Buscador

Encontrado(s) 2198266 resultado(s)
Encontrada(s) 219827 página(s)

Los refugios antiaéreos de Barcelona: pasado y presente de un patrimonio arcano

  • Besolí, Andreu
Barcelona va esdevenir durant la Guerra Civil la primera gran ciutat occidental de la història que, malgrat trobar-se en la rereguarda, va patir bombardejos aeris sistemàtics i massius contra objectius no militars. Aquesta circumstància va comportar que les institucions i la població barcelonines es mobilitzessin ràpidament per construir i habilitar túnels i cambres subterranis com a mitjà de protecció davant aquesta amenaça inèdita. El present article repassa la història d'aquests refugis i reflexiona sobre la seva situació actual i el seu valor patrimonial a partir de l'anàlisi d'alguns casos paradigmàtics.
Proyecto:


El projecte museogràfic del refugi antiaeri de l'Estació de la Garriga

  • Coma Quintana, Laia
  • Costa i Argemí, Enric
L'any 2004, l'Ajuntament de la Garriga va iniciar el Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica. Un dels objectius del projecte és la recuperació, estudi i difusió del patrimoni de la guerra del poble. En aquest sentit, es coneixia l'existència d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil en un espai municipal en ple nucli urbà, just al costat de l'estació de tren. El refugi havia estat construït l'any 1938. Bona part de la documentació de l'època que fa referència a aquest refugi i als altres dos que es construïren al poble per iniciativa de la Junta de Defensa Passiva local es conserva a l'Arxiu Municipal i ja havia estat estudiada per l'historiador Joan Garriga a la seva obra "Revolta i Guerra Civil a la Garriga".
Proyecto:


¿Un memorial para la paz en Teruel?

  • Santacana, Joan, 1948-
El artículo constituye una breve presentación del proyecto básico que ha desarrollado el grupo de investigación DidPatri de la Universidad de Barcelona para un futuro centro de interpretación de la batalla de Teruel. Este equipamiento se concibe como un modelo de intervención inscrito en los parámetros de la museografía de nueva generación y des del punto de vista conceptual se basa en gran parte en los conocidos relatos de Max Aub.
Proyecto:


El Capitán Virgilio Leret

  • Íñiguez Gràcia, David
A las cinco de la tarde del 17 de julio de 1936 Virgilio Leret Ruiz, capit ´an de aviaci ´on, encabez ´o la defensa de la base de hidroaviones del Atalay´on en Melilla frente a las primeras unidades del eje´ rcito de A´ frica que iniciaban la sublevaci ´on. La lucha se prolong´o unas horas hasta que agotadas la municiones, los defensores se rindieron a las muy numerosas tropas de regulares ind´ıgenas. A partir de aquel momento, poco m´as sabemos del capit ´an Leret. Se desconoce con exactitud su cautiverio e incluso existe disparidad de fechas para establecer su asesinato, aunque algunas fuentes indican que Leret y los alf ´ereces Gonz´alez y Calvo, junto a otros suboficiales ser´ıan ejecutados al amanecer del 18 de julio, momento en el que se iniciaba la sublevaci ´on en buena parte de la pen´ınsula.1 Esta ´ultima versi ´on de los hechos se contradice con la extraoficial que circul ´o por Melilla plasmada en las memorias de su esposa, Carlota O'Neill2 en la que se afirma que ser´ıa encarcelado en el fuerte de Rostrogordo y fusilado el 23 de julio de 1936. As´ı pues, Leret junto a los alf ´ereces de aviaci ´on Armando Gonz´alez Corral y Lu´ıs Calvo Calavia pasaron a formar parte de la interminable lista de fusilados y desaparecidos, asesinados por los militares fascistas que secundaron el golpe en territorio norteafricano.
Proyecto:


Memoria y desmemoria histórica: Contra el Desafío oficial del olvido: el caso de los Bombardeos

  • Íñiguez Gràcia, David
Alemanya ha sabut assumir un passat recent prou dramàtic i un dels darrers actes en la recuperació de la memòria col·lectiva ha estat el record de la devastació soferta durant els bombardeigs aliats després d'anys d'amnèsia. En aquest article es mostra el procés de recuperació de la història i del patrimoni de la guerra a Alemanya i s'evidencia al mateix temps la inexistencia d'una política cultural i patrimonial dedicada a la Guerra d'Espanya.
Proyecto:


Museïtzació de conflictes contemporanis: el cas de la Guerra Civil espanyola

  • Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-
  • Rojo Ariza, María del Carmen
La museïtzació de la guerra és un tema polèmic, i més quan es tracta de conflictes recents. Es reflexiona sobre el perquè s'ha de plantejar l'estudi de la guerra des d'un punt de vista científic. A més, es posa especial èmfasi en com els europeus han afrontat la seva dramàtica història bèl·lica recent i el patrimoni per ella generat; s'enumeren i descriuen els diferents tipus de museus i instal·lacions patrimonials i els seus trets didàctics. La realitat europea contrasta amb el dèficit d'iniciatives patrimonials i museals respecte a la història i el patrimoni de la Guerra Civil espanyola
Proyecto:


La batalla de l'Ebre. Complexitat i co-evolució

  • Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-
  • Rubio, Xavier
Sovint la batalla de l'Ebre s'ha presentat com la darrera batalla de la Primera Guerra Mundial i, a la vegada, com la primera batalla de la Segona Guerra Mundial, hom a considerat que quelcom va evolucionar entre l'inici i el final de la batalla. Sense dubte en la confrontació de l'Ebre es van experimentar les més diverses variables: tècniques, tecnològiques, organitzatives, culturals... per tal d'assolir condicions de victòria. L'article analitza, des d'una òptica evolutiva, com en la dinàmica generada en el mateix camp de batalla, i en un context de complexitat, determinades opcions es van seleccionar i es van imposar a altres possibles. La batalla esdevingué el gran assaig del què seria la nova i gran confrontació europea, un conflicte en el qual armes com l'aviació i els blindats assolirien un nou protagonisme tot generant noves línies de cultura militar.
Proyecto:


El Sindicat Agrícola de Sant Boi de Llobregat (1909-1939)

  • Tribó, Gemma
Aquest fou un dels sindicats de la comarca del Baix Llobregat que nasqué impulsat per la llei de Sindicats de 28 de gener de 1906, llei que serví per a canalitzar l'estalvi pagès per mitja de la vida associativa. No fou el primer de la comarca, cronològicament els de Cornella (agost de 1907), Gelida (mare;: de 1908) i Sant Just Desvern (octubre de 1907) el precediren, però sí que fou el primer, i potser l'únic a la part baixa de la comarca, que va crear una caixa rural. 1 El Sindicat de Sant Boi, fundat el mare;: de 1909, tenia, a més, com a objectius bàsics, facilitar adobs i llavors a bon preu als seus associats, objectius que compartia amb els altres sindicats recentment creats a la comarca.
Proyecto:


Noves tècniques d'investigació en camps de batalla de l'edat moderna: el cas de Talamanca 1714

  • Rubio, Xavier
La recerca científica d'una batalla de l'edat moderna presenta unes dificultats molt particulars en quant a la diversitat de la informació a la que pot accedir l'investigador. Els estudis clàssics, basats totalment en fonts primàries textuals, han demostrat sovint ser inexactes per deixar de banda altres fonts útils en la missió d'entendre un fet tant complex com és un enfrontament armat. El camp de batalla és a dir, el lloc a on es lliurà un esdeveniment d'aquestes característiques, ens pot revelar informació igualment important, doncs la recerca sobre una batalla està íntimament lligada a la zona en la qual es va lliurar, que és un patrimoni tangible i real. Aquests problemes arriben a l'extrem quan es desconeix la zona exacta a on es va produir una batalla o, encara pitjor, els historiadors determinen una àrea equivocada.
Proyecto:


Conocimientos y concepciones de estudiantes españoles y latinoamericanos de educación secundaria obligatoria sobre las independencias políticas americanas

  • Miralles Martínez, Pedro
  • Prats, Joaquim, 1949-
  • Tatjer, Mercè, 1942-
Este trabajo es fruto de una investigación I+D+i (EDU200909425) sobre la construcción de la identidad del alumnado español y latinoamericano de Educación Secundaria Obligatoria. Se analizan los conocimientos sobre los procesos de independencia política de los países americanos. La muestra recoge centros educativos de las comunidades autónomas de Cataluña, Región de Murcia, Aragón y Madrid. Se ha empleado la técnica del cuestionario, estructurado en dos partes, una basada en conocimientos históricos y otra relativa a aspectos sociológicos, donde además de un sociograma, se incluyen aspectos vinculados con la percepción y valoración de la alteridad y multiculturalidad. Los resultados indican que el alumnado de Educación Secundaria español tiene un claro desconocimiento de la realidad geográfica e histórica de Latinoamérica. De este estudio se derivan implicaciones educativas para mejorar la situación actual de los procesos de aprendizaje y enseñanza de la historia del proceso de independencia y construcción de Estados nacionales latinoamericanos, con la finalidad de promover valores que fomenten la aceptación de la alteridad y la diversidad cultural, en el marco de una educación intercultural y antirracista que rechace los prejuicios, los estereotipos y las actitudes xenofóbicas
Proyecto:


Buscador avanzado