Buscador

Encontrado(s) 2069377 resultado(s)
Encontrada(s) 206938 página(s)

Cortisol in skin mucus and scales as a measure of fish stress and habitat quality /

  • Carbajal Brossa, Annaïs,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals
Departament responsable de la tesi: Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals., L'anàlisi del cortisol circulant, el producte final de l'activació de l'eix hipotalàmic-pituïtariinterrenal (HPI), ha sigut la metodologia més usada en els estudis d'estrès en peixos. Per evitar els inconvenients inherents al mostreig de sang, el cortisol es pot analitzar de forma menys invasiva en el mucus cutani dels peixos. Les concentracions de cortisol mesurades en el mucus han demostrat ser un bon indicador d'estrès en peixos de piscifactoria exposats a diferents tipus d'estrès agut. Atès que aquest tipus de mostra reflexa l'activitat de l'eix HPI a curt termini, i el creixent interès de la comunitat científica en estudiar increments crònics de cortisol, recentment les escates dels peixos han resultat ser un biomaterial amb capacitat de reflectir l'activitat de l'eix HPI a llarg termini. Al tractar-se de matrius relativament noves, encara falten molts aspectes per conèixer, principalment aquells relacionats amb la capacitat d'aquestes matrius per reflectir l'activitat de l'eix. A més, la mesura de cortisol en mucus i en escata de peixos en estat salvatge podria oferir avantatges tant pràctics com conceptuals. Tot i així, abans d'usar aquestes mesures en fauna salvatge amb finalitats de conservació i/o gestió, entre d'altres, cal fer una validació biològica exhaustiva de cada una d'elles. Així doncs, aquesta tesis es va realitzar amb l'objectiu general de validar la mesura de cortisol en mucus cutani (MCC per les seves sigles en anglès) i en escates (SCC) i avaluar l'ús d'aquests mètodes com a eines potencials per estudiar la qualitat de l'hàbitat. Primer, es va validar satisfactòriament el protocol d'extracció d'hormones en aquestes mostres i la quantificació de cortisol mitjançant enzim immunoassaig. Un cop validada la part metodològica, es va estudiar la capacitat de les MCC i les SCC per representar esdeveniments biològics d'interès. Les MCC van demostrar reflectir amb més exactitud les respostes agudes d'estrès que les cròniques. Els resultats també van revelar que les MCC es poden usar com una metodologia alternativa i no invasiva per avaluar l'activitat de l'eix HPI del peix salvatge de riu de l'espècie Squalius laietanus (bagra catalana) en el seu hàbitat natural. Finalment, les SCC van demostrar oferir informació integrada, retrospectiva i a llarg termini de l'activitat de l'eix HPI en peixos sotmesos a situacions d'estrès crònic i continuat. Un cop demostrada la importància biològica d'ambdós matrius, es possible estudiar si aquestes dues mesures són igualment vàlides per a ser potencialment usades com a bioindicadores de la qualitat de l'hàbitat. Es va observar que els peixos que residien en habitats amb un grau de pol·lució diferent presentaven diferències significatives en les MCC, suggerint que aquesta eina podria ser usada com a bioindicador de la qualitat de l'hàbitat en peixos que habiten aigües contaminades. Tot i que no es van observar diferències en SCC entre hàbitats, les SCC van augmentar de forma significativa coincidint amb un període potencialment estressant per l'espècie. Aquests resultats podrien indicar que les SCC estan més influenciades per períodes transitoris energèticament exigents que per factors estressants crònics. En general, aquesta tesi ofereix una base per futurs estudis que usin el mucus cutani i les escates per mesurar les concentracions de cortisol en peixos, així com també demostra el seu potencial per a ser usada com a eina d'avaluació d'impacte ambiental en fauna salvatge. A més, obre noves línies de recerca que s'haurien d'abordar per tal de clarificar encara més l'elevat potencial d'aquestes matrius com a mesures d'estrès en peixos., L'anàlisi del cortisol circulant, el producte final de l'activació de l'eix hipotalàmic-pituïtariinterrenal (HPI), ha sigut la metodologia més usada en els estudis d'estrès en peixos. Per evitar els inconvenients inherents al mostreig de sang, el cortisol es pot analitzar de forma menys invasiva en el mucus cutani dels peixos. Les concentracions de cortisol mesurades en el mucus han demostrat ser un bon indicador d'estrès en peixos de piscifactoria exposats a diferents tipus d'estrès agut. Atès que aquest tipus de mostra reflexa l'activitat de l'eix HPI a curt termini, i el creixent interès de la comunitat científica en estudiar increments crònics de cortisol, recentment les escates dels peixos han resultat ser un biomaterial amb capacitat de reflectir l'activitat de l'eix HPI a llarg termini. Al tractar-se de matrius relativament noves, encara falten molts aspectes per conèixer, principalment aquells relacionats amb la capacitat d'aquestes matrius per reflectir l'activitat de l'eix. A més, la mesura de cortisol en mucus i en escata de peixos en estat salvatge podria oferir avantatges tant pràctics com conceptuals. Tot i així, abans d'usar aquestes mesures en fauna salvatge amb finalitats de conservació i/o gestió, entre d'altres, cal fer una validació biològica exhaustiva de cada una d'elles. Així doncs, aquesta tesis es va realitzar amb l'objectiu general de validar la mesura de cortisol en mucus cutani (MCC per les seves sigles en anglès) i en escates (SCC) i avaluar l'ús d'aquests mètodes com a eines potencials per estudiar la qualitat de l'hàbitat. Primer, es va validar satisfactòriament el protocol d'extracció d'hormones en aquestes mostres i la quantificació de cortisol mitjançant enzim immunoassaig. Un cop validada la part metodològica, es va estudiar la capacitat de les MCC i les SCC per representar esdeveniments biològics d'interès. Les MCC van demostrar reflectir amb més exactitud les respostes agudes d'estrès que les cròniques. Els resultats també van revelar que les MCC es poden usar com una metodologia alternativa i no invasiva per avaluar l'activitat de l'eix HPI del peix salvatge de riu de l'espècie Squalius laietanus (bagra catalana) en el seu hàbitat natural. Finalment, les SCC van demostrar oferir informació integrada, retrospectiva i a llarg termini de l'activitat de l'eix HPI en peixos sotmesos a situacions d'estrès crònic i continuat. Un cop demostrada la importància biològica d'ambdós matrius, es possible estudiar si aquestes dues mesures són igualment vàlides per a ser potencialment usades com a bioindicadores de la qualitat de l'hàbitat. Es va observar que els peixos que residien en habitats amb un grau de pol·lució diferent presentaven diferències significatives en les MCC, suggerint que aquesta eina podria ser usada com a bioindicador de la qualitat de l'hàbitat en peixos que habiten aigües contaminades. Tot i que no es van observar diferències en SCC entre hàbitats, les SCC van augmentar de forma significativa coincidint amb un període potencialment estressant per l'espècie. Aquests resultats podrien indicar que les SCC estan més influenciades per períodes transitoris energèticament exigents que per factors estressants crònics. En general, aquesta tesi ofereix una base per futurs estudis que usin el mucus cutani i les escates per mesurar les concentracions de cortisol en peixos, així com també demostra el seu potencial per a ser usada com a eina d'avaluació d'impacte ambiental en fauna salvatge. A més, obre noves línies de recerca que s'haurien d'abordar per tal de clarificar encara més l'elevat potencial d'aquestes matrius com a mesures d'estrès en peixos., El análisis del cortisol circulante, el producto final de la activación del eje hipotalámicopituitario- interrenal (HPI), ha sido la metodología más usada en los estudios de estrés en peces. Para evitar los inconvenientes inherentes al muestreo de sangre, el cortisol se puede analizar de forma menos invasiva en la secreción mucosa cutánea de los peces. Las concentraciones de cortisol en mucus han demostrado ser un buen indicador de estrés en peces de piscifactoría expuestos a diferentes tipos de estrés agudo. Dado que este tipo de muestra refleja la actividad del eje HPI a corto plazo, y el creciente interés de la comunidad científica en estudiar los incrementos crónicos de cortisol, recientemente, las escamas de los peces han resultado ser un biomaterial con la capacidad de reflejar la actividad del eje HPI a largo plazo. Al tratarse de medidas relativamente nuevas, aún faltan muchos aspectos por estudiar, principalmente los relacionados con la capacidad de estas muestras para reflejar la actividad del eje. Además, la medición de cortisol en mucus y en escamas de peces en estado salvaje podría ofrecer ventajas tanto prácticas como conceptuales. Aún así, antes de ser usadas con finalidades de conservación o gestión, entre otras, es necesario hacer una validación biológica exhaustiva de cada una de estas matrices. Por lo tanto, esta tesis se realizó con el objetivo general de validar la medición de cortisol en mucus cutáneo (MCC por sus siglas en inglés) y en escama (SCC), y evaluar el uso de estos métodos como potenciales herramientas para estudiar la calidad del hábitat. En un primer lugar, se validó satisfactoriamente el protocolo de extracción de hormonas en estas matrices y la cuantificación de cortisol mediante inmunoensayo enzimático. Con la metodología validada, estudiamos la capacidad de MCC y SCC para representar eventos biológicos de interés. La MCC demostró reflejar con más exactitud la respuesta aguda de estrés que la crónica. Además, los resultados también revelaron que las MCC podrían ser usadas como una metodología alternativa y no invasiva para evaluar la actividad del eje HPI en peces salvajes de río de la especie Squalius laietanus (bagra catalana) en su hábitat natural. Finalmente, las SCC demostraron ofrecer información integrada, retrospectiva y a largo plazo de la actividad del eje HPI en peces sujetos a situaciones de estrés crónico y continuado. Habiendo demostrado la importancia biológica de ambas matrices, pudimos estudiar si estas dos medidas son igualmente válidas para ser potencialmente utilizadas como bioindicadoras de la calidad del hábitat. Se observó que los peces residentes de hábitats con diferente grado de polución presentaban diferencias significativas en las MCC, sugiriendo que esta herramienta podría ser usada como bioindicador de la calidad del hábitat en peces que habitan aguas contaminadas. Aunque no se detectaron diferencias en las SCC entre hábitats, las SCC aumentaron de forma significativa coincidiendo con un periodo potencialmente estresante para la especie. Estos resultados podrían indicar que las SCC están más influenciadas por periodos transitorios energéticamente exigentes que por factores estresantes crónicos. En general, esta tesis ofrece una base para futuros estudios que utilicen el mucus cutáneo y las escamas para medir las concentraciones de cortisol en peces, a la vez que demuestra el potencial de estas matrices para poder ser usadas como herramientas de evaluación de impacto ambiental en fauna salvaje. Además, abre nuevas líneas de investigación cuyo abordaje puede clarificar, aún más, el elevado potencial de estas matrices como medidas de estrés en peces., The analysis of circulating cortisol, the end product of the hypothalamic-pituitary-interrenal (HPI) axis activation, has been by far the most common method used as a means to assess fish stress responses. To avoid the drawbacks inherent to blood sampling, cortisol can be lessinvasively analysed in fish skin mucus. The measurement of cortisol concentrations in skin mucus has been shown to be a good stress indicator in farm fish exposed to different acute stressors. Given that this type of sample reflects the short-term activity of the HPI axis, and the growing interest in assessing chronic increases of cortisol, fish scales have been recently recognized as a biomaterial able to reflect the long-term HPI axis activity. There are, however, primary gaps in the knowledge on the degree to which the cortisol content in these samples represents the activity of the HPI axis. In addition, cortisol measurement in both skin mucus and scale samples could offer many practical and conceptual advantages when being applied in wildlife. Nevertheless, before being employed in free-ranging animals for conservation, management or other purposes, each of these new matrices needs to be fully biologically validated. Accordingly, the present thesis was conducted with the general objective to validate the measurement of skin mucus cortisol concentrations (MCC) and scale cortisol concentrations (SCC) and evaluate the applicability of these methods as potential tools to assess habitat quality. We first validated a protocol for hormone extraction in these matrixes and the quantification of cortisol by enzyme immunoassay. After methodological validation, we aimed to examine whether MCC and SCC reflect biological events of interest. Levels of MCC demonstrated to reliably reflect acute stress responses, however, we suggest caution when applying this method for chronic stress assessments. Findings also revealed that MCC could be used as an alternative, non-invasive approach to assess the HPI axis activity in a wild freshwater fish (Catalan chub, Squalius laietanus) within its natural environment. Finally, measurements of SCC proved to reliably offer a retrospective, long-term, integrated measure of the HPI axis activity in fish subjected to long-term continuous stress. Having demonstrated the biological significance of both matrices, it is possible to study whether these measures are equally valid as potential bioindicators of habitat quality. Levels of MCC differed between habitats of different pollution gradient revealing that this metric could be potentially used as a bioindicator of habitat quality in fish residing contaminated streams. Although SCC remained unchanged between habitats, we observed an increase in SCC concurring with a temporarily stressful period, suggesting that transient energetically demanding periods could influence the deposition of cortisol in fish scales. Overall, this thesis offers guidance on the future measurement of cortisol levels in both skin mucus and scales, and its potential use in evaluating environmental impacts in free-living organisms. Moreover, it opens up new relevant research questions that should be addressed to further illustrate the high potential of skin mucus and scale cortisol as a proxy measure for stress.
Proyecto:


Evolution of the hsp70 gene family at the nucleotide, genome organization and gene expression levels in Drosophila subobscura /

  • Puig Giribets, Marta,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Genètica i de Microbiologia
Nombrosos estudis han constatat el valor adaptatiu del ric polimorfisme d'inversions cromosòmiques al drosofíl· lid D. subobscura. No obstant això, fins ara es coneixien molt poc les bases moleculars que hi ha darrere del seu manteniment a les poblacions naturals. En cercar loci candidats, un experiment previ de xoc tèrmic va quantificar els nivells de la proteïna Hsp70 en soques homocariotípiques dels ordenaments OST, O3+4+8 i O3+4. Inesperadament, els individus de l'ordenament càlid O3+4 mostraven nivells incrementats d'aquesta proteïna, en absència d'estrès tèrmic, que no augmentaven després del xoc tèrmic. Malauradament, en el moment en què es va dur a terme l'experiment hi havia moltes incògnites sobre l'organització molecular del locus Hsp70IR a D. subobscura. Els resultats prèviament esmentats, van donar peu al present treball de tesi, els objectius del qual són localitzar el locus Hsp70IR al cariotip i conèixer-ne l'organització genòmica, característiques moleculars i expressió gènica en diversos ordenaments cromosòmics d'interès que inclouen la regió genòmica on es troba la família gènica hsp70: O3+4+16+2, O3+4+8, O3+4 i OST. Gràcies a la seqüència d'un clon de la genoteca d'una línia OST i a còntigs del genoma de D. subobscura, hem pogut dissenyar una sonda a partir de la regió codificant de hsp70 que ens ha permès determinar la localització del locus on es troba aquesta família gènica (Hsp70IR) mitjançant hibridació in situ (ISH). Paral· lelament, hem pogut completar la seqüenciació d'una regió de 9-10 kb al locus Hsp70IR en 12 línies isogèniques per als ordenaments esmentats i a les espècies properes D. madeirensis i D. guanche per aclarir l'evolució d'aquest locus en els darrers 1,8 - 2,8 milions d'anys (Ma). Els resultats de la ISH van mostrar un únic punt d'hibridació a la banda 94A del segment distal (SI) del cromosoma O que coincidia els 4 cariotips estudiats: O3+4+16+2, O3+4+8, O3+4 i OST. Les seqüències corresponents a les 12 línies isogèniques i a D. madeirensis i D. guanche indiquen que en aquestes tres espècies del clúster subobscura, el locus Hsp70IR consta de dues còpies paràloges de 2,5 - 3,0 kb en orientació divergent i separades per una regió espaiadora central no duplicada de 0,5 - 1,4 kb. Les dues còpies mostren un elevat grau de conservació entre els diferents ordenaments i espècies analitzats, mentre que la regió espaiadora central és altament polimòrfica. Entre els aspectes més rellevants de l'anàlisi del polimorfisme, destaquem l'elevada conservació de les regions codificadores (CDSs) i els diferents elements reguladors en cis (CREs) al promotor proximal de tots els gens hsp70 analitzats, que indicarien que aquests són funcionals a totes les línies estudiades, i que la seva regulació podria ser similar. Curiosament, a nivell de seqüència, les regions paràlogues del promotor proximal i el CDS tendeixen a ser significativament més similars dins del mateix ordenament i, en alguns casos, dins la mateixa línia, probablement com a resultat de conversió gènica ectòpica. Per últim, hem dut a terme la quantificació dels nivells basals de mRNA i proteïna en mascles i femelles adults de sis línies isogèniques per a l'ordenament fred OST i sis per a l'ordenament càlid O3+4. La quantificació dels nivells de mRNA indica que els nivells són similars entre els dos ordenaments però en canvi aquests difereixen entre mascles i femelles de l'ordenament càlid O3+4. Així mateix, la quantificació dels nivells de la proteïna Hsp70 suggereix que no hi ha diferències entre sexes ni entre els dos ordenaments, però en canvi observem una interacció significativa entre sexe i ordenament. Aquests resultats, tant per a mRNA com per a proteïna, indiquen que l'expressió de hsp70 podria estar influïda pel sexe., Numerous studies have confirmed the adaptive value of the rich chromosomal inversion polymorphism in the drosophilid D. subobscura. However, until recently very little was known about the molecular basis behind its maintenance in natural populations. In search of candidate loci, a previous heat shock experiment quantified Hsp70 protein levels in homokaryotypic strains for the OST, O3+4+8 and O3+4 arrangements. Unexpectedly, individuals of the warm climate-associated O3+4 arrangement showed increased levels in absence of thermal stress that did not boost after the heat shock. Unfortunately, by the time this experiment was performed there was very little data available on the molecular organization of the Hsp70IR locus in D. subobscura. The previously mentioned results led to the present thesis work, whose objectives are to locate the Hsp70IR locus in the karyotype and to know the genomic organization, molecular characteristics and gene expression patterns in several representative chromosomal arrangements that comprise the genomic region where the hsp70 gene family is located: O3+4+16+2, O3+4+8, O3+4 and OST. Using the sequence of a clone from an OST line genomic library and contigs from the unassembled genome of D. subobscura, we designed a probe from the hsp70 coding region that enabled us to determine the location of the locus by in situ (ISH) hybridization. Concomitantly, we completed the sequencing of a 9-10 kb region in the Hsp70IR locus in 12 lines isogenic for the aforementioned arrangements and in D. madeirensis and D. guanche to shed light on the evolution of this locus in the last 1.8 - 2.8 million years (myr). ISH results showed a single hybridization site in the 94A band in the distal segment (SI) of the O chromosome coincident in the 4 studied karyotypes: O3+4+16+2, O3+4+8, O3+4 and OST. The sequences corresponding to the 12 isogenic lines and to D. madeirensis and D. guanche indicated that in these three species of the subobscura cluster, the Hsp70IR locus consists of two 2.5 - 3.0 kb long paralogous copies in divergent orientation separated by a 0.5 - 1.4 kb nonduplicated central spacer region. The two copies show a high degree of conservation between the different gene arrangements and species analyzed, while the central spacer region is highly polymorphic. Among the most relevant aspects of polymorphism analyses, we highlight the high degree of conservation in the coding regions (CDSs) and the cis-regulatory elements (CREs) in the proximal promoter of all the analyzed hsp70 genes, which might indicate that these are functional in all studied lines, and that their regulation might be similar. Curiously, at the sequence level, the paralogous 5'-UTR and CDS regions tend to be significantly more similar within the same arrangement and, in some cases, within the same line, probably as a result of ectopic gene conversion. Lastly, we carried out the quantification of basal hsp70 mRNA and protein levels in adult males and females of six lines isogenic for the cold climate-associated OST and six for the warm climate-associated O3+4 arrangements. Basal mRNA quantification results indicate that the two arrangements exhibit similar levels, yet significant differences are observed between males and females of the warm O3+4 arrangement. Regarding the quantification of basal Hsp70 protein levels, these suggest that there are no differences between sexes nor between the two arrangements, but instead we observe a significant interaction between sex and arrangement. Overall, the results for both, mRNA and protein data, indicate that hsp70 expression might be influenced by sex.
Proyecto:


Impacte de la gestió clínica en els processos quirúrgics /

  • Craywinckel Martí, Gemma,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia
En el context del sistema sanitari a Espanya i a Catalunya, i centrat en l'experiència a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el treball planteja la hipòtesi de que hi ha elements de gestió que es poden explicar i replicar, que poden millorar globalment els indicadors d'activitat, qualitat i eficiència en el procés quirúrgic. Per fer-ho, es descriuen aquests elements i s'analitza l'evolució dels indicadors en el període 2010-2015 a l'Hospital de Sant Pau. El primer pas, per tant, és emmarcar l'estudi en un Sistema Nacional de Salut, que: ·es finança amb impostos, garanteix assistència universal i una àmplia cartera de serveis ·separa les funcions de planificació, finançament, compra i provisió ·estableix mecanismes de compra que progressivament tendeixen a la compra de resultats en salut ·té en les llistes d'espera una de les principals preocupacions ·la seva viabilitat entra en crisi amb la crisi global, sent especialment rellevant l'impacte en el període 2011-2013 A continuació, cal definir el procés quirúrgic com un procés assistencial clau, transversal, que engloba múltiples processos clínics, que comparteixen una base estructural i de gestió que els fa, en aquest sentit, homologables. Aquesta definició és coherent amb un model global de gestió per processos assistencials, en desenvolupament a l'Hospital de Sant Pau des de l'any 2008. Es descriuen les accions més rellevants implantades en el període analitzat, com són: ·la formalització del procés d'atenció quirúrgica i d'un coordinador del mateix ·la gestió centralitzada de la llista d'espera ·el circuit d'estada preoperatòria zero ·la unitat de curta estada quirúrgica ·el programa d'infecció nosocomial i política antibiòtica ·el programa d'atenció al pacient politraumàtic (codi PPT) ·diferents estratègies de qualitat assistencial, com per exemple les relatives a seguretat del pacient o a l'ús racional d'hemoderivats, o a la implementació de trajectòries clíniques S'analitzen les dades del període, principalment: ·capacitat instal·lada ·activitat quirúrgica i tipus (programada, urgent, amb ingrés, sense ingrés) ·estada mitjana (global i per sub-estades) ·ocupació de quiròfans i cancel·lacions ·mortalitat ·complicacions ·reintervencions ·reingressos ·llista d'espera Els resultats més rellevants mostren al llarg del període: ·increment de l'activitat i la productivitat global ·millora en l'ocupació dels quiròfans i en l'índex de suspensions ·increment relatiu de les intervencions programades, especialment vinculat a l'augment de la cirurgia major ambulatòria, amb taxes d'ambulatorització excel·lents. ·disminució global de l'estada mitjana, especialment vinculada a l'estada preoperatòria ·la unitat de curta estada quirúrgica es mostra com un dispositiu eficient ·millora en les taxes d'infecció de localització quirúrgica ·descens en l'ús d'hemoderivats ·descens de la mortalitat ·estabilitat en les reintervencions ·descens dels reingressos ·augment de les complicacions ·millora en els resultats del codi PPT ·disminució molt rellevant del nombre de pacients en llista d'espera, especialment d'aquells amb esperes més perllongades. ·compliment amb tots els terminis garantits de llista d'espera Les conclusions de l'estudi refermen la hipòtesi inicial, de manera que s'han evidenciat millores prou consistents en els indicadors del procés quirúrgic. Evidentment no és pot establir una relació causa-efecte única, i menys en un procés tan ampli i transversal, on cal reconèixer les aportacions en paral·lel de la gestió d'altres processos assistencials i de la gestió de cada procés clínic. Tot i això, és indubtable el benefici global de l'abordatge plantejat, i a més, es posen de manifest en l'anàlisi quines són les àrees on cal intensificar l'esforç de gestió., In the context of the health system in Spain and in Catalonia, and focused on the experience at the Hospital de la Santa Creu I Sant Pau, this work raises the hypothesis that there are management elements that can be explained and replicated, which can improve overall activity, quality and efficiency indicators in the surgical process. To do this, these elements are described, and the evolution of the indicators is analyzed in the 2010-2015 period at the Hospital de Sant Pau. The first step, therefore, is to frame the study in a National Health System, which: • is funded with taxes and guarantees universal assistance and a wide portfolio of services • separates the functions of planning, financing, purchase and provision • establishes purchasing mechanisms that progressively tend towards the purchase of health results • has one of the main concerns in the waiting lists • its viability is affected by the global crisis, being the impact especially relevant in the period 2011-2013 Second, it is essential to define the surgical process as a key, transversal healthcare process which involves multiple clinical processes which share a structural and management basis that makes them, in this sense, equivalents. This definition is consistent with a global management model for healthcare processes, in development at the Hospital de Sant Pau since 2008. The most relevant actions implemented in the analyzed period are: • the establishment of the surgical care process and a coordinator thereof • the centralized management of the waiting list • the circuit of preoperative zero stay • the short-stay surgical unit • the program of nosocomial infection and antibiotic policy • the polytraumatic patient care program (PPT code) • different care quality strategies, such as those related to patient safety or the rational use of hemoderivates, or the implementation of clinical trajectories Data of the period are analyzed, mainly: • installed capacity • surgical activity and type (programmed, urgent, with and without admission) • mean length of stay (overall and partial) • occupation of operating rooms and cancellations • mortality • complications • reinterventions • readmissions • waiting list The most relevant results that are observed throughout the period are: • increase in activity and in overall productivity • improvement in the occupation of the operating rooms and in the index of cancellations • relative increase of scheduled interventions, especially linked to the increase in major ambulatory surgery, with excellent ambulatory surgery rates • overall decrease in the mean length of stay, especially linked to preoperative stay • the short-stay surgical unit is shown as an efficient instrument • improvement in the rates of surgical site infection • decrease in the use of hemoderivates • decrease in mortality • stability in reinterventions • reduction of readmissions • increase in complications • improvement of the results related to the PPT code • very significant decrease in the number of patients on the waiting list, especially those with longer waiting times • success with all waiting list guaranteed deadlines The conclusions of the study reinforce the initial hypothesis because consistent improvements of the surgical process indicators have been demonstrated. Clearly, it is not possible to establish a single cause-effect relationship in this broad and transversal process, where it is necessary to take into account the parallel inputs of the management of other healthcare processes and the management of each clinical process. Nonetheless, the overall benefit of this approach is unquestionable. In addition, the analysis shows up the areas where the management effort needs to be intensified.
Proyecto:


La Veu de les famílies en el sistema educatiu : aposta pel bé comú o estratègia de clausura? /

  • Comas Sàbat, Marta,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia
Aquesta tesi doctoral explora la participació de les famílies a l'escola des d'una perspectiva inèdita ja que conceptualitza els moviments de famílies en educació com a subjectes polítics amb capacitat de veu i d'incidència en el sistema educatiu. La pregunta motor de la recerca és respecte la naturalesa i els efectes d'aquesta capacitat de veu, interrogant si es tracta d'un moviment col·lectiu per a la millora del dret a l'educació o bé respon a interessos particulars de replegament de classe, més propis d'una estratègia de clausura. Finalment s'observen els efectes de l'acció col·lectiva de les famílies en termes d'equitat educativa. Les tres dimensions d'anàlisi de la tesi són: la política, la comunitària i la de classe. En el nivell polític la tesi s'interroga sobre la crisi de la democràcia i la forma com el paradigma neoliberal ha marcat les polítiques educatives orientant-les al mercat. En l'àmbit comunitari es centra en la dificultat per a construir vincles estables en el context contemporani on l'anhel de comunitat és l'anvers de l'individualisme. En l'àmbit de l'estructura de classes revisa des d'autors clàssics de la reproducció cultural fins als autors contemporanis que estudien les desigualtats educatives, incorporant la dimensió expressiva i les expectatives familiars en l'educació, i posa l'accent en els comportaments parentals de les classes mitjanes i la manera com aquests interactuen amb el mercat educatiu. El context on s'inscriu la recerca arrenca el 15M de 2011 moment en que eclosiona la indignació ciutadana per anys sostinguts de crisi econòmica, de desgast de la democràcia per la crisi de les institucions, i de desafecció respecte un sistema que ja no garanteix uns serveis públics bàsics amb qualitat. L'onada de repolitització ciutadana arribarà als moviments de famílies en educació, que es sumaran a les marees ciutadanes protestant contra les retallades i exigint una educació pública de qualitat. Els resultats es basen en una etnografia realitzada durant el curs 2015-16 al barri del Poblenou de Barcelona. Els resultats evidencien que els moviments de famílies estan formats majoritàriament per persones de classe mitjana autòctona amb elevat capital cultural i que hi ha una clara contradicció interna entre la mobilització pel bé comú i la mobilització per l'interès particular, que coincideix amb l'interès de classe. Es confirma que avui a Barcelona aquestes famílies estan apoderades i tenen una gran capacitat de veu; l'adminsitració educativa les té en compte en moments crítics però no les incorpora encara com a subjectes de ple dret en les estructures de governança. Es confirma que el valor específic de l'acció col·lectiva de les famílies en educació és el de la vertebració comunitària, sobretot per la tasca de les Ampes i les coordinadores. Es teixeixen uns vincles que es basen en el compromís en allò comú però que es fonamenten en la manera particular com cada mare i cada pare es compromet amb l'educació dels propis fills. Uns llaços que són especialment forts perquè tenen la particularitat de situar-se en la intersecció entre l'esfera privada, íntima, i l'esfera pública, sostenint una base social implicada que quan cal, quan s'indigna, s'activa i salta a l'arena pública fent-se sentir. La nota negativa és la feble aportació en termes d'equitat que assoleixen els moviments , que des del seu posicionament discursiu han posat el combat contra la segregació a l'agenda, però difícilment han pogut compensar les opcions de tria de les famílies de classe mitjana que configuren un mercat educatiu polaritzat front el qual s'hauria d'actuar amb fermesa des de les administracions., This doctoral thesis explores the participation of families in the school from an unprecedented perspective, since it conceptualizes the families' movements within education as political subjects with a voice and impact on the educational system. What set this research into motion are the nature and effects of this advocacy capacity, asking whether it is a collective movement for the improvement of the right to education, or if it responds to particular interests of retrenchment of class, which are more typical of a closure strategy. Finally, this dissertation will observe the effects of the families' collective action in terms of equity. The three dimensions of analysis are: politics, community, and status. At the political level, this thesis focuses on the democracy crisis and the way in which the neoliberal paradigm has impacted the educational policies, orienting them to the market. At the community level, it focuses on the difficulty of building stable connections in the contemporary context where the desire for community confronts individualism. Regarding the social ladder structure, this study analyses from classical authors of cultural reproduction to contemporary authors that study educational inequalities, incorporating the expressive dimension and family expectations of education, and emphasizes the parental behaviour of the middle classes and the way they interact with the educational market. The context in which this research is framed started on 15 May 2011, when the population took to the street due to sustained years of economic crisis, the wear and tear by the institutional crisis, and the disaffection toward a system that no longer guaranteed quality basic public services. The new wave of hope for politics had an impact on the family movements within education, which were added to the waves of citizens protesting against cuts and demanding quality public education. The results are based on an ethnography made during the 2015-16 academic year in the neighbourhood of Poblenou in Barcelona. The results show that family movements are mainly composed of middle class individuals with high cultural capital and that there is a clear internal bipolarity between mobilization for the common good and mobilization for particular interest, which coincides with the interest of class. Today, families in Barcelona are empowered and have a great capacity to speak up; the educational administration takes them into account at critical moments but still does not incorporate them as full-fledged subjects within the governance structures. Furthermore, the particular value of the collective action of families in education is the community backbone, especially due to the work of the "Ampes" and coordinators. The families and the school environment created strong ties, which are related to the engagement with the neighbourhood and made a practice of political nature possible. These links are based on the commitment toward what is shared, but are based on the particular way in which parents are concerned about their children's education. These ties are especially strong because they have the particularity of being at the intersection between the private, intimate, and public sphere, maintaining a social base that is involved when needed. When people are outraged, they activate and jump in the public arena to speak up. The downside is the weak contribution in terms of equity achieved by the movements, which from their discursive position have put the fight against segregation on the agenda, but have hardly been able to compensate for the options of choice for middle-class families, which make up a polarized educational market against which the administrations should act firmly.
Proyecto:


Una memoria histórica de la Orden del Carmelo : Roque Alberto Faci (1684-1774) /

  • Gimeno Maldonado, Cristina,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
Departament responsable de la tesi: Departament d'Història Moderna i Contemporània., Esta tesis presenta la biografía inédita del aragonés fray Roque Alberto Faci (1684-1774), carmelita de la antigua observancia, junto con el análisis de su producción intelectual, casi medio centenar de obras impresas. Que, insertas en el marco de la temática religiosa, fueron escritos de diversa índole (biografías, apostolado teresiano, devocionarios, novenas, enseñanzas homiléticas, catálogos y bibliografías, hagiografías y sermones), con diversas pretensiones. Todo ello teniendo en cuenta varios factores (económicos, intelectuales, culturales y políticos) que apuntan el por qué se fue definiendo el proceso ilustrado, cómo sus ideales se enfrentaron a la cultura mayoritaria de tradición católica y cómo se modificaron los rumbos desde el sentimiento religioso. No siendo lo único, con el fin de comprender la vida y obra del carmelita Roque Alberto Faci mediante rasgos constantes y regularidades que definieran, tanto al fraile como a la familia religiosa en la que se incardinó, se recupera, ordena, comprende y expone el significado de la historia y desarrollo de la Orden del Carmen desde varios siglos atrás. De estas pretensiones surgen dos capítulos. Uno de ellos, expone el estudio más objetivo que existe acerca de las bases de la expansión de la Orden en Aragón, desde los primeros asentamientos en el siglo XIII, hasta la última casa fundada en 1673. Junto a ello, se despliega la sucesión de toda una historia política de divisiones organizativas que se relacionaron con las coyunturas de poderes sociales y económicos de cada momento, afectando de diversas formas al proceso. El otro, contiene el único estudio historiográfico que refleja cinco siglos de producción escrita por parte de la familia carmelita. La erudición de sus miembros, las diversas controversias que sus mismos escritos generaron en cada contexto, la influencia que ejerció entre sus miembros, y la compleja estructura socio-cultural de la Europa de estos siglos, sobre todo, a partir de las tendencias renovadoras que se empezaron a gestar en el siglo XVII y que culminaron bajo la definición de la Ilustración en el siglo XVIII. Con el conjunto, hemos identificado la trayectoria profesional e intelectual de Roque Albert Faci, las diversas parcelas sociales en las que se halló, el hueco que ocupó en la Zaragoza del siglo XVIII y la descripción más fehaciente del fraile hasta la fecha., This thesis presents the unpublished biography of the Aragonese friar Roque Alberto Faci (1684-1774), together with the analysis of his intellectual production. Almost fifty printed religious-themed works that resulted in diverse nature writings (biographies, Teresian apostolate, bibliographies, hagiographies, sermons…), with diverse pretensions. All this taking into account various factors (economic, intellectual, cultural and political) that point to why the process of Enlightenment was defined, how its ideals clashed with the majority culture of the catholic tradition and how the paths were modified from religious sentiment. In addition, in order to understand the life and work of the carmelite Roque Alberto Faci through constant features and regularities that defined both the friar and the religious family in which he incardinated, this thesis recovers, orders, understands and exposes the meaning of the history and development of the Order of Carmen from several centuries ago. Two chapters emerge from these claims. One of them exposes the most objective study that exists about the bases of the expansion of the Order in Aragon, from the first settlements in the thirteenth century, to the last house founded in 1673. Next to it, the succession of a whole political history of organizational divisions that were related to the conjunctures of social and economic powers of each moment, affecting the process in different ways. The other contains the only historiographic study that reflects five centuries of written production by the Carmelite family. The erudition of its members, the diverse controversies that their writings generated in each context, the influence that exerted among its members, and the complex socio-cultural structure of the Europe of these centuries, above all, from the renovating tendencies that they began to gestate in the seventeenth century and culminated under the definition of the Enlightenment in the eighteenth century. With the set, we have identified the professional and intellectual career of Roque Albert Faci, the various social plots in which he was found, the gap he occupied in eighteenth-century Zaragoza and the most reliable description of the friar to date.
Proyecto:


Estudio del endotelio corneal en diferentes especies animales /

  • Coyo Asensio, Natalia,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina i Cirurgia Animals
Departament responsable de la tesi: Departament de Medicina i Cirurgia Animals., El endotelio corneal es una monocapa de células poligonales (mayormente hexagonales) situada en la parte más interna de la córnea, en contacto directo con el humor acuoso. Su función es el control del paso de agua y nutrientes desde la cámara anterior del globo ocular hacia las capas más anteriores de la córnea, preservando el estado de deshidratación parcial necesario para el mantenimiento de la transparencia corneal. Es una capa sin capacidad de regeneración en la mayoría de especies y, por lo tanto, cualquier alteración que sitúe su densidad celular en valores por debajo de las 500-800 células/mm2 se traducirá en edema corneal y concomitantemente, en aumento del grosor corneal. Las células del endotelio corneal pueden visualizarse in vivo mediante biomicroscopía, microscopía especular y microscopía confocal, y se ha descrito su apariencia normal en diferentes especies animales y en el ser humano. Además, se ha observado que diferentes factores fisiológicos tales como la edad o la raza, entre otros, pueden hacer variar la densidad celular, así como el tamaño y la forma de las células endoteliales. El conocimiento de la apariencia fisiológica del endotelio corneal en cada especie animal, y como se ve afectada por diferentes factores fisiológicos, supone la base para detectar y comprender las diferentes alteraciones patológicas que pueden afectar a esta capa. Por otro lado, hay numerosos procesos primarios y secundarios del endotelio, como, por ejemplo, la Distrofia de Fuchs, que pueden producir ceguera en el humano y en la especie canina, de las que aún se desconocen sus causas iniciales. Es por ello necesario encontrar modelos animales que permitan el estudio de dichas patologías de manera natural, pudiendo los resultados aplicarse a diversas especies. Los objetivos de la presente tesis doctoral son múltiples. En la especie ovina, describir la apariencia normal del endotelio corneal, así como determinar si existen variaciones en dicha capa o en el grosor corneal en función de la región estudiada de la córnea, la edad o la raza. En la especie caprina, describir su endotelio y el grosor corneal, así como revisar las variaciones en función del cuadrante corneal y la edad. En el cárabo común, un ave rapaz, describir por primera vez su endotelio corneal y valorar cómo la edad afecta a las células endoteliales. Y, finalmente, en la especie canina, determinar si el índice cefálico influye en los parámetros endoteliales y/o el grosor corneal., The corneal endothelium is a monolayer of polygonal cells (mostly hexagonal in shape) located on the inner surface of the cornea, in contact with the aqueous humor. This layer governs fluid and solute transport from the anterior chamber to the other layers of the cornea, preserving the slightly dehydrated state that is required for corneal transparency. The corneal endothelium does not regenerate in most species and therefore, if endothelial cell density drops below 500-800 cells/mm2 due to any disturbance, corneal edema will appear and concomitantly, corneal thickness will increase. The corneal endothelium cells can be visualized in vivo by means of biomicroscopy, specular microscopy and confocal microscopy and its normal appearance has been described in different animal species and in humans. Moreover, several physiological factors such as aging or race, among others, can lead to changes in cell density, size and shape of endothelial cells. The knowledge of the normal appearance of the corneal endothelium in each animal species, and how it is affected by different physiological factors, is the basis for detecting and understanding the pathologies that may alter this layer. On the other hand, many primary and secondary alterations of the corneal endothelium, such as Fuchs' Dystrophy, can lead to blindness in humans and dogs although its initial cause is not known. For this reason, it is essential to search for animal models that allow the study of these pathologies. The purposes of this thesis are numerous. In sheep, the aim is to describe the normal appearance of the corneal endothelium as well as determine if the quadrant of the cornea, the breed or the age of the animal influence on corneal endothelial parameters and/or corneal thickness. In goats, the objective is to study the caprine endothelium and corneal thickness, and to report the variations observed in the endothelium due to aging or different corneal regions. In the tawny owl, a bird of prey, the purpose of the study is to describe its corneal endothelium and determine if aging has any effect on endothelial parameters. Finally, in the dog, the aim is to evaluate if skull index has any impact on corneal endothelium and/or corneal thickness.
Proyecto:


Els Videojocs com a mitjà educatiu /

  • Capell Masip, Núria,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada
Departament responsable de la tesi: Departament de Pedagogia Aplicada., La presència de la tecnologia en tots els àmbits de la societat ha propiciat que aquesta hagi anat formant part de l'entorn immediat quotidià, produint-se canvis en gran part dels seus àmbits. Les activitats infantils no han restat al marge dels artefactes digitals, centrant gran part de les activitats de lleure infantil en els videojocs. La present experiència és un estudi d'investigació que intenta comprendre i analitzar les sinèrgies generades en el context educatiu de l'educació primària, i en concret, l'àrea de matemàtiques. L'objectiu d'aquest estudi és comprendre i analitzar els processos d'aprenentatge generats en dues aules d'Educació Primària, tercer i quart curs, mitjançant l'ús d'un videojoc, el Hearthstone, i un programa educatiu d'exercitació, el Jclic, com a eines de suport en el treball, desenvolupament i consolidació del càlcul mental i la resolució de problemes. La metodologia seguida al llarg de l'estudi ha estat mitjançant l'enfoc d'investigació - acció amb els dos cursos esmentats prèviament, amb una població formada per un total de 34 participants. Els resultats obtinguts, tant des del punt de vista del desenvolupament cognitiu com del social i personal, han estat positius respecte a l'ús del joc com a eina d'aprenentatge i en especial, en l'ús de videojocs com a eina d'aprenentatge i del seu potencial educatiu, estimulant la motivació, element clau en el procés d'aprenentatge, mitjançant la consecució de reptes cada cop més complexes., La presencia de la tecnología en todos los ámbitos de la sociedad ha propiciado que ésta haya ido formando parte del entorno inmediato cotidiano, produciéndose cambios en gran parte de sus ámbitos. Las actividades infantiles no han quedado al margen de los artefactos digitales, centrando gran parte de las actividades de ocio infantil en los videojuegos. La presente experiencia es un estudio de investigación que intenta comprender y analizar las sinergias en el contexto educativo de la educación primaria, y en concreto, en el área de matemáticas. El objetivo de este estudio es comprender y analizar los procesos de aprendizaje generados en dos aulas de educación primaria, tercero y cuarto curso, mediante el uso de un videojuego, el Hearthstone, y un programa educativo de ejercitación, el Jclic, como herramientas para el soporte en el trabajo, desarrollo y consolidación del cálculo mental y la resolución de problemas. La metodología utilizada durante el estudio ha sido el enfoque de investigación - acción con los dos grupos mencionados previamente, con una población formada por un total de 34 participantes. Los resultados obtenidos, tanto des del punto de vista del desarrollo cognitivo como del social y el personal, han estado positivos respecto al uso del juego como herramienta de aprendizaje y en especial, mediante el uso de videojuegos como herramienta de aprendizaje y de su potencial educativo, estimulando la motivación, elemento clave en el proceso de aprendizaje, mediante la consecución de retos cada vez más complejos., The presence of technology in all areas of society has led itself into a role part of the immediate environment, propitiating changes in most of its areas. Children's activities have not been kept apart from digital artefacts, focusing much of the children's leisure activities in video games. The present experience is a research study that attempts to understand and analyze the synergies generated in the educational context of primary education, particularly, in the area of mathematics. The aim of this study is to comprehend and analyze the learning processes generated in two groups of Primary Education, Third and Fourth level, through the use of a videogame, Hearthstone; and an educational exercise program, Jclic, as tools for work support, development and consolidation of mental calculation and problem solving. The methodology followed throughout the study has been the research focus - action with the two aforementioned courses, with a population of 34 participants. The results, both from cognitive and social and personal development, have been positive using the game as a learning tool and, in particular, in the use of video games as a tool for learning, taking advantage of its educational potential, stimulating motivation as a key element in the learning process, by achieving increasingly more complex challenges.
Proyecto:


Application of quality by design and near infrared spectroscopy in manufacturing and control of freeze-dried drug products /

  • Clua Palau, Glòria,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química
Esta tesis describe la aplicación de la aproximación de Calidad por Diseño para el desarrollo y cualificación del proceso de liofilización de dos productos farmacéuticos, denominados IFDA e IFDB, desarrollados en la empresa Laboratorios Reig Jofre. IDFA está formado por un único principio activo, y se presenta en dos dosificaciones, mientras que IDFB es más complejo ya que, además del principio activo, contiene un excipiente. El proceso de liofilización se utiliza para transformar disoluciones de principios activos en productos sólidos más estables. Es un proceso lento y costoso, por lo tanto, su optimización es una prioridad en la industria farmacéutica. La liofilización se divide en tres etapas: congelación, secado primario o sublimación, y secado secundario o desorción. El secado primario es generalmente la etapa más larga y está relacionada con un mayor riesgo para la calidad del producto. Por lo tanto, la mayor parte de los esfuerzos se centraron en su optimización. En primer lugar, se definió la huella dactilar térmica de cada formulación, utilizando un conjunto de técnicas analíticas, como calorimetría de barrido diferencial, microscopía de liofilización o difracción de rayos X. A continuación, se estudió la influencia de la temperatura de la bandeja y la presión de la cámara sobre los atributos de calidad del producto y la eficiencia del proceso mediante un diseño experimental tipo Doehlert, estableciendo finalmente el espacio de diseño del secado primario a escala laboratorio. Las condiciones operativas del proceso industrial se seleccionaron centrándose en la reducción del tiempo de proceso a la vez que se preservaba la calidad del producto. Posteriormente, el proceso se transfirió y cualificó a escala industrial, y se confirmó que todos los lotes cumplían con las especificaciones de calidad del producto después de 12 meses de estabilidad, siguiendo las recomendaciones de la guía ICH Q1A(R2). Durante la cualificación del proceso de liofilización, se requirió un muestreo extensivo para garantizar la homogeneidad del secado. Este gran número de muestras no puede analizarse de manera efectiva mediante el método convencional de Karl Fischer. En consecuencia, se desarrolló y validó un método de espectroscopia de infrarrojo cercano (NIR del inglés near infrared) para la determinación del contenido de humedad residual en las dos dosis del producto liofilizado IFDA de manera no destructiva y rápida. La viabilidad del uso de la espectroscopia NIR para la predicción de la humedad residual en viales liofilizados se evaluó utilizando herramientas de análisis de riesgos y estudios de mitigación de riesgos. Se creó un único modelo útil para las dos dosis del producto IFDA, con el objetivo final de obtener el modelo más simple y robusto con una capacidad predictiva aceptable. Durante la validación del método, se prestó especial atención a la estimación del límite de detección y se propuso un enfoque de cálculo útil para el caso estudiado. Finalmente, el modelo NIR se aplicó para realizar un mapeo de humedad de dos liofilizadores industriales y para evaluar su posible aplicación para analizar muestras sometidas a diferentes condiciones de almacenamiento., This thesis describes the application of Quality by Design for the development and qualification of the freeze-drying process of two drug products, named IFDA and IFDB, developed in Laboratorios Reig Jofre. IDFA is composed by an Active Principle Ingredient (API), and it is presented in two different strengths, while IDFB is more complex since, in addition to the API, it contains an excipient. The freeze-drying process is used to transform solutions of active ingredients in more stable solid products. It is a time-consuming and expensive process; hence a successful development and optimization is a priority in the pharmaceutical industry. This process is divided in three stages: freezing, primary drying or sublimation and secondary drying or desorption. The freeze-drying process optimization was focused on the primary drying, since it is usually the longest stage and it is generally related with the highest impact to product quality. First, characterization studies of both formulations were performed to define their thermal fingerprint using a variety of analytical techniques, such as differential scanning calorimetry, freeze-drying microscopy or X-ray powder diffraction. Then, the influence of primary drying shelf temperature and chamber pressure on product quality attributes and process efficiency was studied through a Doehlert design, and the design space was established at lab-scale. The process operational conditions for production manufacturing were selected focusing on process time reduction while preserving the quality of the product. Afterwards, the process was scale-up and qualified at industrial scale, and it was confirmed that all batches complied with product quality specifications after 12 month of ICH stability studies. During freeze-drying qualification, extensive sampling was needed to guarantee the homogeneity of the drying process. This large number of samples cannot be effectively analysed by the conventional Karl Fischer method. Consequently, a non-destructive and fast near infrared spectroscopy (NIRS) method was developed and validated for residual moisture content determination in the two strengths of IFDA drug product. The feasibility of using near infrared spectroscopy for the intended purpose was assessed using risk analysis tools and risk mitigation studies. A single model useful for two strengths of the injectable freeze-dried product was built up, with the final aim of obtaining the most simple and robust model with an acceptable predictive ability. During method validation, special attention was placed in the estimation of the limit of detection and a calculation approach was proposed. Finally, this NIRS model was applied to perform a moisture mapping of two industrial freeze-dryers, and to evaluate the potential application of the NIRS method to analyse samples subjected to different storage conditions.
Proyecto:


Infecciones respiratorias por Staphylococcus aureus : implicación clínica de factores de virulencia y persistencia /

  • Gomes Fernandes, Meissiner,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Genètica i de Microbiologia
Staphylococcus aureus es uno de los principales patógenos comensales y oportunistas responsables de causar infecciones del tracto respiratorio inferior (ITRI). Es conocida la dificultad de distinguir entre colonización e ITRI por S. aureus tanto en pacientes crónicos como en pacientes sin neumopatía de base. La prevalencia de colonización por este microorganismo dificulta establecer el valor clínico del aislado en muestra respiratoria en determinados grupos de pacientes y establecer la verdadera indicación del tratamiento. En pacientes sometidos a ventilación mecánica (VM), la potencial gravedad del desarrollo de neumonía da lugar a frecuente prescripción antibiótica de forma empírica, favoreciendo a su vez el desarrollo de resistencias. El estudio de factores tanto del microorganismo como del hospedador, debería facilitar la distinción entre los estadios de colonización e infección. Por tanto, el objetivo de este trabajo es determinar la importancia clínica del aislamiento de S. aureus en las vías respiratorias inferiores de pacientes sometidos a VM, mediante el estudio de factores asociados con la persistencia y la adaptación del microorganismo a este nicho anatómico. Esto representaría un cambio importante en el diagnóstico y el manejo de las ITRI causadas por este microorganismo. Inicialmente se estudió qué factores del hospedador y del microorganismo estarían relacionados con la evolución clínica y el aislamiento persistente de S. aureus en muestra respiratoria. Esto se llevó a cabo en una cohorte de pacientes ingresados en UCI y sometidos a VM, que fueron clasificados en diferentes grupos en cuanto a la relación del aislado con el hospedador (infección vs. colonización). Se demostró que, de entre las diferentes variables evaluadas, el resultado clínico desfavorable es independiente de los días bajo VM y de estancia en la UCI, así como del perfil genético y el patrón de resistencia a la cloxacilina de los aislados. Además, hemos demostrado que el aislamiento persistente de S. aureus, observado en aproximadamente el 40% de los pacientes, tampoco se asoció con la evolución clínica desfavorable. Sin embargo, aunque también se observaron casos de aislados MSSA persistentes, la resistencia a la cloxacilina se correlacionó con la persistencia en el aislamiento. Por otro lado, la persistencia de S. aureus en muestra respiratoria resultó ser frecuente en los pacientes que presentaban un aislamiento consecutivo de Pseudomonas aeruginosa. Esta asociación nos llevó a investigar las interacciones entre S. aureus y P. aeruginosa, otro importante agente etiológico de ITRI frecuentemente aislado en la misma localización anatómica. El estudio de las interacciones entre estos microorganismos nos permitió ampliar el conocimiento respecto a las relaciones interespecies y su impacto sobre la virulencia, persistencia y adaptación al tracto respiratorio, y la progresión o cronicidad de la infección. A continuación, se analizó la funcionalidad del sistema quorum sensing (QS)- agr (accessory gene regulator), uno de los principales sistemas de regulación de la virulencia en S. aureus, en aislados provenientes de pacientes con ITRI. Alrededor del 83% de los aislados resultaron tener el sistema Agr funcional. Se observaron correlaciones entre la funcionalidad del Agr y la capacidad de formación de biofilm de los aislados. No obstante, la actividad de este sistema regulador de virulencia parece no tener influencia en el resultado clínico desfavorable de los pacientes, ni tampoco en el aislamiento persistente. Los hallazgos obtenidos en este estudio destacan que tanto la funcionalidad del sistema Agr, como el aislamiento persistente, observados a menudo en los aislados provenientes de pacientes sometidos a VM, corresponden más a fenotipos de adaptación del microorganismo al microbioma del tracto respiratorio, que a fenotipos de virulencia relacionados con el resultado clínico desfavorable. Por lo tanto, esto refuerza la observación de que las infecciones del tracto respiratorio a menudo se manejan de forma subóptima con respecto al diagnóstico correcto, indicación, dosis y duración del tratamiento antimicrobiano. En cuanto a las relaciones interespecíficas entre aislados de S. aureus y P. aeruginosa en pacientes con ITRI aguda, se observó que de forma similar a lo que ocurre en aislados provenientes de pacientes con enfermedades respiratorias crónicas, P. aeruginosa compite y supera a S. aureus en condiciones de cultivo estándar de laboratorio. Sin embargo, la presencia de un medio de cultivo que simula in vitro la mucosidad del tracto respiratorio, favorece la coexistencia entre ellos, e influye en la actividad de los sistemas QS y en el desarrollo de fenotipos relacionados con la virulencia como es la formación de biofilm. Finalmente, este trabajo sugiere el uso de un enfoque que combine métodos fenotípicos y genotípicos, donde además se consideren las relaciones interespecies entre los diferentes componentes del microbioma respiratorio, a la hora de investigar con mayor precisión las posibles asociaciones entre los factores microbianos y la evolución clínica y la susceptibilidad a los antibióticos en las ITRI por S. aureus., Staphylococcus aureus is one of the most important commensal and opportunistic pathogen responsible for causing lower respiratory tract infections (LRTI). The difficulty in distinguishing between colonization and LRTI by S. aureus is well known in both chronic patients and patients without underlying lung diseases. The prevalence of colonization by this microorganism makes it difficult to determine the clinical value of an isolation in a respiratory sample in certain groups of patients and to establish an appropriate treatment. In patients undergoing mechanical ventilation (MV), the potential severity of developing pneumonia gives rise to frequent empirical antimicrobial prescription, favoring at the same time the development of resistance. The study of factors from both the microorganism and the host should facilitate the distinction between the stages of colonization and infection. Therefore, the objective of the present work is to determine the clinical importance of the isolation of S. aureus in the lower respiratory tract of patients undergoing MV, by studying factors associated with the persistence and adaptation of the microorganism to this anatomical niche. This would represent a significant change in the diagnosis and management of LRTIs caused by this microorganism. Initially, we focused on studying which factors of the host and the microorganism could be related to the clinical course and the persistent isolation of S. aureus in respiratory samples. This was carried out in a cohort of patients admitted to the ICU and undergoing MV, who were classified into different groups regarding the relationship of the isolate with the host (infection vs. colonization). We shown that among the different variables evaluated, an unfavorable clinical outcome is independent of the days under MV and stay in the ICU, as well as the genetic profile and the resistance pattern to cloxacillin of the isolates. In addition, we have shown that persistent isolation of S. aureus, observed in approximately 40% of patients, was also not associated with the clinical outcome. However, although cases of persistent MSSA isolates were also observed, resistance to cloxacillin was significantly associated with persistence. On the other hand, the persistence of S. aureus in the respiratory sample was found to be frequent in patients with consecutive isolation of Pseudomonas aeruginosa. This association led us to investigate the interactions between S. aureus and P. aeruginosa, another important etiological agent of LRTIs frequently isolated in the same anatomical location. The study of the interactions between these two microorganisms would expand the knowledge on interspecies relationships and their impact on virulence, persistence, and adaptation to the respiratory tract, as well as the progression or chronicity of the infection. Next, we analyzed the functionality of the quorum sensing system (QS) - agr (accessory gene regulator), one of the main virulence regulation systems in S. aureus, in isolates from patients with LRTI. Approximately 83% of the isolates were found to have a functional Agr system. Correlations were observed between the functionality of the Agr and the biofilm formation capacity of the clinical isolates. However, the activity of this virulence regulatory system does not seem to influence on the unfavorable clinical outcome of the patients, nor on the persistent isolation. The findings obtained in this study highlight that both the functionality of the Agr system and persistent isolation, often observed in isolates from patients undergoing MV, correspond more to adaptation phenotypes of the microorganism to the respiratory tract microbiome than to virulence phenotypes related to the unfavorable clinical result. Therefore, this reinforces the observation that respiratory tract infections are often handled suboptimally with respect to the correct diagnosis, indication, dosing and duration of antibiotic regimens. Regarding the interspecific relationships between S. aureus and P. aeruginosa isolated from patients with acute LRTI, we observed that similarly to what occurs in isolates from patients with chronic respiratory diseases, P. aeruginosa inhibits and outcompetes S. aureus under standard laboratory culture conditions. However, the presence of a mucus-like medium favors the coexistence between them and influences the activity of the QS systems and the development of phenotypes related to virulence such as biofilm formation in both microorganisms. Finally, this work proposes the use of a combined approach that includes both phenotypic and genotypic methods, and that also considers the interspecies relations among the different components of the respiratory microbiome, to investigate accurately the possible associations between the microbial factors and the clinical outcome, and antimicrobial susceptibility in LTRIs caused by S. aureus.
Proyecto:


Anàlisi sociodemogràfica de la migració valenciana a Catalunya i altres destinacions /

  • Pitarch Calero, Kenneth,
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis Demogràfics
Departament i centre responsables de la tesi: Departament de Geografia i Centre d'Estudis Demogràfics., La present tesi té com a objectiu donar visibilitat als migrants valencians que viuen a Catalunya, però també a l'estranger, a partir dels supervivents de les últimes onades migratòries dels segles XX i XXI. Així mateix, també es planteja com un exercici de memòria històrica en estudiar les migracions de la primera onada del segle XX. La investigació es vertebra al voltant d'un fenomen demogràfic de gran importància per a Catalunya des de finals del segle XIX: la migració interna de la resta de l'Estat. Dins de tots els grups interns, els valencians destaquen per haver estat un dels grups pioners en l'arribada a Catalunya. No obstant això, el seu estudi havia estat fins ara menystingut, de manera que esta tesi va ser ideada per acabar amb este buit acadèmic. Al llarg dels sis articles que componen el cos principal de la investigació, s'estudien un conjunt d'aspectes sociodemogràfics de la migració valenciana i els seus descendents. Prèviament, per dur a terme de manera satisfactòria el procés de recerca, es van plantejar un total de quatre hipòtesis per contrastar: (i) les migracions valencianes al segle XXI a Catalunya prefiguren el perfil de les migracions internacionals del 2008, (ii) les noves dinàmiques migratòries valencianes transformen els espais residencials de la població valenciana i en creen de nous, (iii) la migració valenciana a Catalunya s'ha beneficiat de la seua relació històrica, cultural i lingüística amb Catalunya i (iv) les migracions valencianes a Catalunya són eminentment per raons econòmiques, però contemplen altres motivacions. En termes temporals, s'han abraçat les migracions protagonitzades per valencians des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. En termes territorials, ens centrem en Catalunya i l'estranger. A més a més, una de les particularitats del treball ha estat la combinació de metodologies diferents. D'esta manera, a banda de l'anàlisi demogràfica clàssica dels estocs i fluxos feta amb fonts de caire quantitatiu, s'ha incorporat un experiment participatiu de Ciència Ciutadana (CC) i el treball qualitatiu, centrat en l'anàlisi de les entrevistes en profunditat a valencians i els seus descendents. La combinació d'estes fonts ens ha permès arribar a aspectes que no haguéssem abraçat recorrent únicament a fonts tradicionals. De l'anàlisi de tot el conjunt de dades obtingudes, es conclou que les migracions valencianes són un fenomen demogràfic de gran interès, no tant pel seu nombre, sinó per les seues causes i conseqüències, tant per als propis protagonistes com per als seus descendents. Els resultats obtinguts apunten que: (i) les recents onades migratòries han produït una sèrie de canvis i transformacions demogràfiques, entre els quals destaca, sobretot, el rejoveniment de l'estructura sociodemogràfica dels valencians i l'augment dels moviments emigratoris del País Valencià, de manera que la situació viscuda a Catalunya es va replicar a l'estranger arrel de la crisi econòmica; (ii) d'estos nous moviments emergeixen tres àrees d'assentament preferent de la migració valenciana a Catalunya i països nous se prefiguren com a noves destinacions a l'estranger -com el Regne Unit, Alemanya i els EEUU o Equador-; (iii) la migració valenciana a Catalunya s'ha vist afavorida per l'arrelament dels seus moviments migratoris i els lligams compartits, fet que ha col·locat, tant als valencians com als seus descendents, en una millor posició de cara a un ascens social i una integració sociolaboral i (iv) darrere de les tradicionals motivacions socioeconòmiques de la migració, en el cas dels valencians s'amaguen tot un seguit de causes relacionades amb les conseqüències de la postguerra i el Franquisme, els nexes culturals i socials entre ambdós territoris, la demanda selectiva d'una emigració amb coneixement del català, l'inici o la continuació de la formació acadèmica o, simplement, l'experiència de viure en un territori diferent del País Valencià, però a la vegada tan proper., This thesis aims to offer greater visibility to migrant Valencians living in Catalonia and abroad, with the starting point of surviving migrants from earlier migration flows in the 20th and 21st centuries. In a similar vein, this thesis is also an exercise in historical memory, studying migrations from the first wave to arrive in the 20th century. Our research centres around a demographic phenomenon that has had great importance in Catalonia since the end of the 19th century: internal migration from elsewhere in Spain. Out of all the migrants from Spain, Valencians stand out for being one of the pioneering groups to arrive in Catalonia. However, this group had not previously been subject to extensive study, and this thesis was proposed in order to fill this academic gap. Throughout the six chapters that make up the main body of our research, we study a series of socio-demographic aspects related to Valencian migration and the descendants of these migrants. A total of four hypotheses were proposed in advance, in order to ensure research was carried out successfully: (i) 21st century Valencian migration to Catalonia acted as a precursor to the profile of migrants who moved abroad in 2008; (ii) the new migratory dynamics for Valencians have transformed the residential spaces for the Valencian population and have created new ones; (iii) Valencian migration to Catalonia has benefited from the historical, cultural and linguistic relationship between the Valencian Country and Catalonia, and; (iv) Valencian migration to Catalonia is mainly for economic reasons, although there are other contributing factors. In terms of time period, we looked at Valencian migration from the end of the 19th century to the present day. In terms of geography, we focused on Catalonia and migration outside Spain. In addition, one of the unique characteristics of our work was the way we combined different methodologies. This means that, aside from the classic demographic analysis of migrant stocks and migration flows carried out using quantitative sources, we also incorporated a participatory experiment in citizen science, along with qualitative work, focusing on analysing in-depth interviews with Valencians and their descendants. The combination of these sources has allowed us to uncover aspects that we would otherwise have been unable to include if resorting only to traditional sources. From an analysis of the entire data set, we concluded that Valencian migration is a demographic phenomenon of great interest, not so much because of the number of migrants, but because of their causes and consequences, both for the protagonists themselves and for their descendants. The results we obtained show that: (i) recent waves of migration have resulted in a series of demographic changes, among which the most notable is the socio-demographic rejuvenation of Valencian migrants, and an increase in emigration from the Valencian Country, which means the situation that took place in Catalonia was then replicated abroad, as a result of the economic crisis; (ii) as a result of these new migration flows, three areas have emerged as preferential destinations in Catalonia for Valencian migrants to settle, as well as new countries that are popular destinations abroad - such as the United Kingdom, Germany, the USA and Ecuador; (iii) Valencian migration to Catalonia has been favoured by well-rooted migratory movements and the shared ties between the regions, which has placed Valencians and their descendants in a better position to increase their social standing and socio-labour integration; (iv) behind the traditional socioeconomic motivations for migration, in the case of Valencians there are also a series of hidden causes related to the consequences of the post-war period and Francoism, including the cultural and social links between both regions, the demand for migrants to fill positions requiring Catalan skills, starting or continuing academic studies or simply the draw of living in a region other than the Valencian Country, but that is still close.
Proyecto:


Buscador avanzado