BUSCADOR RECOLECTA

Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d' Educació Social 'Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat', corresponent al bloc d'entrevistes, on nois i noies adolescents d'entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb el plaer. Les preguntes que se'ls hi plantegen son: tipus de plaer que coneixes, què és un organisme, què és i on es troba el punt G i hi ha zones del cos més sensibles, 2484.mp4 2484.mp3

Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d' Educació Social 'Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat', corresponent al bloc d'entrevistes, on nois i noies adolescents d'entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb el sexe segur. Les preguntes que se'ls hi plantegen son: què és, els mètodes anticonceptius, píndola del dia després, vies de transmissió de malalties, la marxa enrera, conseqüències, pros i contres de l' avortament, el ginecòleg i la ginecòloga, el llevador i la llevadora, l'uròleg i la uròloga i el dermatòleg i la dermatòloga, 2485.mp4 2485.mp3

En aquest vídeo es pot veure una persona d'origen pakistanès comptant fins a trenta amb les mans en panjabi, emprant els tres segments que es poden distingir en els dits com a resultat de les línies. Aquesta pràctica és present en diversos països, especialment en els que tenen població musulmana, 2889.mp4 2889.mp3

Nocions bàsiques relacionades amb l' entorn tecnològic de la Universitat de Girona i de la Biblioteca (Intranet, paraules de pas, xarxes socials, dispositius mòbils, correu-e ...), 3174.mp4

Documental sobre els 40 anys de la Facultat d'Infermeria a Girona (1974-2014). Han participat: Sergi Bonet, Rosa Núria Aleixandre i Cerarols, Josefina Patiño Masó, Pep Brito, Juli Muñoz, Margot Mató, Montserrat Sargatal, David Ballester Ferrando, Asun Condom, David Oliver, Marta Lloveras, Omar Habbab, i Marta Puigvert, 3680.mp4

Material complementari del Treball Fi de Grau (TFG): Felip Díez, Gerard. (2014). Una Nova manera d'entendre l'arxiu audiovisual. Disponible a: http://hdl.handle.net/10256/10070, Crear, gravar i arxivar històries, històries reals, històries d’indrets, de persones, de fauna, de flora, històries gastronòmiques. Crear un banc de memòria de diferents regions. Donar sortida a la necessitat de crear centres d’arxius audiovisuals que col·laborin i treballin amb eficàcia i amb la voluntat de conservar el patrimoni cultural de les diverses zones que conformen el nostre territori, 3694.mp4

La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica que permet a una màquina comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a l’humana. El vídeo-assaig, estructurat en dues parts, exposa algunes teories sobre aquest fenomen i estableix un diàleg amb la seva representació audiovisual, sobretot cinematogràfica. Després del pròleg en què es mostra l’interès artístic i científic pel cos humà de Leonardo da Vinci i la seva voluntat de dissenyar un home mecànic, comença la primera part titulada Treballadors/Esclaus amb un breu recorregut per l’imaginari romàntic de Frankenstein (la transgressió de les lleis de la física amb la creació d’una vida artificial) i els autòmates (les formes primitives de programació) per situar l’espectador en un futur caracteritzat per la plena convivència entre robots i humans. En aquest context, els robots es posaran al servei de la humanitat desenvolupant diverses tasques i seran dissenyats per establir una interacció emocional amb les persones, desdibuixant progressivament els límits que els separen. La visió positivia d’aquest escenari futur troba el seu revers sinistre amb l’explotació sexual de la màquina “femenina” i l’incertesa de les conseqüències derivades d’aquesta convivència. És per això que l’interludi presenta algunes qüestions clau per afrontar els problemes sorgits de les relacions home-màquina a través de les “tres lleis de la robòtica” descrites per Isaac Asimov des de la ciència ficció i també per establir-ne els límits amb el test de Turing, així com un breu incís sobre la possibilitat de generar humor de manera artificial. La segona part titulada Nosaltres/Vosaltres explora el desenvolupament total de la IA i les seves conseqüències, com la transformació total de l’existència humana, amb la singularitat tecnològica com a tema principal. Una situació futura que comportaria un canvi de paradigma difícil de preveure actualment. La singularitat és definida des de la visió optimista d’aquells que creuen que la fusió entre l’home i la màquina i l’aplicació absoluta de la IA resoldria problemes vitals com la malatia, la pobresa, els recursos naturals, etc. i possibilitaria l’assoliment de l’eternitat com un pas més de l’evolució de l’espècie humana. En canvi, la visió més pessimista contempla un escenari distòpic en què l’humanitat perdria el control i sería dominada per les màquines. Finalment, també es mostra la visió escèptica que considera la singularitat com un relat de ciència ficció i subratlla la necessitat de definir amb precisió a què ens referim quan parlem de màquines intel·ligents., 3887_2.mp4

En aquest vídeo es pot veure una persona d’origen xinès comptant amb les mans de l’1 al 10. Veiem els gestos associats a cada número, l’ideograma corresponent, i també podem escoltar i llegir com es diu cada número en xinès mandarí. És interessant observar la proximitat que hi ha entre gestos i ideogrames. D’altra banda, el número 10 es pot expressar de tres maneres diferents, dues de les quals amb una sola mà, 3951.mp4

En aquest vídeo es pot veure una persona d’origen xinès comptant amb les mans de l’1 al 10. Veiem els gestos associats a cada número, l’ideograma corresponent, i també podem escoltar i llegir com es diu cada número en wu (una llengua de la Xina). Els gestos són els mateixos que quan es compta en xinès mandarí, però els noms dels números canvien, evidentment. És interessant observar la proximitat que hi ha entre gestos i ideogrames. D’altra banda, el número 10 es pot expressar de tres maneres diferents, dues de les quals amb una sola mà, 3952.mp4

En aquest vídeo es pot veure una persona d’origen xinès comptant ràpid amb les mans fins a quaranta, amb un moviment d’obertura i tancament fet amb els dits de la mà en un ordre concret, 3953.mp4