Buscador

Encontrado(s) 2219296 resultado(s)
Encontrada(s) 221930 página(s)

Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística

  • Valls i Alecha, Esteve
L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar la direccionalitat, el ritme, l’abast i la naturalesa del canvi lingüístic que, al llarg del segle XX i fins al dia d’avui, ha afectat i segueix afectant els parlars nord-occidentals d’Andorra, Catalunya i la Franja, i determinar els factors comuns i particulars, tant externs com interns, que han propiciat les diferents evolucions d’aquests parlars en aquests tres àmbits administratius. Per fer-ho, es parteix d’un corpus del català nord-occidental contemporani dissenyat i recollit específicament per a aquesta finalitat, que permet captar el dinamisme del canvi lingüístic en temps aparent a partir de les dades de 320 informants —dividits en quatre franges d’edat— dels 20 caps de comarca i 20 poblacions petites de les 20 comarques de parla nord-occidental. En total, el corpus utilitzat consta de 113.739 ítems, i s’analitza mitjançant una combinació de mètodes quantitatius de tipus dialectomètric —la distància de Levenshtein i el mètode COD— i qualitatius. Més enllà de l’estudi de cas sobre el català nord-occidental, però, aquest treball vol aportar llum sobre determinats aspectes avui encara controvertits de la teoria general sobre el canvi lingüístic. Cal aclarir, per exemple, si les fronteres polítiques internes dels estats també poden desencadenar —talment com fan les fronteres interestatals— processos de convergència i divergència lingüístiques entre parlars tradicionalment similars. Com es veurà, aquesta tesi conté la primera descripció sistemàtica d’un cas d’efecte-frontera intraestatal. Un segon aspecte que ha generat controvèrsia és la possibilitat que determinades categories lingüístiques es vegin afectades pels processos de canvi lingüístic per raons de prestigi abans que unes altres. Al llarg d’aquest treball es revisen les jerarquies universals d’estabilitat de les categories lingüístiques postulades fins ara i se’n proposa una de nova en base als resultats obtinguts. En tercer lloc, alguns autors han lamentat que hi ha pocs casos documentats de difusió de les innovacions per contagi i han criticat que la majoria d’estudis dialectals recents encara parteixin de corpus relativament antics. Aquesta tesi conté un exemple empíricament contrastat d’aquest patró de difusió de les innovacions i ho fa en base a dades d’un corpus actual elaborat ad hoc. En quart lloc, també s’ha considerat que les situacions en què diverses varietats similars es troben sota la influència d’estàndards de llengües diferents són poc freqüents; l’anàlisi de la situació a la Franja, on la varietat-sostre —això és, de prestigi— és l’estàndard espanyol —en contraposició a la resta de comarques nord-occidentals— proporcionarà un nou exemple contrastat de l’impacte que aquesta situació produeix en les tendències evolutives de parlars tradicionalment contigus en el contínuum dialectal. Analitzats tots aquests aspectes s’ha optat, finalment, per defugir el positivisme mitjançant la inclusió d’un darrer apartat on es proposa una interpretació del canvi en termes sociolingüístics. Es tracta, al capdavall, no només de determinar els factors que donen compte de les diferents evolucions detectades, sinó també d’avaluar fins a quin punt poden haver influït en aquestes evolucions les discontinuïtats socioculturals i ideològiques fruit de l’escapçament polític de l’àmbit lingüístic català. Des del nostre punt de vista, la reducció de la variació interna i l’augment de l’efecte-frontera no es poden desvincular de la compartimentació autonòmica de les polítiques lingüístiques, d’una banda, i de la poca atenció envers la diversitat que s’ha donat en els plans de normalització lingüística, de l’altra. A la fi, doncs, es planteja la conveniència de reorientar les polítiques lingüístiques vigents perquè, desregularitzant la llengua en determinats àmbits i incidint especialment en les ideologies dels parlants, aquestes apostin per afavorir la consolidació d’un estat d’opinió favorable al manteniment a llarg termini de la diversitat dialectal de la llengua catalana., This thesis investigates several linguistic changes which have been ongoing in the north-western Catalan dialects of Andorra, Catalonia and the Franja (Aragon) during the XXth century, and tries to determine the internal and external factors which account for the different evolutions of these dialects in these three territories. To do so, we take advantage of a range of qualitative and dialectometric methods —namely the Levenshtein Distance and the COD method— that allow us to calculate and analyze the linguistic distance between varieties in apparent time from an aggregate perspective. The dataset used in this thesis has been conceived as a corpus of contemporary north-western Catalan and covers the whole area where this dialect is spoken. It contains 113.749 items both from rural and urban areas. Specifically, we pay attention to the process of structural dialect loss due to linguistic advergence to standard and eastern Catalan in many north-western Catalan dialects located in Catalonia and Andorra. We also provide evidence that the dialect leveling taking place in these two areas strongly contrasts with the relative stability of the Catalan dialects on the other side of the Catalan-Aragonese border in Spain, where Catalan is not an official language. These opposite sociolinguistic situations (Catalonia and Andorra have strong language policies to support Catalan, whereas Aragon does not) have triggered a twofold process of vertical advergence between the Catalan spoken in Catalonia and Andorra towards the prestigious varieties, on the one hand; and of horizontal divergence between these dialects and those located in Aragon, on the other hand. This situation has notably strengthened the border differences between Aragon and Catalonia during the last 80 years. Beyond this case study, this thesis also wants to shed light on some controversial aspects of the language change theory. First, it is one of the first attempts to study the border effects not only between regions belonging to different countries, but also between different administrative regions within the same country. Second, we investigate the different roles of urban versus rural areas, providing support for the view that the spatial and hierarchical diffusion patterns are complementary. Third, we attempt to shed light on the debate of which language components are more susceptible to the influence exerted by standard languages. Therefore, we analyze the different evolutions of the morphological and the phonological components of these varieties throughout four generations —the discrimination between them being achieved by means of a generative analysis of the corpus— and we conclude that, at least in north-western Catalan, the hierarchy of instability of linguistic elements is clear: morphology has leveled faster than phonology. As a result, most of these varieties have undergone a process of accentualization. Finally, we try to explain the reasons for these changes, paying attention to the different language policies in Andorra, Catalonia and Aragon, on the one hand; and to the ideological and attitudinal factors that have strengthened the processes of linguistic advergence and divergence and the border effect between traditionally close varieties, on the other hand. As one of these factors might be the spreading of the standard language ideology in Catalonia and Andorra, we suggest some changes in the current language policies of these two territories that might help preserve the internal variation of the Catalan language.

Proyecto:

Mac-Phy Cross-Layer analysis and design of Mimo-Ofdm Wlans based on fast link adaptation

  • Martorell Lliteras, Gabriel
The latestWLAN standard, known as IEEE 802.11n, has notably increased the network capacity with respect to its predecessors thanks to the incorporation of the multipleinput multiple-output (MIMO) technology. Nonetheless, the new amendment, as its previous ones, does not specify how crucial configuration mechanisms, most notably the adaptive modulation and coding (AMC) algorithm should be implemented. The AMC process has proved essential to fully exploit the system resources in light of varying channel conditions. In this dissertation, a closed-loop AMC technique, referred to as fast link adaption (FLA) algorithm, that effectively selects themodulation and coding scheme (MCS) for multicarriermultiantennaWLAN networks is proposed. The FLA algorithm determines the MCS that maximizes the throughput while satisfying a quality of service (QoS) constraint, usually defined in the form of an objective packet error rate (PER). To this end, FLA uses a packet/bit error rate prediction methodology based on the exponential effective SNRmetric (EESM). The FLA algorithm performance has been evaluated under IEEE 802.11n systems that thanks to the incorporation of a feedbackmechanismare able to implement closed- loop AMC mechanisms. Initially, this AMC technique relies only on physical layer information but it is subsequently extended to also take into account themediumaccess control (MAC) sublayer performance. At the physical layer, the FLA algorithm has demonstrated its effectivity by performing very close to optimality in terms of throughput, while satisfying a prescribed PER constraint. The FLA algorithm has also been evaluated using imperfect channel information. It has been observed that the proposed FLA technique is rather robust against imperfect channel information, and only in highly-frequency selective channels, imperfect channel knowledge causes a noticeable degradation in throughput. At the MAC sublayer, the FLA algorithm has been complemented with a timeout strategy that weighs down the influence of the available channel information as this becomes outdated. This channel information outdate is caused by the MAC sublayer whose user multiplexing policy potentially results in large delays between acquiring the instant in which the channel state information is acquired and that in which the channel is accessed. Results demonstrate the superiority of FLA when compared to open-loop algorithms under saturated and non-saturated conditions and irrespective of the packet length, number of users, protocol (CSMA/CA or CDMA/E2CA) and access scheme (Basic Access or RTS/CTS). Additionally, several analytical models have been developed to estimate the system performance at the MAC sublayer. These models account for all operational details of the IEEE 802.11n MAC sublayer, such as finite number of retries, anomalous slot or channel errors. In particular, a semi-analytical model that assesses the MAC layer throughput under saturated conditions, considering the AMC performance is first introduced. Then, an analytical model that allows the evaluation of the QoS performance under non-saturated conditions is presented. This model focuses on single MCS and it is able to accurately predict very important system performance metrics such as blocking probability, delay, probability of discard or goodput thanks to the consideration of the finite queues on each station. Finally, the previous non-saturated analytical approach is used to define a semi-analytical model in order to estimate the system performance when considering AMC algorithms (i.e. whenmultiple MCSs are available)., La darrera versió de l’estàndard deWLAN, anomenada IEEE 802.11n, ha augmentat la seva capacitat notablement en relació als sistemes anteriors gràcies a la incorporació de la tecnologia de múltiples antenes en transmissió i recepció (MIMO). No obstant això, la nova proposta, al igual que les anteriors, segueix sense especificar com s’han d’implementar elsmecanismes de configuraciómés crucials, un dels quals és l’algoritme de codificació imodulació adaptativa (AMC). Aquests algoritmes ja han demostrat la seva importància a l’hora demaximitzar el rendiment del sistema tenint en compte les condicions canviants del canal. En aquesta tesis s’ha proposat un algoritme AMC de llaç tancat, anomenat adaptació ràpida de l’enllaç (FLA), que selecciona eficientment l’esquema demodulació i codificació adaptativa per xarxes WLAN basades en arquitectures multiportadora multiantena. L’algoritme FLA determina el mode de transmissió capaç de maximitzar el throughput per les condicions de canal actuals, mentre satisfà un requisit de qualitat de servei en forma de taxa d’error per paquet (PER). FLA utilitza una metodologia de predicció de PER basada en l’estimació de la relació senyal renou (SNR) efectiva exponencial (EESM). El rendiment de l’algoritme FLA ha estat avaluat en sistemes IEEE 802.11n, ja que aquests, gràcies a la incorporació d’unmecanisme de realimentació demodes de transmissió, poden adoptar solucions AMC de llaç tancat. En una primera part, l’estudi s’ha centrat a la capa física i després s’ha estès a la subcapa MAC. A la capa física s’ha demostrat l’efectivitat de l’algoritme FLA aconseguint un rendiment molt proper al que ens proporcionaria un esquema AMC òptim en termes de throughput, alhora que es satisfan els requisits de PER objectiu. L’algoritme FLA també ha estat avaluat utilitzant informació imperfecte del canal. S’ha vist que l’algoritme FLA proposat és robust en front dels efectes d’estimació imperfecte del canal, i només en canals altament selectius en freqüència, la informació imperfecte del canal provoca una davallada en el rendiment en termes de throughput. A la subcapa MAC, l’algoritme FLA ha estat complementat amb una estratègia de temps d’espera que disminueix la dependència amb la informació de canal disponible a mesura que aquesta va quedant desfassada respecte de l’estat actual. Aquesta informació de canal desfassada és conseqüència de la subcapa MAC que degut a la multiplexació d’usuaris introdueix grans retards entre que es determina el mode de transmissió més adequat i la seva utilització per a l’accés al canal. Els resultats obtinguts han demostrat la superioritat de FLA respecte d’altres algoritmes de llaç obert en condicions de saturació i de no saturació, i independentment de la longitud de paquet, nombre d’usuaris, protocol (CSMA/CA i CSMA/E2CA) i esquema d’accés (Basic Access i RTS/CTS). Amés, s’han desenvolupat diversosmodels analítics per tal d’estimar el rendiment del sistema a la subcapa MAC. Aquests models consideren tots els detalls de funcionament de la subcapaMAC del 802.11n, comper exemple un nombre finit de retransmissions de cada paquet, l’slot anòmal o els errors introduïts pel canal. Inicialment s’ha proposat unmodel semi-analític que determina el throughtput en condicions de saturació, considerant el rendiment dels algoritmes AMC. Després s’ha presentat un model analític que estima el rendiment del sistema per condicions de no saturació, mitjançat elmodelat de cues finites a cada estació. Aquestmodel consideramodes de transmissió fixes i és capaç de determinar de manera molt precisa mètriques de rendimentmolt importants comsón la probabilitat de bloqueig de cada estació, el retard mitjà del paquets, la probabilitat de descart o la mesura del goodput. Finalment, el model analític de no saturació s’ha utilitzat per definir un model semi-analític per tal d’estimar el rendiment del sistema quan es considera l’ús d’algoritmes AMC.

Proyecto:

A naturalistic theory of intentional content

  • Artiga Galindo, Marc
Naturalistic theories of intentional content aim at explaining the phenomenon of representation in naturalistic terms: what kind of relation is a representational relation? What grounds the fact that certain states qualify as representations and some do not? What determines representational content? In my dissertation, I provide an original naturalistic theory of representational content along the lines of teleosemantics and use it in order to solve several questions related to cognition. So my thesis is divided into two main parts. The goal of the first part of the project was to provide a set of necessary and sufficient conditions for a state to be endowed with representational content and, in the second part, I apply this naturalistic framework to cognition, focusing on perception and concepts, Les teories naturalistes del contingut intencional intenten explicar el fenomen de la representació en termes naturalistes: Quin tipus de relació és la relació de representació? Què fonamenta el fet que alguns estats siguin representacions i d'altres no? Què determina el contingut representacional? A la meva tesi, defenso una original teoria naturalista del contingut intencional des d'una perspectiva teleosemàntica i l'uso per solucionar un conjunt de problemes relacionats amb la cognició. Per tant, la meva tesi està dividida en dues parts principals; l'objectiu de la primera part és de donar un conjunt de condicions necessàries i suficients perquè un estat tingui contingut intencional i, en la segona part, aplico aquest esquema a la cognició, amb especial interès en la percepció i els conceptes

Proyecto:

Desarrollo de Nanocompuestos de Base Carbono en Capa Fina por Arco Catódico para Aplicaciones Mecánicas y Biomédicas

  • Yate Gómez, Luis Ángel
Esta tesis se enfoca en el crecimiento y caracterización estructural y funcional de capas finas de carburo de cromo, con el fin de establecer las relaciones entre la síntesis, estructura y propiedades. La tecnología de depósito empleada en este estudio fue el arco catódico filtrado a partir de un blanco de cromo en una atmósfera reactiva de argón y acetileno (Ar + C2H2). Además, se diseñó un filtro lineal magnético para reducir el número de macropartículas que se depositan en las capas y que son inherentes al proceso de arco catódico. Las capas se depositaron sobre diferentes tipos de sustratos, silicio, vidrio y acero con el fin de realizar diferentes caracterizaciones. Las principales caracterizaciones realizadas fueron espectroscopias de foto-electrones de rayos-X (XPS), Raman y de infra-rojo (FTIR), difracción de rayos-X (XRD), microscopia de transmisión electrónica (TEM), así como nanoindentación y ball-on disk. Durante el desarrollo de esta tesis se ha logrado obtener por primera vez estructuras nanocompuestas formadas por nanocristales de carburo de cromo embebidas en una matriz de carbono amorfo hidrogenado, nc-CrC/a-C:H, y también estructuras nanocompuestas formadas por nanocristales de cromo embebidas en una matriz de carburo de cromo amorfo, nc-Cr/a-CrC depositadas por medio de la técnica de arco catódico filtrado. Se analizó principalmente el efecto de la presión total y presión parcial de acetileno y el voltaje de polarización aplicado a los sustratos sobre la composición química y la microestructura de las capas. Los parámetros con mayor influencia en la composición química de las muestras resultaron ser la presión total y la presión parcial de acetileno, lo que permitió obtener capas con contenidos de carbono desde 13.1 hasta 72.4 at.%. El voltaje de polarización tuvo también una gran importancia en la composición química pero se encontró que principalmente tiene una fuerte influencia en la estructura cristalina de las capas. Las capas depositadas a altas presiones, 6•10-2 mbar, y ricas en carbono presentaron una estructura amorfa y/o con estructura de nanocompuesto consistente en nanocristales de carburo de cromo embebidos en una matriz de carbono amorfo hidrogenado, nc-CrC/a-C:H. Las capas depositadas a una presión intermedia, 3•10-2 mbar, presentaron composiciones químicas cercanas a la estequiometria del Cr3C2 y estructuras amorfas, nanocompuestas o altamente cristalinas en función del voltaje de polarización. Las capas depositadas a baja presión, 6•10-3 mbar, y ricas en cromo presentaron estructuras amorfas, estructuras nanocompuestas consistentes en nanocristales de cromo embebidos en una matriz de carburo de cromo amorfo, nc-Cr/a-CrC, y estructuras altamente cristalinas en función del voltaje de polarización. Las capas presentaron diferentes combinaciones de dureza y coeficientes de fricción en función del contenido de carbono. Las capas depositadas a altas presiones y que fueron ricas en carbono presentaron los mejores valores de coeficientes de fricción, hasta 0.15, combinados con relativamente bajos valores de dureza, entre 3 y 8 GPa. Las capas depositadas a una presión intermedia, con composiciones químicas cercanas a la estequiometria del Cr3C2 presentaron los mejores resultados de dureza, hasta 33 GPa y a su vez buenos resultados de coeficiente de fricción, del orden de 0.3. La combinación de buenas propiedades mecánicas y tribológicas proporciona un material en forma de capa fina con un futuro prometedor para el desarrollo de aplicaciones mecánicas, tribológicas y biomédicas., This thesis is focused in the growth and structural and functional characterization of chromium carbide thin films with the aim to establish synthesis, structure and property performance relations. The deposition technique employed in this study was filtered cathodic arc from a chromium target in a reactive argon and acetylene atmosphere. A linear magnetic filter was designed in order to reduce the macroparticles that reach the substrates and that are inherent to the cathodic arc process. During the development of this thesis it was reported for the first time the deposition of nanocomposite structures of chromium carbide nanocrystals embedded in an amorphous hydrogenated carbon matrix, nc-CrC/a-C:H, and also nanocomposite structures of chromium nanocrystals embedded in an amorphous chromium carbide matrix, deposited by filtered cathodic arc technique. The main parameters that influenced the chemical composition of the samples were the total pressure and acetylene partial pressure. The bias voltage also had a remarkably effect on the chemical composition, but it was found that it affects mainly to the crystalline structure of the films. The films deposited at high total pressure, 6•10(-2) mbar, were rich in carbon and presented an amorphous and/or nanocomposite structure consisting of chromium carbide nanocrystals embedded in an amorphous hydrogenated carbon matrix, nc-CrC/a-C:H. The films deposited at intermediate pressure, 3•10(-2) mbar, presented compositions near to the Cr(3)C(2) stoichiometry and amorphous, nanocomposite or highly crystalline structures as function of the bias voltage. The films deposited at low pressure, 6•10(-3) mbar, were rich in chromium and presented amorphous or nanocomposite structures consisting of chromium nanocrystals embedded in an amorphous chromium carbide matrix, nc-Cr/a-CrC. The films presented different combinations of hardness and friction coefficient as function of the carbon content. The films rich in carbon, presented the lower friction, combined with a relatively low hardness. The films deposited with compositions near to the Cr(3)C(2) stoichiometry, presented the highest hardness, and good results of friction. The combination of excellent mechanical and tribological properties provides materials with a promising future for mechanical, tribological and biomedical applications.

Proyecto:

Caminar i pedagogia en la modernitat: Una aproximació fenomenològica i hermenèutica

  • García Farrero, Jordi
Aquesta tesi doctoral es tracta d’un estudi pedagògic sobre l’acte de caminar a partir de sis experiències pedestres ben significatives que van succeir durant la modernitat dels segles XVIII i XIX, quan es va desplaçar la figura de Crist, com a referència total, a favor de l’ésser humà i a favor de la raó o de la naturalesa. La primera part d’aquesta tesi es centra en la fenomenologia (Husserl) per tal de suspendre tots els judicis que deriven dels diccionaris que redueixen el fet d’anar a peu a un simple moviment utilitari que ens serveix per dirigir-nos a un lloc determinat i les diferents contribucions científiques que el presenten en un sentit biològic (antropologia física i psicologia del desenvolupament) i biomèdic (ciències de la salut) i, d’aquesta manera, determinar quines són les característiques invariables que donen forma a l’essència de caminar. Seguint la tradició cosmovisional (Spranger), el subjecte antropològic d’aquesta tesi doctoral és la figura de l’Homo viator, el qual té una llarga tradició en el món occidental (les figures arquetípiques (Abram, Ulisses i Enees), els peripatètics, els pelegrins cristians i d’altres religions, Petrarca, Kant, Hölderlin, Thoreau i altres) tal com deixar constància George Steiner en el seu llibre La idea d’Europa. En el segon apartat, aquest estudi dona notícia de la perspectiva hermenèutica (Dilthey, Heidegger, Bollnow, Gadamer). El cercle hermenèutic que estableix aquest treball està afaiçonat pels següents elements: preguntes d’obertura; la tria de sis autors de la modernitat del segle XVIII i XIX (Rousseau, Goethe, Humboldt, Baudelaire, Nietzsche i Rimbaud); el diàleg amb les obres dels autors escollits i les principals biografies i, per últim, lectura pedagògica d’aquestes sis maneres d’estar-en-moviment (els passeigs de Rousseau, el viatge cultural de Goethe, les expedicions científiques de Humboldt, els vagareigs de Baudelaire, les caminades de Nietzsche i l’errància de Rimbaud) amb la finalitat de plantejar una pedagogia, de base fenomenològico-hermenèutica, que vinculi el desplaçament a peu i la formació posant, en el centre de la gravetat, la qüestió del neonomadisme pedagògic plantejada per Juan Tusquets i, també, els assumptes de l’heteroeducació i l’autoeducació., This doctoral thesis is a pedagogical study about the act of walking told from six different and important pedestrian experiences that occurred in the modern ages of the eighteenth and nineteenth centuries, when the figure of Christ was displaced as a complete and total reference in favor of human beings, and in favor of nature and reason. The first part of this thesis focuses on phenomenology (Husserl) in order to suspend all judgments that are derived from dictionaries that reduce the action of going by foot to a simple and utilitarian movement that serves to direct us to a determined place and the different scientific contributions that are presented in a biological sense (physical anthropology and developmental psychology) and a biomedical sense (health science) and, in this manner, it will be determined what the invariant characteristics are that give shape to the essence of walking. Following the Cosmo-visional tradition (Spranger), the anthropological subject of this thesis is the figure of the Homo viator, who has a long tradition in the Western world (the archetypal figures [Abraham, Ulysses and Aeneas], the peripatetics, the Christian pilgrims and those of other religions, Petrarch, Kant, Hölderlin, Thoreau and others) as recorded by George Steiner in his book “The Idea of Europe”. In the second section, this study sheds light on the hermeneutic perspective (Dilthey, Heidegger, Bollnow, Gadamer). The hermeneutics circle is established and shaped in this work by the following elements: opening questions; the choice of six modern authors from the eighteenth and nineteenth centuries (Rousseau, Goethe, Humboldt, Baudelaire, Nietzsche and Rimbaud), dialogues of the works of the chosen authors and their major biographies and, lastly, a pedagogical reading of these six manners of being in movement (the passages of Rousseau, the cultural journey of Goethe, the scientific expeditions of Humboldt, the wanderings of Baudelaire, Nietzsche’s walks and Rimbaud’s errant drifting) in order to raise a pedagogy, with a phenomenological-hermeneutic base, that links the movement of the foot and education, placing in the center of the gravity, the question of pedagogical neonomadism raised by Juan Tusquets, as well as the issues of heteroeducation and self-education.

Proyecto:

Mecanismes d’acció de l’aldosterona i de la vasopressina en la regulació de les funcions del còlon

  • Miró Martí, Ma. Lluïsa
Les hormones del sistema renina-angiotensina-aldosterona i la vasopressina són essencials pel manteniment de l’homeòstasi del Na+ i del volum del líquid extracel•lular. En el còlon distal de rata, l’aldosterona regula l’expressió del canal apical de Na+ (ENaC) i l’activitat de l’ATPasa depenent de Na+ i K+, i també té efectes tròfics, estimulant la proliferació dels miofibroblasts de la beina pericriptal. Els objectius principals d’aquest treball són aprofundir en els mecanismes implicats en la funció del còlon en reabsorbir Na+ i aigua, conèixer el paper de l’aldosterona i de la vasopressina i establir la funció reguladora d’aquestes hormones a nivell dels colonòcits i dels miofibroblasts. Els estudis s’han fet en un model in vitro emprant colonòcits humans de la línia T84 i miofibroblasts de la línia CCD-18Co. L’aldosterona estimula la proliferació cel•lular dels miofibroblasts, augmenta l’expressió de l’mRNA de l’EGF i la seva concentració al medi de cultiu al cap de 24 h. L’addició exògena de l’EGF estimula els miofibroblasts de forma similar al tractament amb l’hormona. A més, quan els CCD-18Co són pre-incubats amb l’anticòs anti-EGF o amb l’inhibidor del receptor de l’EGF i, posteriorment, tractats amb l’aldosterona s’inhibeix la proliferació cel•lular, fet que indica que els efectes de l’aldosterona sobre la proliferació són mediats per l’EGF mitjançant les vies reguladores PI3K/AKT i Ras/Raf/MAPK. La incubació dels colonòcits amb medi provinent dels CCD-18Co tractats amb aldosterona (medi condicionat), incrementa la proliferació cel•lular i l’expressió de proteïnes de les unions estretes. Aquests efectes no s’han observat amb l’addició directe de l’aldosterona als colonòcits. Experiments realitzats in vivo suggereixen que l’EGF també hi té un paper mediador donat que s’observa un increment en la fosforilació del receptor d’EGF en els animals que presenten hiperaldosteronisme secundari. Pel que fa a la vasopressina, el tractament dels miofibroblasts amb aquesta hormona estimula la proliferació cel•lular i l’expressió de l’mRNA del PDGFA al cap de 24 h. El PDGFA afegit de forma exògena estimula les cèl•lules CCD-18Co de forma similar a l’observada amb la vasopressina. A més, quan les cèl•lules es pre-incuben amb l’anticòs anti-PDGFA o amb l’inhibidor del receptor del PDGFA i són tractats amb vasopressina, s’inhibeixen els efectes hormonals. La proliferació cel•lular dels CCD-18Co tractats amb vasopressina té lloc a través de l’activació de les vies PI3K/AKT i Ras/Raf/MAPK. Els colonòcits incubats amb el medi condicionat provinent dels CCD-18Co tractats amb vasopressina, incrementen la proliferació cel•lular i l’expressió de proteïnes del complex d’unió. Mentre que l’addició directa de la vasopressina sobre els colonòcits no ha modificat cap variable. L’addició del PDGFA modifica la proliferació dels colonòcits. Aquest estudi indica que l’aldosterona i la vasopressina cooperen en la regulació de l’estructura i funció de les criptes del còlon en resposta a canvis en la ingestió de Na+ i d’aigua, com part del mecanisme de regulació general de l’osmolalitat del líquid extracel•lular., The hormones of the renin-angiotensin-aldosterone system and vasopressin are essential for maintaining Na+ homeostasis and extracellular fluid volume. In the rat distal colon, aldosterone regulates the expression of apical Na+ channel, and the activity of the ATPase-dependent Na+ and K+, and also has trophic effects by stimulating the proliferation of myofibroblasts of the pericryptal sheath. The main objectives of this study are to deepen the understanding of the mechanisms involved in the function of the colon to reabsorb Na+ and water, as well as the role of aldosterone and vasopressin and establish the regulatory effects of these hormones at the colonocytes and myofibroblasts. Experiments were conducted in vitro, using human colonocytes T84 and myofibroblasts CCD-18Co cell lines. The results indicate that aldosterone stimulates the proliferation of CCD-18Co, increases the expression of EGF mRNA and EGF concentration in the culture medium at 24h. Moreover, when the CCD-18Co cells were preincubated with anti-EGF or the EGFR inhibitor and subsequently treated with aldosterone, cell proliferation is inhibited, showing that the effects of aldosterone are mediated by the EGF through regulatory PI3K/AKT and Ras/Raf/MAPK pathways. The colonocytes incubation with media previously treated with CCD-18Co cells and aldosterone (conditioned medium) increases cellular proliferation and expression of junctional complex proteins. The results of in vivo experiments suggest that EGF plays a role as mediator because the rats with secondary hyperaldosteronism have an increase in the phosphorylation of EGFR. On the other hand, the treatment of myofibroblasts with vasopressin for 24h augmented the cellular proliferation and PDGFA expression. When myofibroblasts were pre-incubated with the anti-PDGF antibody or PDGFR inhibitor, hormonal effects were inhibited. These results indicate that cellular proliferation of CCD-18Co treated with vasopressin occurs through the activation of the PI3K/AKT and Ras/Raf/MAPK pathways. When colonocytes were treated with conditioned medium in the presence of vasopressin increased cellular proliferation and expression of junctional complex proteins. This study suggests that aldosterone and vasopressin cooperate in regulating the structure and functions of the crypts of the colon in response to changes in intake of Na+ and water as part of the mechanism of regulation general osmolarity of extracellular fluid.

Proyecto:

La política en informática educativa en Chile. Visiones y creencias sobre su implementación

  • Romero Alonso, Rosa E.
La evolución tecnológica y masificación de las llamadas tecnologías de la información y comunicación TIC, ha llevado a las políticas educativas de distintas naciones a considerar su necesaria integración en los procesos educativos, generando desafíos y tensiones que los sistemas escolares recienten. La invasión de estas tecnologías en los espacios educativos ha generado una resistencia profunda en parte importante del profesorado a integrarlas en sus prácticas pedagógicas, la que ha sido acompañada de una creciente crítica a las prácticas docentes y a la débil capacidad del profesorado para abordar el desafío que esta innovación les impone, aunque en muy pocos casos se hace un análisis más profundo respecto de las causas tras esta dificultad observada. La visión que estas políticas han generado respecto de las TIC, de sus propios fines educativos, del rol de la escuela y del profesorado se impregnan en los lineamientos que entregan a las escuelas. El discurso sobre el papel de estas tecnologías y su fin educativo es resignificado en la escuela, y bajo esta comprensión se generan las acciones educativas que integran las TIC bajo una mirada u otra. La integración pedagógica de estos medios llevada a cabo por el profesor en el aula no es más que una última interpretación en la cadena de visiones, creencias y supuestos que operan tras el discurso que se ha generado sobre las mismas. Este trabajo visibiliza el discurso desarrollado por la política educativa chilena en torno a las TIC y su aporte educativo, lo contrasta con las visiones construidas por profesores y directivos en tres escuelas y analiza su influencia en la acción pedagógica. A través de esta investigación se caracteriza a la política de incorporación de las TIC en el sistema escolar chileno fuertemente marcada por un discurso tecnócrata que la ha llevado a poner énfasis en la dotación de recursos informáticos a las escuelas más que en su utilización pedagógica. Se observa cómo este discurso ha permeado a las escuelas y sus consecuencias en la integración de estas tecnologías en el hacer de la escuela. Bajo un enfoque de investigación constructivista, centrado en la comprensión e interpretación del fenómeno educativo y la perspectiva, The technological development of what we call Information and communicational technology ICT, has led to educational policies of different nations to consider its necessary integration in education, creating challenges and tensions in the school system. The invasion of these technologies in educational spaces has generated in an important group of teachers a deep resistance to integrate them into their teaching, which has been accompanied by growing criticism of teaching practices and a weak capacity of teachers to address the challenge that this innovation imposes, although in rare cases it helps to aim a deeper analysis of the causes behind this difficulty observed. The view that these policies have generated on ICT for their own educational purposes, the role of schools and teachers are impregnated in the guidelines given to schools. The discourse on the role of ICT and its educational purpose is redefined in school, and under this understanding generates educational activities that integrate ICT under one look or another. Pedagogical integration of these media conducted by the teacher in the classroom is only one last issues in the chain of visions, beliefs and assumptions that operate behind the fundaments of the discourse. This work makes visible the discourse developed by Chilean education policy around ICT and its educational contribution, which contrasts with the views constructed by teachers and administrators in three schools and analyzes their influence on his studies. This research characterizes the policy of incorporation of the ICT in the chilean school system strongly marked by a technocratic discourse that has led to an emphasis on the provision of computing resources to schools rather than its pedagogical use. We can see how this discourse has permeated schools and its impact on the integration of these technologies at school. Under a constructivist research approach, focused on comprehension and interpretation of the phenomenon of education and the critical discurse analysis prospect, we sought to explore, from those involved in educational process, beliefs, assumptions and judgments that have developed on ICT, education and the implementation strategies of the chilean educational computing policy. Just as the rebuilding and comparing the discourse that on these issues has been developed by the school and the administration of Chilean educational policies.

Proyecto:

Síntesis y reactividad de iminas y diiminas ciclopaladadas. Una aproximación a los metalaciclos hidrosolubles

  • D'Andrea Rodríguez-Vida, Lucía
La tesis doctoral se divide en cuatro partes: a) Síntesis de complejos ciclopaladados endocíclicos de cinco eslabones derivados de la (E)-N-benciliden-2-(2',6'-diclorofenil)etanamina, de fórmula [(Pd{C6H4CH=N(CH2)2(2,6-Cl2C6H3)-κC,κN}(μ-X))2] (X = OAc, Cl) y [Pd{C6H4CH=N(CH2)2(2,6-Cl2C6H3)-κC,κN}L(X)] (X = OAc, Cl; L = py-d5, PPh3). Se ha ensayado la reactividad de los correspondientes complejos puente cloruro frente a una gran variedad de bases de Lewis [N,N] y [P,P] rígidas y flexibles {tales como 2,2'-(etilendioxi)bis(etilamina); 1,3-diaminopropan-2-ol; etilendiamina; trans-1,2-bis(difenilfosfino)etileno; 1,2-bis(difenilfosfino)etano; y 4,4'-bipiridina}. b) Preparación de complejos ciclopaladados puente acetato a partir de la doble activación σ(Csp2−H) intramolecular de las diiminas de fórmula (RC6H4CH=NZ)2 [Z = CH2, R = p-Cl, p-MeO, p-NO2, o-Cl; Z = (CH2)2OCH2, R = p-Cl, p-MeO, p-NO2, o-Cl]. Las condiciones de la reacción de ciclopaladación se optimizaron para el sustrato con Z = CH2 y R = p-Cl. La preparación in situ de los derivados dimetalados [{Pd(O2CMe)(py-d5)(RC6H3CH=NZ-κC,κN)}2] reveló la existencia de sistemas menores que se asignan a los complejos iónicos [{Pd(py-d5)(RC6H3CH=NZ-κC,κN)}2(μ-O2CMe)](OAc) (para Z = CH2), [(py-d5)2Pd(μ-L)Pd(OAc)(py-d5)](OAc) {para Z = CH2 y (CH2)2OCH2}, y al correspondiente complejo diciclopaladado bis(tridentado) {para Z = (CH2)2OCH2}. Se constata que la proporción molar de las distintas especies es dependiente de la concentración de la muestra. También se describe la síntesis de los complejos [({Pd(μ-Cl)(RC6H3CH=NZ-κC,κN)}2)n] y [{PdCl(PPh3)(RC6H3CH=NZ-κC,κN)}2]. Adicionalmente, se ensaya la reactividad de algunos derivados diciclometalados puente cloruro frente a bases de Lewis [N,N] y [P,P], que actúan como ligandos bis(monodentados) en la síntesis de metalomacrociclos de fórmula [{(Pd(Cl){4-ClC6H3CH=N(CH2)2OCH2-κC,κN})2(μ-L?L)}n] {L?L = NH2(CH2)2O(CH2)2O(CH2)2NH2, Ph2PCH=CHPPh2}. Con objeto de elucidar la nuclearidad de las especies en solución, se realizan simulaciones de dinámica molecular y cálculos DFT de los sistemas [({Pd(Cl){4-ClC6H3CH=N(CH2)2OCH2-κC,κN}}2{μ-NH2(CH2)2O(CH2)2O(CH2)2NH2-κN:κN'})n] (donde n = 1 y 2). c) Síntesis de nuevos complejos orto-ciclopaladados endo hidrosolubles a partir de la activación directa intramolecular de enlaces C−H de N-bencilidenanilinas con sustituyentes polares o grupos ionizables [de fórmula RPhCH=N(C6H4-4-COOR') (R = H, Cl, p-NMe2, p-NO2; R' = H, Me)]. Se ailaron los derivados monometalados de fórmula [(Pd(μ-O2CMe){RC6H3CH=N(C6H4-4-COOH)-κC,κN})2], que mostraron cierta solubilidad en solución acuosa a pH 10. La adición de un exceso de py-d5 a una suspensión de estos complejos en D2O condujo a los complejos mononucleares zwitteriónicos [Pd(py-d5)2{RC6H3CH=N(C6H4-4-COO)-κC,κN}], solubles en agua. Por otro lado, se prepararon complejos ciclopaladados quelato puente [C,N,O] de fórmula [(Pd(L){μ-RC6H3CH=N(C6H4-4-COO)-κC,κN:κO})2] (L = py, PPh3). El inusual modo de coordinación del ligando metalado tras la desprotonación del grupo carboxilo es responsable de su insolubilidad en agua. También se han preparado complejos ciclopaladados endo de cinco eslabones de fórmula [(Pd{C6H4CH=N(C6H4-4-COOMe)-κC,κN}(μ-X))2] (X = OAc, Cl) y sus derivados [Pd(C?N)L(X)] (X =OAc, Cl; L = py, PPh3). La caracterización de los compuestos [Pd(C?N)(py)X] (X = OAc, Cl) revelaron una mezcla de los estereoisómeros trans-N,N y cis-N,N, cuya relación molar varía en función del disolvente. Sorpresivamente, los complejos [Pd(C?N)(py)X] (X = OAc, Cl) se disuelven en D2O al añadir un exceso de piridina-d5 debido a la formación del compuesto cis-[Pd(C?N)(py-d5)2]X (X = OAc, Cl). Adicionalmente, se incluye un estudio teórico de la estereoquímica de la reacción de escisión de los complejos dinucleares ciclopaladados puente. Los cálculos DFT se plantearon para un sistema modelo de fórmula [Pd(CH=CH−CH=NH)X(L)] (X = OAc, Cl, Br, I; L = py, NH3, PH3, PMe3) con el fin de establecer unas tendencias sobre la estabilidad relativa de ambos isómeros. d) Preparación de heterociclos dibenzo[b,d]-fusionados mediante arilación catalítica directa. La síntesis de los diferentes carbazoles se realizó en dos etapas, tras una aminación Buchwald-Hartwig catalítica para obtener las correspondientes diarilaminas halosustituidas, seguida de una activación C–H catalizada por complejos de paladio., Intramolecular aromatic C−H bond activation is explored in the synthesis of novel endo five-membered ortho-cyclopalladated imine and diimine complexes. The N-donor ligands tested in this reaction were the N-alkyl imine PhCH=N(CH2)2(2,6-Cl2C6H3), the symmetric diimines with the general formula (RC6H4CH=NZ)2 (Z = CH2 or (CH2)2OCH2) in a range of substitution patterns, and the N-benzylideneanilines RC6H4CH=NC6H4-4-COOR' (R' = H or Me). Reactivity studies of the corresponding bridged-cyclopalladated complexes with monodentate Lewis bases, as well as rigid or flexible [N,N] and [P,P] Lewis bases, are also reported. All cyclometallated derivatives were characterised by conventional spectroscopic techniques, elemental analysis, and X-ray diffraction (when possible). In addition, the stereochemistry of a simplified endo five-membered mononuclear cyclopalladated imine model was computationally examined. This report also deals with some aspects of the solution chemistry of doubly cyclopalladated complexes in terms of nuclearity and equilibrium processes. Furthermore, considerable efforts were made to synthesise metallomacrocycles containing one or more dimetallated moieties and bis(monodentate) Lewis bases. Two novel metallomacrocycles were isolated and spectroscopically characterised, although their nuclearity remains unclear. Theoretical calculations were therefore performed in order to gain insight into the nuclearity and conformation of the species present in solution, which showed temperature and solvent-polarity dependence. In an attempt to synthesise new water-soluble cyclopalladated complexes, the strategy of incorporating polar substituents or ionisable functional groups into the N-donor ligand was examined. Hydrosoluble carboxylated palladacyclic species of a zwitterionic nature were obtained in solution in the presence of an excess of pyridine. By contrast, some related cyclometallated derivatives showed unanticipated coordination of the carboxylate group that resulted in the formation of a water-insoluble 16-membered metallomacrocyclic complex. In parallel, an additional route for the preparation of hydrosoluble palladacycles was unexpectedly found. A study was also carried out on the two-pot synthesis of carbazoles from aryl bromides and the appropriate aniline via initial catalytic Buchwald-Hartwig amination followed by palladium-catalysed intramolecular C−H activation.

Proyecto:

Selection drivers of life-history traits in marine coastal fishes

  • Alós Crespí, Josep
Humans can induce contemporary evolution through harvesting wild animals. This thesis provides evidence of this process for recreational fishing at surprisingly small geographical scales. Marine fish populations are characterized by high variability in heritable individual life‐history traits which are exposed to biased fishing mortality. The life histories strategies of actual populations, which collectively reduce adult body size, mirror such biased mortality in populations exposed to limited gene flow. Because the relationship between life history and behaviour, it is very likely that fishing also induces adaptive responses in behavioural traits. Due the potential negative effects of fishing selection the productivity and quality of the fishery, this thesis recommend considering the evolutionary impacts of fishing in the management plans of species exploited by the recreational fishing, El humans poden produir evolució contemporània a través de la recol∙lecció de animals salvatges. Aquesta tesis proporciona evidencies d’aquest procés per la pesca recreativa a una sorprenent escala espacial petita. Les poblacions marines de peixos tenen una alta variabilitat individual en caràcters heretables de la història exposada a una mortalitat selectiva per pesca. Les estratègies vitals de les poblacions actuals de peixos costaners, les quals conjuntament produeixin una reducció en la mida del individu, són el reflexa d’aquesta pesca selectiva en poblacions amb baixa connectivitat. Degut a la correlació entre història vital i comportament, la pesca pot induir també respostes adaptatives en cert caràcters comportamentals. Considerant els efectes negatius de la selecció per pesca en la productivitat i la qualitat de les pesqueries, aquesta tesis recomana considerar els possibles efectes evolutius produïts per la pesca en les estratègies de gestió d’espècies explotades per la pesca recreativa., El hombre puede producir evolución contemporánea por la recolección de animales salvajes. La presente tesis proporciona evidencias de este proceso por la pesca recreativa en una sorprendente escala espacial pequeña. Las poblaciones de peces marinos presentan una alta variabilidad en caracteres heredables de la historia vital expuesta a mortalidad selectiva por pesca. Las estrategias vitales de las poblaciones actuales de los peces costeros, las cuales conjuntamente producen una reducción en el tamaño del individuo, son el reflejo de esta mortalidad selectiva en poblaciones con baja conectividad. Debido a la relación entre historia vital y comportamiento, la pesca puede también inducir cambios adaptativos en ciertos rasgos de comportamiento. Considerando los efectos negativos de la selección por pesca en al productividad y calidad de la pesquería, esta tesis recomienda considerara los posibles efectos evolutivos inducidos por la pesca en la estrategias de gestión de especies explotadas por la pesca recreativa.

Proyecto:

Design, synthesis and study of coordination complexes for quantum computing

  • Aguilà Avilés, David
This thesis presents different strategies for the design of molecular complexes with the requirements to be used as two-qubit quantum gates. The approaches followed towards the preparation of potential qubit systems have been carried out focusing on the synthesis of ligands with β-diketone coordination units, which are very versatile for the design of metallocluster assemblies. One of the main advantages of using this kind of ligands is that they can be easily prepared through simple Claisen condensation, providing different combinations and possibilities for the addition of big variety of donor atoms and pockets. Each ligand has been designed for the preparation of predefined magnetic coordination complexes that can fulfill the conditions of a two-qubit molecular quantum gate. The different complexes synthesized within this thesis can be defined in two different categories: Molecular pairs of well-defined and weakly coupled metal clusters, and complexes of two dissimilar and weakly coupled anisotropic metal ions. In addition, the use of the designed ligands for the preparation of metallo-helicates has been also carried out. The description and study of their helicoidal structure is also shown, using the ligand H4L1 with trivalent and tetravalent metal ions like FeIII, GaIII or UIV. - Molecules featuring two weakly coupled clusters: The approach is based on the design of molecules featuring two well defined coordination clusters that could represent ideal systems for realizing two-qubit quantum gates, as long as each cluster exhibits the appropriate spin properties. Two different ligand-based strategies have been followed for the preparation of such molecular pairs of well-defined metal clusters. The first one is based on the design of poly-β-diketone ligands exhibiting two groups of coordination pockets, which serve to aggregate metals in close proximity. Following this approach, the ligand is responsible for having metals grouped into two clusters, as well as for keeping each metal group together within each subsystem. The structural characteristics of H4L1 provides the requirements for the construction of this kind of clusters, since it might align and separate metals into two dimetallic entities. The goal has been achieved by using the deprotonated ligand that organizes the metals in two groups within molecular linear arrays, saturating the equatorial positions. Compounds with NiII, CuII and CoII metal ions are described and studied. The second strategy is based on the preparation of poly-β-diketone ligands with an additional X donor atom in the middle for acting as a “template” for the aggregation of metals into linear clusters, further linked as molecular pairs by auxiliary ligands Organic ligands like H4L2 or H2L3 fulfill the requirements to aggregate closely spaced metals, which can be then used as building blocks to be linked into molecular pairs by other bifunctional external ligands. An example using CoII is described and studied. - Dinuclear complexes of anisotropic metal ions: The synthesis of complexes of two dissimilar and weakly coupled lanthanides has been used as approach for the construction of molecular prototypes of CNOT quantum gates. The ligand-based strategy considers the design of non-symmetric ligands as a possible way of having two inequivalent lanthanide qubits within a molecule. The ligand H3L4 exhibits a collection of donor groups disposed to favor the aggregation of two metals in different coordination environments. The use of lanthanide ions are good candidates for encoding quantum information following such approach, since they can exhibit strong anisotropy and very well isolated ground state doublets ±mJ (effective S = ½). In addition, lanthanide ions have been proved to have spin states with long decoherence, with T2 timescales that can reach values up to 7 μs.[41] A detailed study of a vast number of dinuclear homo- and heterometallic lanthanide coordination complexes is exposed, including an exhaustive study for some of them to prove their possibilities as CNOT and √SWAP quantum gates., El trabajo realizado en esta tesis doctoral se basa en el diseño, la síntesis y el estudio de complejos de coordinación, centrándose en la comprensión de sus propiedades magnéticas y la posibilidad de su aplicación en la computación cuántica. Para el diseño de estos materiales moleculares, tres diferentes propuestas han sido llevadas a cabo. En primer lugar, se han desarrollado ligandos capaces de agregar metales paramagnéticos en dos grupos diferentes, definiendo de esta manera los dos posibles bits cuánticos de una puerta lógica. Complejos de coordinación homo- y heterometálicos con NiII, CoII y CuII han sido sintetizados y caracterizados para tal efecto. La segunda estrategia seguida ha estado centrada en el diseño de complejos de coordinación lineales para su posterior ensamblaje en parejas de compuestos. Se han desarrollado ligandos que favorezcan la complejación de este tipo de topología, obteniéndose un compuesto de CoII con las propiedades estructurales idóneas para su ensamblaje. Utilizando el ligando bifuncional 4.4’-bipiridina, se ha podido unir dos entidades [Co4] obteniendo así otro prototipo de “parejas moleculares”. La tercera estrategia se ha centrado en el diseño de moléculas asimétricas para facilitar la definición de cada bit cuántico dentro de la entidad molecular. Para ello, se ha sintetizado un ligando no simétrico, que ha sido utilizado para obtener complejos dinucleares homo- y heterometálicos de iones lantánido. Se ha obtenido compuestos con todos los elementos de la serie de los lantánidos. Su estudio magnético y estructural ha mostrado que los dos centros metálicos de estas entidades moleculares son distintos, lo que ha permitido definir el espín de cada ion lantánido como un bit cuántico. El estudio magnético a muy bajas temperaturas de un compuesto de dos átomos de terbio(III), por ejemplo, ha permitido definir dos puertas lógicas: la CNOT y la √SWAP. Utilizando el espectro de energías de los estados magnéticos de la molécula, se han observado las transiciones entre dichos estados en relación a las dos operaciones lógicas.

Proyecto:

Buscador avanzado