Resultados totales (Incluyendo duplicados): 44820
Encontrada(s) 4482 página(s)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238463
Imagen (Image). 2020

BIBLIOGRAFÍA SOBRE FORMENTERA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
14 fotografías, La idílica Formentera, pasada ya su época hippie, se perdió cuando la descubrieron los turistas italianos en los 80 y fue considerada un destino de moda. Se presenta en formato fotografía, una bibliografía clásica sobre Formentera (1070-2015)., Es presenta en format fotografia, una bibliografia clásica sobre Formentera (1970-2015).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238463
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238463
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238463
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238463
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238463
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238463
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238463
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238463

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238464
Imagen (Image). 2020

BIBLIOGRAFÍA SOBRE TRADICIONES Y COSTUMBRES

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
18 fotografías, Se presenta en formato fotografía, una bibliografía sobre Tradiciones y costumbres (1979-2015)., Es presenta en format fotografia, una bibliografia sobre Tradicions i costums (1979-2015).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238464
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238464
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238464
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238464
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238464
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238464
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238464
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238464

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238467
Imagen (Image). 2020

BIBLIOGRAFÍA SOBRE HOSTALRIC

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
12 fotografías, Hostalric es un enclave estratégico en el antiguo camino de Barcelona a Francia. Su fortaleza ha sido históricamente, la última defensa militar en el avance hacia la capital de Catalunya. Se presenta una bibliografía no exhaustiva sobre Hostalric, en formato fotografía., Hostalric és un enclavament estratègic en l'antic camí de Barcelona a França. La seva fortalesa ha estat històricament la darrera defensa militar cap a la capital de Catalunya. Es presenta una bibliografia no exhaustiva sobre Hostalric, en format fotografía.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238467
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238467
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238467
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238467
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238467
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238467
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238467
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238467

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238473
Imagen (Image). 2020

GANADERÍA OVINA SOSTENIBLE: SILVOPASTORALISMO EN EL MAS HOSTAL DE L'ARRUPIT. ANNEXO

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
La reposición de sementales en rebaños de efectivos reducidos presenta problemas de jerarquía, por las luchas entre el titular i el opositor... A la llamada del pastor, el rebaño debe acudir y/o seguirlo. Existen distintos tipos de llamadas. Se presenta un vídeo (del mas Hostal de l'Arrupit) y unos audios (del pastor Manuel Gómez Vera, de Málaga) sobre estos aspectos de la ovicultura., Es presenta un vídeo (del mas Hostal de l'Arrupit) i uns audios (del pastor Manuel Gómez Vera, de Málaga) sobre aquests dos aspectes de l'ovicultura.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238473
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238473
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238473
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238473
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238473
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238473
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238473
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238473

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238723
Imagen (Image). 2020

MESTO

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
22 fotografías, Según VICIOSO (1950), en su libro Revisión del Género Quercus en España, los ejemplares de mesto (Q. Ilex X Suber Borz.) son escasos, aunque se encuentran con frecuencia cuando conviven el alcornoque y la encina. Se cita en Portugal -Algarves, Alemtejo, Beira, Extremadura- (carvalho cerqueiro, azinheira macha), el Midi de Francia -Roquebrunne, Saint-Tropez- (faux drouis, faux drouino), Italia -Toscana, Abruzzos, Campania, Lacio, Caserta- (cerro-sugher, leccio-sughera, macchia), Córcega -Santa Lucía-, Cerdeña -Bono, Oliena, Iglesias- (illixi-suergiu, illixi-suerini), Sicilia -Madonie- y Argelia -Bouïra, Aïn-Gorraba, bosque de Hafir, bosque de Zeralda,...-, localizaciones del Mediterráneo occidental con presencia de alcornoque. En España se conoce como mesto o mexto y se localiza en las provincias de: Málaga -Cortes de la Frontera, Serranía de Ronda, Alhaurín el Grande, entre otros-, Cádiz -Gibraltar, Medina Sidonia, Arcos de la Frontera, Jerez de la Frontera, Alcalá de los Gazules, Ubrique, Sierra del Pinar- (roblecorcho o encina de Gibraltar), Granada -Lanjarón-, Huelva, Sevilla, Córdoba -Sierra Morena, Sierra de Córdoba-, Jaén, Badajoz -Alconchel, dehesa de la Bejarana-, Cáceres, Girona, Santander y Burgos -alrededores de la capital- (sapuego). LLENSA DE GELCÉN (1935, 1941, 1943, 1945) lo cita como X Quercus Morissi Borzi = Q. Suber x Ilex Laguna y define sus caracteres morfológicos: corteza semisuberosa, cúpulas del fruto similares a las de la encina y hojas intermedias entre las dos especies progenitoras. Cuando el alcornoque ha sido fecundado por x Q. Morisii, en Portugal se le llama sobreiro preguento (alcornoque bastardo). Según Llensa de Gelcén, en catalán, en la Baixa Selva (Hostalric, Massanes, Maçanet de la Selva, Fogars de la Selva, Ramió, Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Breda, Tordera -actualmente demarcación de Barcelona-, Olzinelles -Montnegre-) se le conoce como alzina surera; en las Gavarres, como surolí y en el Empordà (Camallera), como surí. Este autor identifica ejemplares aislados de alzina surera en: Can Planes, la Rectoria, antigua Escola Nacional (Fogars de la Selva), Sot d'en Llongaines, Can Ferrer de Pagès y Can Ventura (Massanes), la Vinya d'en Serra (Ramió) y Olzinelles. Com todos los híbridos, se caracteriza por su robustez y mayor crecimiento. Su corteza (no es corcho), no es aprovechable, no obstante su madera es de calidad excelente, como la de encina, con sus mismas aplicaciones, pero difícil de trabajar por la disposición de sus fibras entrecruzadas. Este autor recomienda no crear masas mixtas de encinas y alcornoques, para no disminuir la calidad del corcho del alcornocal. Se presentan fotos de ejemplares de mestos, de Catalunya., LLENSA DE GELCÉN (1935, 1941, 1943, 1945) el cita com a X Quercus Morissi Borzi = Q. Suber x Ilex Laguna. Segons aquest autor, en català, a la Baixa Selva (Hostalric, Massanes, Maçanet de la Selva, Fogars de la Selva, Ramió, Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Breda, Tordera -actualment demarcació de Barcelona-, Olzinelles -Montnegre-) es coneix com a alzina surera; a les Gavarres, com a surolí i a l'Empordà (Camallera), com a surí. Es presenten fotos d'exemplars d'alzina surera, de Catalunya.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238723
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238723
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238723
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238723
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238723
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238723
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238723
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238723

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238731
Imagen (Image). 2020

BIBLIOGRAFÍA FORESTAL: FONS ELOI GONZÀLEZ PLANAGUMÀ

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
28 fotografías, Se presenta en formato fotografía, la bibliografía forestal (1953-2005), en castellano, catalán, francés e italiano, perteneciente al ingeniero técnico agrícola Eloi Gonzàlez Planagumà. Los libros indicados FEGP pertenecen al fondo depositado en el Arxiu Comarcal de la Selva, de Santa Coloma de Farners y los reseñados EGP, a su biblioteca particular. Agradecimientos: a la familia Gonzàlez Cateura; al Arxiu Comarcal La Selva. En reconocimiento de Eloi Gonzàlez Planagumà, In Memoriam., Es presenta en format fotografia, la bibliografia forestal (1953-2005), en castellà, català, francès i italià, de l'enginyer tècnic agrícola Eloi Gonzàlez Planagumà. Els llibres indicats FEGP pertanyen al fons dipositat a l'Arxiu Comarcal de la Selva, a Santa Coloma de Farners i els ressenyats EGP, a la seva biblioteca particular. Agraïments: a la família Gonzàlez Cateura; a l'Arxiu Comarcal La Selva. En reconeixement d'Eloi Gonzàlez Planagumà, In Memoriam.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238731
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238731
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238731
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238731
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238731
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238731
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238731
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238731

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238975
Imagen (Image). 2020

LA TORDERADA DEL 22 DE ENERO DE 2020

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
56 fotografías, Este 22 de enero de 2020 será recordado por la llevantada histórica (el temporal de levante Gloria), que ha provocado una las torderadas más importantes de los últimos decenios. Según GUTIÉRREZ I PEREARNAU (1999) una torderada es una avenida del río Tordera, que provoca la salida de madre de las aguas y posibles trencs, creando nuevos cauces (cursos ocasionales, temporales o permanentes si no se corrigen, que pueden ser antiguos trazados del río) e inundando con graves consecuencias económicas, la llanura aluvial y la desembocadura de la Tordera, Blanes, Malgrat y zonas contiguas. También ha afectado la riera de Santa Coloma, en su cuenca media e inferior y el Estany de Sils. La cuenca del Tordera es pequeña (892 km2), pero sorprendente en caudales máximos. Su perfil longitudinal (distancia nacimiento-desembocadura), corto y pendiente, agrava sus torderadas. La riera de Santa Coloma de Farners es en estas situaciones, un importante afluente de la Tordera. Las consecuencias en esta riera son también trencs y la recuperación de la superficie (5 x 1,5 km., según un autor del s. XVII -MATAS, 1986-) y el nivel de las aguas del estany de Sils, a su nivel histórico (antes de la construcción de la Sèquia de Sils, para su desagüe y del muro de contención de la riera de Santa Coloma), señalado por los hitos Estañ Marc en 1710. Antes, cuando no existían puentes, ambos cauces se pasaban por vados, pasaderas o palancas. Además de las consecuencias económicas y humanas, las torderadas afectan al propio cauce del río y a sus márgenes, con erosión y destrucción de la vegetación de ribera. En la agricultura, los campos de cultivo se ven afectados por los residuos que dejan las aguas: de 0,5 a 1 m. o más de arena (creando arenales y yermos) y lodo, leñas, ramas, raíces y broza y árboles enteros o a trozos, arrancados y varados en los campos, y formación de gorgs (pozas). Antiguamente, el esfuerzo colectivo de los habitantes de la zona corregían estas afectaciones, eliminando la arena, aprovechando el lodo y la leña y construyendo motas de protección. Actualmente se considera que puede darse una torderada catastrófica cada 5 años. Entonces, el río puede pasar en la población de Tordera, de un caudal medio de 6 m3/s. a un caudal máximo instantáneo de 1.208 m3/s., con un período de retorno de 25-50 años (intervalo medio de tiempo entre dos crecidas de una misma intensidad). Se presentan imágenes de las afectaciones de este temporal en la riera de Santa Coloma de Farners, en la laguna de Sils y en la cuenca de la Tordera, principalmente en campos de árboles de ribera., Aquest 22 de gener serà recordat per la llevantada històrica, que ha provocat una de les torderades més importants dels últims decennis. Una torderada és una crescuda o revinguda torrencial de la Tordera, que fa que l'aigua surti de la seva llera i pugui fer trencs. Es presenten imatges de les afectacions d'aquest temporal, a la riera de Santa Coloma de Farners, a l'estany de Sils i a la conca de la Tordera, principalment en camps d'arbres de ribera.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238975
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238975
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238975
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238975
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238975
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238975
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238975
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238975

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238994
Imagen (Image). 2020

POPULICULTURA: JORNADAS, CURSOS, ACTIVIDADES (FONS ELOI GONZÀLEZ PLANAGUMÀ)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
35 fotografías, El cultivo y aprovechamiento del chopo, actualmente para desenrollo es una actividad forestal tradicional en áreas de ribera, con o sin riego de apoyo. Se presenta, en formato fotografía, la documentación relativa a jornadas, cursos y actividades (1985-2010) sobre Populicultura, del Fondo del ingeniero técnico agrícola Eloi Gonzàlez Planagumà (FEGP), depositado en el Arxiu Comarcal La Selva, de Santa Coloma de Farners. Agradecimientos: a la familia Gonzàlez Cateura; a l'Arxiu Comarcal de La Selva. En reconocimiento de Eloi Gonzàlez Planagumà, In Memoriam., El cultiu i l'aprofitament del pollancre, actualment per a desenrotllar és una activitat forestal tradicional en àrees de ribera, amb o sense reg de recolzament. Es presenta, en format fotografia, la documentació relativa a jornades, cursos i activitats (1985-2010) sobre Populicultura del Fons del enginyer tècnic agrícola Eloi Gonzàlez Planagumà (FEGP) dipositat a l'Arxiu Comarcal La Selva, de Santa Coloma de Farners. Agraïments: a la família Gonzàlez Cateura; a l'Arxiu Comarcal de La Selva. En reconeixement d'Eloi Gonzàlez Planagumà, In Memoriam.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238994
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238994
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238994
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238994
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238994
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238994
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238994
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238994

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238997
Imagen (Image). 2020

BIBLIOGRAFÍA FORESTAL SOBRE POPULICULTURA: FONS ELOI GONZÀLEZ PLANAGUMÀ

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
32 fotografías, El cultivo y aprovechamiento del chopo, actualmente para desenrollo es una actividad forestal tradicional en áreas de ribera, con o sin riego de apoyo. Se presenta en formato fotografía, la bibliografía sobre Populicultura (1953-2005), en castellano, catalán, francés e italiano, perteneciente al ingeniero técnico agrícola Eloi Gonzàlez Planagumà. Los libros indicados FEGP pertenecen al fondo depositado en el Arxiu Comarcal de la Selva, de Santa Coloma de Farners y los reseñados EGP, a su biblioteca particular. Agradecimientos: a la familia Gonzàlez Cateura; al Arxiu Comarcal La Selva. En reconocimiento de Eloi Gonzàlez Planagumà, In Memoriam., El cultiu i l'aprofitament del pollancre, actualment per a desenrotllar és una activitat forestal tradicional en àrees de ribera, amb o sense reg de recolzament. Es presenta en format fotografia, la bibliografia sobre Populicultura (1953-2005), en castellà, català, francès i italià, de l'enginyer tècnic agrícola Eloi Gonzàlez Planagumà. Els llibres indicats FEGP pertanyen al fons dipositat a l'Arxiu Comarcal de la Selva, a Santa Coloma de Farners i els ressenyats EGP, a la seva biblioteca particular. Agraïments: a la família Gonzàlez Cateura; a l'Arxiu Comarcal La Selva. En reconeixement d' Eloi Gonzàlez Planagumà, In Memoriam.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238997
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238997
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238997
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238997
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238997
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238997
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238997
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238997

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238999
Imagen (Image). 2020

BIBLIOGRAFÍA SOBRE JARDINES

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
25 fotografías, Los jardines han estado siempre presentes en las civilizaciones históricas, asociados a la clase política, como muestra exultante de su poder económico. El huerto, que sería una forma popular y útil de jardín, comestible en este caso, también tiene connotaciones de belleza y de frescor, por ejemplo en los oasis del Sáhara, parajes protegidos por palmeras y plantados de alfalfa y productos hortícolas. Con el agua como un bien escaso y caro, actualmente, el diseño y la construcción de jardines tiene más en cuenta su sostenibilidad que su esplendor, primando el uso de las especies más adaptadas, que són las autóctonas. Se presenta en formato fotografía, una bibliografía sobre jardines., Es presenta en format fotografia, una bibliografia sobre jardines.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/238999
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238999
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/238999
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238999
PMID: https://ddd.uab.cat/record/238999
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238999
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/238999
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:238999

Buscador avanzado