Buscador

Encontrado(s) 171300 resultado(s)
Encontrada(s) 17130 página(s)

Constitutions y altres drets de Cathalunya|b : compilats en virtut del cap. de cort XXIIII. de les Corts per la S.C. y Reyal Maiestat del Rey Don Philip nostre senyor celebradas en la vila de Montso any MDLXXXV ; volum primer [- volum tercer]

  • Cataluña. [Constituciones]
Impresor tomado de colofón, Port. con esc. xil., Sign.: [calderón]-2[calderón]\p8\s, 3[calderón]\p10\s, A-Z\p8\s, 2A-2N\p8\s, 2O\p4\s, 2P\8\s, 2Q\p9\s
Proyecto:


L'ordre social

  • Agulló Tomás, María Silveria
  • Sánchez Moreno, Esteban
La paginación de la monografía no es continua, cada capítulo tiene la suya
Proyecto:


Mercat de treball en informació i documentació i crisi econòmica a Espanya: una aproximació a partir de les ofertes publicades a la IweTel entre 2008 i 2013

  • Tejada Artigas, Carlos Miguel
  • Chacón Jarén, Sandra
  • Moreiro González, José Antonio
Objectiu: analitzar les ofertes d'ocupació publicades a la llista de correu IweTel des de l'inici de la crisi el 2008 fins a desembre de 2013, per veure les característiques d'aquestes convocatòries, quant al nombre, els llocs que demanen i els requisits per als candidats. Metodologia: anàlisi estadística de diferents aspectes de les ofertes d'ocupació que, en moltes ocasions, s'han hagut de normalitzar i sistematitzar perquè es puguin tractar. Resultats: la caiguda de l'ocupació en aquests sis anys estudiats (2008–2013) es fa evident, ja que passa de 190 ofertes publicades en el primer any a 35 de l'últim. Una altra característica que s'ha detectat és la precarietat d'aquestes convocatòries, sobretot pel que fa a la durada de les feines ofertes. L'organisme tipus convocant és una empresa de serveis documentals amb seu a Madrid que demana catalogadors. L'estudi té la fortalesa que la IweTel és la llista de distribució més important en informació i documentació a Espanya, però també té la debilitat que els organismes convocants, que generalment utilitzen aquest mitjà de difusió, són generalment privats i coneixen el sector, motiu pel qual no apareixen, o si ho fan és en menor mesura, ofertes d'altres tipus d'empreses.
Proyecto:


El lector invisible: alteritat i mimetisme en l'obra literària de Josep Palau i Fabre

  • Perera Roura, Anna
L'obra literària de l'escriptor Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 ¿ 2008) no es pot deslligar de conceptes com alienació, identitat, desintegració, mimetisme o alteritat; conceptes que es troben en el rerefons de les bases estètiques sobre les quals l¿autor bastí la seva obra. Partint de la concepció i de l'ús que Palau oferí d'aquestes idees, el present article analitza com es van materialitzar aquests conceptes en la pràctica creativa de l¿autor. En alguns dels textos més significatius de la seva obra poètica, recollida sota el títol Poemes de l'Alquimista, Palau i Fabre es basà en textos d'altres autors, amb els quals passà a identificar-se, per tal de crear noves composicions literàries. Per tant, a través de l'anàlisi d¿aquests textos podrem evidenciar les correlacions entre les diverses maneres d'investigar sobre la pròpia individualitat i la possibilitat d'arribar a la definició de la complexió de la identitat., Artículo revisado por pares
Proyecto:


Una mirada crítica a la formació en gestió del coneixement en els estudis d'Informació i Documentació a Espanya

  • Pacios Lozano, Ana Reyes
  • Rueda Martínez, Isabel
Objectiu: conèixer si la formació en gestió del coneixement, com a assignatura o com a itinerari especialitzat, està present en els estudis universitaris de grau i màster relacionats amb la ciència de la informació i la documentació a Espanya. Mètode i materials: s'han revisat els plans d'estudis de les universitats que ofereixen formació en Informació i Documentació en dos moments diferents que disten entre si deu anys, 2003 i 2013, la qual cosa permet observar si han tingut lloc canvis significatius. Addicionalment, s'ha afegit una revisió de l'oferta per al curs acadèmic 2015–2016 per tenir una foto fixa del moment actual. Resultats: tot i que la gestió de coneixement és àmpliament acceptada en l'àmbit disciplinari de la ciència de la informació, aquesta acceptació no sembla trobar reflex en l'oferta formativa espanyola, en la qual les assignatures dedicades a aquesta filosofia organitzativa són molt escasses, tant en els títols de grau com de màster. Els futurs professionals de la informació i la documentació a Espanya (tinguin el perfil que tinguin: bibliotecaris, gestors de la informació, documentalistes, arxivers, etc.) amb prou feines reben formació específica en gestió del coneixement, excepte en comptades excepcions en què, d'altra banda i en certs casos, està sotmesa a l'optativitat, fet que no en garanteix l'aprenentatge. Això pot influir negativament a l'hora d'optar a ocupar llocs relacionats amb aquest perfil professional., Objetivo: conocer si la formación en gestión del conocimiento, como asignatura o como itinerario especializado, está presente en los estudios universitarios de grado y máster relacionados con la ciencia de la información y la documentación en España. Método y materiales: se han revisado los planes de estudios de aquellas universidades que ofertan formación en Información y Documentación en dos momentos distintos que distan entre sí un periodo de diez años, 2003 y 2013, lo cual permite observar si han tenido lugar cambios significativos. Adicionalmente, se ha añadido una revisión de la oferta para el curso académico 2015–2016 para tener una foto fija del momento actual. Resultados: aunque la gestión de conocimiento es ampliamente aceptada en el ámbito disciplinario de la Ciencia de la Información, esta aceptación no parece encontrar reflejo en la oferta formativa española, en la que las asignaturas dedicadas a esta filosofía organizativa son muy escasas, tanto en los títulos de grado como de máster. Los futuros profesionales de la información y la documentación en España (cualquiera que sea su perfil: bibliotecarios, gestores de la información, documentalistas, archiveros, etc.) apenas reciben formación específica en gestión del conocimiento, salvo raras excepciones en las que, por otra parte y en ciertos casos, está sometida a la optatividad, lo que no garantiza su aprendizaje. Ello puede influir negativamente a la hora de optar a ocupar puestos relacionados con este perfil profesional., Objective: To establish whether Spanish universities offer knowledge management as a subject or specialization track in undergraduate or master's degree programmes in information and documentation science. Material and methods: We reviewed the curricula of universities with studies in information and documentation science at two different points in time, 2003 and 2013, observing whether the ten-year period between these points led to significant changes in offerings. To complete the picture, we reviewed the same curricula for the academic year 2015–2016. Results: Although knowledge management is widely considered important in the disciplinary field of information science, this does not seem to be reflected in the Spanish university system. In that system, subjects dedicated to this organizational philosophy are quite scarce, both in undergraduate and master's programmes. Whether they are training to be librarians, information managers, documentalists or archivists, future professionals in information and documentation in Spain receive hardly any specific training in knowledge management; and when they do, this training is often only optional. The writers conclude that this lack of training can cause students to avoid choosing jobs where knowledge management skills would be required.
Proyecto:


Catalogació/organització de documents digitals: estat de la qüestió,tendències i perspectives des d'Espanya, Catalogación/organización de documentos digitales: estado de la cuestión, tendencias y perspectivas desde España, Cataloguing/organization of digital information objects: state of the art, trends and prospects from Spain

  • Méndez Rodríguez, Eva María
Aquest article reflecteix l’estat de la qüestió de l’organització i la recuperació de documents digitals. S’hi revisen les iniciatives d’estandardització internacional sobre catalogació de recursos electrònics en sentit tradicional (des de les ISBD(ER) fins a la posició de MARC21, enfront de la informació digital i els nous estàndards de representació de la informació com ara XML), com també les normes relacionades amb el nou concepte de metainformació, tot destacant-ne la concepció disciplinària. S’hi analitzen, també, tendències, iniciatives, projectes i perspectives de la gestió i organització de la informació electrònica al nostre país, i es para una atenció especial a l’àmbit informatiu català, com també als reptes que presenta per a Espanya la interoperabilitat entre els diferents sistemes i serveis d’informació nacional i la perspectiva d’interoperabilitat global fundada en metadades, protocols i convencions., Este artículo refleja el estado de la cuestión de la organización y recuperación de documentos digitales. Se revisan las iniciativas de estandarización internacional sobre catalogación de recursos electrónicos en sentido tradicional (desde las ISBD(ER) hasta la posición de MARC21, frente a la información digital y los nuevos estándares de representación de la información como XML), así como las normas relacionadas con el nuevo concepto de metainformación, destacando su concepción disciplinar. Se analizan también tendencias, iniciativas, proyectos y perspectivas de la gestión y organización de la información electrónica en nuestro país, prestando especial atención al ámbito informativo catalán, así como a los retos que presenta para España, la interoperabilidad entre los distintos sistemas y servicios de información nacional y la perspectiva de interoperabilidad global fundada en metadatos, protocolos y convenciones., This article reflects the state of the question regarding the organisation and recovery of digital documents. It reviews initiatives aimed at the international standardisation of cataloguing electronic resources in a traditional way (from ISBD(ER) to the MARC21 position, as opposed to digital information and new standards for representing information, such as XML), and rules governing the new concept of metadata, emphasising its disciplinary conception. The article also discusses tendencies, initiatives, projects and prospects for the management and organisation of electronic data in our country, with particular attention to information in Catalan, as well as the challenges Spain faces as regards interoperability between the different national information systems and the prospect of global interoperability based on metadata, protocols and conventions.
Proyecto:


Estratègies per a l'èxit dels dipòsits institucionals de contingut educatiu en les biblioteques digitals universitàries

  • Bueno-de-la-Fuente, Gema
  • Hernández Pérez, Antonio
La versión en catalán ha sido elaborada por la revista, Objetivos. Identificar y proponer estrategias para el éxito en la creación de repositorios de contenidos digitales educativos (objetos de aprendizaje y otros materiales didácticos y de apoyo a la docencia) en las universidades, adaptándose a sus especiales características y necesidades en cuanto a la gestión, preservación y ciclo de vida, que los distinguen de los materiales de investigación y exigen un enfoque diferenciado. -- Metodología. Análisis de las principales barreras y retos que se han identificado para la implementación y adopción de repositorios de contenidos educativos en la bibliografía especializada y en los experiencias previas a nivel internacional. Selección de las barreras más comunes e identificación de las estrategias implantadas con buenos resultados en otros repositorios. -- Resultados. Se han seleccionado y propuesto un conjunto de nueve estrategias de éxito, que hacen especial hincapié en las barreras socio-culturales asociadas al intercambio y la reutilización de materiales educativos, pues son las más comunes y difíciles de afrontar. Se entiende por éxito que los repositorios sean adoptados por sus usuarios potenciales: docentes, alumnos y autores de contenido educativo, contribuyendo y reutilizando materiales, y repercutiendo en la mejora de la enseñanza y el aprendizaje. En la mayor parte de las universidades españolas, la atención dedicada a los contenidos educativos en los repositorios institucionales es aún insuficiente o no se adecua a sus especiales características y hábitos de producción y uso. Es necesario un cambio de perspectiva donde las bibliotecas universitarias deben tomar un papel activo de concienciación y promoción de la importancia de este acervo intelectual en formato digital., Objectives. To propose strategies for successful storage of digital educational materials for use at universities. These strategies must be adapted to the characteristics and needs of these materials with regard to their management and preservation and also with regard to their lifespan. These features distinguish teaching materials from research materials and call for a different approach to their management. -- Methodology. An analysis of the main barriers and challenges for the implementation and adoption of storage systems for educational materials, based on the specialist bibliography and on prior experiences at international level. The most common barriers and the strategies successfully implemented in other storage systems are discussed. -- Results. We propose a set of successful new strategies that place special emphasis on overcoming the sociocultural barriers associated with the interchange and the reuse of educational materials. Success is defined as the use of the storage systems by their potential users - teachers, students and writers of educational resources - in order to contribute and reuse materials and to bring about improvements in teaching and learning. At most Spanish universities the attention devoted to educational materials in institutional storage systems is deficient or unsuited to their specific characteristics and their patterns of production and use. We call for a change of perspective in university libraries and urge them to play an active part in heightening awareness of the importance of this intellectual heritage in digital format., Objectius. Identificar i proposar estratègies per a l'èxit en la creació de dipòsits de continguts digitals educatius (objectes d'aprenentatge i d'altres materials didàctics i de suport a la docència) a les universitats, adaptant-se a les seves característiques especials i necessitats quant a la gestió, preservació i cicle de vida, que els distingeixen dels materials de recerca i exigeixen un enfocament diferenciat. Metodologia. Anàlisi de les principals barreres i reptes que s'han identificat per a la implementació i adopció de dipòsits de continguts educatius en la bibliografia especialitzada i en els experiències prèvies a nivell internacional. Selecció de les barreres més comunes i identificació de les estratègies implantades en altres dipòsits i amb bons resultats. Resultats. S'han seleccionat i proposat un conjunt de nou estratègies d'èxit, que fan èmfasi especial en les barreres socioculturals associades a l'intercanvi i la reutilització de materials educatius, ja que són les més comunes i difícils d'afrontar. S'entén per èxit que els dipòsits siguin adoptats pels seus usuaris potencials: docents, alumnes i autors de contingut educatiu, contribuint i reutilitzant materials, i repercutint en la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge. En la major part de les universitats espanyoles, l'atenció dedicada als continguts educatius en els dipòsits institucionals és encara insuficient o no s'adequa a les seves característiques especials i hàbits de producció i ús. Cal un canvi de perspectiva on les biblioteques universitàries han de prendre un paper actiu de conscienciació i promoció de la importància d'aquest patrimoni intel·lectual en format digital., Publicado
Proyecto:


Diagnòstic del Tribunal Constitucional al 25è aniversari de la Constitució : sobrepés greu

  • Oubiña Barbolla, Sabela
working paper n. 184, Una anàlisi de la Justícia Constitucional a Espanya posa de manifest els problemes que els recursos d'empara estan ocasionant al Tribunal Constitucional per poder complir puntualment amb totes les seves competències. Davant aquesta disfunció es planteja l'interrogant de com pot dotar-se al recurs d'empara de la major eficàcia i fluïdesa possibles. En aquestes línies s'analitza en primer lloc i molt breument el funcionament global del Tribunal Constitucional. Posteriorment, es presenta un marc analític de les causes del problema que permet un enfocament objectiu de la qüestió. Les múltiples conseqüències observades se sistematitzen i es presenten de forma separada per a realitzar, finalment, una valoració d'algunes de les solucions disponibles. Per això, al marge de la crítica que a alguns ens pugui merèixer la situació relatada en aquestes notes, el fet és que no podem resignar-nos a veure com quelcom habitual que el Tribunal Constitucional resolgui, per raons alienes a la seva voluntat, tots els procediments constitucionals (a excepció dels requeriments sobre la constitucionalitat de Tractats Internacionals i els conflictes negatius de competència) amb el retard descrit. I és que, sense negar el paper positiu i fonamental que ha exercit el recurs d'empara, no podem oblidar que estrictament aquest no forma part essencial de la Jurisdicció Constitucional. Al Tribunal Constitucional li corresponen altres funcions més pròpies i capitals de la seva jurisdicció: la depuració de l'ordenament jurídic de normes que siguin contràries a la Constitució i la neutralització de tots els conflictes constitucionals possibles. Unes competències que actualment semblen haver estat relegades a un segon pla. Així, com és habitual davant d’una eventual reforma de la institució del Tribunal Constitucional el legislador s'enfronta amb un problema d'escassetat, avantatge comparatiu i cost d'oportunitat, Aquest treball s’ha realitzat en l’àmbit del projecte d’investigació titulat “Coste y efectividad de la Justicia Constitucional” (BEC 2000-0169) dirigit pel professor Dr. Victor Moreno Catena
Proyecto:


La Banca catalana : de la Febre d’Or a la crisi, 1866-1914

  • Rosés, Joan R.
Ara fa cent anys, la banca catalana va inicíar la crisi que la portaria a perdre la seva primacía dins del sistema bancari espanyol. Una primacia iniciada a mitjan segle XIX gracíes a la supremacia organitzativa i de capital de les seves entitats bancaries i a la importancia financera de Barcelona. Les característiques de la seva modemització, les distintes crisis borsaries i les relacions amb el món industrial van ser alguns factors que poden explicar la perdua de la seva hegemonia i la seva evolució posterior., Publicado
Proyecto:


Buscador avanzado