Buscador

Encontrado(s) 17062 resultado(s)
Encontrada(s) 1707 página(s)

Els parcs afavoreixen la maduració cognitiva

  • Bueno i Torrens, David, 1965-
El desenvolupament mental dels infants es veu influenciat per l'ambient on creixen i s'eduquen. Hi ha dades que indiquen que la presència d'espais verds pot millorar-ne el desenvolupament cognitiu, però fins ara no s'havia fet cap estudi que avalués aquesta qüestió amb perspectiva temporal, és a dir, des del naixement. Un equip de recerca encapçalat pels investigadors Jordi Sunyer, Ferran Ballester i Jesús Ibarlueza, d'unes quantes universitats i centres de recerca catalans, espanyols, holandesos i italians, ha avaluat l'efecte dels espais verds sobre la maduració de la capacitat de mantenir l'atenció durant l'educació infantil i l'inici de la primària. Els resultats, que han publicat a la revista Environmental Health Perspectives, indiquen que els infants que viuen des del naixement en indrets amb espais verds obtenen més bons resultats en proves que avaluen la capacitat de mantenir l'atenció focalitzada, cosa que hauria de ser tinguda en compte quan s'estableixen polítiques municipals d'ordenació territorial.
Proyecto:


L'humor com a antídot

  • Bueno i Torrens, David, 1965-
Fa uns dies, coincidint casualment amb l'estrena a TV3 del programa De bon humor -amb el qual he tingut el plaer de col·laborar amb unes càpsules científiques sobre aspectes neurològics, psicològics, antropològics, sociològics i evolutius del riure i l'humor-, vaig trobar un dossier sobre els Pallapupas, que fan passar bones estones als infants hospitalitzats. Hi havia una entrevista on deien: 'L'equip sanitari cura el mal d'una manera, i nosaltres, d'una altra.' És cert que riure i estar de bon humor afavoreixen la salut? Hi ha força bibliografia especialitzada sobre el tema, i en tots els casos la conclusió és clara: riure és bo per a la salut física i mental. Pel que fa al cervell, a més, l'humor i la capacitat de riure s'associen a xarxes neurals de creativitat i resiliència.
Proyecto:


La ciència oberta afavoreix la innovació

  • Canela Campos, Enric I.
El context polític no és l'adient, però convindria que en el moment que recuperem la llibertat política adoptem mesures per garantir que els nostres científics puguin pagar les publicacions i que tinguin accés a tota la bibliografia. L'economia del coneixement requereix que aquestes eines estiguin a l'abast de la comunitat científica [...]
Proyecto:


Innovació: alerta roja

  • Canela Campos, Enric I.
Les dades sobre l'Estat espanyol són dolentes, tant és així que, en referir-s'hi, la pàgina de resum titula: '«Aggravating decline: Spain»'. S'observa un descens de gairebé el 20% del pressupost públic en termes absoluts i de pràcticament un 25% si es té en compte la inflació. A Catalunya les coses van anar pitjor, ja que el finançament públic encara va disminuir més, tot i que en part el van compensar les famílies [...]
Proyecto:


Desradicalització

  • Bueno i Torrens, David, 1965-
L'any 2008, la revista TIME va publicar un decàleg d'idees que, segons els autors, podien canviar el món. La número quatre era la desradicalització. Molts governs, entre els quals el de Catalunya, han establerts protocols de prevenció i detecció de la radicalització, actuant sobre les comunitats o els individus que es troben en situacions culturals, econòmiques, socials o polítiques de vulnerabilitat. Tanmateix, segons el Global Peace Index que l'Institute for Economics and Peace, un laboratori d'idees amb base a Sidney, va fer públic a principis d'estiu, des del 2008 el nombre de víctimes mortals que provoca la radicalització ha incrementat d'un 247%. Normalment, quan sentim la paraula 'radicalització' ens venen al cap uns tipus molt concrets de radicalismes, en funció de la ideologia o de la situació en què es trobi cadascú, però és un fenomen molt més ampli i subtil. L'opressió econòmica, política o social d'uns grups humans respecte a uns altres és també una forma de radicalisme. Podríem dir, frívolament, que el radicalisme té un component subjectiu important, però això no és el que indiquen els estudis científics sobre el tema.
Proyecto:


Urgeix el canvi de model universitari

  • Canela Campos, Enric I.
Per tal que el sistema universitari català pugui parlar-se de tu a tu amb altres sistemes moderns és imprescindible que se separi de l'espanyol. No entro aquí en independència política, senzillament un sistema com el del Regne Unit, amb un sistema universitari per a cada nació. S'ha de disposar d'un finançament suficient i d'un model com ara el danès, un país petit amb bones universitats i amb un model de govern universitari que no està atrapat pel corporativisme. Sense voler ser popular, diré que sense el canvi del model de govern actual per un model més modern i europeu la universitat catalana no podrà competir realment amb els sistemes líders.
Proyecto:


Coulrofòbia

  • Bueno i Torrens, David, 1965-
Fa un parell de setmanes, em va sorprendre tristament assabentar-me de la denúncia de la Guàrdia Civil per delicte d'odi a Jaume Pessarrodona, regidor de Cultura a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, comediant i fundador de la companyia de teatre de carrer Gog i Magog. El motiu va ser fer-se una foto prop d'un agent amb el nas de pallasso posat, que sempre porta per poder-se abillar. Els pallassos, com sabeu, són artistes còmics que, maquillats d'una manera exagerada i vestits estrafolàriament, pretenen provocar el somriure a partir dels seus actes, que sovint indueixen a la reflexió. Tanmateix, no tothom els troba divertits, i hi ha persones, sobretot infants però també alguns adults, que els temen. La por als pallassos s'anomena coulrofòbia.
Proyecto:


I si les classes comencessin a les deu?

  • Bueno i Torrens, David, 1965-
Una de les etapes més exigents a nivell educatiu i formatiu és l'adolescència. Per aquest motiu, normalment als instituts s'avança l'hora d'inici de les classes a les vuit del matí. Tanmateix, l'experiència indica que als adolescents els agrada anar a dormir i llevar-se més tard. Aquest fet provoca una discrepància respecte a l'avançament de l'horari als instituts. ¿Influeix l'hora d'inici de l'activitat acadèmica en el rendiment escolar dels adolescents? Aquesta és la pregunta que s'han fet l'investigador Paul Kelley i els seus col·laboradors, de diverses universitats d'Anglaterra i els Estats Units. Segons un treball que han publicat a la revista Frontiers in Human Neuroscience, si s'endarrerís l'hora d'entrada als instituts fins a les deu del matí en comptes d'avançar-se a les vuit, milloraria el rendiment acadèmic i la salut física i mental dels adolescents.
Proyecto:


La necessària reforma del doctorat

  • Canela Campos, Enric I.
Les habilitats transversals eren un dels objectius de la reforma del doctorat. S'introduïen les escoles de doctorat, però els recursos i la complexitat normativa han frenat part del que es podia haver fet. Hi ha coses que es poden fer sense grans recursos i amb la legislació actual, però requereixen la valentia per trencar el corporativisme. Corporativisme d'uns, ignorància d'altres i por a reformar porta al fracàs. Model habitual a Espanya: una escola de doctorat per universitat. Resultat: més burocràcia? La Universitat París-Saclay en té 20, i 5.000 doctorands. Avançar en la línia d'altres països i ser competitius obliga a una nova reforma del doctorat, aquesta vegada amb recursos, forçant els canvis i no imposant models rígids.
Proyecto:


Videojocs d'acció per tractar la dislèxia

  • Bueno i Torrens, David, 1965-
A simple vista pot fer l'efecte que llegir un llibre i jugar a un videojoc d'acció són dues activitats que no tenen res en comú, llevat probablement que totes dues poden ser entretingudes segons els gustos i les aficions de cadascú. Amb tot, tenen moltes més semblances de les que a primera vista es pressuposa. La investigadora Alexia Antzaka i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca francesos i bascos, han analitzat les similituds entre els videojocs d'acció i els llibres a nivell d'habilitats cerebrals. Segons publiquen a la revista Scientific Reports, les dues activitats potencien l'atenció visual i la capacitat lectora, per la qual cosa proposen que els videojocs d'acció es podrien utilitzar per disminuir els dèficits de les persones amb dislèxia.
Proyecto:


Buscador avanzado