Buscador

Found 431 result(s)
Found 44 page(s)

L’educació a Eivissa: dades, reflexions i perspectives de futur

  • Fernández Otero, Edelmiro
Aquest estudi intenta aportar algunes dades i reflexions sobre determinats aspectes de la situació educativa d’Eivissa. Aquestes reflexions prenen com a punt de partida una sèrie de dades sobre població escolar, oferta educativa i professorat. L’estudi conclou amb referències als aspectes de constant preocupació de la comunitat educativa: el dèficit d’infraestructures educatives, la insuficiència de l’oferta educativa i de serveis complementaris, el desequilibri en l’escolarització de l’alumnat nouvingut, la inestabilitat de les plantilles de professorat i la proposta de dotació d’autonomia per resoldre els nostres problemes en educació., Este estudio trata de proporcionar algunos datos y reflexiones sobre diversos aspectos de la situación educativa de Eivissa. Se toma como punto de partida un conjunto de datos sobre la población escolar, la oferta educativa y las características del profesorado. La segunda parte pone de manifiesto algunos elementos que preocupan a la comunidad educativa: el déficit en infraestructuras, las insuficiencias de la oferta educativa i complementaria, los desequilibrios en la escolarización del alumnado inmigrante, la inestabilidad de las plantillas y la propuesta para que Eivissa tenga autonomía para resolver los problemas educativos.
Project:


L’assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua catalana i en llengua castellana per l’alumnat de les Illes Balears

  • Equip de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears
En aquest article, es fa una anàlisi comparativa dels resultats obtinguts per l’alumnat de 4t d’educació primària i de 2n d’ESO de les Illes Balears en les proves que avaluaren la competència en comunicació lingüística en les dues llengües o!cials de la nostra comunitat, en el marc de l’avaluació de diagnòstic realitzada el maig de 2009. Es demostra que el percentatge d’alumnes que consoliden la competència i el grau d’assoliment en ambdues llengües és molt similar, fet que permet descartar l’estesa idea que, en acabar l’escolarització obligatòria, l’alumnat té un major domini competencial de la llengua catalana en perjudici de la castellana., En este artículo, se realiza un análisis comparativo de los resultados obtenidos por el alumnado de 4º de educación primaria y de 2º de ESO de las Islas Baleares en las pruebas que evaluaron la competencia en comunicación lingüística en las dos lenguas oficiales de nuestra comunidad, en el marco de la Evaluación de Diagnóstico realizada en mayo de 2009. Se demuestra que el porcentaje de alumnos que consolidan la competencia y el grado de adquisición de ambas lenguas es muy similar, hecho que permite descartar la extendida idea de que, al acabar la escolarización obligatoria, el alumnado tiene un mayor dominio competencial de la lengua catalana en perjuicio de la castellana.
Project:


La formació professional com a element clau per a la societat del futur

  • Estaràs Fernández, Joan
  • Molino Roca, Àngels
  • Mulet Covas, Antoni
  • Sorell Adrover, Cristina
  • Verdejo Rodríguez, Consuelo
Aquest article pretén evidenciar la necessitat d’una formació professional nova en la seva concepció i aplicació. A més d’algunes dades significatives, aporta l’opinió sobre alguns temes clau. Especialment, la relació del teixit productiu amb les necessitats d’una organització de la formació professional diferent per a una època diferent, al servei de les persones, l’economia i la societat en general., Este artículo pretende evidenciar la necesidad de una formación profesional nueva en su concepción y aplicación. Además de algunos datos significativos, aporta la opinión sobre algunos temas clave. Especialmente, la relación del tejido productivo con las necesidades de una organización de la formación profesional diferente para una época diferente, al servicio de las personas, la economía y la sociedad en general.
Project:


Anàlisi dels determinants dels nivells d’escolarització en l’ensenyament postobligatori

  • Oliver, Francesc
  • Rosselló, Joan
L’economia balear pateix d’una sèrie de debilitats estructurals sobre les quals convé investigar. Entre elles, figura el baix nivell de formació de la població, a causa de les baixes taxes d’escolarització postobligatòria, tant de l’educació universitària com de la no universitària. En aquest treball analitzem els determinants que in"ueixen en la presa de decisions dels estudiants a l’hora de decidir si realitzar estudis d’ensenyament postobligatori i ens centrarem en els factors subjectius revelats pels estudiants. Els principals resultats de l’estudi revelen el següent. En primer lloc, una immensa majoria dels enquestats (un 95%) manifesten voler seguir estudiant després de l’ensenyament obligatori, fet que contrasta amb les taxes d’escolarització reals observades als 17 anys per a la població balear. En segon lloc, que els alumnes que tenen més probabilitat de seguir estudiant són els que tenen pares amb una certa capacitat econòmica per poder finançar els estudis dels fills, els que estan més ben informats i els que tenen més bons resultats acadèmics. En tercer lloc, només una petita minoria dels estudiants (un 4%) al·leguen tenir problemes econòmics per poder realitzar estudis universitaris., La economía balear adolece de una serie de debilidades estructurales sobre las que conviene investigar. Entre ellas !gura el bajo nivel de formación de la población, debido a las bajas tasas de escolarización postobligatoria, tanto de la educación universitaria como de la no universitaria. En el este trabajo analizamos los determinantes que incluyen en la toma de decisiones de los estudiantes a la hora de decidir si realizar estudios de enseñanza post-obligatoria y nos centramos en los factores subjetivos revelados por los estudiantes. Los principales resultados del estudio revelan lo siguiente. En primer lugar, una inmensa mayoría de los encuestados (un 95%) mani!estan querer seguir estudiando después de la enseñanza obligatoria, lo que contrasta con las tasas de escolarización reales observadas a los 17 años para la población balear. En segundo lugar, que los alumnos que tienen más probabilidad de seguir estudiando son los que tienen padres con una cierta capacidad económica para poder financiar los estudios de sus hijos, los que están mejor informados y los que tienen mejores resultados académicos. En tercer lugar, solo una pequeña minoría de los estudiantes (un 4%) alega tener problemas económicos para poder realizar estudios universitarios.
Project:


Anàlisi del perfil i de les causes de l’abandonament a l’educació superior

  • Mairata Creus, Maria Jesús
  • Montaño Moreno, Juan José
  • Palou Oliver, Maria
  • Miró de Mesa, Roman
  • Sánchez, Raquel
El present estudi té el propòsit d’analitzar el per!l del desertor universitari i la descripció de la prevalença de les diverses causes de l’abandonament dels estudis. Es va comptar amb una mostra de 223 alumnes matriculats a la UIB el curs 2006-2007 i que, sense haver !nalitzar els estudis, no es varen matricular el curs següent. Es varen descartar els alumnes que es matricularen a una altra universitat o a un altre estudi. La informació s’ha recollit utilitzant diferents fonts (expedient acadèmic, informació de la matrícula, etc.) i diferents tècniques (anàlisi documental, entrevista i qüestionari). Els resultats obtinguts ens informen sobre les característiques sociodemogràfiques i acadèmiques dels alumnes que abandonen i sobre les causes endògenes o exògenes al sistema universitari que es produeixen més sovint. Els resultats serviran a la institució universitària per a l’elaboració d’un sistema d’atenció i detecció precoç dels estudiants de risc., El presente estudio tiene el propósito de analizar el per!l del desertor universitario y la descripción de la prevalencia de las diversas causas del abandono de los estudios. Se contó con una muestra de 223 alumnos matriculados en la UIB el curso 2006-07 que, sin haber !nalizar los estudios, no se matricularon el curso siguiente. Se descartaron los alumnos que se matricularon en otra universidad o en otro estudio. La información se ha recogido utilizando diferentes fuentes (expediente académico, información de la matrícula, etc.) y diferentes técnicas (análisis documental, entrevista y cuestionario). Los resultados obtenidos nos informan sobre las características sociodemográficas y académicas de los alumnos que abandonan y sobre las causas endógenas o exógenas al sistema universitario más frecuentes. Los resultados obtenidos servirán a la institución universitaria para la elaboración de un sistema de atención y detección precoz de los estudiantes de riesgo.
Project:


El Programa de policia tutor a les Illes Balears

  • Covas Femenia, Rafel
L’entrada en vigor de la LOGSE, l’any 1990, va portar canvis substancials al sistema educatiu, entre d’altres, la incorporació del primer cicle als instituts i la perllongació de l’ensenyament obligatori fins a setze anys. Aquests canvis, juntament amb els propis experimentats per la societat d’aquells moments, va portar al sistema educatiu nous problemes que requeriren noves solucions i la introducció de noves !gures educatives. Fou en aquest context quan, l’any 2001, la directiva de l’IES Guillem Cifre de Colonya de Pollença es plantejà la possibilitat de demanar a la Policia Local una implicació amb l’institut més gran que la que s’havia tingut !ns aleshores, limitada bàsicament a l’educació viària. A partir d’aquells moments es varen establir les bases del treball amb menors d’edat a través del Programa de policia tutor, el qual es va estendre a totes les Illes Balears., La entrada en vigor de la LOGSE en el año 1990 introdujo cambios substanciales en el sistema educativo, entre otros, la incorporación del primer ciclo en los institutos y la prolongación de la enseñanza obligatoria hasta los 16 años. Estos cambios, juntamente con los propios experimentados por la sociedad de aquellos momentos, aportaron al sistema educativo nuevos problemas que requirieron nuevas soluciones y la introducción de nuevas figuras educativas. Fue en aquel contexto cuando en el año 2001 la dirección del IES Guillem Cifre de Colonya de Pollença se planteó la posibilidad de solicitar a la policía local una mayor implicación con el instituto de la que había tenido hasta el momento, limitada básicamente a la educación vial. A partir de aquel momento se establecieron las bases del trabajo con menores de edad a través del Programa de policía tutor, el cual se extendió por todas las Illes Balears.
Project:


Limitacions per a la participació educativa de les famílies als centres de secundària de les Illes Balears

  • Ballester Brage, Lluís
Els estudis sobre la participació dels pares i les mares se solen dedicar als primers nivells educatius: l’educació infantil i primària, oblidant o donant per perduda la possibilitat de desenvolupar processos participatius eficaços en l’educació secundària. També és important destacar la necessitat de parar esment a les variables valoratives d’aquest procés, especialment les relatives al professorat i als pares i mares. La majoria de treballs se centra en la normativa o en les variables quantitatives relacionades amb el percentatge de pares i mares que participen, la participació en els consells escolars o la representativitat de les AMIPA. En el present treball es completen les interpretacions realitzades en els estudis sobre les opinions i valoracions sobre les limitacions per a la participació, desenvolupats en el curs 2008-2009 per al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears., Los estudios sobre la participación de los padres y las madres se suelen dedicar a los primeros niveles educativos: la educación infantil y primaria, olvidando o dando por perdida la posibilidad de desarrollar procesos participativos eficaces en la educación secundaria. También es importante destacar la necesidad de prestar atención a las variables valorativas de dicho proceso, en especial las relativas al profesorado y a los padres y madres. La mayoría de trabajos se centra en la normativa o en las variables cuantitativas relacionadas con el porcentaje de padres y madres que participan, la participación en los consejos escolares o la representatividad de las AMIPA. En el presente trabajo se completan las interpretaciones realizadas en los estudios sobre las opiniones y valoracions sobre las limitaciones para la participación, desarrollados en el curso 2008-2009 para el Consejo Económico y Social de las Illes Balears.
Project:


Advanced search