Imagen (Image).

Paisaje

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/43213
Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Materia-soporte: Papel, Paisaje de campo con tierras rojas y negras.
 
DOI: http://hdl.handle.net/10357/43213
Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/43213

HANDLE: http://hdl.handle.net/10357/43213
Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/43213
 
Ver en: http://hdl.handle.net/10357/43213
Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/43213

Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/354097
Artículo científico (article). 2023

PAMPA ILUGA. TECNOLOGÍA, TRABAJO Y PERSISTENCIA DE UN PAISAJE AGRÍCOLA PREHISPÁNICO EN EL DESIERTO DE ATACAMA (50 AC-1800 DC)

PAMPA ILUGA. TECHNOLOGIES, LABOR, AND PERSISTENCE OF AN AGRICULTURAL PREHISPANIC LANDSCAPE IN THE ATACAMA DESERT (50 BC – AD 1800)

Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
  • García, Magdalena
  • Urrutia, Francisca
  • Uribe, Mauricio
  • Méndez-Quirós, Pablo
  • Izaurieta, Roberto
  • Maldonado, Antonio
  • Mandakovic, Valentina
  • Saintenoy, Thibault
  • Sánchez, Tamara
  • Vidal-Elgueta, Ale
[ES] Se discute críticamente la relación directa y absoluta que se ha establecido en los Andes entre desarrollo agrohidráulico, complejidad social y poder centralizado, a partir del levantamiento de evidencias arqueológicas y etnográficas relacionadas con los acondicionamientos agrícolas e hidráulicos que se preservan en Pampa Iluga (Tarapacá, Chile), particularmente en torno al sitio Iluga Túmulos. El análisis realizado trae al presente una memoria material e histórica que desafía la visión clásica que ha subestimado el rol del trabajo corporativo y las organizaciones comunitarias descentralizadas; y que es más bien concordante con las perspectivas actuales que las consideran agentes de cambio capaces de desarrollar proyectos agrícolas propios, como en las tierras bajas e hiperáridas de Atacama, de gran envergadura y larga duración. Complementariamente, estas memorias permiten relevar la dimensión ontológica de esa agricultura indígena, otorgando agencia a otras entidades no humanas con quienes los humanos trabajan de forma coordinada y entrelazada en la construcción de este paisaje tarapaqueño. Ello configura un intrincado ensamblaje socio-natural y temporal, donde resulta infructuoso intentar separar la naturaleza de la cultura., [EN] In this paper, we critically discuss the direct and absolute relationship that has been established in the Andes between agro-hydraulic development, social complexity, and centralized power, based on the archaeological and ethnographic evidence related to agricultural and hydraulic features preserved in Pampa Iluga (Tarapacá, Chile), particularly around the Iluga Túmulos site. Our analysis brings up to date a material and historical memory, challenging the classical vision that has underestimated the role of corporate work and decentralized community organizations. This is consistent with current perspectives that view these organizations as agents of change, capable of developing their own large-scale, long-term agricultural projects, as has been the case in the hyperarid lowlands of the Atacama Desert. Complementarily, these memories allow us to highlight the ontological dimension of this indigenous agriculture, granting agency to other non-human entities with whom humans are closely intertwined and coordinated in the construction of this Tarapacan landscape. This creates an intricate socio-natural and temporal assemblage in which any attempt to separate nature from culture is a fruitless task., Peer reviewed




UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
oai:upcommons.upc.edu:2117/134731
Publicaciones de conferencias: comunicaciones, ponencias, pósters, etc (conferenceObject). 2019

OLIVERIO GIRONDO EN EL PAISAJE CULTURAL DE LOS MONTES DEL TORDILLO: ESTUDIO DE LAS ANALOGÍAS EXISTENTES ENTRE EL PAISAJE EN LA POESÍA DE GIRONDO Y DE SU POESÍA EN LA FISIOGRAFÍA DEL LUGAR

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
  • Casali Urrutia, Marina A
  • Meo Laos, Verónica G
El siguiente trabajo tiene por objeto indagar en las analogías existentes entre el paisaje de los Montes del Tordillo y la obra poética de Oliverio Girondo. Nuestro abordaje se realiza desde dos perspectivas en simultáneo: las huellas del paisaje en sus poemas y, de manera análoga, las huellas de aquéllos en la fisiografía de los montes. La hipótesis de partida es que, aun cuando no lo puntualice en ninguno de sus poemas, el poeta argentino conoció en profundidad el paisaje de los Montes del Tordillo de modo que su vínculo con él se asocia a lo que, la geografía humanista denomina topofilia, es decir, el sentimiento de apego, de apropiación del espacio que liga a las personas a los lugares con los que se sienten identificados. Yi Fu Tuan considera que el paisaje trasciende lo personal para devenir en símbolos y, en este sentido, postulamos que es posible rastrear esos lazos en la obra de Oliverio Girondo. Al tiempo que es posible observarlos en el paisaje de los montes del Tordillo. Este trabajo de indagación bibliográfica se inscribe en un proyecto de investigación cualitativa de mayor envergadura que, desde la perspectiva fenomenológica y a través del método etnográfico y de entrevistas en profundidad así como caminatas perceptuales y vivenciales, indaga en las percepciones, subjetividades y horizontes de representaciones de los habitantes y de qué manera éstos coexisten con las huellas de los que lo habitaron y transitaron por el lugar en el pasado conformando un palimpsesto de resonancias de historias y relatos que configuran el paisaje cultural de los Montes del Tordillo., The following work aims to investigate the analogies between the landscape of the Montes del Tordillo and the poetic work of Oliverio Girondo. Our approach is carried out from the perspectives simultaneously: the traces of the landscape in his poems and, analogously, the traces of the bodies in the physiography of the montes. The starting hypothesis is that, even though he does not specify it in any of his poems, the Argentine poet knew in depth the landscape of the Montes del Tordillo so that his link with it is associated with what human geography calls topophilia, that is, the feeling of attachment, of appropriation of space that links people to the places with which they feel identified. Yi Fu Tuan considers that the landscape transcends the personal to become symbols and, in this sense, we postulate that it is possible to trace those links in the work of Oliverio Girondo. While it is possible to observe them in the landscape of the montes of Tordillo. This work of bibliographic research is part of a larger qualitative research project that, from the phenomenological perspective and through the ethnographic method and in-depth interviews as well as perceptual and experiential walks, investigates the perceptions, subjectivities and horizons of representations of the inhabitants and how they coexist with the traces of those who inhabited it and passed through the place in the past, forming a palimpsest of resonances of stories and stories that make up the cultural landscape of the Montes del Tordillo.





Biblioteca Digital de les Illes Balears
monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2016vol023p420
Artículo científico (article). 2016

UN PAISAJE PATRIMONIAL DE USO Y CONSERVACIÓN EN EL QUE TAMBIÉN PARTICIPAN EL OCIO Y EL TURISMO: EL PARQUE NATURAL DE AIZKORRI-ARATZ (PAÍS VASCO)

Biblioteca Digital de les Illes Balears
  • Ormaetxea Arenaza, O.
  • Galdós Urrutia, R.
  • Ruiz Urrestarazu, E.



Addi. Archivo Digital para la Docencia y la Investigación
oai:addi.ehu.eus:10810/7162
Artículo científico (article). 1999

APUNTES JURÍDICOS SOBRE EL PAISAJE LINGÜÍSTICO EN EUSKAL HERRIA

Addi. Archivo Digital para la Docencia y la Investigación
  • Urrutia Libarona, Iñigo
This paper is a study of place-names and signs in the Basque Country from the point of view of language law. These are matters that relate to both the status and corpus of language and contribute to the formation of the language landscape,» After a brief historical introduction, the author focuses on the factors that bear on signs and the language 1andscape: the cornpetence factor and the language factor. The description of the latter leads the author to a discussion of the existing language system, in which the Spanish and Basque sharing official status does not necessarily entail the obligation to use both languages at the same time. Using this discussion as a frame of reference, the au- thor analyses place-names, traffic signals and signs. As for place-names, the existing rules are deemed rigid and lacking in ambition, in that they do not pursue the dissemination of official Basque forms. In traffic signaIs, Basque has to appear alongside Spanish, which is required by Spanish legislation, although this bilingualism excludes place-names that have an official Basque form only. With regard to signs, the author analyses public premises, companies licensed to provide public services and the private sector. For public premises there is no specific regulation, but the status of Basque as an autochthonous language, together with the identification and informatíon purposes of signs, could support the exclusive use of this language, According to the author , companies licensed to provide public services should observe the same language system as the goverment and therefore promote the use of Basque. Finally, in the private sector, the author upholds the legitimacy of measures to promote Basque language use such as tax allowances and exemptions in advertising and commercial signs., Aquest artide és un estudi de la toponímia i la retolació al País Basc des del punt de vista del dret lingüístic Es tracta de matéries que tenen relació amb l' estatus i el corpus de la llengua i contribueixen a la formació del «paisatge lingüístic». Després d'una breu introducció històrica, l'autor centra la seva atenció en els dos factors que incideixen en la retolació i el paisatge lingúístic: el factor competencial i el factor lingüístico La descripció del segon factor porta l'autor a una discussió del règim lingüístic existent, on la cooficialirat del castellà i l'èuscar no implica necessàriament l'oblígació d'usar sirnultàniament totes dues llengües. Fent servir aquesta discussió com a marc de refència, l' autor analitza successivament la toponímia, els senyals de trànsit i la retolació. Pel que fa a la toponímia, la normativa existent és considerada rígida i poc ambiciosa per tal com no persegueix la generalització de formes oficials basques. En els senyals de trànsit, l'èuscar ha d'aparèixer al costat del castellá, que és obligatori segons la legislació espanyola, encara que aquest bilingüisme exclou els topònims que només tenen una forma oficial basca. Quant a la retolació, l'autor analitza les installacions i els edificis públics, les empreses concessionàries de serveis públics i el sector privat. Per a les installacions i els edificis públics no existeix cap regulació específica, però la condició de llengua pròpia de l'èuscar, juntament amb els propòsits identificadors i informatius de la retolació, permetrien l'ús exc1usiu d'aquesta llengua. Segons l'autor, les empreses concessionàries de serveis públics haurien d'observar el mateix règim lingüístic que caracteritza l'administració pública i per tant haurien de promoure l'ús de l'èuscar. Finalment, en el sector privat, l'autor defensa la legítímitat de mesures de foment com les bonificacions i exempcions fiscals en la publicitat i la retolació comercial.




Archivo Digital UPM
oai:oa.upm.es:83482
Proyecto fin de carrera. Trabajo final de grado (bachelorThesis). 2024

RECORRIDOS EN EL PAISAJE. PROCESOS DE ARTELIZACIÓN EN LA DEHESA

Archivo Digital UPM
  • Urrutia Sancho, Bruno
En el trabajo se pretende proponer una forma diferente de intervención y valoración del paisaje, específicamente enfocada en las dehesas abulenses. Se inicia desde una apreciación profunda de este entorno natural, acompañada por una preocupación sobre cómo interactuar adecuadamente con él. Esta inquietud impulsa la búsqueda de estrategias de intervención novedosas, partiendo de una postura poco intervencionista, casi contemplativa, y con el compromiso fundamental de preservar su esencia. El trabajo se estructura desde un enfoque tanto teórico como práctico y experimental, con el objetivo de demostrar el potencial de estas acciones no intrusivas en la modificación del paisaje. Se centra particularmente en la práctica del “andar”, como forma de artelización del paisaje donde la intervención humana se convierte en una actividad que desvela la belleza y la integridad del paisaje sin alterar su naturaleza esencial. La investigación aspira no solo a valorar el paisaje de las dehesas abulenses, sino también a enriquecerlo y preservarlo mediante un acercamiento respetuoso y reflexivo, que reconozca la importancia de mantener su autenticidad y belleza intrínseca.



Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/43177
Imagen (Image). 2016

PAISAJE MONTAÑOSO

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Técnica: Litografía Offset, Materia-soporte: Papel, Paisaje montañoso en tonos naranjas.




Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/43208
Imagen (Image). 2016

CUATRO ÁRBOLES EN EL PAISAJE

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Materia-soporte: Papel, Paisaje, tierras contorneadas, cuatro árboles en el centro y empalizada en primer término., Firmado en ángulo inferior izquierdo.




Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/43213
Imagen (Image). 2016

PAISAJE

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Materia-soporte: Papel, Paisaje de campo con tierras rojas y negras.




Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/43214
Imagen (Image). 2016

PAISAJE VERDE

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Materia-soporte: Papel, Paisaje con sol entre montañas y un campo verde.




Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/45882
Imagen (Image). 2016

PAISAJE ROJO

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Técnica: Mixta, Materia-soporte: Papel, Paisaje rojizo, posible puesta de sol con grupo de árboles y cerca de acceso en la parte superior., Firmado.




Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/44394
Imagen (Image). 2016

PAISAJE

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Técnica: Aerógrafo, Materia-soporte: Papel, Montes y grupos de árboles en colores naranjas., Firmado dentro del dibujo (árbol negro).




Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/44395
Imagen (Image). 2016

PAISAJE

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Técnica: Óleo, Materia-soporte: Papel, Un grupo de árboles y otro separado en primer término .




Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/43062
Imagen (Image). 2016

PAISAJE EN VERDE Y AMARILLO

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Técnica: Mixta, Materia-soporte: Papel, Tonos cálidos en forma de montaña.




Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/45965
Imagen (Image). 2016

PAISAJE

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Técnica: Pintura, Materia-soporte: Papel, Paisaje con grupo central de árboles y monte.




Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/45966
Imagen (Image). 2016

PAISAJE

Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
  • Urrutia, Natxo
Técnica: Pintura, Materia-soporte: Papel, Paisaje con tres árboles centrados en la parte superior.