Buscador

Encontrado(s) 2218670 resultado(s)
Encontrada(s) 221867 página(s)

L'emprenedor persuasiu. Retòrica i narratives en l'entrepreneurship

  • Barrull Melcior, Francesc Xavier
La rigidesa de la teoria econòmica, especialment en l'assumpció de la racionalitat dels agents econòmics i en el tractament objectiu de la informació ha dificultat encabir l'emprenedor en els seus models. La tesi aprofundeix en l'estudi de l'aprenentatge emprenedor com a mitjà per a superar aquest problema. A partir de la informació obtinguda mitjançant l'observació directa, les entrevistes en profunditat i l'examen de documents, es descriuen 3 casos que permeten analitzar com els emprenedors donen sentit a les seves accions i utilitzen les narratives i la retòrica. <br/> <br/>Els resultats ens mostren diferents tipologies d'emprenedors, vocacionals i oportunistes en la fase prèvia a la constitució de la societat i aventurers i creadors en la posterior. Els vocacionals entenen la creació d'una empresa pròpia com un projecte vital. Els oportunistes actuen perquè creuen que una determinada idea de negoci representa una oportunitat que cal aprofitar. Els aventurers posen èmfasi en l'empresa com a font d'experiències i reptes i els creadors viuen l'empresa com una creació personal. <br/> <br/>Pel que fa a les narratives, en tots els casos observats els emprenedors relaten una narrativa èpica del seu procés, en el que van superant els diferents reptes. Utilitzen dos tipus fonamentals de micro-narratives: les motivacionals, en les que realcen aquells valors que donen sentit a les seves accions i les d'assoliment, en les que destaquen els valors que consideren fonamentals per a que funcioni la seva empresa. <br/> <br/>També s'observa com utilitzen la retòrica per a persuadir i persuadir-se a ells mateixos i que no prenen decisions racionals, sinó que a partir d'una intuïció heurística van configurant una idea plausible - molts cops en forma de narrativa - construïda a partir d'arguments que els porta a prendre decisions raonables. Els arguments d'ethos i per exemples són les principals fonts que els persuadeixen que cal realitzar una acció, mentre que els arguments de logos resulten decisius per a descartar-la. <br/> <br/>Els resultats ens permeten destacar el rol persuasiu dels emprenedors, tant en la seva activitat quotidiana com en la seva funció social i econòmica. La idea d'un emprenedor persuasiu permet comprendre millor el seu comportament, ofereix eines per a millorar la seva tasca, reforça la idea del llenguatge i especialment dels arguments com a creadors de valor econòmic i facilita encabir l'emprenedor en la teoria econòmica., La rigidez de la teoría económica, especialmente en su asunción de la racionalidad de los agentes económicos i en el trato objetivo de la información han dificultado introducir el emprendedor en sus modelos. La tesis profundiza en el estudio del aprendizaje emprendedor como medio para superar éste problema. A partir de la información obtenida a través de la observación directa, las entrevistas en profundidad i el examen de documentos, se describen 3 casos para analizar como los emprendedores dan sentido a sus acciones y utilizan las narrativas y la retórica. <br/> <br/>Los resultados nos muestran diferentes topologías de emprendedores, vocacionales y oportunistas en la fase previa a la constitución de la sociedad y aventureros y creadores en la posterior. Los vocacionales entienden la creación de una empresa propia como un proyecto vital. Los oportunistas actúan porque creen que una determinada idea de negocio representa una oportunidad que hay que aprovechar. Los aventureros ponen énfasis en la empresa como fuente de experiencias y retos, y los creadores viven la empresa como una creación personal. <br/> <br/>En referencia a las narrativas, en todos los casos observados, los emprendedores relatan una narrativa épica de su proceso, en el que van superando los distintos retos. Utilizan dos tipos de micro-narrativas: las motivacionales, en las que subrayan los valores que dan sentido a sus acciones y las de logro, en las que destacan los valores que consideran fundamentales para el buen funcionamiento de su empresa. <br/> <br/>También se observa como utilizan la retórica para persuadir y persuadirse a si mismos y que no toman decisiones racionales, si no que a partir de una intuición heurística van configurando una idea plausible - muchas veces en forma de narrativa - construida a partir de argumentos que les lleva a tomar decisiones razonables. Los argumentos de ethos y por ejemplos son las principales fuentes que los persuaden para que realicen una determinada acción, mientras que los de logos resultan decisivos para descartarlas. <br/> <br/>Los resultados nos permiten destacar el rol persuasivo del emprendedor, tanto en su actividad cuotidiana como en su función social y económica. La idea de un emprendedor persuasivo permite comprender mejor su comportamiento, ofrece herramientas para mejorar sus labores, refuerza la idea del lenguaje y especialmente de los argumentos como creadores de valor económico y facilita incorporar el emprendedor en la teoría económica., Stiffness of economic theory, when it assumes economic agents' rationality and objective information, has obstructed to fit entrepreneurs in its models. This thesis extends the study of entrepreneurial learning as a way to solve the indicated problems. It describes three case studies built on gathered information from direct observation, deep-interviews and documents examination. They allow us to analyze how entrepreneurs give meaning to their actions and how they use narratives and rhetoric. <br/> <br/>Results show different typologies of entrepreneurs, vocational and opportunists in the stage prior to the creation of the company and adventurers and creators in the subsequent one. Vocational entrepreneurs understand the creation of a company as a vital project. Opportunists try to take profit of what they believe is a good idea. The adventurers emphasize the idea of the company as a source of experiences and challenges, while creators conceive it as a personal creation. <br/> <br/>Referring to narratives, in all the observed cases, respondents expounded an epic narrative of their process, where they overcome challenges. They use two kinds of micro-narratives: motivational narratives, where they highlight values let them give sense to their actions and achievement narratives, where they emphasize values that consider essential for the proper performance of their company. <br/> <br/>We also observe that entrepreneurs use rhetoric to convince others and persuade themselves. They do not take rational decisions, but starting form a heuristic intuition, they build with arguments a plausible idea - usually in a narrative way - that leads them to take reasonable decisions. Ethos and arguments by examples usually convince them to act in a certain way, while they generally use logos arguments to refuse some action. <br/> <br/>Results allow us to highlight the persuasive role of entrepreneurs, both in their daily activity and in their social and economic function. The idea of a persuasive entrepreneur brings us a better understanding of their behavior, offers us tools to improve their performance, enhances the idea of language and arguments as economic value creators and facilitates to fit entrepreneurs in the economic theory.

Proyecto:

The Corporate Role in a Changing Society: A Model of Sensemaking and of Firm Characterization

  • Castelló Molina, María Itziar
Aquesta tesi està organitzada com un compendi de quatre articles cadascun dels quals investiga com les empreses donen sentit a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Proposem un model teòric de creació de sentit que ens permiti a posteriori la caracterització d'empreses. En aquest model volem explicar com els directius entenen les responsabilitats socials i medi ambientals de l'empresa, així com el rol d'aquesta en la societat. Mitjançant quatre recerques empíriques en forma d'articles, que abasten 10 casos de estudi i l'anàlisi de més de 900 informes corporatius, mirem d'entendre tres característiques del comportament que constitueixen les dimensions del nostre model: cognitiva, lingüística i conativa. Inductivament proposem les sub-dimensions del nostre model trobant patrons d'interrelació i evolució que descriuen el comportament de les empreses. Observem que l'evolució en els últims anys de l'RSC tendeix cap a la definició de l'RSC com un element més estratègic de l'empresa. També notem un augment de la comprensió de l'RSC mes post-positivista. La conclusió és que la institucionalització del discurs formalitzat pot ésser un dels vectors d'evolució de l'RSC. Proposem, normativament, que l'evolució futura de l'RSC passa per una comprensió mes política del rol de l'empresa en la societat, definida a través de processos deliberatius., Esta tesis está organizada como un compendio de cuatro artículos, cada uno de los cuales investiga como las empresas le dan sentido a la Responsabilidad Social Corporativa (RSC). Proponemos un modelo teórico de creación de sentido el cual nos permite a posteriori la caracterización de empresas. En este modelo pretendemos explicar cómo los directivos entienden las responsabilidades sociales y medioambientales y el rol de la empresa en la sociedad. A través de cuatro investigaciones empíricas en la forma de artículos que comprenden 10 casos de estudio y el análisis de más de 900 informes corporativos, tratamos de entender tres características del comportamiento que constituyen las dimensiones de nuestro modelo: cognitiva, lingüística y conativa. Inductivamente proponemos las sub-dimensiones de nuestro modelo encontrando a través de ellas patrones de interrelación y evolución que describen el comportamiento de las empresas. Observamos que la evolución en los últimos años de la RSC tiende hacia a la definición de la RSC como un elemento más estratégico de la empresa. Sin embargo, también notamos un aumento de la comprensión de la RSC más post-positivista. Concluimos que la institucionalización del discurso formalizado puede ser uno de los vectores de evolución de la RSC. Proponemos normativamente, que una futura evolución de la RSC pasa por una comprensión más política del rol de la empresa en la sociedad definida a través de procesos deliberativos., This thesis is organized in a compendium of four articles each of which furthers our knowledge of on how companies make sense of Corporate Social Responsibility (CSR). We propose a model of organizational sensemaking-sensegiving characterization explaining how managers think, persuade and act regarding their social and environmental responsibilities and their role in society. Through four empirical research studies, mainly based on 10 in-depth case studies and over 900 corporate reports, we look at three features of behaviour that constitute the dimensions of the model: cognitive, linguistic and conative. We inductively propose the sub-dimensions that guide CSR-related activities recognizing some common patterns of interrelation and evolution. These patterns may lead to a better understanding of firm's CSR behaviour over the last decade. From our empirical research we observe an evolution in time towards a more strategic form of CSR. However, we also notice an increase of the post-positivistic view of CSR. We conclude that the institutionalization of formalized forms of discourse might be one of the drivers behind CSR's evolution. We normatively argue that further evolution in CSR should include its strategic incorporation but also a broader political understanding of the role of the firm in society redefined in an open and deliberative manner.

Proyecto:

La relación entre la empresa y la familia para la reducción de la pobreza: empresas locales en un entorno rural. Estudio de casos

  • Ventura Egoávil, José Epifanio
Aquesta recerca es va desenvolupar al Perú, país d'economia emergent i de renda mitjana-alta. Si bé té un creixement econòmic sostingut, els seus indicadors de pobresa no disminueixen al ritme del seu creixement i el seu nivell d'iniquitat econòmica continua essent un dels més elevats de l'Amèrica Llatina. L'objectiu d'aquesta recerca és comprendre i explicar la relació que s'estableix entre les empreses i les famílies que incentiven la reducció de la pobresa en l'àmbit rural. Els resultats contribueixen a entendre l'aportació que el sector privat pot fer en la reducció de la pobresa rural. <br/> <br/>La recerca s'ha fet d'acord amb el mètode qualitatiu, basat en l'estudi de quatre casos, de dues empreses financeres: la Financiera Confianza i la Caja Municipal de Ahorro y Crédito del Cusco, i de dues empreses extractives: la Minera Yanacocha i el Grupo Energético Aguaytía. <br/> <br/>El marc conceptual sobre la responsabilitat social s'ha basat en les teories d'Archie B. Carroll, Michael Porter i Mark Kramer, els quals identifiquen quatre tipus de relacions: econòmica, legal, ètica i filantròpica. I en tres teories endògenes sobre la reducció de la pobresa: la capitalització dels actius físics de la població pobra, d'Hernando de Soto; el desenvolupament de les capacitats humanes, d'Amartya Sen, i l'accés als mercats, de C. K. Prahalad, coneguda com el model de la "base de la piràmide" (BOP). <br/> <br/>D'acord amb les conclusions obtingudes, la relació entre l'empresa i la família ha contribuït efectivament a reduir la pobresa. Dels quatre tipus de relació empresa- família, el tipus de relació preponderant és l'econòmica, seguit de l'ètica i de la filantròpica. A partir de l'anàlisi dels casos, es comprova que les famílies rurals han utilitzat, principalment, dues de les estratègies esmentades per superar la pobresa: l'estratègia d'accés als mercats, enunciada per C. K. Prahalad, i l'estratègia de desenvolupament de capacitats, enunciada per Amartya Sen. L'estratègia de valorització dels actius físics, proposada per De Soto, acompleix una funció en la disminució de la vulnerabilitat social, és a dir, a evitar que les famílies que van superar la pobresa hi tornin a caure. Això confirma el potencial contributiu del sector privat en la reducció de la pobresa rural., La presente investigación se desarrolló en el Perú, país de economía emergente y de renta media alta. Aún cuando cuenta con un crecimiento económico sostenido, sus indicadores de pobreza no disminuye al ritmo de su crecimiento y su nivel de inequidad economica sigue siendo uno de los más altos en latinoamerica. El propósito de esta investigación es comprender y explicar la relación establecida entre las empresas y las familias que incentivan la reducción de la pobreza en el ámbito rural. Los resultados contribuyen a la comprensión del aporte que puede hacer el sector privado en la reducción de la pobreza rural. <br/><br/>La investigación se realizó con el método cualitativo, basado en cuatro estudios de casos; dos empresas financieras: La Financiera Confianza, La Caja Municipal de Ahorro y Crédito del Cusco, y dos empresas extractivas: la Minera Yanacocha y el Grupo Energético Aguaytía. <br/><br/>El marco conceptual sobre la responsabilidad social se basó en las teorías de Archie B. Carroll y Michael Porter y Mark Kramer. Quienes han identificado cuatro tipos de relaciones: económica, legal, ética y filantrópica. Y tres teorías endógenas sobre la reducción de la pobreza; la capitalización de los activos físicos de la población pobre de Hernando de Soto; el desarrollo de las capacidades humanas de Amartya Sen, y el acceso a los mercado de C.K. Prahalad, conocida como el modelo de la Base de la Pirámide, BOP. Según los hallazgos la relación entre la empresa y la familia ha contribuido efectivamente en la reducción de la pobreza. De los cuatro tipos de relación Empresa-Familia; el tipo de relación preponderante es la económica, seguido del tipo de relación ética, y la relación filantrópica. <br/><br/>De acuerdo con el análisis de los casos, se comprueba que las familias rurales han utilizado, principalmente dos de las estrategias mencionadas para superar su pobreza; la estrategia de acceso a los mercados, enunciada por C. K. Prahalad, y la estrategia de desarrollo de capacidades, enunciada por Amartya Sen. La estrategia de valorización de activos físicos, propuesta por De Soto, cumple una función en la disminución de la vulnerabilidad social, es decir en evitar que las familias que superaron la pobreza vuelvan a caer en ella. Confirmando de esta manera el potencial contributivo del sector privado en la reducción de la pobreza rural., This research was undertaken in Peru. Peru is a country with an emerging economy, growing at an average annual rate of 7% per annum, and middle income country. Nevertheless, its poverty and economic inequality indicators are among the highest in Latin America. <br/><br/>The aim of this research is to understand and explain those relationships established between business and families that promote poverty reduction in rural areas. This research was developed using a qualitative method based on four case studies; two finance companies: Financiera Confianza, Caja Municipal de Ahorro y Crédito del Cusco and two extractive companies: Yanacocha Mining Company, Aguaytia Energy Group. <br/><br/>The conceptual framework relating to social responsibility is based on the theories of Archie B. Carroll, Michael Porter and Mark Kramer, who recognize four kinds of relationships between business and families: economic, legal, ethical and philanthropic. In addition, they acknowledge three endogenous theories of poverty reduction: Hernando de Soto's theory of asset capitalization of the impoverished, the human capability development of Amartya Sen, and C.K. Prahalad's market access theory, known as the Base of the Pyramid model (BOP.) <br/><br/>The findings of this research demonstrated that the relationship between business and families has contributed to poverty reduction in rural areas. Of the four kinds of relationships, the economic type predominated, followed by the ethic and philanthropic relationships. According to the case analyses, the participating rural families primarily employed two strategies in order to overcome their poverty: the market access model of C.K. Prahalad and Sen's capabilitiy development strategy. Furthermore, the asset capitalization theory of De Soto contributed to decreases in social vulnerability; that is to say, it helps ensure that rural families do not return to poverty. These outcomes confirm the strength of the private sector's contribution to rural poverty reduction.

Proyecto:

Through the Looking Glass: Understanding a Complex Relationship between Knowledge and Action

  • Bou Alameda, María Elena
Drawing on the study of knowledge and action as a reference, this thesis explores how practitioners in two different firms perform their practice, 'knowing' and 'acting' simultaneously. It argues that types of knowledge, activities, individuals and context are interwoven at the moment of acting. However, this relationship is not static. <br/>The empirical work in a local labour placement company and in a multinational consultancy firm shows that practitioners resort to a host of different expressions of knowledge (or bundle of knowledge) when acting. Therefore, the prevailing role of explicit knowledge and the need for being a precedent in order to be applied is called into question.<br/>The empirical work also reveals that the bundle of knowledge is not static. It evolves over time and at the same time the prevailing type of knowledge varies depending on the type of practice and the practitioner's level of expertise. Therefore, the results underscore the fact that the relationship between knowledge and action is more dynamic and that both interplay simultaneously. <br/>Finally, this research shows that formal company categorisations (senior/junior) describe different practices rather than correspond to differential stocks of formal knowledge. This means that even when experts and novices apparently seem to be doing the same job, their actions are different as they are constituted through different combinations of knowledge types and orders of relevance. These results seem to point toward the fact that the essence of expertise resides in the expert's ability to reframe. He is able to reconstruct practice, whether by reframing his tasks or the overarching context.

Proyecto:

La rendibilitat de les estacions catalanes d'esquí alpí

  • Massons Rabassa, Joan
La tesi pretén demostrar que hi ha dos models diferents d'abordar la possibilitat d'invertir en estacions d'esquí alpí.<br/><br/>El primer d'aquests dos models és de resultat deficitari perquè no respecta el principi de la "producció conjunta" (Samuelson).<br/><br/>El segon model assumeix que l'esquí alpí no és una activitat aïllada del seu entorn i de la suma de prestacions que li donen vida.<br/><br/>La tesi arriba a la conclusió que el sector de l'esquí alpí a Catalunya és un exemple clar de la dualitat entre la rendibilitat social i la privada.<br/><br/>A la vista de les exposicions conceptuals i les instrumentacions numèriques que la tesi presenta i de les que aporten els models de Thiébout i de Mirrlees, s'arriba necessàriament a la consideració de valorar la rendibilitat de les estacions d'esquí mitjançant la taxa social de descompte, i així s'obtenen les conclusions de la segona part de la tesi. Per a la iniciativa privada, l'explotació de la pràctica de l'esquí no és rendible, com també ho demostren les ràtios que s'han fet sobre balanços i estats de resultats. Aquests indicadors -sense el concurs d'altres tipus d'ingressos- donarien uns resultats baixíssims o pèrdues.<br/><br/>El treball pot ser una contribució més per entendre les possibilitats d'inversió en estacions d'esquí en l'àmbit privat i, pel que fa a l'acció governamental, mostra la significació enorme del tema per la rendibilitat social que implica.<br/><br/>La tesis pretende demostrar que existen dos modelos distintos de abordar la posibilidad de invertir en estaciones de esquí alpino.<br/><br/>El primero de estos modelos es de resultado deficitario porque no respeta el principio de la "producción conjunta" (Samuelson).<br/><br/>El segundo modelo asume que el esquí alpino no es una actividad aislada de su entorno y de la suma de prestaciones que le dan vida.<br/><br/>La tesis llega a la conclusión de que el sector del esquí alpino en Cataluña es un ejemplo claro de la dualidad entre la rentabilidad social y la privada.<br/><br/>A la vista de las exposiciones conceptuales y las instrumentaciones numéricas que la tesis presenta y de las que aportan los modelos de Thiébout y de Mirrlees, se llega necesariamente a la consideración de valorar la rentabilidad de las estaciones de esquí mediante la tasa social de descuento, y así se obtienen las conclusiones de la segunda parte de la tesis. Para la iniciativa privada, la explotación de la práctica del esquí no es rentable, como también lo demuestran las ratios que se han realizado sobre balances y estados de resultados. Estos indicadores -sin el concurso de otros tipos de ingresos- darían unos resultados bajísimos o pérdidas.<br/><br/>El trabajo en estaciones de esquí puede ser una contribución más para entender las posibilidades de inversión en el ámbito privado y, en cuanto a la acción gubernamental, muestra la enorme significación del tema por la rentabilidad social que implica., This thesis aims to demonstrate that there are two different models for dealing with the possibility of investing in Alpine ski resorts.<br/><br/>The first of these two models falls short because it fails to respect the principle of "joint production" (Samuelson).<br/><br/>The second model assumes that Alpine skiing is not an activity isolated from its surroundings and the sum of features/facilities that give it life.<br/><br/>The thesis reaches the conclusion that the Alpine skiing sector in Catalonia is a clear example of the duality between social and private profitability.<br/><br/>In light of the conceptual statements and the numerical data that this thesis presents, and the data contributed by the models of Thiébout and Mirrlees, we are necessarily led to assessing the profitability of ski resorts through the social discount rate, obtaining in this way the conclusions of the second part of the thesis. In terms of private initiative, the running of ski resorts is not profitable as is also shown by the balance sheet and income statement ratios. These indicators - without the aid of other types of income - would give extremely low returns or losses.<br/><br/>This work could be a further contribution towards understanding the private investment possibilities in ski resorts and, in terms of governmental action, it reveals the enormous significance of the issue in terms of the social profitability that it implies.

Proyecto:

LA CONDUCTA DE COMPRA PIRATA. Un análisis exploratorio en el mercado de la música en Perú

  • Matos Reyes, Rosa Nancy
La pirateria és un problema derivat de la violació dels drets de la propietat intel·lectual; el coneixement es desenvolupa en aquest segle a un ritme frenètic i s'esbandeix amb una gran velocitat gràcies a la ret de rets; les mateixes innovacions tecnològiques ocasionen baixes barreres per a la protecció i faciliten copies. L'objectiu d'aquesta investigació ha estat contribuir en aclarir la problemàtica de la pirateria des de la perspectiva del consumidor, identificant els factors que aquest pren en compte al piratejar, per contribuir a que les autoritats que legislen i les empreses afectades millorin la comprensió de la problemàtica i disposin de criteris per afrontar-ne. Per complir amb l'objectiu es va fer una amplia revisió de la problemàtica en varis aspectes jurídics, empresarials, de conducta de compra i aspectes ètics a fi de trobar variables i decidir desprès l'àmbit de la investigació.<br/>La investigació s'ha centrat en la pirateria musical que hi ha en un país amb un alt índex de pirateria (98% segons l'IIPA), combinant investigació quantitativa i qualitativa. S'ha fet servir una mostra de 1000 consumidors dividida en dos parts de 500 consumidors de musica original i 500 consumidors de musica pirata, de entre 18 i 30 anys d'edat. Per fer el instrument de medició van incloure variables explicatives de la conducta que van sortir de la literatura revisada i dels estudis exploratoris previs, aquests factors van tenir en compte aspectes ètics, aspectes sorgits de la teoria de la decisió raonada (TRA), la implicació recomanada quan s'estudia conducta del consumidor, la oferta de productes i aspectes demogràfics.<br/>Els resultats mostren que tant les actituds com les normes subjectives dels enquestats indiquen negativa cap a la conducta pirata, apuntant a la identificació dels factors explicatius. La filosofia moral dels enquestats es respectuosa amb els valors universals i distingeix la conducta correcta de la incorrecta, encara que poden haver-hi unes excepcions. La variable va mostrar que tots estaven implicats amb el producte musical i que dues parts (inseguretat i simbolisme) podrien emplenar-se per influenciar en la conducta. La variable percepció de l'oferta, entesa com a disponibilitat del producte i preu, influeixen positivament en la pirateria, finalment les variables demogràfiques que influeixen son la disponibilitat per les despeses, educació i ocupació.<br/>Una conclusió de l'estudi es que la conducta pirata pot explicar-se combinant models teòrics amb variables de la TRA i models ètics. L'estudi directe de la conducta i no la intenció van permetre la incorporació d'aspectes addicionals referents a l'oferta del producte (controlada per l'empresa oferent) i les variables demogràfiques (afectades pel entorn socioeconòmic), deixant clar que la modificació de la conducta compren feines tant de l'empresa com del Estat.<br/>L'estudi qualitatiu final va contribuir a millorar les explicacions obtingudes en l'estudi quantitatiu al permetre que els mateixos consumidors expliquin o justifiquin la seva conducta i ofereixin suggeriments per millorar-la o modificar-la. Les limitacions d'aquest estudi es refereixen a la demarcació realitzada centrada en productes musicals i consumidors joves en un context tolerant a la pirateria i poc creient en les normes i aspectes legals, sent difícil generalitzar els resultats a unes altres condicions. Com a recomanació per investigacions futures suggerim reforçar els estudis de conducta donat que la rapidesa en la innovació i difusió per la ret de rets han alterat les formes de realitzar transaccions. Es suggereix també l'ús d'instruments i verificar el seu funcionament en altres cultures; en un mon global es necessari entendre si hi ha un comportament global., La piratería es un problema derivado de la violación de los derechos de propiedad intelectual; el conocimiento se desarrolla en este siglo a un ritmo frenético y se difunde con gran rapidez gracias a la red de redes; las mismas innovaciones tecnológicas ocasionan bajas barreras para su protección y facilitan el copiado. El objeto de esta investigación ha sido contribuir a esclarecer la problemática de la piratería desde la perspectiva del consumidor, identificando los factores que este toma en cuenta al piratear, a fin de contribuir a que las autoridades que legislan y las empresas afectadas mejoren su comprensión de la problemática y dispongan de criterios para enfrentarla. Para cumplir con el objetivo se realizó una amplia revisión de la problemática que comprendió aspectos jurídicos, empresariales, de conducta de compra y aspectos éticos a fin de cernir variables y demarcar luego el ámbito de la investigación.<br/>La investigación se ha centrado en la piratería musical que ocurre en un país con un alto índice de piratería (98% según la IIPA), combinando investigación cuantitativa y cualitativa. Se ha utilizado una muestra de 1000 consumidores dividida en dos submuestras de 500 consumidores de música original y 500 consumidores de música pirata, de entre 18 y 30 años de edad. Para construir el instrumento de medición se incluyeron variables explicativas de la conducta que surgieron de la literatura revisada y de estudios exploratorios previos, estos factores comprendieron aspectos éticos, aspectos surgidos de la teoría de la decisión razonada (TRA), la implicancia recomendada cuando se estudia conducta del consumidor, la oferta de productos y aspectos demográficos.<br/>Los resultados muestran que tanto las actitudes como las normas subjetivas de los encuestados indican rechazo hacia la conducta pirata, apuntando a la identificación de otros factores explicativos. La filosofía moral de los encuestados es respetuosa de los valores universales y distingue la conducta correcta de la incorrecta, aunque hay una disposición a realizar excepciones. La variable implicancia mostró que todos los sujetos estaban fuertemente implicados con el producto musical y que dos de sus dimensiones (inseguridad y simbolismo) podían emplearse para influir en la conducta. La variable percepción de oferta, entendida como disponibilidad del producto y precio, influyen positivamente en la piratería, finalmente las variables demográficas que influyen son la disponibilidad para el gasto, la educación y la ocupación.<br/>Una conclusión el estudio es que la conducta pirata puede explicarse combinando modelos teóricos que incluyen variables de la TRA y modelos éticos. El estudio directo de la conducta y no la intención permitieron la incorporación de aspectos adicionales referentes a la oferta del producto (controlada por la empresa ofertante) y las variables demográficas (afectadas por el entorno socio económico), dejando en claro que la modificación de la conducta comprende tareas tanto de la empresa como del Estado.<br/>El estudio cualitativo final contribuyó a mejorar las explicaciones obtenidas en el estudio cuantitativo al permitir que los mismos consumidores expliquen o justifiquen su conducta y ofrezcan sugerencias para mejorarla o modificarla. Las limitaciones de este estudio se refieren a la demarcación realizada centrada en productos musicales y consumidores jóvenes en un contexto tolerante a la piratería y poco creyente en las normas y aspectos legales, siendo difícil generalizar los resultados a otras condiciones. Como recomendaciones para investigaciones futuras sugerimos reforzar los estudios de conducta dado que la rapidez en la innovación y su difusión por la red de redes han alterado la forma de realizar transacciones. Se sugiere también afinar el uso de instrumentos y verificar su funcionamiento en otras culturas; en un mundo global es necesario entender si hay un comportamiento global., Piracy is the problem that you get when the copyrights are non respected. In this century new knowledge and their diffusion are faster than never before. These innovation lows the physical barriers to the copy and increase the acts of piracy. The purpose of this dissertation has been make a contribution to the knowledge of the piracy problem, the aims were to identify the factors that a consumer uses to decide their behaviour (piracy or not piracy) helping the firms and the legislator in their decisions. An extensive review of the literature was carried out in subjects as: business, legislation, consumer behaviour, ethical aspects in order to select variables and to demarcate the investigation.<br/>This research has been focused in the music piracy that occurs in a country with a high index of piracy (98% according to the IIPA), using qualitative and quantitative methodology. The sample was of 1000 consumers divided into 500 consumers of original CD's and 500 consumers of pirated Cd's, aged between 18 and 30 years old. To build the measuring instrument explanatory variables of the behaviour were included that arose of the literature and of prior exploratory studies, these factors understood ethical aspects, aspects arisen of the theory of the decision reasoned (TRA), the involvement recommended to study the consumer behaviour, supply and demographic aspects.<br/>The results show that the attitudes and the subjective norms of the polled indicate refusal towards the piracy, therefore the explanation of its conduct obeys to other factors. The moral philosophy of the polled is respectful of the universal values and distinguishes the correct conduct of the incorrect one, although there is a disposition to carry out exceptions. The variable implication showed that all the subjects were hardly implied with the musical product and that two of their dimensions (insecurity and symbolism) were able to influence in the conduct. The variable perception of supply and price of the product influences positively in the piracy, finally the demographic variables that influence are the availability of money to expense, the education and the occupation.<br/>The conclusion of the study is that the pirated conduct of the consumer can be explained combining the theoretical models that include variables of the TRA and ethical models. The direct study of the behaviour instead of the intention make necessary the use of additional aspects like de supply of the product (controlled by the business bidder) and the demographic variables (affected by the environment and the economic situation of the place of study), leaving in clear that to change de piracy behaviour means so much tasks of the business firms as of the State.<br/>Besides the final qualitative study contributed to improve the explanations obtained in the quantitative study, they justify their behaviour and give suggestions to improve it or to modify it. The limitations of this study refer to the choice of an specific kind of piracy centred in musical products and young consumers in a tolerant context to the piracy (not trust norms and legal aspects).<br/>As recommendations for future investigations we suggest to carry out more studies of conduct in order to know the influence of the variables that a consumer is faced in a context of rapidity in the innovation and his diffusion by the web have. It is also suggested to tune up the use of instruments and to verify his operation in other cultures; in a global world is necessary to understand if there is a global behaviour.

Proyecto:

La Sostenibilidad de la Mejora Continua de Procesos en la Administración Pública. Un estudio en los Ayuntamientos españoles

  • Suárez Barraza, Manuel Francisco
L'Administració pública i els governs locals no han estat exempts dels canvis que ha experimentat l'entorn global dels negocis (Farazmand, 1999). De fet, a finals de la dècada dels vuitanta i principis de la dels noranta alguns ajuntaments espanyols van adquirir la lògica de la modernització i la millora de la gestió pública, basada en l'aplicació de la Millora Contínua de Processos (MCP) i altres models de qualitat i excel·lència. Tot això, amb la finalitat de millorar els processos de treball i serveis públics i d'aquesta manera poder fer front a la creixent pèrdua de legitimitat davant la ciutadania, derivada dels canvis i les pressions de l'entorn global (Prats i Català, 2004; Merino Estrada, 2007). En tots aquests anys durant els quals alguns ajuntaments espanyols han implantat la lògica de la MCP i han gestionat les seves institucions des d'aquesta perspectiva s'han detectat diversos beneficis derivats del fet d'haver aplicat aquesta aproximació gerencial (Font, 1997; Díaz-Méndez, 2007; Ferré-Bargalló, 2007). No obstant això, en tot aquest temps i des del punt de vista acadèmic s'ha fet poc per comprendre com s'ha aconseguit sostenir les millores realitzades en els processos de treball després de l'aplicació de la MCP. En aquest sentit, en els últims anys algunes organitzacions del sector privat han estudiat el concepte de «sostenibilitat», entès de manera simple com el manteniment de les millores implantades a través d'un esforç de MCP al llarg del temps (Dale, Boaden et al., 1997; Bateman i David, 2002; Bateman, 2005; Palmberg i Garvare, 2006). No obstant això, en l'àmbit del sector públic la bibliografia mostra pocs estudis del terme sostenibilitat (Loomba i Spencer, 1997; Jones, 2000; Pollit, 2006), i si s'analitzen encara més específicament, el que es troba en la bibliografia de les administracions locals espanyoles és insuficient, per no dir inexistent.<br/><br/>Basada en el context anterior, la pregunta de recerca que regeix aquest estudi és: Com es genera la sostenibilitat de la Millora Contínua de Processos en les administracions públiques? Així mateix, s'han plantejat quatre sub-preguntes de recerca, que són: Com s'entén la millora contínua de processos en les administracions locals?, Com s'aplica i evoluciona la millora contínua de processos en la gestió pública de les administracions locals?, Com es genera un camí sostenible de la millora contínua de processos? Quin tipus d'elements bàsics, potenciadors i inhibidors afloren al camí de la sostenibilitat de la millora contínua de processos? i Com impacta l'aplicació de la MCP en la gestió pública? Per respondre la pregunta i les subpreguntes de l'estudi s'ha dut a terme una recerca de tipus qualitatiu emprant com a estratègia de recerca el mètode del cas (Yin, 2003). S'han seleccionat i estudiat quatre ajuntaments espanyols, tres d'ells sota una òptica retrospectiva i un sota un enfocament longitudinal (Leonard-Barton, 1990; Pettigrew, 1990) per augmentar la fiabilitat de l'estudi.<br/><br/>Els resultats de la recerca que es presenten segueixen la guia de la pregunta i les subpreguntes de recerca plantejades. Primer s'ofereix un esquema conceptual de com és la MCP en aquestes institucions. En segon terme, les troballes ens indiquen que la MCP es presenta per mitjà d'una série d'etapes evolutives i activitats de millora característiques en el context estudiat. Aquestes etapes evolutives presenten una sèrie d'elements bàsics (drivers) potenciadors (enablers) i inhibidors que influeixen en el seu desenvolupament. De la mateixa manera, la Sostenibilitat de la MCP es pot generar sota una sèrie de camins de sostenibilitat, els quals es poden presentar en forma d'un flux continu cíclic, d'un flux en desenvolupament o d'un flux continu en lots o simplement, presentar-se en un flux desbloquejat o en un flux irreversible o bloquejat. Cada camí de sostenibilitat està format per una sèrie d'etapes evolutives que s'apliquen mitjançant activitats de millora de la MCP i que tenen un impacte en la gestió pública de cada ajuntament. A més, el flux de cada camí de sostenibilitat es troba afectat per una sèrie d'elements bàsics (drivers), potenciadors (enablers) i inhibidors que es poden presentar. Finalment, també es va valorar l'impacte de l'aplicació de la MCP en les particularitats de la gestió pública, i es va realitzar un últim esforç teòric on es va desenvolupar una macro-teoria de processos, determinant un "camí òptim de sostenibilitat de la millora contínua de processos"., La Administración Pública y los gobiernos locales tampoco han estado exentos de los cambios que ha sufrido el entorno global de los negocios (Farazmand 1999). De hecho, la lógica de la modernización y mejora de la gestión pública, sustentada en la aplicación de la Mejora Continua de Procesos (MCP) y otros modelos de calidad y excelencia, fue adquirida por algunos Ayuntamientos españoles desde finales de la década de los ochenta y principios de los noventas. Todo ello, con el fin de mejorar sus procesos de trabajo y servicios públicos, para así, poder hacer frente a la creciente pérdida de legitimidad ante la ciudadanía, derivada de los cambios y presiones del entorno global (Prats i Català 2004; Merino Estrada 2007). En todos estos años que algunos Ayuntamientos españoles, han implantado y gestionado sus instituciones bajo la lógica de la MCP, se han reportado diferentes beneficios por aplicar dicha aproximación gerencial (Font 1997; Díaz-Mendez 2007; Ferré-Bargallo 2007). No obstante, poco se ha hecho desde el punto de vista académico, por comprender cómo se ha logrado sostener las mejoras realizadas en los procesos de trabajo después de la aplicación de la MCP, en todos estos años. En ese sentido, el concepto de «Sostenibilidad», entendido de manera simple como el mantenimiento de las mejoras implantadas a través de un esfuerzo de MCP a lo largo de los años, ha sido estudiado en organizaciones del sector privado en años recientes (Dale, Boaden et al. 1997; Bateman and David 2002; Bateman 2005; Palmberg and Garvare 2006). Sin embargo, en el ámbito del sector público la literatura muestra pocos estudios del término de sostenibilidad (Loomba and Spencer 1997; Jones 2000; Pollit 2006), y si se analizan aún más en específico, en las Administraciones locales españolas, lo encontrado en la literatura, es insuficiente por no decir inexistente.<br/><br/>Basado en el contexto anterior, la pregunta de investigación que rige este estudio es: ¿Cómo se genera la sostenibilidad de la Mejora Continua de Procesos en las Administraciones Públicas? Asimismo, se plantearon cinco sub-preguntas de investigación que son: ¿Cómo es la Mejora Continua de Procesos en las Administraciones locales?, ¿Cómo se aplica y evoluciona la Mejora Continua de Procesos en la gestión pública de las Administraciones locales?, ¿Cómo se genera un camino sostenible de la Mejora Continua de Procesos?, ¿Qué tipo de elementos básicos, potenciadores e inhibidores afloran en los caminos de la sostenibilidad y en la Mejora Continua de Procesos?, y ¿Cómo impacta la aplicación de la MCP en la gestión pública? Para responder a la pregunta y sub-preguntas del estudio, se condujo una investigación del tipo cualitativo, utilizando como estrategia de investigación, el método del caso (Yin 2003). Se seleccionaron y estudiaron cuatro Ayuntamientos españoles, tres de ellos bajo una óptica retrospectiva y uno, bajo un enfoque longitudinal (Leonard-Barton 1990; Pettigrew 1990) para aumentar la fiabilidad del estudio.<br/><br/>Los resultados de la investigación que se presentaron siguen la guía de la pregunta y las sub-preguntas de investigación planteadas. Primero, se presenta un esquema conceptual de cómo es la MCP en estas instituciones. En segundo término, los hallazgos nos indican que la Mejora Continua de Procesos se presenta a través de una serie de etapas evolutivas y actividades de mejora características en el contexto estudiado. Dichas etapas evolutivas presentan una serie de elementos básicos (drivers), potenciadores (enablers) e inhibidores que influyen en su desarrollo. <br/><br/>Asimismo, la sostenibilidad de la MCP se puede generar bajo una serie de caminos de sostenibilidad, los cuales pueden presentarse en forma de un flujo continuo cíclico, de un flujo en desarrollo, de un flujo continuo en lotes, o simplemente, presentarse en un flujo desbloqueado, o en un flujo irreversible o bloqueado. Cada camino de sostenibilidad, está compuesto por una serie de etapas, las cuales se aplican mediante actividades de mejora de la MCP, que tienen un impacto en la gestión pública de cada Ayuntamiento. Además, el flujo de cada camino de sostenibilidad es afectado por una serie de elementos básicos (drivers), potenciadores (enablers) e inhibidores que se pueden presentar durante la generación de los mismos. Finalmente, también se valoró el impacto que la aplicación tenía en la Mejora Continua de Procesos en las particularidades de la gestión pública, así como, la realización de un último esfuerzo teórico, en el cual se desarrolló una macro-teoría de procesos de un camino de la "sostenibilidad óptimo de la Mejora Continua de Procesos"., The Public Administration and local governments have not escaped the sweeping changes in the global business world either (Farazmand 1999). Indeed, the logic of updating and improving public management by applying Continuous Process Improvement (CPI) and other Total Quality Management (TQM) models was acquired by certain Spanish city authorities in the late 80s and early 90s, all in order to enhance their public service and operating processes with a view to dealing with the increasing loss of legitimacy vis-a-vis citizens, stemming from the changes and pressures of the global environment (Prats i Català 2004; Merino Estrada 2007).<br/><br/>On the basis of the foregoing context, the research question underpinning this study is How to generate sustainable Continuous Process Improvement in Public Administrations? Sustainability is here being understood as simply maintaining the improvements introduced by CPI efforts over the years. Sustainability has been studied from the standpoint of private-sector manufacturing organisations (Dale, Boaden et al. 1997; Bateman and David 2002; Bateman 2005; Palmberg and Garvare 2006). However, literature features very little research on this subject in the public sector (Loomba and Spencer 1997; Jones 2000; Pollit 2006).<br/><br/>In order to answer the research question posed, qualitative research was conducted using case studies as the research strategy (Yin 2003). Four Spanish city authorities were selected and studied: three from a retrospective standpoint and one from a longitudinal approach (Leonard-Barton 1990; Pettigrew 1990) in order to increase the reliability of the study.<br/><br/>This research found that CPI sustainability can be achieved via a series of "paths of sustainability" which may take the form of a continuous, cyclical flow, a developing flow or a continuous batch flow, or may simply produce an unfrozen flow or a path with an irreversible or frozen flow. Each path of sustainability consists of a series of evolving phases developed by means of CPI improvement activities that influence public administration. Along of theses evolving phases emerged a "Space of Sustainability of Continuous Process Improvement: SS-CPI". Besides, the flow of each path to sustainability and SS-CPI are influenced by a series of drivers, enablers and inhibitors that may arise as these paths are established. Finally, we found also the impacts of the application of CPI in public management and we propose and develop an emerging macro-theory for an "optimum sustainability path of Continuous Process Improvement".

Proyecto:

The takeoff of environmental technologies: a historical analysis of timing and affecting factors

  • Calabretta, Giulia
En les darreres dècades, l'impacte incontrolat de les activitats industrials sobre el medi ambient ha comportat l'aparició de preocupacions greus en relació amb el medi ambient. Encara que les empreses tenen moltes opcions per reduir l'impacte ambiental de les seves activitats mitjançant el disseny de productes i les tecnologies, la seva iniciativa sovint es veu sufocada pel fet que la introducció de productes ecològics al mercat tendeix a ser complicada, lenta i molt exigent. L'objectiu d'aquesta recerca és explicar els problemes de difusió de les ecotecnologies (green technologies) des de l'òptica del domini tecnològic. Segons aquesta literatura, "el canvi tecnològic pot caracteritzar-se realment com un procés evolutiu i sociocultural de variació, selecció i retenció" (Anderson i Tushman, 1990) mitjançant el qual sorgeix, finalment, una tecnologia dominant. Aquest procés de selecció pren forma a partir de les dinàmiques socials, polítiques i organitzatives que actuen tant a escala industrial com empresarial. Les ecotecnologies esdevenen innovacions disruptives per als sectors en què s'implementen; la seva acceptació definitiva està subordinada a la interacció constant de les capacitats de l'empresa, la bona voluntat dels directius, les normes de la institució i les dinàmiques competitives. Aquest estudi explora aquest estat d'ebullició en la difusió de les tecnologies netes (environmental technologies) amb l'anàlisi del temps d'eclosió necessari perquè un producte nou incorpori aquest tipus de tecnologies i la identificació d'un model sistemàtic en la interacció entre les forces evolutives. La part empírica consisteix en una anàlisi quantitativa de dades d'arxiu d'indústries caracteritzades per un gran impacte ambiental (automòbil, electrodomèstics, il·luminació). Amb l'objectiu d'estudiar l'eclosió de les tecnologies netes, s'han recollit i processat dades sobre les vendes i s'han ajustat amb la funció logística general. Els resultats demostren que existeix un model de difusió en forma de S, encara que el temps d'eclosió no es pot generalitzar. Per tal d'examinar el model temporal de la interacció entre les forces evolutives, s'han utilitzat tècniques d'anàlisi de supervivència i regressió per mínims quadrats generalitzats (GLS). A part d'això, els resultats suggereixen que el disseny de productes que incorporen tecnologies netes ha d'equilibrar sempre l'acompliment de l'atribut principal i del disruptiu. A més, és important per a l'eclosió de les ecotecnologies que hi hagi una regulació que hi doni suport, tot i que la seva efectivitat depèn del tipus d'eines reguladores. Finalment, el compromís dels alts directius també és un factor impulsor destacat a l'hora d'adoptar tecnologies netes, tot i que fins ara s'ha subestimat., En las últimas décadas, el impacto incontrolado de las actividades industriales sobre el medioambiente ha comportado la aparición de fuertes preocupaciones en relación con el medio ambiente. Aunque las empresas tienen muchas opciones para reducir el impacte ambiental de sus actividades a través del diseño de productos y tecnologías, las suyas iniciativas se ven frecuentemente sofocadas por el hecho que la introducción de productos ecológicos al mercado suele ser complicada, lenta y muy exigente. El objetivo de esta investigación es explicar los problemas de difusión de las eco-tecnologías (green technologies) desde la perspectiva del dominio tecnológico. Según esta literatura, "el cambio tecnológico se puede caracterizar realmente como un proceso evolutivo y sociocultural de variación, selección y retención (Anderson y Tushman, 1990), a través del cual finalmente surge una tecnología dominante. Este proceso de selección prende forma a partir de las dinámicas sociales, políticas y organizativas que operan tanto a nivel industrial que empresarial. Siendo las eco-tecnologías innovaciones disruptivas para los sectores en que se implementan, la suya aceptación definitiva está subordinada a la interacción constante entre las capacidades de la empresa, la voluntad de los directivos, las normas institucionales y las dinámicas competitivas. Este estudio explora este estado de ebullición en la difusión de las tecnologías ecológicas (environmental technologies) por medio de un análisis de las etapas necesarias para el arranque de un nuevo producto que incorpora este tipo de tecnologías, y por medio de la identificación de un modelo sistemático en la interacción entre las fuerzas evolutivas. La parte empírica consiste en una análisis cuantitativa de los datos de archivo de industrias caracterizadas por un gran impacte medioambiental (automóvil, electrodomésticos, iluminación). Con el objetivo de estudiar el arranque de las tecnologías ecológicas, se han recogido y procesado datos sobre las ventas y se han ajustado con la función logística generalizada. Los resultados demuestran la existencia de un modelo de difusión en forma de S, aunque que el tiempo de arranque no se puede generalizar. Para examinar el modelo temporal de la interacción entre las fuerzas evolutivas, se han utilizado técnicas de análisis de sobrevivencia y regresión por mínimos cuadrados generalizados. Los resultados sugieren que el diseño de productos que incorporan tecnologías ecológicas debería siempre equilibrar el rendimiento del atributo tradicional y del atributo disruptivo. Además, es importante para el arranque de las eco-tecnologías que haya una regulación que dé suporte, aunque su efectividad depende del tipo de herramientas reguladores. Finalmente, el compromiso de los altos directivos también es un factor impulsor destacado a la hora de adoptar tecnologías ecológicas, aunque hasta hora su importancia se ha subestimado., In the last decades the uncontrolled impact of industrial activities on the natural environment has created critical ecological concerns. Although companies have many options to reduce the environmental impact of their activities through product design and technologies, their initiative is often stifled from the evidence that market entrances of green products tend to be difficult, slow and highly requiring. The aim of this research is to explain the diffusion problems of green technologies through the lens of technological dominance. According to this literature "technological change can be fruitfully characterized as a socio-cultural evolutionary process of variation, selection and retention" (Anderson and Tushman, 1990) through which a dominant technology finally emerges. This process of selection is shaped by social, political, and organizational dynamics acting both at industry and firm level. Being green technologies disruptive innovations in each industry in which they are implemented, their full acceptance is subordinated to the repeated interaction of firm capabilities, managerial willingness, institutional rules and competitive dynamics. The present study investigates this era of ferment in the diffusion of environmental technologies through the analysis of the time to takeoff needed by a new product incorporating environmental technologies, and through the identification of systematic patterns in the interaction among evolutionary forces. The empirical part consists of a quantitative analysis of archival data in industries characterized by a high environmental impact (automobile, appliances, lighting). In order to investigate the take-off of environmental technologies data on sales have been collected, plotted, and fitted with the generalized logistic function. The results provide evidence of a S-shaped pattern of diffusion, although no generalization is possible on the time to takeoff. In order to examine the temporal pattern of interaction among evolutionary forces, survival analysis techniques and GLS regression have been used. Among the rest, the results suggest that the design of products incorporating environmental technologies should always balance the performance of the disruptive attribute and the mainstream attribute. Additionally, supporting regulation is important for accelerating the takeoff of environmental technologies, although its effectiveness depends on the type of regulatory tools. Finally top management commitment emerges as an underestimated central driver of the adoption of environmental technologies.

Proyecto:

Structural Credit Risk Models: Estimation and Applications

  • Lovreta, Lidija
El risc de crèdit s'associa a l'eventual incompliment de les obligacions de pagament per part dels creditors. En aquest cas, l'interès principal de les institucions financeres és mesurar i gestionar amb precisió aquest risc des del punt de vista quantitatiu. Com a resposta a l'interès esmentat, aquesta tesi doctoral, titulada "Structural Credit Risk Models: Estimation and Applications", se centra en l'ús pràctic dels anomenats "models estructurals de risc de crèdit". Aquests models es caracteritzen perquè estableixen una relació explícita entre el risc de crèdit i diverses variables fonamentals, la qual cosa permet un ventall ampli d'aplicacions. Concretament, la tesi analitza el contingut informatiu tant del mercat d'accions com del mercat de CDS sobre la base dels models estructurals esmentats.<br/><br/>El primer capítol, estudia la velocitat distinta amb què el mercat d'accions i el mercat de CDS incorporen nova informació sobre el risc de crèdit. L'anàlisi se centra a respondre dues preguntes clau: quin d'aquests mercats genera una informació més precisa sobre el risc de crèdit i quins factors determinen el diferent contingut informatiu dels indicadors respectius de risc, és a dir, les primes de crèdit implícites en el mercat d'accions enfront del de CDS. La base de dades utilitzada inclou 94 empreses (40 d'europees, 32 de nordamericanes i 22 de japoneses) durant el període 2002-2004. Entre les conclusions principals destaquen la naturalesa dinàmica del procés de price discovery, una interconnexió més gran entre ambdós mercats i un major domini informatiu del mercat d'accions, associat a uns nivells més elevats del risc de crèdit, i, finalment, una probabilitat més gran de lideratge informatiu del mercat de CDS en els períodes d'estrès creditici.<br/><br/>El segon capítol se centra en el problema de l'estimació de les variables latents en els models estructurals. Es proposa una nova metodologia, que consisteix en un algoritme iteratiu aplicat a la funció de versemblança per a la sèrie temporal del preu de les accions. El mètode genera estimadors de pseudomàxima versemblança per al valor, la volatilitat i el retorn que s'espera obtenir dels actius de l'empresa. Es demostra empíricament que aquest nou mètode produeix, en tots els casos, valors raonables del punt de fallida. A més, aquest mètode és contrastat d'acord amb les primes de CDS generades. S'observa que, en comparació amb altres alternatives per fixar el punt de fallida (màxima versemblança estàndard, barrera endògena, punt d'impagament de KMV i nominal del deute), l'estimació per pseudomàxima versemblança proporciona menys divergències.<br/><br/>El tercer i darrer capítol de la tesi tracta la qüestió relativa a components distints del risc de crèdit a la prima dels CDS. Més concretament, estudia l'efecte del desequilibri entre l'oferta i la demanda, un aspecte important en un mercat on el nombre de compradors (de protecció) supera habitualment el de venedors. La base de dades cobreix, en aquest cas, 163 empreses en total (92 d'europees i 71 de nord-americanes) per al període 2002- 2008. Es demostra que el desequilibri entre l'oferta i la demanda té, efectivament, un paper important a l'hora d'explicar els moviments a curt termini en els CDS. La influència d'aquest desequilibri es detecta després de controlar l'efecte de variables fonamentals vinculades al risc de crèdit, i és més gran durant els períodes d'estrès creditici. Aquests resultats il·lustren que les primes dels CDS reflecteixen no tan sols el cost de la protecció, sinó també el cost anticipat per part dels venedors d'aquesta protecció per tancar la posició adquirida., El riesgo de crédito se asocia al potencial incumplimiento por parte de los acreedores respecto de sus obligaciones de pago. En este sentido, el principal interés de las instituciones financieras es medir y gestionar con precisión dicho riesgo desde un punto de vista cuantitativo. Con objeto de responder a este interés, la presente tesis doctoral titulada "Structural Credit Risk Models: Estimation and Applications", se centra en el uso práctico de los denominados "Modelos Estructurales de Riesgo de Crédito". Estos modelos se caracterizan por establecer una conexión explícita entre el riesgo de crédito y diversas variables fundamentales, permitiendo de este modo un amplio abanico de aplicaciones. Para ser más explícitos, la presente tesis explora el contenido informativo tanto del mercado de acciones como del mercado de CDS sobre la base de los mencionados modelos estructurales.<br/><br/>El primer capítulo de la tesis estudia la distinta velocidad con la que el mercado de acciones y el mercado de CDS incorporan nueva información sobre el riesgo de crédito. El análisis se centra en contestar dos preguntas clave: cuál de estos mercados genera información más precisa sobre el riesgo de crédito, y qué factores determinan en distinto contenido informativo de los respectivos indicadores de riesgo, esto es, primas de crédito implícitas en el mercado de acciones frente a CDS. La base de datos utilizada engloba a 94 compañías (40 europeas, 32 Norteamericanas y 22 japonesas) durante el periodo 2002-2004. Entre las principales conclusiones destacan la naturaleza dinámica del proceso de price discovery, la mayor interconexión entre ambos mercados y el mayor dominio informativo del mercado de acciones asociados a mayores niveles del riesgo de crédito, y finalmente la mayor probabilidad de liderazgo informativo del mercado de CDS en los periodos de estrés crediticio.<br/><br/>El segundo capítulo se centra en el problema de estimación de variables latentes en modelos estructurales. Se propone una nueva metodología consistente en un algoritmo iterativo aplicado a la función de verosimilitud para la serie temporal del precio de las acciones. El método genera estimadores pseudo máximo verosímiles para el valor, volatilidad y retorno esperado de los activos de la compañía. Se demuestra empíricamente que este nuevo método produce en todos los casos valores razonables del punto de quiebra. El método es además contrastado en base a las primas de CDS generadas. Se observa que, en comparación con otras alternativas para fijar el punto de quiebra (máxima verosimilitud estándar, barrera endógena, punto de impago de KMV, y nominal de la deuda), la estimación por pseudo máxima verosimilitud da lugar a las menores divergencias.<br/><br/>El tercer y último capítulo de la tesis aborda la cuestión relativa a componentes distintos al riesgo de crédito en la prima de los CDS. Se estudia más concretamente el efecto del desequilibrio entre oferta y demanda, un aspecto importante en un mercado donde el número de compradores (de protección) supera habitualmente al de vendedores. La base de datos cubre en este caso un total de 163 compañías (92 europeas y 71 norteamericanas) para el periodo 2002-2008. Se demuestra que el desequilibrio entre oferta y demanda tiene efectivamente un papel importante a la hora de explicar los movimientos de corto plazo en los CDS. La influencia de este desequilibrio se detecta una vez controlado el efecto de variables fundamentales ligadas al riesgo de crédito, y es mayor durante los periodos de estrés crediticio. Estos resultados ilustran que las primas de los CDS reflejan no sólo el coste de la protección, sino el coste anticipado por parte de los vendedores de tal protección de cerrar la posición adquirida., Credit risk is associated with potential failure of borrowers to fulfill their obligations. In that sense, the main interest of financial institutions becomes to accurately measure and manage credit risk on a quantitative basis. With the intention to respond to this task this doctoral thesis, entitled "Structural Credit Risk Models: Estimation and Applications", focuses on practical usefulness of structural credit risk models that are characterized with explicit link with economic fundamentals and consequently allow for a broad range of application possibilities. To be more specific, in essence, the thesis project explores the information on credit risk embodied in the stock market and market for credit derivatives (CDS market) on the basis of structural credit risk models. The issue addressed in the first chapter refers to relative informational content of stock and CDS market in terms of credit risk. The overall analysis is focused on answering two crucial questions: which of these markets provides more timely information regarding credit risk, and what are the factors that influence informational content of credit risk indicators (i.e. stock market implied credit spreads and CDS spreads). Data set encompasses international set of 94 companies (40 European, 32 US and 22 Japanese) during the period 2002-2004. The main conclusions uncover time-varying behaviour of credit risk discovery, stronger cross market relationship and stock market leadership at higher levels of credit risk, as well as positive relationship between the frequency of severe credit deterioration shocks and the probability of the CDS market leadership.<br/><br/>Second chapter concentrates on the problem of estimation of latent parameters of structural models. It proposes a new, maximum likelihood based iterative algorithm which, on the basis of the log-likelihood function for the time series of equity prices, provides pseudo maximum likelihood estimates of the default barrier and of the value, volatility, and expected return on the firm's assets. The procedure allows for credit risk estimation based only on the readily available information from stock market and is empirically tested in terms of CDS spread estimation. It is demonstrated empirically that, contrary to the standard ML approach, the proposed method ensures that the default barrier always falls within reasonable bounds. Moreover, theoretical credit spreads based on pseudo ML estimates offer the lowest credit default swap pricing errors when compared to the other options that are usually considered when determining the default barrier: standard ML estimate, endogenous value, KMV's default point, and principal value of debt.<br/><br/>Final, third chapter of the thesis, provides further evidence of the performance of the proposed pseudo maximum likelihood procedure and addresses the issue of the presence of non-default component in CDS spreads. Specifically, the effect of demand-supply imbalance, an important aspect of liquidity in the market where the number of buyers frequently outstrips the number of sellers, is analyzed. The data set is largely extended covering 163 non-financial companies (92 European and 71 North American) and period 2002-2008. In a nutshell, after controlling for the fundamentals reflected through theoretical, stock market implied credit spreads, demand-supply imbalance factors turn out to be important in explaining short-run CDS movements, especially during structural breaks. Results illustrate that CDS spreads reflect not only the price of credit protection, but also a premium for the anticipated cost of unwinding the position of protection sellers.

Proyecto:

The Adventures of Fama & French in Europe

  • Hanhardt, Andreas
L'objectiu d'aquesta tesi és triple. En primer lloc, contribuïm a aprofundir l'anàlisi de la capacitat del model dels tres factors de Fama i French (1993) per valorar els actius financers a Europa. En segon lloc, estudiem la relació entre els factors de Fama i French (FF) i el risc sistemàtic, i, per tant, en quina mesura _es coherent amb la interpretació del model intertemporal de valoració d'actius, que va més enllà de l'efecte mida i de l'efecte valor comptable-valor de mercat. I, en tercer lloc, tenim com a objectiu mesurar la integració dels mercats d'accions europeus, emmarcada en el procés continu d'alineació institucional i econòmica a Europa. <br/><br/>En la literatura empírica de la valoració d'actius, el model dels tres factors ha esdevingut un dels més populars per ajustar segons el risc. No obstant això, fins ara, la majoria de treballs empírics han fet referència a un nombre reduït de mercats, especialment als Estats Units. Perquè el model sigui acceptat com a alternativa vàlida al model de fixació de preus d'actius de capital (CAPM), cal més suport empíric. En aquest treball, fem servir una nova mostra amb una construcció nova dels factors de FF que s'aplica en un conjunt extensiu de països, indústries i regions europees. Els resultats que n'hem obtingut impliquen que el model dels tres factors domina clarament el CAPM en cadascuna de les submostres; tot això a banda que els tests formals indiquen que cap dels models és totalment satisfactori per a la valoració d'actius. A més, documentem que l'ampliació del model de FF amb el factor moment noms millora marginalment la capacitat explicativa quan s'aplica a les rendibilitats de les accions europees.<br/><br/>El gran èxit del model dels tres factors de Fama i French també ha generat un debat intens sobre la racionalitat econòmica que hi ha al darrere. Nosaltres hem aprofundit aquesta qüestió estudiant si la mida i la ràtio valor comptable-valor de mercat estan relacionades amb oportunitats futures d'inversió. Ho hem estudiat des de dues perspectives diferents. D'una banda, suposem que els canvis en el conjunt d'oportunitats d'inversió es poden representar mitjançant canvis en la ràtio de creixement macroeconòmic. D'altra banda, vinculem els factors de FF construïts a futures ràtios de creixement del PIB a Europa, i trobem que només la mida sembla que conté alguna informació sobre el creixement macroeconòmic futur. Però, fins i tot aquest efecte de la mida no es manté en les nostres diferents submostres.<br/><br/>En un segon pas, relacionem la mida i la ràtio valor comptable-valor de mercat amb canvis en els diferencials dels tipus d'interès per crèdit i per termini. Aquests diferencials de rendiment es reconeixen per la capacitat de marcar les oportunitats d'inversió. Malgrat tot, els nostres resultats indiquen que ni els canvis en el diferencial de crèdit a Europa ni els canvis en el diferencial de termini poden actuar com a punts de vista alternatius subjacents als factors de mida o de valor comptable-valor de mercat. De fet, els resultats empírics que obtenim indiquen que, si augmentem el model dels tres factors amb els canvis en els diferencials de crèdit i de termini, fem incrementar la capacitat de valorar carteres d'accions en tots els àmbits: país, indústria i regió. Per tant, sembla que les variables s'haurien de considerar més com a complementàries que com a substitutives, a diferència dels resultats obtinguts per als Estats Units (vegeu Petkova, 2006; Hahn i Lee, 2006).<br/><br/>Finalment, per estudiar el grau d'integració dels mercats d'accions europeus, seguim dues vies relacionades. Primer, mostrem que una versió paneuropea del model dels tres factors és capaç d'explicar una porció considerable de la rendibilitat de les carteres domèstiques. Aquest resultat indica que el model conté informació rellevant per valorar les accions domèstiques. Alhora, el resultat pot implicar que els mercats europeus estan integrats (vegeu Bekaert i Harvey, 1995; Roll i Ross, 1980). En un segon pas, més genèric, fem servir l'esquema del Factor de descompte estocàstic (SDF) per estimar i comparar els nuclis de valoració d'actius domèstics en els diferents mercats europeus. Els resultats indiquen que la quantitat d'informació compartida per aquests nuclis de valoració augmenta significativament en el temps, especialment després de l'arribada de l'euro. Aquest resultat pot servir com a indicador addicional de l'increment del nivell d'integració dels mercats d'accions europeus., El objetivo de esta tesis es triple. Por una parte, contribuimos a profundizar en el análisis de la capacidad del modelo de 3 Factores de Fama y French (1993) para valorar activos financieros en Europa. En segundo lugar, estudiamos la relación entre los factores de Fama y French y el riesgo sistemático. Y por tanto, en qué medida el modelo 3 Factores es consistente con una interpretación de modelo intertemporal de valoración de activos; que va más allá del efecto tamaño y el efecto valor contable - valor de mercado. En tercer lugar, nuestro objetivo es medir la integración de los mercados de acciones europeos, enmarcada en el continuado proceso de alineamiento institucional y económico en Europa. <br/><br/>En la literatura empírica de valoración de activos el modelo de 3 Factores se ha convertido en uno de los más populares para ajustar por riesgo. Sin embargo, hasta la fecha, la mayoría de los trabajos empíricos se han aplicado a un número reducido de mercados, especialmente en los Estados Unidos. Para que el modelo sea aceptado como una alternativa válida al CAPM, se requiere un mayor soporte empírico. En este trabajo utilizamos una nueva muestra, con una nueva construcción de los factores de FF, que se aplica a un extensivo conjunto de países, industrias y regiones europeas. Nuestros resultados implican que en cada una de nuestras sub-muestras, el modelo de 3 Factores claramente domina el CAPM; al margen de que los test formales indiquen que ninguno de los modelos es totalmente satisfactorio para la valoración de activos. También documentamos que la ampliación del modelo de 3 Factores con el factor momento sólo mejora marginalmente la capacidad explicativa cuando se aplica a las rentabilidades de las acciones europeas.<br/><br/>El enorme éxito del modelo de 3 Factores de Fama y French ha abierto también un intenso debate sobre la racionalidad económica que existe detrás de los mismos. Nosotros ahondamos en esta discusión estudiando si el tamaño y la ratio valor contable-valor de mercado están relacionados con oportunidades de inversión futuras. Lo estudiamos mediante dos aproximaciones distintas, primero suponemos que los cambios en el conjunto de las oportunidades de inversión pueden representarse mediante cambios en la ratio de crecimiento macroeconómico. Por otra parte, vinculamos los factores de FF construidos a futuras ratios de crecimiento de PIB en Europa, y encontramos que sólo el tamaño parece contener alguna información sobre el crecimiento macroeconómico futuro. Pero, incluso este efecto tamaño, no se mantiene para en nuestras distintas sub-muestras. <br/><br/>En un segundo paso, relacionamos el tamaño y la ratio valor contable - valor de mercado con cambios en los diferenciales de los tipos de interés por crédito y plazo. Estos diferenciales de rendimiento están reconocidos por su capacidad para marcar las oportunidades de inversión. Sin embargo, nuestros resultados indican que ni los cambios en el diferencial de crédito en Europa, ni los cambios en el diferencial de plazo, pueden actuar como aproximaciones alternativas subyacentes al los factores de tamaño o valor contable - valor de mercado. De hecho, los resultados empíricos que obtenemos indican que si aumentamos el modelo de 3 Factores con los cambios en los diferenciales de crédito y plazo, incrementa la capacidad de valorar carteras de acciones a todos los niveles: país, industria y región. Por tanto, parecería que las variables deberían de ser consideradas más como complementarias que como substitutivas, a diferencia de los resultados obtenidos para los Estados Unidos (vid Petkova, 2006; Hahn y Lee, 2006).<br/><br/>Finalmente, para estudiar el grado de integración de los mercados de acciones europeos seguimos dos vías relacionadas. Primero mostramos que una versión paneuropea del modelo de 3 Factores es capaz de explicar una porción considerable de la rentabilidad de las carteras domesticas. Este resultado indica que el modelo contiene información relevante para valorar acciones domésticas. Al mismo tiempo, el resultado puede implica que los mercados europeos están integrados (vid. Bekaert y Harvey, 1995; Roll y Ross, 1980). En un segundo paso, más genérico, utilizamos el esquema de Factor de Descuento Estocástico (SDF) para estimar y comparar los núcleos de valoración de activos domésticos en los diferentes mercados europeos. Nuestros resultados indican que la cantidad de información compartida por esos núcleos de valoración aumenta significativamente en el tiempo, especialmente después de la llegada del euro. Este resultado puede servir como un indicador adicional del incremento del nivel de integración de los mercados europeos de acciones., The main purpose of this dissertation is threefold. For one, we aim to shed further light on the general pricing ability of the Fama and French (1993) (FF) three-factor model (3FM) in Europe. For two, we mean to assess whether the FF factors are related to systematic risk and, thus, whether the 3FM is consistent with an intertemporal asset pricing explanation behind the size and book-to-market effects. For three, we endeavor to measure the extent to which European equity markets are integrated. This is motivated by the continuous institutional and economic alignment process in Europe.<br/><br/>The 3FM has become one of the most popular models of risk adjustment in the empirical asset pricing literature. However, to date most empirical work has been done for a few selected markets, especially the US. Hence, the 3FM demands more time and further empirical support before it may be accepted as a credible theory-based model to replace the CAPM. We use a fresh holdout sample with newly constructed FF factors for an extensive set of European countries, industries, and regions. Our findings imply that in each of our sub-samples, the 3FM clearly dominates the CAPM, even if formal test statistics imply that neither model is free of mispricing. We also document that augmenting the 3FM by a momentum factor may only marginally help to explain European equity return behavior.<br/><br/>The enormous success of the 3FM has also triggered an extensive debate about the economic rationale of the FF factors. We purse this discussion by assessing via two different approaches whether size and book-to-market may be related to time varying investment opportunities. We first assume that changes in the investment opportunity set are summarized by changes in future macroeconomic growth rates. Nevertheless, if we link our newly constructed FF factors to future GDP growth rates in the Eurozone, then we find that only size appears to contain some information on future macroeconomic growth. Yet, not even this finding for the size effect is, admittedly, very persistent across our sub-samples.<br/><br/>In a second step, we relate size and book-to-market to changes in European default and term spreads. These yield spreads are generally acknowledged for their ability to track investment opportunities. Our results suggest, however, that neither changes in the European default spread nor changes in the European term spread may proxy for the risk underlying our size and book-to-market factors. In fact, our empirical findings imply that augmenting the 3FM by changes in these yield spreads may notably help to price European equity portfolios at country, industry, and regional level. Hence, it appears that the variables may be considered complements rather than substitutes. This is contrary to US findings (see Petkova, 2006, Hahn and Lee, 2006).<br/><br/>Finally, we follow two related approaches to study the degree to which European stock markets are integrated. We first show that a pan-European version of the 3FM is able to explain a considerable proportion of domestic equity portfolio returns. For one, this entails that the model contains valuable information from pricing domestic equity. For two, it may imply that European stock markets are integrate (see Bekaert and Harvey, 1995, Roll and Ross, 1980). In a second and more generic step, we utilize a stochastic discount factor (SDF) framework to estimate and compare domestic pricing kernels across European markets. Our results convey that the amount of information shared by these kernels increases significantly over time, especially after the advent of the euro. This may serve as a further indicator of an increasing European stock market integration.

Proyecto:

Buscador avanzado