat d’aigua pels torrents, secs la major part de l’any. El municipi de Vilassar de Dalt es troba situat al voltant de dues rieres, la Riera Targa i la Riera Salvet, que s’utilitzen com a vials urbans. Això provoca que carrers molt freqüentats tant pels vehicles com pels vianants es converteixin en moments de pluja en autèntics rius. Com a antecedent a aquest projecte hi ha el “Pla Director de Protecció contra avingudes del Maresme” i el “Projecte de soterrament de les Rieres Targa i Salvet, des de la seva confluència fins al límit del casc urbà“ de l’any 1993, redactats ambdós per la Junta d’Aigües. El present projecte contempla el soterrament del tram de la Riera Targa i dels torrents Daniel i Lloveres des de la seva confluència amb la Riera Salvet. fins al límit aigües amunt del nucli urbà. Aquest projecte té com a objecte definir i valorar les obres necessàries per a canalitzar la Riera Targa i els Torrents Daniel i Lloveres des de la confluència amb la Riera Salvet, fins el límit aigües amunt del nucli urbà.
Proyecto:


Projecte de remodelació de la plaça de la Trinitat al districte de St Andreu de Barcelona

  • Pérez Navarro, Neus
El projecte té per objecte fer una renovació del paviment actual en un estat greu de degradació tal i com es pot veure a l’Annex núm 2: Reportatge fotogràfic. La Plaça de la Trinitat, es un espai qualificat urbanísticament com a 6a, és a dir, un parc o jardí urbà. Es troba dins el barri de Trinitat Vella al districte de Sant Andreu de Barcelona. Està envoltada, pel carrer Turó de la Trinitat en la seva cota més alta, pel carrer Mare de Deu de Lorda en la seva cota més baixa, i entre la façana de l’església i el carrer Madriguera. Emmarcat dins del barri, ens trobem amb una plaça que ha estat històricament punt de reunió i esbarjo, així com les celebracions corresponents a l’ubicació de l’església com a única façana llindant amb la Plaça, actualment a banda de l’església ens trobem també amb l’edifici parroquial al seu costat. La situació actual, visible gràficament al reportatge fotogràfic, mostra un estat de degradació de l’actual paviment molt avançat. Per aquest motiu, s’origina el plantejament d’una reparació d’aquest paviment com a primera alternativa. L’alternativa “0”, consistent en no fer cap actuació, queda totalment rebutjada en veure l’estat de la plaça i la quantitat de persones que en fan ús d’aquest espai diàriament. La segona alternativa, a banda d’arreglar el paviment, i per mitjà de l’estudi del projecte, detecta altres problemes existents a la plaça, com és el no cumpliment total del codi d’accessibilitat, impedint a les persones amb mobilitat reduïda l’accés per mitjà d’algun itinerari alternatiu fer ús de la plaça. La segona alternativa, es basa principalment en disposar de les rampes adients per tal de crear un itinerari adaptat. La tercera alternativa, i d’ara en endavant solució adoptada, contempla la reparació del paviment, un nou itinerari de rampes, en aquest cas doble, iniciant les rampes per les dues cantonades del punt alt de la plaça, confluint a la zona central i continuant l’itinerari en direcció a la cantonada entre el carrer Madriguera i el carrer Mare de Deu de Lorda. D’aquesta manera aconseguim: dos itineraris adaptats per a millorar la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda, una millora del flux peatonal dirigit a l’estació de Metro de Transports Metropolitans de Barcelona que trobem al final del carrer Madriguera. Es generen també noves zones d’esbarjo diferenciades per camins, com són la zona de paviment que alberga la façana eclesiàstica, una zona per a jocs infantils més allunyada del vial que la que trobem actualment a la plaça, i una zona d’esbarjo amb cadires i taules, per a tots als públics que hi vulguin fer ús.
Proyecto:


Residència Universitària al 22@

  • Alemany Gelabert, Maria Antònia
Proyecto:


Diseño del proceso de fabricación de un nuevo sistema retrovisor instalable en el interior del automóvil

  • Recio Pascual, Héctor
En el presente documento se estudia el proceso de fabricación de un nuevo sistema retrovisor instalable en el interior del automóvil. Se inicia con una descripción del diseño del retrovisor que se realizó con anterioridad en un estudio previo y se explica su funcionamiento para que el lector comprenda el nuevo sistema de retrovisión propuesto. Seguidamente se procede a hacer un breve estudio sobre los materiales actualmente más utilizados en el sector automovilístico para la fabricación de los retrovisores interiores. Por lo que al proceso de fabricación se refiere, se realiza un estudio completo que incluye materiales, formas, alternativas, sistemas de verificación y dimensiones de las partes que componen el retrovisor por separado. Posteriormente se procede a explicar el proceso de montaje del retrovisor. En el estudio económico se analizan todos los aspectos necesarios para poder proceder a iniciar el proceso de fabricación del producto. Finalmente se realiza un estudio ambiental introduciendo el sector automovilístico para proseguir con el análisis general de los materiales que componen el retrovisor. Para mostrar el producto final se realiza una simulación en 3DStudio del retrovisor y un prototipo básico del producto final.
Proyecto:


Estudi d’un amplificador classe D

  • Mujal i Colilles, Enric
disenyar i muntar un amplificar classe D de baixa frequència (fina a l'audio, 20 KHz), amb un sistema adaptatiu analogic per compensar desequilibtis de càrrega.
Proyecto:


Diseño de una estación meteorologica autónoma gestionada mediante mensajes SMS

  • Luján de Francisco, Jorge
El objetivo del TFC es el diseño de un sistema electrónico para la adquisición y transmisión de los parámetros físicos típicos de una estación meteorológica. Los parámetros meteorológicos medidos han sido elegidos por su fácil interpretación por un usuario, a fin de detectar posibles lluvias, niebla, heladas, riesgo de incendios, etc., todo ello sin necesidad de desplazarse al lugar del emplazamiento. La estación meteorológica puede ser emplazada en cualquier lugar, tanto en zonas urbanas como en rurales, o campos, donde no se dispone de red eléctrica para su alimentación ni una red de comunicaciones por cable. Dicho proyecto consta de un desarrollo de hardware que engloba el diseño de los circuitos de captación, el acondicionamiento de los sensores, la comunicación con el sistema GSM, la unidad central de procesado y la alimentación. El software desarrollado para la estación meteorológica controla la gestión de los usuarios, los niveles de batería, los sensores y las comunicaciones. Como características principales cabe destacar: - El sistema de alimentación autónomo mediante paneles solares y baterías. A fin de poder emplazar el sistema en cualquier ubicación y su autorregulación para disminuir el consumo. - El sistema de comunicaciones inalámbrico, vía red de comunicaciones GSM instaladas por las compañías telefónicas. Consiguiendo una movilidad total para su emplazamiento. - La facilidad para los usuarios a la hora de enviar sms a fin de conocer alguno de los parámetros de la estación meteorológica y establecer parámetros de alarma. El objetivo final es la gestión eficaz de los recursos del sistema a fin de lograr un funcionamiento simple, autónomo y de un tamaño reducido para su libre ubicación.
Proyecto:


Anàlisi de l'impacte visual d'estructures lineals, aplicació al T.A.V., variant carretera nacional i línia d'alta tensió (l'Arboç, Tarragona), Visual impact analysis of lineal structures. Aplication to high velocity railway national road and high tension line (l'Arboç - Tarragona)

  • Cervantes Casado, Carme
L'objectiu d'aquesta tesina consisteix en quantificar l'impacte visual que provoquen diverses obres de tipus lineal, com una línia de tren d'alta velocitat, una carretera i una línia de transport d'energia elèctrica, mitjançant el programari VImpacte. L'estudi es centra en el municipi de L'Arboç (Tarragona)
Proyecto:


Buscador avanzado