Buscador

Encontrado(s) 2227191 resultado(s)
Encontrada(s) 222720 página(s)

La termografía y la eficiencia energética aplicada a la construcción. Una salida laboral en el ámbito de la Arquitectura Técnica

  • Hidalgo Angulo, Francisco
El objetivo es establecer un sistema energético, sostenible, competitivo y descarbonizado de aquí a 2050. Por lo tanto, se deben de establecer medidas para cumplir con los objetivos de reducir las emisiones GEI y descarbonizar el parque inmobiliario. De ese compendio, nace una nueva etapa y posibilidad de crear trabajo y dar valor a la experiencia de tantos años de profesión. Ha cambiado el mercado y hay que adaptarse a las nuevas demandas y necesidades de nuestros clientes, y ampliar nuestros campos de intervención.
Proyecto:


L'ús de les tècniques de bioenginyeria en àmbits flubials

  • Sorolla Edo, Albert
  • Bosch Bosch, Joaquim
Amb aquest article volem mostrar el gran potencial i possibilitats de l’ús de les tècniques de bioenginyeria en les obres realitzades en àmbits fluvials, tant per resoldre els conflictes propis de dinàmica i implantació urbana com per als processos de restauració. En la voluntat d’aconseguir el bon estat ecològic de rius i riberes, aquestes tècniques esdevenen una eina de gran interès. S’hi inclou una petita presentació de l’ús d’aquestes tècniques de bioenginyeria en obres realitzades aquí a Catalunya, i molt particularment a Girona.
Proyecto:


El campanar de la catedral de Girona: passat i present d'un símbol

  • Ristol Perxés, Joan
  • Vergés Roig, Sònia
La catedral de Girona s’alça imponent vers el cel en què es retalla, domina la població des de qualsevol dels seus racons i, amb la seva presència, sòlida i serena, afirma la seva preeminència sobre una ciutat que sembla, en molts moments, adormida als seus peus. La catedral actual és el fruit madur de l’evolució, en el decurs dels segles, de successives construccions que han ancorat les seves arrels en el sòl del turó que vigila la ciutat. El primer temple del qual es té constància era romà, aixecat aproximadament al començament de la nostra era. A causa de la complicada orografia del terreny, ja llavors els constructors es veieren obligats a dur a terme complicats treballs de terraplenament per poder assentar-hi la plaça foral. També d’aquella època daten les primeres grans escales que permetien l’accés al recinte religiós superior des del fòrum cívic inferior, situat a prop del camí que formava part de la Via Augusta. L’edificació –amb diverses reformes que l’adaptaren a la canviant realitat de l’arribada del cristianisme al segle V, l’ocupació musulmana del segle VIII i l’adveniment de l’imperi carolingi– va romandre dempeus fins a la construcció de la catedral romànica, al principi del segle XI.
Proyecto:


Evocar, descobrir i difondre (a través de) l'arquitectura

  • Falgàs Casanova, Jordi
La donació de la Casa Masó a la ciutat de Girona (2006) i la remodelació de la major part de l’edifici (2007–2011) han estat dos passos fonamentals per posar en marxa la Fundació Rafael Masó. En el primer cas, perquè això significa que ara aquesta casa és de tots els ciutadans de Girona, i en el segon, perquè l’Ajuntament ha volgut que els gironins i tothom que visiti la ciutat pugui conèixer i tingui al seu abast aquest patrimoni històric i artístic. Per tant, amb la finalització de les obres de remodelació i la museïtzació de la casa ha arribat el moment en què la gent de Girona podrà començar a gaudir i a aprofitar un nou equipament cultural que és seu i que, com a tal, ha de respondre a les seves necessitats i interessos. Des de la Fundació Rafael Masó –que es va crear sobretot per gestionar la Casa Masó– tenim unes idees bastat clares sobre què podem fer i per a què creiem que ha de servir la Casa Masó, però per a nosaltres el més important sempre serà estar al servei de la ciutat. La conservació, l’estudi i la divulgació d’un patrimoni tan important com el de la Casa Masó no tindrien cap sentit si no estiguessin a disposició de la comunitat.
Proyecto:


La font de la Pólvora

  • Arjona Borrego, Josep María
La Font de la Pólvora és, actualment, un barri de la ciutat de Girona que s’engloba en el mal anomenat Sector Est. Inclou altres barriades, com Vila-roja, Sant Daniel, Mas Ramada i la Creueta, entenent que Sant Daniel no és l’antic municipi de la vall del mateix nom, sinó que es refereix al conjunt d’edificis cromàtics que es veuen darrere del cementiri municipal des de la carretera que surt de Girona cap a Sant Feliu de Guíxols, un conjunt d’habitatges que en el seu moment s’anomenaven Grup Sant Daniel.
Proyecto:


Camins històrics de la ubicació actual de l'orgue de la Catedral de Girona

  • Pinyol Balasch, Jaume
El present article és una aproximació a l’enigma de les raons que van impulsar els canonges gironins a votar, el 1826, a favor de treure els vells orgues de la catedral de les dues capelles laterals on eren des de feia segles i col·locar-ne un de sol, nou de trinca, al centre de la nau, darrere del cadirat del cor dels canonges. És una aproximació feta recorrent les diverses ubicacions dels orgues des de la seva introducció a la catedral al segle xiv fins a la seva situació actual, al centre de la nau gòtica única.
Proyecto:


Les cases de pescadors

  • Soliguer Mas, Jordi
És evident que els habitatges responen a les formes de vida dels seus habitants. Els espais interiors donen solució a les necessitats més peremptòries i la imatge externa és el resultat de la implantació en el terreny, en la xarxa de carrers, però també de l’orientació, de l’orografia i de la climatologia de la zona. En aquest article em centro en les cases de pescadors, això vol dir d’una vila marinera, i, més exactament, de la zona que més conec, que és la part marítima de la comarca de la Selva. Perquè no tots els pobles de la Costa Brava, per no dir de la costa catalana, reuneixen les mateixes condicions climàtiques ni ofereixen les mateixes característiques físiques. Per tant, parlaré dels models d’una zona concreta, alguns exemplars dels quals es poden encara admirar fent un tomb pels nuclis més antics de Blanes, lloret y Tossa.
Proyecto:


Reuniones de seguridad y salud. Elaboración y desarrollo por el coordinador

  • Espinosa Gutiérrez, Fernando
El Real Decreto 1627/1997 supuso en su día una oportunidad laboral y un gran reto profesional para los arquitectos técnicos, que desde su entrada en vigor hemos ejercido las labores de coordinación. A día de hoy, siguen planteándose numerosas dudas en las tareas del coordinador de seguridad y salud en fase de ejecución (en lo sucesivo CSS) durante su actuación en la obra, pensando sobre todo en dar cumplimiento a las funciones incluidas en el artículo 9 del citado Real Decreto (R.D.). Y muchas de las dudas se fundamentan en que un gran número de situaciones reales que los técnicos se encuentran, no tienen respuesta ni reflejo legislativos.
Proyecto:


CaixaForum Sevilla. Una integración perfecta

  • Vázquez Consuegra, Marcos
El nuevo centro cultural CaixaForum, en Sevilla, está insertado tanto en los sótanos como en uno de los podios del complejo torre Pelli (hoy, Torre Sevilla), destinados principalmente a aparcamientos. El punto de partida de este proyecto es buscar acomodo en una estructura de hormigón ya ejecutada (vigas, forjados, pilares, etc.), que condiciona la distribución y la configuración espacial de los distintos usos. La estrategia ha consistido en ubicar unos recintos relativamente autónomos dentro de la estructura existente, buscando la convivencia entre ambas actuaciones. Estos recintos –salas de exposiciones, auditorio, salas polivalentes…– se acomodan en los espacios disponibles, pero sin adaptarse a la estructura existente; es decir, conviven, pero no se funden.
Proyecto:


La casa ibèrica. Estructura, materials i tècnica de construcció

  • Casas Genover, Josep
L’arribada dels primers comerciants i colonitzadors grecs a les nostres costes i la fundació d’Empòrion, cap a la fi del primer quart del segle VI aC, va suposar un canvi radical i molt ràpid sobre la població autòctona. Unes comunitats que provenien de l’edat del bronze i que, després de diverses aportacions tècniques i culturals, ja havien entrat a la que anomenem primera edat del ferro. La transformació va tenir lloc, com qui diu, d’un dia per l’altre; en qüestió d’una generació havia aparegut la cultura ibèrica, que es va consolidar a partir de mitjan de la sisena centúria abans de la nostra era.
Proyecto:


Buscador avanzado