Buscador

Encontrado(s) 2218670 resultado(s)
Encontrada(s) 221867 página(s)

Subtitulació i referents culturals. La traducció com a mitjà d'adquisició de representacions mentals

  • Santamaria Guinot, Laura
Aquesta tesi estudia el tractament que han rebut les referències culturals des dels estudis sobre la traducció, el concepte de cultura on s'emmarquen els culturemes a partir dels estudis culturals, l'aprenentatge cognitiu dels valors socials que s'atorguen a aquests elements y de quina manera són utilitzats pels cineastes a l'hora de conferir una personalitat y una adscripció social als personatges de ficció. Un cop definit així el marc d'estudi dels culturemes, s'empra el terme de referents culturals per tal de discriminar aquests elements en el context dels films subtitulats.<br/>La metodologia de treball ha tingut com objectiu analitzar de quina manera els espectadors són capaços d'atorgar valor expressiu als personatges de ficció que pronuncien els referents culturals, és a dir, de quina manera els referents es transformen en representacions socials. <br/>A partir de les restriccions que imposa la subtitulació com a modalitat de traducció audiovisual, s'ha analitzat l'estratègia de traducció emprada y s'ha pogut constatar que si les traduccions es realitzen d'una llengua majoritària a una de minoritzada, la traducció és estrangeritzant y si és a l'inrevés, d'una minoritzada a una de majoritzada com l'anglès, la traducció és domesticant.<br/>D'aquesta manera, la distància cultural de les societats amb llengües minoritzades s'escurça respecte de la cultura aliena, la qual cosa influeix en l'estructura compartida de representacions socials y en l'hegemonia de la ideologia dominant y del seu discurs. Com que el gruix de coneixement sobre la cultura aliena també s'incrementa, cal cada vegada menys intervenció dels traductors com a mediadors culturals. D'altra banda, la cultura de la llengua majoritzada, en rebre els coneixements aliens mediats pels traductors, conserva l'estructura de representacions pròpia sense alteracions., Esta tesis estudia el tratamiento que han recibido las referencias culturales desde los estudios sobre la traducción, el concepto de cultura donde se enmarcan los culturemas a partir de los estudios culturales, el aprendizaje cognitivo de los valores sociales que se otorgan a estos elementos y de qué forma son utilizados por los cineastas en el momento de conferir una personalidad y una adscripción social a los personajes de ficción. Una vez definido el marco de estudio de los culturemas, se ha utilizado el término de referentes culturales para discriminar estos elementos en el contexto de las películas subtituladas.<br/>La metodología de trabajo ha tenido como objetivo analizar de qué forma los espectadores son capaces de otorgar valor expresivo a los personajes de ficción que pronuncian los referentes culturales, es decir, de qué forma los referentes se transforman en representaciones sociales. <br/>A partir de las restricciones que impone la subtitulación como modalidad de traducción audiovisual, se ha analizado la estrategia de traducción utilizada y se ha podido constatar que si les traducciones es realizan de una lengua mayoritaria a una de minorizada, la traducción es extrangerizante y si es al revés, de una minorizada a una de mayorizada como el ingles, la traducción es domesticante.<br/>De esta manera, la distancia cultural de les sociedades con lenguas minorizadas disminuye respecto de la cultura ajena, lo cual influye en la estructura compartida de representaciones sociales y en la hegemonía de la ideología dominante y de su discurso. Como que los conocimientos sobre la cultura ajena también se incrementan, cada vez hace menos falta la intervención de los traductores como mediadores culturales. Por otro lado, la cultura de la lengua mayorizada, al recibir los conocimientos ajenos de forma mediada por los traductores, conserva la estructura de representaciones propia sin alteraciones., This thesis investigates how translation studies have dealt with cultural references; the concept of culture, defined within cultural studies, as the framework to analyze these elements; the cognitive acquisition of social values attached to cultural references, and how films use these elements to give fiction characters a given personality and to characterize them socially. The term "cultural referents" has been used to discriminate the goal of study imposed within the context of subtitled films.<br/>The objective of the methodology is to analyze how viewers are capable to assign an expressive value to characters who make use of different cultural referents, i.e. how referents become social representations.<br/>From the restrictions imposed by subtitling as a mode of audiovisual translation, the translation strategy has been analyzed and the results have shown that translations from a majority language into a minoritized one are generally foreignizing, while translations from a minoritized language to a major one are domesticating.<br/>Therefore, the cultural distance between the target language and the original language decreases when the target language is a minority language, thus influencing the shared structure of social representations and the hegemony of the dominant ideology and its discourse. Since in this situation, as a consequence, the amount of knowledge about the other culture also increases, there is less need for the intervention of translators as cultural mediators. On the other hand, the majoritized culture, since it receives mores knowoledge mediated by translators, maintains its structure of representation without alterations.

Proyecto:

Text i desig: una aproximació psicoanalítica a la traducció

  • Marín Domine, Marta
La tesi té com a objectius principals:<br/><br/>- Reflexionar sobre la traducció -entesa com a pràctica i com a procés o acte -a partir del saber psicoanalític sobre el llenguatge. <br/>- Qüestionar la teoria tradicional més estesa sobre la traducció. <br/>- Introduir, en el marc general de la reflexió teòrica sobre la traducció, els conceptes generals de la <br/>Psicoanàlisi tal i com els exposen Sigmund Freud i Jacques Lacan. <br/>Per aconseguir els objectius esmentats la tesi s'ha dividit en dues parts:<br/>Part I, on s'exposen els principis teòrics que permeten sostenir la relació entre psicoanàlisi i llenguatge a partir de les obres de Freud La interpretació dels somnis, L'acudit i la seva relació amb l'inconscient, Psicopatologia de la vida quotidiana, i de la col·lecció d'articles de Jacques Lacan publicats a Écrits.<br/>Part II, on es problematitza els conceptes clàssics de Veritat, Sentit i Estil que configuren la visió tradicional de la traducció a partir del coneixement que aporta la psicoanàlisi lacaniana, contrastat amb un recorregut històric que permet analitzar la raó per la qual els conceptes esmentats perviuen com a visió canònica de la traducció. <br/>La conclusió general és que introduir la hipòtesi de l'inconscient a la teoria i la pràctica de la traducció permet una aproximació nova al tema en la qual es desestabilitzen conceptualment els mites edificats al voltant de la traducció i es possibilita una nova lectura dels ideals clàssics i contemporanis que recorren aquesta activitat., The dissertation has the following theoretical goals: <br/>- To reflect on translation -understood as a practice and as a process or act- taking into account the psychoanalytic theory about language. <br/>- To question the traditional theory of translation. <br/>- To introduce, in the theory of translation, the main concepts of psychoanalysis as is given by Sigmund Freud and Jacques Lacan. <br/>To achieve the above mentioned goals the thesis has been divided in two parts: <br/>Part I, where are explained the main key concepts of psychoanalysis and language departing from the readings of Freud's works: The Interpretations of Dreams, The Wit and its relation to the unconscious, and Psicopatology of day to day life, along with the articles of Lacan published in Écrits. <br/>Part II, where the traditional concepts of Truth, Sense and Style are problematized departing from the theory of psychoanalysis. This concepts are also analysed using a historical background that has made possible to analyse the prevalence of these traditional concepts within the canonical frame work of translation. <br/>The general conclusion is that introducing the hypothesis of the unconscious into the theory of translation enables a new approach that desestabilizes the traditional concepts along with a new reading of the ideals that still permeate the canonical discourse on translation.

Proyecto:

Evaluation et didactique de la traduction: le cas de la traduction dans la langue étrangère

  • Martínez Melis, Nicole
Cette thèse qui se situe dans la branche appliquée de la traductologie propose des procédures, des tâches et des critères pour l'évaluation - dans sa fonction sommative - de la compétence de traduction de l'étudiant dans le cadre de la didactique de la traduction dans la langue étrangère. <br/> Elle étudie l'évaluation en tant qu'objet de recherche des sciences de l'éducation, en explique l'évolution, les modèles et les notions-clés. <br/> Elle aborde l'évaluation en traduction, délimite trois domaines de l'évaluation en traduction - évaluation des traductions des textes littéraires et sacrés, évaluation dans l'activité professionnelle de la traduction, évaluation dans la didactique de la traduction - et dégage la spécificité de chacun de ces domaines ainsi que les apects qu'ils ont en commun. <br/> Elle définit les champs de la recherche de l'évaluation en traduction et plus précisémment les champs de la recherche de l'évaluation dans la didactique de la traduction.<br/> Elle présente un modèle de compétence de traduction sur lequel repose l'édifice didactique et analyse ce qui le caractérise dans le cas de la traduction dans la langue étrangère.<br/> Elle propose un modèle didactique de l'enseignement de la traduction dans la langue étrangère et donc présente une certaine conception de la didactique en général, les objectifs d'apprentissage correspondant à la traduction dans la langue étrangère ainsi que la méthologie à appliquer.<br/> Elle définit un modèle d'évaluation sommative en traduction dans la langue étrangère, qui comprend une approche théorique ainsi que des propositions pratiques concernant les objets de l'évaluation (produits, procédures, processus) ainsi que les outils de l'évaluation (tâches directes et tâches indirectes, critères de correction et de notation).<br/> Elle présente enfin, et analyse, 14 tâches d'évaluation sommative pour la didactique de la traduction dans la langue étrangère (espagnol-catalan / français) expérimentées avec des groupes d'étudiants de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de l'Universitat Autònoma de Barcelona., This thesis in the applied branch of Translation Studies presents procedures, tasks and criteria for the sommative evaluation of trainee translators' translation competence in the area of teaching translation into the foreign language<br/> The study begins with a review of research into evaluation in Educational Sciences and describes how it has developed, and the models and key-notions used. <br/> Evaluation in translation is analysed. Three different areas are defined: the evaluation of literary and sacred texts, the evaluation of professional translating and evaluation in translation teaching. The specificity of each area is delimited, as are those aspects they have in common.<br/> Research areas in translation evaluation are outlined, with special emphasis on research on evaluation in translation teaching.<br/> A translation competence model is proposed as a basis for the teaching programme and an analysis is made of the specific characteristics of translation competence for translation into the foreign language. <br/> A teaching model is designed for teaching translation into the foreign language that includes general teaching principles, learning objectives suitable for translation into the foreign language as well as a teaching methodology. <br/> A sommative evaluation model for translation into the foreign language is defined that includes a theoretical framework and practical proposals for the objects to be evaluated (products, procedures, and processes), as well as the evaluation instruments (direct and indirect tasks, correction and grading criteria).<br/> Finally, a proposal is made of 14 sommative evaluation tasks for translation into the foreign language (Spanish-Catalan/French). These tasks are evaluated after having been tried and tested by groups of students from the Facultat de Traducció i d'Interpretació de l'Universitat Autònoma de Barcelona.

Proyecto:

La representació semàntica de les construccions de suport des d'una perspectiva multilingual

  • Colominas Ventura, Carme
Aquesta tesi versa sobre un tipus de construccions, que anomenarem construccions de suport (1), formades per un verb i un grup nominal amb un nom predicatiu que constitueixen semànticament un predicat complex:<br/>(1) a. fer una caminada<br/>b. donar un consell (a algú)<br/>c. tenir confiança (en algú/alguna cosa)<br/>El que caracteritza bàsicament els exemples de és que el verb, si bé constitueix sintàcticament el predicat, diríem que ha perdut part o la totalitat del seu significat habitual com a verb ple i que l'esdeveniment denotat és expressat més aviat per tot el sintagma verbal. <br/>El problemes que plantegen aquestes construccions són bàsicament els següents:<br/>- En primer lloc, la no correspondència entre el nucli sintàctic i el nucli semàntic planteja un problema d'anàlisi que va lligat a la prèvia detecció d'una construcció de suport per tal d'arribar a una interpretació correcta a nivell de l'oració. <br/>- Per una altra banda, la seva possible substitució per una forma lèxica (verb o còpula + adjectiu) genera, des del punt de vista contrastiu, diferències estructurals entre llengües que suposen un problema per a la traducció. <br/>- I finalment, la restringida commutabilitat dels seus elements fa necessària algun tipus de generalització sobre les restriccions de selecció lèxica especialment des del punt de vista de la generació. <br/>L'objectiu bàsic d'aquesta tesi és el d'oferir una representació interlingual que permet donar compte dels tres tipus de problemes plantejats. Quant a l'aspecte formal, la proposta d'anàlisi que presentem es basa en el model de descripció lingüística de Head-Driven Phrase Structure Grammar (Pollard i Sag, 1994) (HPSG) enriquit amb la proposta de tractament de la informació semàntica de The Generative Lexicon (GL) de Pustejovsky (1991, 1995). L'estructura bàsica de la representació semàntica d'un signe de la qual partim és com la següent:<br/>Quant al contingut de l'anàlisi partim del supòsit que els verbs de suport seleccionen nominalitzacions amb unes característiques semàntiques similars - més específiques - a les seves pròpies. Les restriccions semàntiques que els verbs de suport imposen sobre els seus complements són de naturalesa argumental i eventiva, i es vehiculen en la nostra proposta de representació a través de la quàlia, i més concretament a través de les propietats de prominència dintre d'aquesta estructura, en el sentit que un verb de suport requereix un nom predicatiu amb una estructura de quàlia que té les mateixes qualitats de prominència que les seves. <br/>Com a resultat de la unificació de quàlies entre la informació semàntica del verb i la del nom obtenim una representació semàntica en el nivell del sintagma verbal que és estructuralment idèntica a una forma lèxica equivalent., This thesis deals with certain types of constructions, which we will refer to as light verb constructions. These are formed by a verb and a nominal group with a predicative noun, which semantically make a complex predicate, such as:<br/>(1) a. to take a walk<br/>b. to give advice (to someone)<br/>c. to have confidence (in someone/something)<br/>What basically characterize the examples given in (1), is that the verb, although it syntactically constitutes the predicate, has partly or completely lost its usual meaning as a full or complete verb, and that the denoted event therefore, is rather expressed by the whole verb phrase.<br/>The main problems created by these constructions are the following:<br/>-Firstly , the non-correspondence between the syntactic and the semantic nucleus creates an analysis problem. <br/>-Secondly, its possible substitution by a lexical form (verb or copula + adjective) generates, from a contrastive point of view, structural differences in languages, which imply problems in translation.<br/>-Finally, the fact that there are semantically-motivated restrictions on which verbs select which nominalizations in a support construction demands some sort of explanation.<br/>The main objective of this thesis is to supply an interlingual representation that could give an account of the three problems mentioned above. As for the formal aspect, the analysis proposal is based on the model of linguistic description of Head-Driven Phrase Structure Grammar (Pollard and Sag,1994) (HPSG), together with the proposal of processing of semantic information The Generative Lexicon (GL,) by Pustejovsky (1991, 1995).<br/>The basic structure of the semantic representation of a sign from which we start is as follows:<br/>As for the analysis content, we start from the assumption that light verbs select nominalizations with semantic characteristics similar - or more specific - to their own ones. The semantic restrictions that light verbs impose on their complements, are of an argumental and eventive nature. They are conveyed in our proposal through qualia, and more particularly through the prominence of properties inside this structure, in the sense that light verbs demand predicative nouns with a qualia structure with the same prominence qualities as theirs.<br/>As a result of the unifications of qualias between the semantic information of verb and noun, we can obtain a semantic representation at the level of verb phrase, which is structurally identical to an equivalent lexical form.

Proyecto:

Fonología contrastiva del portugués y el castellano: Una caracterización de la interlengua fónica de los castellanohablantes que aprenden portugués

  • Férriz Martínez, M. Carmen
Esta investigación teórica pretende servir de herramienta de consulta accesible para el profesor de portugués como lengua extranjera. En la primera parte se plantean los objetivos: (1) establecer el sistema fonológico segmental del portugués atendiendo a las variedades europea y brasileña, (2) realizar el análisis contrastivo de las descripciones de los sistemas castellano y portugués, y (3) caracterizar la interlengua fónica de los castellanohablantes que aprenden portugués. Asimismo, en esta parte, se nos introduce en el marco teórico de la lingüística contrastiva, en la adquisición de la fonología y en el concepto de interlengua fónica del aprendiente de segundas lenguas. <br/>En la segunda parte se describen, desde el punto de vista del estructuralismo y partiendo de los rasgos tradicionales de base articulatoria, los sistemas fonológicos segmentales de los estándares del castellano y del portugués. La descripción del portugués ofrece un sistema unitario que abarca las variedades europea y brasileña (carioca). A partir del orden fonológico establecido para el portugués, se describe la articulación de los alófonos correspondientes a cada fonema y se restringe su distribución (primer objetivo). <br/>En la tercera parte se lleva a cabo el análisis contrastivo de los dos sistemas fonológicos descritos (segundo objetivo), se realiza una caracterización fónica de la interlengua de castellanohablantes adultos aprendientes de portugués basada en fenómenos de transferencia (tercer objetivo), se ofrecen las conclusiones y se comentan las implicaciones didácticas que tiene una investigación de este tipo en la enseñanza del portugués como L2 en general y en la formación lingüística de traductores e intérpretes en particular. Asimismo, se apuntan algunas de las líneas futuras de investigación que se desprenden de la tesis., The present theoretical research study aims to be an easy-to-use reference tool for teachers of Portuguese as a foreign language. Part I sets out the objectives: (1) to establish the segmental phonological system of Portuguese, taking into account both the European and the Brazilian varieties of the language. (2) to carry out a contrastive analysis of the descriptions of the Spanish and the Portuguese systems, and (3) to establish the characteristics of the phonic interlanguage of Spanish-speaking learners of Portuguese. Part I also introduces the theoretical framework of contrastive linguistics, phonology acquisition and the concept of the phonic interlanguage in learners of second languages. <br/>Part II describes, from a structuralist perspective and using traditional articulatory features, the segmental phonological systems of standard Spanish and Portuguese varieties. The description of Portuguese puts forward a single system embracing both the European and the Brazilian (Carioca) varieties. Following the phonological order established for Portuguese, the articulation of the allophones corresponding to each phoneme are established and their distribution is restricted (first objective). <br/>Part III carries out a contrastive analysis of the two phonological systems described (second objective), the phonic interlanguage of adult, Spanish-speaking learners of Portuguese is characterised on the basis of transfer phenomena (third objective), the conclusions are presented and the implications of this type of research for the teaching of Portuguese as a second language, in general, and for the language training of translators and interpreters, in particular, are discussed. Some of the future lines of research arising from the thesis are also indicated.

Proyecto:

Antoni Pous, poeta i traductor

  • Farrés Puntí, Ramon
Antoni Pous, poeta i traductor és un estudi monogràfic de la figura d'Antoni Pous i Argila (Manlleu, 1932 - Barcelona, 1976), activista cultural i home de lletres que va destacar de molt jove, en la immediata postguerra, com a poeta de gran talent; que als anys seixanta va dur a terme una tasca cultural i pedagògica de gran transcendència a Igualada, amb la fundació del grup Lacetània i la creació de la revista Textos; que a partir de 1968 va impulsar de manera decisiva els estudis de llengua i literatura catalanes en l'àmbit alemany, primer des de Tübingen i després des de Zuric, i que finalment, amb la seva tasca de traductor, va introduir a l'àmbit literari català l'obra de dos autors clàssics del segle XX: Walter Benjamin i Paul Celan.<br/>La tesi es divideix en quatre grans blocs: el primer, titulat "L'home", reconstrueix la trajectòria vital de Pous a partir dels seus propis escrits, molts d'ells inèdits, i del testimoni de les persones que el van tractar directament, sigui a través de la correspondència que van mantenir-hi o bé de les entrevistes orals fetes expressament per a aquest treball; el segon, titulat "El pensament", analitza els escrits en prosa que ens va deixar Pous, tant els publicats com els inèdits, per tal d'esbossar les seves idees sobre la religió, la filosofia, la política i la literatura; el tercer, amb el títol de "La poesia", recull i comenta la seva obra poètica, en gran part també inèdita, i en traça l'evolució des de la filiació ribiana dels inicis fins a l'hermetisme influït per Paul Celan de la darrera època, passant per la poesia de to social de finals dels seixanta; finalment, el quart bloc, sota el títol de "Les traduccions", cataloga i analitza les versions que Pous va fer de textos poètics, teològics i filosòfics al català, especialment de l'alemany, amb especial atenció a les seves seleccions de textos de Walter Benjamin i Paul Celan, les primeres que es van fer en català, i també les seves versions en alemany, fetes en col·laboració amb Johannes Hösle, de poesia catalana del segle XX.<br/>A banda de ser el primer treball exhaustiu sobre aquesta figura fins ara pràcticament desconeguda de les nostres lletres, Antoni Pous, poeta i traductor aporta també dades de primera mà sobre diversos aspectes fins ara poc estudiats de la literatura i la cultura catalanes al llarg del tercer quart del segle XX, com ara la formació de l'anomenat "Grup de Vic" i la relació que aquest grup va mantenir amb Carles Riba, a través de Joan Triadú, o la relació d'amistat i de fecunda influència mútua que Antoni Pous va establir amb Miquel Martí i Pol i Jordi Sarsanedas., Antoni Pous, poet and translator, is a monographic study on Antoni Pous i Argila (Manlleu, 1932 -- Barcelona, 1976), the cultural activist and man of letters who distinguished himself from an early age as a highly gifted poet, during the immediate post-war period; who in the 1960s developed an important cultural and pedagogical work in Igualada, while founding the group Lacetània and creating the magazine Textos; who since 1968 decisively encouraged the studies of Catalan language and literature in the German-speaking world, first in Tübingen and then in Zürich; and who finally, thanks to his translations, introduced to the Catalan literary world the work of two classical authors from the XXth century: Walter Benjamin and Paul Celan.<br/>This thesis is divided into four main parts: the first with the title "The Man", reconstructs Pous' biography based on his own writings, many of them still unpublished, as well as on the testimony of those who knew him personally, using both correspondence and the taped interviews especially made for the present work; the second part, called "The Thought", analyses the prose by Pous, both published and unpublished, in order to outline his ideas about religion, philosophy, politics and literature; the third part, called "The Poetry", collects and comments upon his poetic work, for the most part unpublished, describing the evolution from his first period, influenced by Carles Riba, to the hermetism of his last phase, under the influence of Paul Celan, through his social poetry from the late 1960s; finally, the fourth part is called "The Translations", which catalogues and analyzes the versions made by Pous of poetic, theological and philosophical texts into Catalan, particularly from the German, focusing mainly on his own selection of texts by Walter Benjamin and Paul Celan, the first translations ever made into Catalan, as well as his versions of XXth century Catalan poetry into German, in collaboration with Johannes Hösle.<br/>Besides being the first exhaustive study on this figure, up till now practically unknown in our literature, Antoni Pous, poet and translator also provides first-hand, scarcely studied data on different aspects of Catalan literature and culture in the third quarter of the XXth century, as the formation of the so called "Vic Group" and the relationship this group had, through Joan Triadú, with Carles Riba, or the friendship between Antoni Pous, Miquel Martí i Pol and Jordi Sarsanedas, which was one of fruitful and mutual influence.

Proyecto:

Els haikús de Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit

  • Mas López, Jordi
La tesi és un estudi descriptiu dels poemes que Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit van escriure prenent com a punt de partida l'haikú japonès. L'àmbit d'investigació és el de la literatura catalana d'entreguerres; en conseqüència, no s'hi estudien els haikús que Junoy va escriure en castellà després de la Guerra Civil, però sí, en canvi, els que va escriure en francès, per tal com la seva publicació s'orientà cap al públic lector català. <br/>L'objectiu és descriure el model poemàtic subjacent al conjunt de poemes escrits per cadascun dels autors. Partint, d'una banda, d'una anàlisi minuciosa dels poemes, i, de l'altra, d'un estudi de les idees estètiques en les quals s'insereix el conreu de l'haikú, s'explica com el motlle japonès original és manipulat per adaptar-lo a un nou context i convertir-lo en vehicle d'unes idees estètiques diferents.<br/>El capítol inicial és dedicat a l'estudi dels referents amb què comptaven Junoy i Salvat-Papasseit. Així, s'analitza l'èxit que l'haikú assolí en la literatura francesa a partir de l'any 1916 i les obres amb què comptaven els escriptors i lectors francesos per documentar-se sobre aquesta forma. També s'hi consideren els experiments dels imaginistes angloamericans. En l'àmbit de la literatura catalana, s'estudien especialment les reticències que Eugeni d'Ors expressà sobre la forma de l'haikú. <br/>En el capítol dedicat a Junoy, l'anàlisi dels poemes es posa en relació amb el mediterranisme defensat per l'autor. Junoy s'acosta a l'haikú intentant trobar un punt d'equilibri entre modernitat i classicisme, i els seus haikú es caracteritzen per la tensió entre objectivitat i subjectivitat i per la importància que es dóna al tractament del temps, no solament en cadascun dels poemes, sinó en els cicles en què s'integren. <br/>En el capítol dedicat a Salvat-Papasseit, es relacionen els haikús salvatians amb les idees estètiques desenvolupades per Torres-Garcia, Barradas i el mateix Salvat-Papasseit en el context de l'art d'avantguarda europeu. Salvat hi presenta experiències breus en les quals una sensació desperta una intuïció profunda en el subjecte poètic i li permet atènyer un estat que transcendeix el temps cronològic i que es pot relacionar amb la "sensació d'immortalitat" de què parlà Diego Ruiz. Així, l'haikú esdevé una eina per enunciar els nuclis generadors de l'activitat poètica; és per això que Salvat els empra en funció de pròleg dels seus darrers poemaris., This thesis is a descriptive study of the poems which Junoy and Salvat-Papasseit wrote using the Japanese haiku as a starting point. The field of study is the literature written in Catalan between the First World War and the Spa nish Civil War. Therefore, the haiku that Junoy wrote in Spanish after the Civil War are not considered, but those written in French are, since their publication was oriented towards the Catalan speaking readership. <br/>Its aim is to describe the poetical model underlying the poems written by each author. The accurate analysis of the poems and the survey of the poetic ideas according to which they were written makes it possible to explain how the original Japanese form was manipulated in order to adapt it to its new context and to make into a vehicle for aesthetic ideas which are quite different. <br/>The first chapter surveys the works which Junoy and Salvat-Papasseit could use as a reference. The success of haiku in French literature from 1916 on, as well as the works available to French authors and readers, are analyzed. The experiments carried out in English by the Imagists are also considered. As to Catalan literature, special attention is paid to the suspicion voiced by Eugeni d'Ors against the haiku form. <br/>In the chapter devoted to Junoy, the analysis of the poems is put into relation with the mediterranian aesthetics he promoted. Junoy saw the haiku form as an adequate tool for reaching a compromise between classicism and modernity. His haiku try to balance objectivity and subjectivity and give a great importance to the treatment of the time, not only within each single poem, but also in the poetical cycles in which they are organized. <br/>As to Salvat-Papasseit, his haiku are considered under the light of the aesthetical ideas which Torres-García, Barradas and Salvat-Papasseit himself developed in the context of the European Avantguard mouvements. These poems describe short experiences in which a mere sensation arouses a deep intuition within the poetical subject and enables him to reach a state which transcends the chronological time and can be identified with the "sensation of inmortality" described by Diego Ruiz. Thus, the haiku form becomes a medium to anounce the seeds of poetical writing. That is the reason why Salvat used it to write short prologues for his latest books.

Proyecto:

Trans-forme-sens : de l'iconicité en traduction

  • De Asprer Hernández, Núria
L'emprise de l'image dans la culture actuelle et la répercussion que nous avons observée dans des productions textuelles, même si l'iconographie n'est pas le propre de l'écriture alphabétique, nous ont conduit d'abord à explorer des textes contemporains où l'iconicité constituait un phénomène massif. La trans-formation que l'iconique introduisait de la sorte nous a permis, d'une part de considérer la pluralité sémiotique dans le texte littéraire et d'évaluer sa répercussion sur le plan de la signification, et d'autre part elle nous a conduit à approcher les textes sous un angle nouveau et à considérer différents degrés d'iconicité dans un corpus étendu. Ceci nous a amenée à examiner des textes où l'image n'était pas manifeste et à envisager aussi une iconicité fournie par le discours. Les procédés iconiques dans le texte moderniste étant très divers, il nous a semblé convenable d'évaluer la fonction de l'iconicité et d'établir des catégories opératoires. C'est ce que nous faisons avec l'appui de la sémiotique, et tout particulièrement en examinant les différentes approches du signe et la valeur attribuée à l'icone. Étant donné le caractère dynamique de la signification, nous avons privilégié une approche sémiotique pluraliste et, notamment, la visée peircienne. <br/>Tout texte étant signe d'une incomplétude, l'écriture ne peut s'empêcher de fournir une iconicité par défaut. Aussi, identifier les traits d'iconicité, analyser les différents niveaux, ainsi que les processus qu'elle manifeste indirectement, nous semble constituer une forme idéale d'approche textuelle en vue de la traduction.<br/>Le corpus est constitué de textes en prose et de textes poétiques du XXe siècle écrits en langue française. Mais il aurait été impossible d'évaluer la fonction de l'iconicité dans la littérature contemporaine sans prendre en considération les toutes premières manifestations iconographiques. Aussi, avons-nous identifié les antécédents les plus anciens, que nous présentons dans (I.1.2.), ayant tout d'abord mis l'accent sur les origines iconiques de l'écriture (I.1.1). Le recours naturel à la pictographie par les cultures précolombiennes, égyptienne et de Mésopotamie, précédé par les peintures pariétales de la Préhistoire, que nous situons à l'origine de l'iconicité moderne, tisse un fil conducteur dans la thèse permettant d'identifier la trace d'une perte, et une tension sur le plan de la représentation. <br/>La thèse est divisée en deux parties : I. Ecriture et iconicité, et II : Propositions pour l'iconique en traduction. Nous n'entendons pas séparer l'écriture littéraire de la traduction. Il s'agit plutôt d'une division opératoire pour l'organisation du travail. La première partie est destiné à présenter l'iconicité par rapport au texte littéraire, par rapport aux théories de l'écriture et par rapport à la sémiotique. Cette partie ne porte pas explicitement sur la traduction. Or, il est toujours question de traduction, car nous entendons l'écriture comme un acte traduisant et la traduction, à son tour, comme une activité axée sur l'écriture, sur une coopération et une transformation signifiante plutôt que dans un rapport de subordination à un texte dit premier qu'elle serait destinée à reproduire. <br/> L'interprétation de l'iconique, indispensable dans la tâche traductrice, implique un processus traduisant, car l'iconique oblige à opérer un déplacement, à effectuer un passage entre deux dispositifs sémiotiques différents : image et langage. Cette traduction pluridimensionnelle se place sous le signe de la transformation. La deuxième partie de la thèse constitue précisément une mise en acte de l'ensemble des hypothèses présentées, elle esquisse les résultats d'une approche iconiciste en traduction.<br/>Le but de notre thèse n'est pas d'élaborer une méthodologie, mais de proposer une pratique de la traduction qui tienne compte de la scripturalité, de la culture actuelle de l'image, et d'une conception complexe du signe dans la mesure où les notions saussuriennes sont devenues insuffisamment complexes ou intenables. La thèse s'inscrit donc dans une actualité de la pensée du signe, du texte et de la traduction., El predominio de la imagen en la cultura actual y la repercusión que observamos en numerosas producciones textuales, aunque la iconografía no sea lo propio de la escritura alfabética, nos llevó inicialmente a explorar textos contemporáneos en que la iconicidad constituía un fenómeno masivo. La trans-formación que introduce lo icónico nos ha permitido, por un lado plantear la pluralidad semiótica en el texto literario evaluando su repercusión en el terreno de la significación, y por otro lado abordar los textos desde una nueva perspectiva y considerar distintos grados de iconicidad. Desde esta óptica, convenía examinar también aquellos textos en que la iconicidad no era manifiesta sino que aparecía de manera discontínua en el discurso. Dada la diversidad de los procedimientos icónicos en el texto moderno, estimamos conveniente evaluar la función de la iconicidad y establecer ciertas categorías operativas. Con tal propósito recurrimos a la semiótica y examinamos los distintos enfoques del signo, poniendo énfasis en el valor que se atribuye al icono. Partiendo del carácter dinámico de la significación, determinante de la semiosis, hemos privilegiado un enfoque pluralista, y nos basamos concretamente en la semiótica peirciana.<br/>Si todo texto es signo de una incompletud, la escritura habrá forzosamente de comportar cierta iconicidad compensatoria. Así pues, identificar los rasgos de iconicidad, analizar los distintos niveles así como los procesos que ésta manifiesta indirectamente, constituye una forma ideal de enfoque textual de cara a la traducción.<br/>El corpus de la tesis está constituido por textos en prosa y textos poéticos del siglo XX escritos en francés. A fin de evaluar la función de la iconicidad en la literatura contemporánea, hemos juzgado oportuno identificar las primeras manifestaciones iconográficas, que presentamos en (I.1.2.), poniendo también en relieve los orígenes icónicos de la escritura (I.1.1). El recurso natural a la pictografía en las culturas precolombinas, egipcia y mesopotámica, precedido por las pinturas parietales de la Prehistoria, que situamos en el origen de la iconicidad moderna, teje un hilo conductor en la tesis que nos permite identificar la huella de una pérdida, y una tensión en el plano de la representación.<br/>La tesis se divide en dos partes : I. Écriture et iconicité, y II . Propositions pour l'iconique en traduction. Esta división no implica una separación de la escritura literaria y de la traducción, sino que se trata de una división operativa para la organización del trabajo. La primera parte está destinada a presentar la iconicidad con respecto al texto literario, a las teorías de la escritura y a la semiótica. Aunque esta parte no trata sobre traducción en un sentido estricto, ésta ya aparece de modo subyacente puesto que entendemos la escritura como un acto traductivo. La traducción, en este sentido, debe entenderse como una actividad inherente a la escritura, basada en una cooperación y una transformación significante más que en una reproducción o una relación de subordinación a un texto llamado primero.<br/>La interpretación de lo icónico, indispensable en la tarea traductora, implica un proceso traductor, ya que la presencia de lo icónico nos obliga a efectuar un desplazamiento, una comunicación entre dos dispositivos semióticos diferentes : imagen y lenguaje. Esta traducción pluridimensional se sitúa bajo el signo de la transformación. La segunda parte de la tesis constituye precisamente una puesta en acto del conjunto de las hipótesis presentadas y muestra los resultados de un enfoque iconicista en traducción.<br/>La finalidad de esta tesis no es elaborar una metodología, sino proponer una práctica de la traducción que tome en cuenta la escrituralidad, la cultura actual de la imagen, y una concepción compleja del signo, en la medida en que las nociones saussurianas se han vuelto insuficientemente complejas o insostenibles. En esta perspectiva, la tesis se inscribe en una actualidad del pensamiento del signo, del texto y de la traducción., The overriding position of the image in present-day culture and the repercussions of this in numerous textual productions, even though iconography is not a feature of alphabetical writing, led me initially to a study of contemporary texts in which iconicity was massively present. The trans-formation wrought by the icon has enabled me, on the one hand, to approach semiotic plurality in the literary text and to evaluate its repercussion in the domain of signification, and secondly, to approach the texts from a new perspective and to consider various degrees of iconicity. I also examined those texts in which iconicity was not massively present but more sparsely manifested throughout the discourse. Given the diversity of iconic procedures in the modern text, it was deemed important to evaluate the function of iconicity and to establish certain operational categories. To this end, a semiotic approach was employed examining the various theories of the sign, with an emphasis on the value attributed to the icon. Considering the dynamic character of the signification, which determines semiosis, priority was attached to a pluralist approach, based essentially on Peircian semiotics.<br/>If any text can be seen as a manifestation of some incompleteness, writing must carry some compensatory iconicity. And so, identification of the main features of iconicity, and analysis of the different levels and processes it indirectly manifests, is an ideal textual approach in terms of translation.<br/>The corpus employed comprises 20th century prose and poetic texts in French. In order to evaluate the function of iconicity in contemporary literature, the first iconographic manifestations have been identified, and presented in (I.1.2.), and the iconic origins of writing in (I.1.1). The natural use of pictographs in the pre-Columbine, Egyptian and Mesopotamian cultures and the cave paintings of prehistoric times, which mark the origins of modern iconicity, form a linking theme throughout the thesis enabling us to detect traces of a loss, and a tension at representational level.<br/>The thesis comprises two parts : I. Écriture et iconicité, and II. Propositions pour l'iconique en traduction. This division does not imply a separation of literary writing from translation; rather, it is an organisational division. The first part aims to present iconicity in terms of the literary text, theories of writing and semiotics, and while it does not deal directly with translation per se, translation is present throughout, since all writing is an act of translation. In this light, translation is understood as an inherent part of writing, based more on cooperation and a significant transformation than on reproduction or a relation of subordination to a text known as the original.<br/>Interpretation of iconicity, vital to the task of translation, involves a translation process, since its presence demands a certain displacement, communication between two different semiotic dimensions: image and language. This multi-dimensional translation is obviously related to transformation. The second part of the thesis is an application of the hypotheses put forward and a presentation of the results of an iconicist approach in translation.<br/>The thesis does not aim to develop a methodology, but rather to put forward an approach to translation which will take account of writability, the present-day culture of the image, and a complex conception of the sign, since Saussurian notions are no longer sufficiently complex. The thesis then proposes a contemporary philosophy of the sign, the text and translation.

Proyecto:

El paper dels mesuradors xinesos en la pragmàtica del text

  • Rovira Esteva, Sara
L'objecte d'estudi d'aquesta tesi, que s'articula en set capítols, és una categoria gramatical del xinès anomenada liàngcí, que no correspon a cap categoria concreta del català o castellà, en tant que eina per a la categorització, recurs literari i element estructurador del discurs. <br/>El primer capítol s'ha dedicat a justificar l'adopció de la lingüística cognoscitiva com a marc teòric de referència. <br/>En el segon, es revisen aspectes com el de la terminologia, s'analitza la naturalesa de les diferents categories nominals xineses, es tracta la qüestió de la delimitació de la categoria dels mesuradors i, finalment, es descriu des de cadascun dels nivells del llenguatge següents: morfològic, sintàctic, semàntic i cognoscitiu. <br/>En el tercer capítol, s'estudien els aspectes semànticocognoscitius (estructura interna de les categories, principis formatius i d'extensió, etc.) i els recursos que té el xinès per simplificar l'ús dels mesuradors. <br/>En el quart, es realitza un estudi en profunditat de l'estructura de quatre categories difuses de mesuradors (shuang, duì, tào i fù), bo i mirant de seguir la pista de les extensions naturals i metafòriques internes a partir dels seus membres centrals, alhora que es posen en relleu els encavalcaments que hi ha entre aquestes categories. Per fer-ho es contrasten les dades prescriptives amb les descriptives, obtingudes directament d'informants xinesos. <br/>Quant al cinquè capítol, s'ofereix una classificació pròpia dels mesuradors, després d'haver fet una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema.<br/>En el sisè s'aprofundeixen les funcions dels mesuradors. Aquest capítol s'ha dividit en tres grans blocs, cadascun dels quals va acompanyat d'exemples il·lustratius. Les funcions des del punt de vista semàntic (individualitzar, quantificar, categoritzar, generalitzar i descriure); les funcions des del punt de vista pragmàtic i discursiu (en què es descriuen els diferents recursos de cohesió textual) i les funcions des del punt de vista socioestilístic, com ara l'ús dels mesuradors per crear figures retòriques (prosopopeia, metàfora, metonímia, sinestèsia, hipèrbole, etc.), com a recurs fonètic i de ritme i en funció de l'usuari i del registre. <br/>Finalment, en el setè capítol exposem quina pot ser l'aplicació pràctica en la didàctica de la llengua xinesa i la pràctica traductora de la recerca feta al llarg de la tesi, bo i oferint un enfocament totalment nou respecte dels que s'han aplicat fins ara., El objeto de estudio de esta tesis, que se articula en siete capítulos, es una categoría gramatical del chino llamada liàngcí, que no corresponde a ninguna categoría concreta del catalán o castellano, en tanto que herramienta para la categorización, recurso literario y elemento estructurador del discurso. El primer capítulo se ha dedicado a justificar la adopción de la lingüística cognitiva como marco teórico de referencia. En el segundo, se revisan aspectos como el de la terminología, se analiza la naturaleza de las diferentes categorías nominales chinas, se trata la cuestión de la delimitación de la categoría de los medidores y, finalmente, se describe desde cada uno de los niveles del lenguaje: morfológico, sintáctico, semántico y cognitivo. En el tercer capítulo, se estudian los aspectos semántico-cognitivos (estructura interna de les categorías, principios formativos y de extensión, etc.) y los recursos que tiene el chino para simplificar el uso de los medidores. En el cuarto, se realiza un estudio en profundidad de l'estructura de cuatro categorías difusas de medidores: shuang, duì, tào, fù. En cuanto al quinto, se ofrece una clasificación propia de los medidores. En el sexto se profundizan las funciones semánticas, pragmático-discursivas y socio-estilísticas de los medidores. Finalmente, el séptimo capítulo se centra en la aplicación práctica en didáctica de la lengua china y la práctica traductora de las conclusiones a las que se hemos llegado a lo largo de la tesis., The object of study of this doctoral thesis is a Chinese grammatical category called liàngcí, inexistent as such in Catalan and Spanish, as a tool for categorization, as literary resource and discourse structuring device.<br/>The first chapter is devoted to justifying the adoption of cognitive linguistics as the theoretical framework for our research.<br/>In the second chapter we look into aspects such as terminology and the nature of the different Chinese nominal categories. We study the question of category delimitation of measure words and, finally, we describe it from each one of the following language levels: morphology, syntax, semantics and cognition. <br/>In the third chapter, we study the related semantic and cognitive aspects (category structure, formative and extension principles, etc.) as well as the ways Chinese simplifies the use of measure words. <br/>In the fourth chapter, we present a detailed study of the semantic structure of four fuzzy categories of measure words (shuang, duì, tào and fù). We have tried to follow the path of natural and metaphorical extensions from its central members and we have also shown the members these categories share. To do so we have compared prescriptive and descriptive data, obtained directly from Chinese collaborators. <br/>In the fifth chapter, after an extensive analysis of the literature on the subject, we offer our own classification of Chinese measure words.<br/>In the sixth chapter we analyse the functions of measure words, which we have divided into three big groups, each one with its own examples. These are the functions from the semantic point of view (individualization, quantification, categorization, generalization and description); the functions from the pragmatic and discursive point of view (where we describe the different means of textual cohesion) and the functions from the social and stylistic point of view, such as the use of measure words to create figures of speech (prosopopoeia, metaphor, metonymy, synesthesia, hyperbole, etc.), as a way to play with phonetics and rhythm and its use according to the speaker and register.<br/>Finally, in the seventh chapter we explain how the research carried out in this thesis can be implemented in the practice of Chinese language teaching and translation, offering a completely new approach to the ones used so far.

Proyecto:

Un estudio descriptivo de la Ley egipcia de Estatuto Personal número 100 de 1985: un enfoque traductológico

  • Abdel-Aziz Osman, Khaled
La Tesis es un estudio descriptivo analítico de la última y vigente Ley egipcia de Estatuto Personal número 100 del año 1985, desde una perspectiva traductológica, y es el primero, que sepamos, en su especialidad.<br/>Los objetivos esenciales de la Tesis están dirigidos a dos colectivos profesionales: los traductortes y los juristas españoles.<br/>a) Nuestros objetivos para el colectivo de traductores son:<br/>Facilitar el trabajo del investigador y traductor en el campo de la traducción jurídica árabe-española con un estudio descriptivo y analítico, desde un enfoque traductológico, sobre la última y vigente Ley egipcia de Estatuto Personal número 100 del año 1985, regida por los principios del Corán y al-Sunna y escrita en lengua árabe. Para ello, la Tesis incluye las aportaciones siguientes:<br/>1. Una contextualización del marco cultural y jurídico en que se aplica el derecho egipcio pos-colonial, tanto sus influencias como sus fuentes y bases constitutorias. <br/>2. Una clasificación por fuentes de los documentos legales egipcios basada en criterios del análisis del discurso.<br/>3. Un Corpus de documentos legales egipcios relacionados con el Código egipcio de Estatuto Personal.<br/>4. Un glosario de términos islámicos especializados relacionados con la útima y actual Ley egipcia de Estatuto Personal (árabe-español).<br/>5. Un glosario de referencias jurídicas, (árabe-español y español-árabe)<br/>6. Un glosario de referencias traductológicas, (árabe-español y español-árabe).<br/>b) Nuestros objetivos para el colectivo de juristas españoles son:<br/>Ayudar al jurista español a comprender, por un lado, el desarrollo legislativo del Código egipcio de Estatuto Personal, y el contexto socio-cultural y jurídico árabe e islámico, por otro lado. Dicha comprensión puede ayudar a la hora de regularizar o promulgar futuras leyes de extranjería, especialmente, para el colectivo árabe e islámico, en lo relacionado con el derecho de familia. Para ello, la Tesis incluye las aportaciones siguientes:<br/>1- Una contextualización del marco cultural y jurídico en que se aplica el derecho egipcio pos-colonial, tanto sus influencias como sus fuentes y bases constitutorias. <br/>2- Una descripción de los principios en que se basa la jurisdicción egipcia contemporánea.<br/>3- Una traducción, comentada al castellano de la última y vigente Ley egipcia de Estatuto Personal número 100 del año 1985. Pretendemos con esta traducción facilitar la comprensión de las leyes egipcias de familia cuyas raíces históricas se remontan a la llegada del Islam al territorio egipcio. Esto implica, por analogía, comprender otras leyes de familia de otros países árabes e islámicos.<br/>4-Potenciar la Ley 26/1992, de 10 de septiembre, por la que se aprueba el Acuerdo de Cooperación del Estado con la Comisión Islámica de España. Esta Ley puede ayudar al legislador y profesional del derecho español a regular otros reglamentos o leyes para la minoría de ciudadanos musulmanes en España, así como mejorar la integración y la mediación intercultural con este colectivo creciente. <br/>La tesis se divide en dos volumenes, el primero se divide en dos partes fundamentales: La primera parte establece el contexto del marco jurídico, socio-cultural y lingüístico en que se aplica el Código egipcio de Estatuto Personal (capítulos I, II, III y IV). La segunda parte presenta el análisis y traducción de la última y vigente Ley egipcia de Estatuto Personal número 100 del año 1985 (capítulos V, VI y VII). Mientras que el segundo volumen se divide en dos glosarios y un corpus.

Proyecto:

Buscador avanzado