Buscador

Encontrado(s) 2203151 resultado(s)
Encontrada(s) 220316 página(s)

I si les classes comencessin a les deu?

  • Bueno i Torrens, David, 1965-
Una de les etapes més exigents a nivell educatiu i formatiu és l'adolescència. Per aquest motiu, normalment als instituts s'avança l'hora d'inici de les classes a les vuit del matí. Tanmateix, l'experiència indica que als adolescents els agrada anar a dormir i llevar-se més tard. Aquest fet provoca una discrepància respecte a l'avançament de l'horari als instituts. ¿Influeix l'hora d'inici de l'activitat acadèmica en el rendiment escolar dels adolescents? Aquesta és la pregunta que s'han fet l'investigador Paul Kelley i els seus col·laboradors, de diverses universitats d'Anglaterra i els Estats Units. Segons un treball que han publicat a la revista Frontiers in Human Neuroscience, si s'endarrerís l'hora d'entrada als instituts fins a les deu del matí en comptes d'avançar-se a les vuit, milloraria el rendiment acadèmic i la salut física i mental dels adolescents.
Proyecto:


És que Déu fa diferències de sexe? Interrogació retòrica i argumentació en un corpus de cartes al director amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona (2010)

  • Besa Camprubí, Josep
En aquesta comunicació es presentaran les bases de la relació entre interrogació retòrica (IR) – entesa en els termes de Schmidt-Radefeldt (1977)–, argumentació i carta al director a partir de l’anàlisi de les IRs presents en un corpus de cartes al director escrites amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona els dies 6 i 7 de novembre del 2010 i publicades a les edicions digitals dels diaris El Punt Avui i El Periódico. S’intentarà respondre les preguntes següents: (1) ¿fins a quin punt la IR és un instrument al servei de l’argumentació?, (2) ¿la IR és més apta per vehicular un punt de vista o bé per vehicular arguments de defensa de punt de vista? (3) ¿la IR està especialment vinculada amb algun dels esquemes argumentatius establerts per la teoria pragmadialèctica de l’argumentació (Van Eemeren i Grootendorst 1984, 1992, 2004)?, i (4) ¿quins lligams hi ha entre IR i fal·làcia?
Proyecto:


Literatura i lingüística

  • Besa Camprubí, Josep
Com s’entén el text literari des de la lingüística? Què aporta la literatura a l’estudi de la llengua? En aquesta sessió examinarem aquestes i altres preguntes.
Proyecto:


Material (no) parentètic i cohesió

  • Besa Camprubí, Josep
En el cas més comú i prototípic, és el material verbal no parentètic (entenent per tal els segments no tancats entre parèntesis o entre guions) el que serveix de base per interpretar el material verbal parentètic (tancat entre parèntesis o entre guions). Tanmateix, en textos de registre informal (encara que no només en textos d’aquesta mena) es constata sovint que per interpretar el material no parentètic cal recórrer a material parentètic, invertint d’aquesta manera la jerarquia textual canònica, en la qual el material parentètic expressa un contingut no nuclear o en segon pla (respecte del contingut, nuclear o en primer pla, que expressa el material no parentètic). El marc teòric de la presentació el conformen (1) la distinció pragmàtica entre primer discurs i segon discurs (C. Figueras, 2001), (2) la distinció semàntica entre primer pla i segon pla (B. Combettes, 1992) i (3) la idea que el material parentètic no pot servir d'antecedent d'anàfores externes i elements anàlegs (G. Nunberg, 1990).
Proyecto:


Aristóteles y su concepción lingüística de un entorno cívico.

  • Laborda, Xavier
La figura de Aristóteles aparece en las obras generales de la historia de la lingüística. Se estudia su contribución al pensamiento lingüístico con conceptos de gramática y lógica, así como del análisis del discurso retórico y poético. Tratan de él historiadores como W. Thomsen, fundador de la historia de la lingüística en 1902, R. H. Robins y otros más recientes, como R. Harris, T. J. Taylor y V. Law. Los comentarios de estos historiadores, diversos y en ocasiones incompatibles, ilustran sobre la condición dinámica de la historiografía y de la influencia de los paradigmas en su tarea crítica. La tesis del artículo es que el estudio integral de la obra de Aristóteles revela que fue un visionario de la reflexión lingüística, puesta al servicio de una función cívica. Palabras clave: Aristóteles, historiografía, historia de la lingüística, paradigma. Abstract: 'Aristotle and his linguistic conception in a civic environment'. The figure of Aristotle appears in the all general works of the history of linguistics. His contribution to linguistic thought has been studied on his concepts of grammar and logic, as well as those of analysis of rhetorical and poetic discourse. Many historians have dealt with Aristotle historians. Of these, W. Thomsen, founder of the history of linguistics in 1902, R. H. Robins and others more recent, such as R. Harris, T. J. Taylor and V. Law, are taken into account here. The study of their comments, diverse and sometimes incompatible, illustrates the dynamic condition of historiography and the influence of paradigms in their critical task. The thesis of the paper is that the integral study of the work of Aristotle reveals that he was a visionary of linguistic reflection, placed at the service of a civic function. Keywords: Aristotle, Historiography, History of Linguistics, Paradigm.
Proyecto:


Antiangiogenic effect of gemcitabine following metronomic administration in a pancreas cancer model

  • Laquente, Berta
  • Lacasa Salavert, Cristina
  • Ginestà, Mireia M.
  • Casanovas i Casanovas, Oriol
  • Figueras i Amat, Agnès
  • Galán, Maica
  • García Ribas, Ignacio
  • Germà Lluch, José Ramón
  • Capellá, G. (Gabriel)
  • Viñals Canals, Francesc
Gemcitabine shows a marked antitumor effect as a result of its cytotoxic action toward proliferative cells. In this article, we aim to investigate the potential antitumor and antiangiogenic effect of gemcitabine following a metronomic schedule that involves the regular administration of cytotoxic drugs at doses lower than standard treatment. In vitro results showed that human endothelial cells are more sensitive to gemcitabine (IC50 3 nmol/L) than pancreatic tumor cells (IC50 20 nmol/L). For in vivo studies, we used an orthotopic implantation model of human pancreatic carcinoma in nude mice. Gemcitabine was administered i.p. following a low-dose schedule (1 mg/kg/d for a month) and compared with the conventional schedule (100 mg/kg days 0, 3, 6, and 9 postimplantation). Metronomic treatment effect on established tumor was equivalent to standard administration. The measure of CD31 endothelial marked area allowed us to show an in vivo antiangiogenic effect of this drug that was further enhanced by using metronomic administration. This effect correlated with an induction of thrombospondin-1, a natural inhibitor of angiogenesis. Our results allow us to hypothesize that, in addition to a direct antiproliferative or cytotoxic antiendothelial cell effect, a secondary effect involving thrombospondin-1 induction might provide an explanation for the specificity of the effects of metronomic gemcitabine treatment.
Proyecto:


L'estatus de les llengües a la República Catalana: una breu anàlisi del desenvolupament del debat

  • Sendra Rovira, Montserrat
  • Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)
[cat] Aquest article analitza el debat que s'ha produït a Catalunya en els darrers anys sobre l'estatus de les llengües en una eventual República Catalana independent. L'article comença analitzant com es planteja i com es rep el debat, en descriu els actors principals, n'estudia succintament l'evolució i finalment n'examina breument un dels temes centrals, la conveniència o no d'atorgar el grau de llengua oficial a la llengua castellana en la constitució del nou Estat., [eng] This article analyzes the debate that has occurred in Catalonia in recent years on the status of languages in a possible future independent Catalan Republic. The article begins with an analysis of how the debate has arisen and how it has been received, describes the main actors involved, succinctly narrates its evolution and ends with a brief examination of one of its core issues, namely the convenience that Castilian be enshrined as an official language in the new State's constitution.
Proyecto:


Ramon Llull no va escriure Blanquerna. Per a una correcta catalogació de la novel·la lul·liana

  • Badia, Lola, 1951-
  • Santanach, Joan, 1973-
  • Soler, Albert, 1963-
La polèmica entre les dues formes amb què actualment es coneix el títol del romanç més conegut de Ramon Llull, Blaquerna o Blanquerna, no és pas nova. És una discussió producte dels avenços en els estudis lul·lians, sobretot en la recerca vinculada a la documentació i a l'estudi dels testimonis manuscrits més antics, que va permetre constatar que, al costat de la forma amb què era habitualment coneguda l'obra, Blanquerna, n'apareixia una altra que no presentava la primera ena, Blaquerna. Totes dues variants estan documentades des de l'edat mitjana, però només la darrera és recollida en testimonis contemporanis o poc posteriors a Ramon Llull.
Proyecto:


Cronología comentada de la cristalografía y la química estructural

  • Cuevas Diarte, Miguel Ángel
  • Álvarez, Santiago (Álvarez Reverter)
Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/116604 i la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/120608, Cronología comentada de la cristalografía y la química estructural
Proyecto:


Commented chronology of crystallography and structural chemistry

  • Cuevas Diarte, Miguel Ángel
  • Álvarez, Santiago (Álvarez Reverter)
Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/116604 i la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/120607, On the occasion of the International Year of Crystallography, and of the centennial of the award of Nobel prizes related with the discovery of X-ray diffraction, the Library of Physics and Chemistry (Biblioteca de Física i Química) of the University of Barcelona organized in 2014 an exhibition on the historical evolution and the bibliographic holdings of these two closely related subjects. This chronology, far from being comprehensive, provided the conceptual basis for the exhibition, collecting dates, authors and main achievements.
Proyecto:


Buscador avanzado