Buscador

Encontrado(s) 2104554 resultado(s)
Encontrada(s) 210456 página(s)

Seguint les traces de la transhumància. Aproximació teòrica a partir dels resultats arqueozoològics de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, Garrigues), Following the traces of the transhumance: a theoretical approach based on the archaeozoological findings of the Fortress of Vilars (Arbeca, Garrigues)

  • Nieto Espinet, Ariadna
L’existència d’una transhumància prehistòrica ha estat objecte d’un intens debat internacional. Aquesta discussió no és aliena a la recerca duta a terme a la plana occidental catalana, on en els últims anys han començat a desenvolupar-se projectes centrats en la mobilitat animal. Tot i ser encara una línia de recerca en un estadi força inicial, aquest article pretén oferir una revisió i posada al dia de l’estat actual de la recerca en aquesta zona. A partir dels resultats i indicadors obtinguts en els recents estudis arqueozoològics de la fortalesa ibèrica dels Vilars (Arbeca), es destacaran els elements a tenir en compte a l’hora d’afrontar l’estudi sobre la mobilitat animal en un context arqueològic. A partir de l’estudi de cas centrat en la fortalesa dels Vilars, s’aniran desgranant diferents aspectes teòrics com: la capacitat de manteniment dels ramats; les seves necessitats alimentàries; les diferents fonts documentals disponibles, i les limitacions inherents a aquesta línia la recerca., The existence of transhumance in Prehistory has been the subject of intense international debate. This discussion is not unrelated to the research carried out in the territories of inland Catalonia where several projects in recent years have focused on animal mobility. Although this subject of research is still in an early stage, this work attempts to offer an overview and update of the current state of research in this region. From the results of recent archaeological and archaeozoological analyses carried out at the Iberian Fortress of Els Vilars (Arbeca, Lleida), we describe the elements that must be considered when studying animal mobility in archaeological context. The study of this site also implied successively analysing different aspects such as herd management, the capacity to maintain livestock and food needs. The study also required an analysis of the available documentary sources and finally the limits inherent to this type of research.
Proyecto:


Novetats sobre epigrafia ibèrica (2007-2014), Recent Iberian epigraphy findings (2007-2014)

  • Sabaté Vidal, Víctor
Es recullen aquí tots els epígrafs ibèrics publicats per primer cop o reeditats amb canvis significatius entre 2007 i 2014. El comentari, necessàriament succint, se centra en els aspectes lingüístics, però sense oblidar la paleografia, la cronologia i les característiques del suport. De fet, aquest darrer és l’element que vertebra l’agrupació de les inscripcions en quatre apartats: monedes, pedra, plom i ceràmica., This study gathers all the Iberian inscriptions published either for the first time (or re-edited with significant changes) between 2007 and 2014. Although the succinct commentary focuses essentially on linguistic questions, it does not disregard aspects related to palaeographics, chronology and the choice of the medium. In fact, the aspect of medium serves as the base to classify the inscriptions into four groups: coins, stone, lead, and pottery.
Proyecto:


Los nomina en las marcas de ánforas de las formas Pascual 1 y Oberaden 74 Contribución al estudio de la producción de ánforas vinarias en el noreste de la Hispania Citerior en época de Augusto, The nomina in the stamps on Pascual 1 and Oberaden 74 amphorae: a contribution to the study of wine amphorae production in the north-east of Hispania Citerior in the Augustan Age

  • Járrega Domínguez, Ramón
Este trabajo se ha llevado a cabo en el ámbito del proyecto de investigación de I+D “Amphorae ex Hispania: paisajes de producción y consumo” (HAR2001-28244), En este trabajo se estudian los nomina documentados en los sellos de las ánforas de las formas Pascual 1 y Oberaden 74 producidas en lo que actualmente es la costa catalana en época de Augusto (antigua provincia Hispania Citerior). A pesar de no ser un elenco muy numeroso, se considera que estos nomina hacen referencia a los propietarios de las figlinae (y posiblemente también de los fundi) y se plantea su relación con la fundación de la colonia Barcino (actual Barcelona), motor de la eclosión del vino layetano y tarraconense en los años alrededor del cambio de Era., This paper examines the role of nomina in the stamps on Pascual 1 and Oberaden 74 amphorae produced along the Catalonian coast (former province of Hispania Citerior) under the reign of Augustus. Although the assemblage is small, the nomina refer to the proprietors of the figlinae (and also possibly the fundi) and their relationship to the founding of the Colony of Barcino (present Barcelona) which boosted the emergence of Laietan and Tarraconensian wine in the years around the turn of the Era.
Proyecto:


La tasca arqueològica de Ferran de Sagarra i de Siscar, Ferran de Sagarra i de Siscar and archaeology

  • Vidal, Jordi
L’objectiu d’aquest article és analitzar la tasca arqueològica de Ferran de Sagarra i de Siscar. Per això ens centrarem en tres aspectes concrets: la seva col·laboració amb les institucions catalanes relacionades amb l’arqueologia, la seva col·lecció d’antiguitats i, sobretot, les seves excavacions al Puig Castellar., This paper analyses the archaeological work of Ferran de Sagarra i de Siscar by focusing on three main aspects: his collaboration with archaeological institutions in Catalonia, his private collection of artefacts, and, in particular, his excavations at the site of Puig Castellar
Proyecto:


Colonia Rubricata: mètode i investigació històrica a la Catalunya de la Il·lustració, Colonia Rubricata: methods and historical research during the Catalonian Enlightment

  • Dinarès Cabrerizo, Oriol
El P. Jaume Pasqual, canonge premonstratès i erudit de l’anomenada Escola de les Avellanes, fou un dels més destacats antiquaristes de la Il·lustració catalana, i possiblement pioner en els estudis de camp arqueològics a Catalunya. A través de la seva investigació al voltant de la ubicació del nucli laietà de Rubricata, ens aproximem als precedents, mètodes, innovacions i mancances de la historiografia antiquària catalana del segle xviii., Father Jaume Pasqual, a Premonstratesian monk and scholar of the so-called “School of Les Avellanes”, was one of the prominent antiquarians of the Catalonian Enlightenment and, possibly, a pioneer of Catalonian archaeological field work. This study therefore analyses the precedents, methods, innovations and drawbacks of 18th century antiquarian Catalonian historiography through Pasqual’s research in identifying of the location of the Laietan settlement of Rubricata.
Proyecto:


Diacronies i sincronies al jaciment de l’Espina C (Tàrrega, l’Urgell): ocupacions del V, III i II mil·lenni cal ANE, Diachrony and synchrony at the site of Espina C (Tàrrega, Urgell): occupations from the 5th, 3rd and 2nd millennium cal BC

  • Piera Teixidó, Marc
Aquest article fa referència a l’estudi del jaciment de l’Espina C i a la vegada focalitza la problemàtica interpretativa d’aquells jaciments arqueològics formats exclusivament per estructures negatives excavades al subsòl. Aquestes generalment es troben disseminades i inconnexes físicament, i proporcionen a l’assentament una estratigrafia horitzontal en la qual totes les estructures se situen en un mateix pla, independentment de la seva cronologia. Aquest tipus de registre es contraposa al dels poblats o coves els quals preserven una estratigrafia vertical que permet la seqüència dels diferents contexts. En el cas de l’Espina C l’estratigrafia horitzontal no és fruit d’una única ocupació humana, sinó de vàries en diferents moments cronològics i separades per llargs períodes de temps. Aquest fet implica l’existència de diferents assentaments distribuïts dins d’un mateix espai físic. Tot i que aquesta problemàtica es pot donar en assentaments a l’aire lliure de qualsevol cronologia, aquest treball se centra en els d’època prehistòrica., This article refers to the study of the archaeological site of Espina C consisting exclusively of pits dug into the subsoil. The pits are usually dispersed and unconnected, offering the possibility of carrying out a horizontal stratigraphy study as they all, regardless of their chronology, are located in the same plane. This type of site is differs from that of settlements and caves with vertical stratigraphy allowing a sequencing of the different contexts. The horizontal stratigraphy of Espina C is not the result of a single human occupation, but corresponds to different settlement phases separated by long intervals of time occupying the same space. Although this situation can occur at open air settlements of any chronology, the current paper focuses on the Prehistoric period.
Proyecto:


Abordaje comunicacional del adulto mayor institucionalizado con depresión

  • Fernández González, Miguel
Todo profesional sanitario ha experimentado en algún momento de su práctica clínica inseguridad o hasta incapacidad para tratar con determinados pacientes por su idiosincrasia o singularidad. Los adultos mayores con patología depresiva son sin duda parte de estos pacientes, cuyo manejo debe ser delicado y muy meditado. El propósito de este proyecto es profundizar y determinar el enfoque comunicacional más apropiado para el abordaje del paciente geriátrico con patología depresiva. El diseño del estudio es experimental de tipo ensayo clínico aleatorizado, descriptivo, prospectivo y con simple ciego. Los sujetos deberán ser mayores de 65 años diagnosticados de depresión mayor y residentes en una institución geriátrica. La intervención tendrá una duración de 6 meses.
Proyecto:


Els materials arqueològics de la sitja 4 del jaciment ibèric del Vilar (Valls, Alt Camp) dipositats al Museu de Valls, The archaeological materials of Silo 4 of the Iberian site of Vilar (Valls, Alt Camp) in the Museum of Valls

  • Fabra Salvat, Maria Ester
  • Vilalta Ribé, Enric
L’any 1983, durant les excavacions arqueològiques portades a terme al Vilar, arran de la construcció d’unes instal·lacions esportives dins l’àmbit del jaciment, va aparèixer aquesta sitja de manera inesperada i ja amb l’excavació pràcticament finalitzada. Uns moviments de terra realitzats per la constructora per tal de preparar el terreny la van seccionar. Amb el permís d’excavació quasi esgotat, a cuita-corrents es van recollir tots els materials arqueològics que hi van aparèixer. Alguns d’aquests s’han estudiat de forma individual però la major part han restat inèdits als magatzems del museu. Amb aquest treball hem intentat reconstruir els fets que portaren a la seva descoberta, s’han revisat i estudiat tots els materials recuperats i hem establert unes conclusions. Finalment, analitzem totes les estructures de sitja que han aparegut al Vilar des de l’any 1983: forma, mida i naturalesa dels seus reompliments. A partir dels nostres raonaments, ens trobem amb un assentament ibèric en un lloc de cruïlla i de concentració comercial vers un rerespai constituït essencialment per les planes de l’Urgell i amb una relació privilegiada amb el mon ilerget., A silo appeared unexpectedly in 1983 toward the end of the archaeological work carried out at the site of Vilar. The feature, sectioned by machine work, was discovered practically at the end of an excavation campaign linked to construction of a sports centre. The materials were therefore collected rapidly as it was not possible to carry out a proper dig. Since then, although part of the feature’s artefacts were studied case by case, most remained in storage without study in the depository of the museum. We have attempted in this article to reconstruct the incidents that lead to the discovery of the silo and have reviewed and studied all the material from the silo. We have also analysed all the silos that have appeared in Vilar since 1983 from the perspective of shape, dimensions and contents. The results indicate that Silo 4 belongs to an Iberian settlement situated at the commercial crossroads leading to the hinterland, comprising for the most part the Plains of Urgell, that maintained a privileged relation to the world of the Ilergetes.
Proyecto:


Noves figuracions humanes en ceràmica ilergeta. El tossal del castell de la Ràpita (la Noguera, Lleida), New human figures on Ilergete ceramic. El Tossal del Castell de la Ràpita (La Noguera, Lleida)

  • Costa Serret, Gerard
Des de la fi del segle iii ane la pintura vascular figurada va ser un dels temes als quals els pintors ibèrics van recórrer per a decorar vasos. En el marc d’un procés d’autoafirmació i autoromanització de les pròpies elits, aquestes representacions figurades legitimen un nou projecte polític. L’objectiu d’aquest article és contribuir al coneixement d’aquestes decoracions en els territoris al nord de l’Ebre —i més concretament a la zona d’influència de l’antiga Ilerda—, amb la presentació d’uns nous fragments desconeguts fins avui., Figurative painting was commonly used by Iberian painters to decorate vessels since the end of the 3rd century BC. In the framework of an elite in the process of self-assertion and Romanisation, these figurative representations legitimise a new political project. The aim of this article is to contribute knowledge regarding these decors in the territories of the north of the Ebro, specifically in the area of influence of the ancient Ilerda, by presenting new unknown fragments.
Proyecto:


Reflexions sobre els ilergets a partir d’un fragment de cràter àtic de figures roges trobat al Tossal de la Sal (Juneda, les Garrigues, Lleida), Reflections on the Ilergetes based on an Attic red-figure krater fragment discovered at Tossal de la Sal (Juneda, les Garrigues, Lleida)

  • Graells, Raimon
  • Garcés i Estalló, Ignasi
Es presenta la troballa casual d’un fragment de cràter àtic de figures roges en un jaciment ilerget. El seu interès és doble: d’una banda, completa el repertori iconogràfic del Grup del Pintor de Telos afegint-hi una nova escena relacionada amb el banquet. En segon lloc, permet discutir sobre aquest tipus de béns de prestigi a l’occident català. La seva troballa en un indret que no sembla ser de primer ordre qüestiona la tradicional associació de vasos de luxe amb centres rectors del territori. Aquesta reflexió permet albirar un paper més actiu dels centres secundaris en la competició social regional de la qual feia part l’exhibició d’importacions., This paper presents the chance find of a fragment of an Attic red-figure Krater at an Ilergete site. Its interest is twofold. Firstly it completes the iconographic repertoire of the Telos Painter Group by adding a new banquet scene. Secondly, it serves to initiate discussion about this type of prestige good in Western Catalonia. Its discovery in a location that seems not to be of prime importance challenges the traditional association of luxury goods with centres of power that govern a territory. This case reveals a more active role of secondary centres taking part in the regional social competition for imported goods.
Proyecto:


Buscador avanzado