Resultados de investigación

Els testimonis que apareixen en el podcasts no estan identificats per tal de preservar-ne el seu anonimat, Informació dels projectes amb els que treballem • RERURP: REsistències RURals: crisi socio-ecològica, desenvolupament territorial i futurs alternatius als Pirineus - rerurp.cat/ca/ • Defensores Territorials: web pròximament, Recomanació Literària: La potencia feminista o el deseo de cambiarlo todo, de Verónica Gago - traficantes.net/libros/la-potencia-feminista, Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés. Veu recomanació literària: Carolina Mejía, Quart capítol de la primera temporada de "La Terra Batega: apunts per un món mobilitzat", un podcasts sobre emergència climàtica, lluites i resistències. El capítol es titula “reCOSint el territori”, que és el nom que duien els tallers inspirats en la metodologia "cuerpo-territorio" que es van fer amb els col·lectius per explorar els conflictes i les resistències que estan duent a terme al territori de Catalunya. I què és aquesta metodologia? D'on surt? Quines potencialitats té? I quins reptes? Parlarem amb la Catalina Quiroga, antropòloga coneixedora de cuerpo-territorio i part de l'equip del projecte. Coneixerem el procés de creació de l'obra de teatre inspirada en les entrevistes i que ha sigut la manera d'introduir el cos i les emocions en aquests tallers. I també introduirem RERURP, un projecte sobre resistències al Pirineu i el projecte de Defensores Territorials de Farmamundi, Aquest projecte ha estat finançat per l’Instituto de las Mujeres sota la convocatòria Subvenciones públicas destinadas a la realización de investigaciones feministas, de género y sobre mujeres 2022, dins del projecte FEMART: "Género, conflictos socio-territoriales y cambio climático: una exploración desde el arte y la perspectiva ecofeminista" (14-7-ID22), 13

En aquest episodi apareixen les següents persones: Camila del Màrmol - acadèmica: antropòloga social i professora a la Universitat de Barcelona Mercè Valls - presidenta de l’Associació Reviure Les Valls i Regidora de Cultura, Habitatge i Repoblament de l’Ajuntament de La Vansa-Fòrnols per Alternativa per la Vall Arnau Corberó - portaveu de PirineuViu i membre del Sindicat d’Habitatge de la Cerdanya Júlia Leigh - sòcia treballadora de la cooperativa d'arquitectura Coop d'Era i membre de la XES Pirineu i Aran Miquel Albero - soci cooperatiu de la llibreria El Refugi de La Seu Sílvia Rodríguez - treballadora de Montanyanes i activista per l’habitatge Jaume Solé - exalcalde de Salàs de Pallars (Pallars Jussà) per Salàs Amunt - Alternativa Municipalista (SA-AMUNT-AMC) Josefina Lladós - alcaldessa des de l'any 2015 del municipi de Ribera d'Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell per Junts per Catalunya, Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés, En aquest primer episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", ens endinsem en el tema de l'habitatge al Pirineu a través de veus del territori i de l'acadèmia. Parlem de drets, de desigualtats, però també de creativitat, cures i formes col·lectives de resistència. Perquè habitar el Pirineu no és només tenir un sostre: és mantenir viva una manera de viure, de cuidar-se i de cuidar la muntanya. Com és viure al Pirineu quan la muntanya s'omple de segones residències i allotjaments turístics? Quines opcions tenen les persones joves per quedar-s’hi? Què passa quan la muntanya esdevé un espai per al lleure, però no per a la vida quotidiana? Al Pirineu, trobar un lloc per viure s'ha convertit en un repte cada cop més gran. Els preus pugen, les cases buides es multipliquen, i moltes famílies es veuen expulsades dels seus propis pobles. Mentrestant, el turisme, el model de desenvolupament i la pressió immobiliària transformen el territori i la seva manera de viure, Aquest treball s'ha realitzat en el marc d’un projecte de recerca titulat: “Resistencias rurales: crisis socio-ecológica, desarrollo territorial y futuros alternativos en los Pirineos” (RERURP), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación y el Programa FEDER. PID2021-125132NA-I00, 10

En aquest episodi apareixen les següents persones: Marta Rivera - acadèmica: veterinària i sociòloga espanyola, investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques i professora universitària. És també activista agroecòloga. Ruth - activista de la Plataforma Contra la Autopista Elèctrica i impulsora de l'Àgora Pallaresa Iban Campos - pagès i co-fundador de l'Ateneu del Pallars Jaume Gelonch - pagès, membre de Salvem lo Pallars i co-fundandor de l'Ateneu del Pallars Laia Angrill - ramadera de vaques a Peramola (Alt Urgell) Joel Baró - alcalde de la Vall de Cardós Vanesa Freixa - activista rural Sara Gutiérrez - ramadera del projece 30 cabres a Éller (Cerdanya), Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés, Aquest segon episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", s'endinsa en el cor de la transició alimentària, posant veu a les persones que defensen la sobirania alimentària com a forma de justícia i d'arrelament. Parlem de sostenibilitat, de relleu generacional, de cures i de comunitat. I descobrim com, a través del menjar, es poden transformar territoris i imaginar futurs més viables. Perquè alimentar el territori és molt més que produir aliments: és sostenir la vida i fer-la col·lectiva. Com ens alimentem i qui decideix què mengem? Què vol dir produir aliments en un territori de muntanya, on el despoblament, el canvi climàtic i la concentració agrària amenacen la vida pagesa? Quin paper juga el Pirineu en la transició alimentària que ja s’està gestant a Catalunya? Al Pirineu, la terra parla a través de les mans que la treballen. Els camps s’abandonen, les petites explotacions lluiten per sobreviure i les cadenes de distribució allunyen els aliments del seu origen. Però també hi ha moviments que resisteixen i obren camins: projectes agroecològics, cooperatives de consum, horts comunitaris i ramaderes que reivindiquen una altra manera de viure i de produir, 10, 11, 12, 16

Aquest tercer episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", s'endinsa en els conflictes i les oportunitats que obre la transició energètica al Pirineu. Escoltem veus del territori i de l'acadèmia que reflexionen sobre sobirania energètica, democràcia, vulnerabilitats, justícia climàtica i formes de resistència local. Perquè transformar el sistema energètic no és només substituir combustibles fòssils per renovables: és repensar com gestionem el territori, com distribuïm el poder i com imaginem futurs més justos per a les comunitats de muntanya. Què vol dir “transició energètica” quan aterra en un territori com el Pirineu? Qui decideix on es posen les infraestructures renovables? És possible descarbonitzar l’economia sense reproduir les mateixes lògiques de concentració de poder i d’extractivisme? Al Pirineu, la transició energètica és un debat viu i ple de tensions. Parlem de centrals hidroelèctriques, de parcs eòlics i solars, de xarxes elèctriques que travessen valls i muntanyes… però també parlem de models: de qui controla l’energia, de qui se’n beneficia i de quin impacte té sobre els territoris i les comunitats que hi viuen, 11, 13, 16

En aquest episodi apareixen les següents persones: Vanesa Freixa - activista rural Xavi Ródenas - enginyer forestal i activista Laia Angrill - ramadera de vaques a Peramola (Alt Urgell) Marc Garriga - director del Parc Natural de l'Alt Pirineu Joel Baró - alcalde de la Vall de Cardós Sara Gutiérrez - ramadera del projece 30 cabres a Éller (Cerdanya) Andreu González - director del projecte boscos de muntanya Urgell Escribà - directora d'Integra Pirineus, Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés, Quart episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", que explora com es prenen les decisions sobre els recursos naturals i quines tensions i oportunitats s'hi revelen. Es fa a partir de veus del territori i de l'acadèmia que parlen de governança, de coneixement local, de biodiversitat, de conflictes d'ús i de les lluites per fer valer models de gestió més justos i arrelats. Perquè gestionar els recursos naturals no és només administrar allò que la muntanya ofereix: és decidir col·lectivament com volem viure-hi, quins equilibris establim i quins futurs som capaços d'imaginar per als territoris de muntanya. Qui decideix com s’utilitzen els boscos, l’aigua o la terra al Pirineu? Què passa quan la gestió dels recursos naturals es desconnecta de les persones que hi viuen? Podem parlar de sostenibilitat sense parlar de poder, de desigualtats i de conflictes territorials? Al Pirineu, la gestió dels recursos naturals és un tema central per entendre el present i imaginar el futur. Entre l’explotació forestal, els usos de l’aigua, la ramaderia extensiva, la protecció ambiental i els nous interessos econòmics, el territori esdevé un espai on es creuen visions molt diferents sobre què vol dir “cuidar” la muntanya, Aquest treball s’ha realitzat en el marc d’un projecte de recerca titulat: “Resistencias rurales: crisis socio-ecológica, desarrollo territorial y futuros alternativos en los Pirineos” (RERURP), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación y el Programa FEDER. PID2021-125132NA-I00, 11, 16

En aquest episodi apareixen les següents persones: Vanesa Freixa - activista rural Finchi Groffils - co-directora del Centre d'Art i Natura de Farrera Miquel Albero - soci cooperatiu de la llibreria El Refugi de La Seu Federica Ravera - investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona i activista Joel Baró - alcalde de la Vall de Cardós Maria Giró - sòcia de La Tartera i dinamitzadora de La Traça cultural, Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés, Aquest cinquè i últim episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un móc mobilitzat", s'endinsa a les experiències que mantenen viva la cultura al Pirineu. Escoltem veus del territori i de l'acadèmia que parlen de creativitat, arrelament, cures, transmissió intergeneracional i les tensions que apareixen quan la cultura esdevé un camp de disputa. Perquè dinamitzar la cultura no és només programar activitats: és teixir comunitat, cuidar els espais col·lectius i imaginar futurs on la vida a la muntanya sigui possible i plena. Quin paper té la cultura en la vida quotidiana del Pirineu? Com es dinamitzen els espais comunitaris en pobles petits, dispersos i en transformació? I què passa quan els projectes culturals xoquen amb les lògiques del turisme, la mercantilització o la falta de recursos? Al Pirineu, la cultura no és un “extra”: és una manera de sostenir vincles, memòries i pràctiques que donen sentit a la vida en comunitat. Des de festes populars fins a centres socials, des de projectes artístics fins a iniciatives de recuperació del patrimoni immaterial, la dinamització cultural es converteix en una força que crea resistència, cohesió i possibilitats de futur, Aquest treball s’ha realitzat en el marc d’un projecte de recerca titulat: “Resistencias rurales: crisis socio-ecológica, desarrollo territorial y futuros alternativos en los Pirineos” (RERURP), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación y el Programa FEDER. PID2021-125132NA-I00

AGUDIZACIÓN DE LA EPOC (AEPOC), La Agudización de la Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (AEPOC) se define según la GesEPOC 2021 como un “episodio de inestabilidad clínica en un paciente EPOC como consecuencia del agravamiento de la limitación espiratoria al flujo aéreo o del proceso inflamatorio subyacente y se caracteriza por un empeoramiento agudo de los síntomas respiratorios respecto de la situación basal del individuo”., Yes

Objective: To assess the impact of a telemedicine visit using the platform Diabetic compared with a face-to-face visit on clinical outcomes, patients' health-related quality of life (HRQoL), and physicians' satisfaction in patients with type 1 diabetes. Research design and methods: PLATEDIAN (Telemedicine on Metabolic Control in Type 1 Diabetes Mellitus Andalusian Patients) (NCT03332472) was a multicenter, randomized, 6-month follow-up, open-label, parallel-group controlled study performed in patients with type 1 diabetes with suboptimal metabolic control (HbA1c <8% [<64 mmol/mol]), treated with multiple daily injections. A total of 388 patients were assessed for eligibility; 379 of them were randomized 1:1 to three face-to-face visits (control cohort [CC]) (n = 167) or the replacement of an intermediate face-to-face visit by a telemedicine visit using Diabetic (intervention cohort [IC]) (n = 163). The primary efficacy end point was the mean change of HbA1c levels from baseline to month 6. Other efficacy and safety end points were mean blood glucose, glucose variability, episodes of hypoglycemia and hyperglycemia, patient-reported outcomes, and physicians' satisfaction. Results: At month 6, the mean change in HbA1c levels was -0.04 ± 0.5% (-0.5 ± 5.8 mmol/mol) in the CC and 0.01 ± 0.6% (0.1 ± 6.0 mmol/mol) in the IC (P = 0.4941). The number of patients who achieved HbA1c <7% (<53 mmol/mol) was 73 and 78 in the CC and IC, respectively. Significant differences were not found regarding safety end points at 6 months. Changes in HRQoL between the first visit and final visit did not differ between cohorts, and, regarding fear of hypoglycemia (FH-15 score ≥28), statistically significant differences observed at baseline remained unchanged at 6 months (P < 0.05). Conclusions: The use of telemedicine in patients with type 1 diabetes with HbA1c <8% (<64 mmol/mol) provides similar efficacy and safety outcomes as face-to-face visits., Si

Anàlisis geoquímiques i fotos de visu i microscòpia de les mostres que integren la col·lecció de geostandards del Museu de Geologia Valentí Masachs (UPC Manresa). Análisis geoquímicas y fotos de visu y microscopio de las muestras que integran la colección de geostandares del Museo de Geología Valentí Masachs (UPC Manresa). Geochemical analyses and hand and microscopy pictures of the samples belonging to the geostandards collection of the Valenti Masachs Geology Museum (UPC Manresa). Analyses géochimiques et photographies au microscope et visu des échantillons qui forment la collection de geostandards du Musée de Géologie Valentí Masachs (UPC Manresa)., 1

The tryptophan-kynurenine pathway is linked to inflammation. We hypothesize that metabolites implicated in this pathway may be associated with the risk of heart failure (HF) or atrial fibrillation (AF) in a population at high risk of cardiovascular disease. We aimed to prospectively analyze the associations of kynurenine-related metabolites with the risk of HF and AF and to analyze a potential effect modification by the randomized interventions of the PREDIMED (Prevención con Dieta Mediterránea) trial with Mediterranean diet (MedDiet). Two case-control studies nested within the PREDIMED trial were designed. We selected 324 incident HF cases and 502 incident AF cases individually matched with ≤3 controls. Conditional logistic regression models were fitted. Interactions with the intervention were tested for each of the baseline plasma metabolites measured by LC-tandem MS. Higher baseline kynurenine:tryptophan ratio (OR for 1 SD: 1.20; 95% CI: 1.01, 1.43) and higher levels of kynurenic acid (OR: 1.19; 95% CI: 1.01, 1.40) were associated with HF. Quinolinic acid was associated with AF (OR: 1.15; 95% CI: 1.01, 1.32) and HF (OR: 1.25; 95% CI: 1.04, 1.49). The MedDiet intervention modified the positive associations of kynurenine (Pinteraction = 0.006), kynurenic acid (Pinteraction = 0.008), and quinolinic acid (Pinteraction = 0.033) with HF and the association between kynurenic acid and AF (Pinteraction = 0.02). We found that tryptophan-kynurenine pathway metabolites were prospectively associated with higher HF risk and to a lesser extent with AF risk. Moreover, an effect modification by MedDiet was observed for the association between plasma baseline kynurenine-related metabolites and the risk of HF, showing that the positive association of increased levels of these metabolites and HF was restricted to the control group., Sí