Buscador

Found 37162 result(s)
Found 3717 page(s)

L'humor com a antídot

  • Bueno i Torrens, David, 1965-
Fa uns dies, coincidint casualment amb l'estrena a TV3 del programa De bon humor -amb el qual he tingut el plaer de col·laborar amb unes càpsules científiques sobre aspectes neurològics, psicològics, antropològics, sociològics i evolutius del riure i l'humor-, vaig trobar un dossier sobre els Pallapupas, que fan passar bones estones als infants hospitalitzats. Hi havia una entrevista on deien: 'L'equip sanitari cura el mal d'una manera, i nosaltres, d'una altra.' És cert que riure i estar de bon humor afavoreixen la salut? Hi ha força bibliografia especialitzada sobre el tema, i en tots els casos la conclusió és clara: riure és bo per a la salut física i mental. Pel que fa al cervell, a més, l'humor i la capacitat de riure s'associen a xarxes neurals de creativitat i resiliència.
Project:


La ciència oberta afavoreix la innovació

  • Canela Campos, Enric I.
El context polític no és l'adient, però convindria que en el moment que recuperem la llibertat política adoptem mesures per garantir que els nostres científics puguin pagar les publicacions i que tinguin accés a tota la bibliografia. L'economia del coneixement requereix que aquestes eines estiguin a l'abast de la comunitat científica [...]
Project:


Innovació: alerta roja

  • Canela Campos, Enric I.
Les dades sobre l'Estat espanyol són dolentes, tant és així que, en referir-s'hi, la pàgina de resum titula: '«Aggravating decline: Spain»'. S'observa un descens de gairebé el 20% del pressupost públic en termes absoluts i de pràcticament un 25% si es té en compte la inflació. A Catalunya les coses van anar pitjor, ja que el finançament públic encara va disminuir més, tot i que en part el van compensar les famílies [...]
Project:


L'amor en la rondalla: un prodigi possible

  • Obiols Suari, Núria
En aquest article tractarem la presència de l'amor en la rondalla. En primer lloc, justificarem l'elecció d'aquesta vessant literària per tractar-se d'una de les fonts que ens transmet històries i situacions que, com a éssers humans, ens preocupen de manera universal. A banda de la rondalla, també hem volgut considerar alguns exemples, extraordinaris per la seva riquesa literària, on l'amor hi brilla amb especial intensitat. Amb aquest propòsit, ens centrarem en una dotzena d'històries -Pell d'Ase, La Ventafocs, Riquet el del plomall, La bella dorment del bosc, Barbablava, La bella i la bèstia, Blancaneu, Rapunzel, La serp blanca, El soldat de plom, La sireneta del mar i L'amor de les tres taronges- que tenen en comú l'amor com a tema principal i ens han permès discriminar com esdevé aquest sentiment en elles. L'estructura del present treball seguirà el transcurs del desenvolupament de la història: des del primer instant en què els enamorats es coneixen, posteriorment tractarem l'evolució de la seva relació i, finalment, reflexionarem sobre com acaben tota aquesta colla d'històries, a vegades de formes tan convencionals com insòlites.
Project:


Dino Buzzati, Seixanta contes [Ressenya]

  • Ardolino, Francesco
A hores d'ara, s'han consolidat tres maneres diferents de llegir l'obra de Dino Buzzati. Segons la primera, a la seva obra mestra, la novel·la El desert dels Tàrtars, de 1940, l'autor ja havia dit tot el que havia de dir.
Project:


Les Comunitats Autònomes com a actores internacionals. La reformulació del seu espai a la recent legislació i jurisprudència constitucional

  • Ridao, Joan, 1967-
Amb la STC 228/2016 es va cloure un cicle particularment intens de pronunciaments doctrinals i de producció legislativa sobre l'acció exterior tant autonòmica com estatal, el resultat final del qual s'analitza en aquest treball. D'una banda, les lleis estatals 2/2014, de l'acció i del servei exterior de l'Estat, i 25/2014, sobre tractats i acords internacionals, van abordar una inèdita regulació integral de la qüestió, mentre que la Llei catalana 16/2014, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, va pretendre al seu torn un desenvolupament de les previsions estatutàries, en paral·lel amb la primera de les lleis esmentades. De l'altra, el Tribunal Constitucional, des de la STC 31/2010, ha anat ratificant i perfilant, en allò substancial, la seva doctrina plasmada en la rellevant STC 165/1994, amb pronunciaments com les STC 80/2012, 110/2012, 46/2015, 85/2016 i 228/2016. Amb tot, aquesta activitat normativa i interpretativa ha tingut lloc en un context polític en què la tendència predominant ha estat la racionalització de la despesa pública, i en el cas de l'Estat ha adquirit un fort component recentralitzador i preventiu davant les iniciatives en aquest àmbit procedents de les institucions catalanes, en un escenari marcat per les tensions provocades pel denominat "procés català".
Project:


Desradicalització

  • Bueno i Torrens, David, 1965-
L'any 2008, la revista TIME va publicar un decàleg d'idees que, segons els autors, podien canviar el món. La número quatre era la desradicalització. Molts governs, entre els quals el de Catalunya, han establerts protocols de prevenció i detecció de la radicalització, actuant sobre les comunitats o els individus que es troben en situacions culturals, econòmiques, socials o polítiques de vulnerabilitat. Tanmateix, segons el Global Peace Index que l'Institute for Economics and Peace, un laboratori d'idees amb base a Sidney, va fer públic a principis d'estiu, des del 2008 el nombre de víctimes mortals que provoca la radicalització ha incrementat d'un 247%. Normalment, quan sentim la paraula 'radicalització' ens venen al cap uns tipus molt concrets de radicalismes, en funció de la ideologia o de la situació en què es trobi cadascú, però és un fenomen molt més ampli i subtil. L'opressió econòmica, política o social d'uns grups humans respecte a uns altres és també una forma de radicalisme. Podríem dir, frívolament, que el radicalisme té un component subjectiu important, però això no és el que indiquen els estudis científics sobre el tema.
Project:


El retorn del keynesianisme i la vigència de la política fiscal

  • Castells, Antoni (Castells Oliveres)
Després de la Segona Guerra Mundial, la figura de Keynes i el keynesianisme van quedar irremeiablement units a la idea de la utilització del pressupost per a la regulació de la demanda i del cicle econòmic.1 Poc importa que això es correspongués de manera massa estricta amb la realitat. De fet, ni aquest era el punt més important del pensament de Keynes, ni la materialització concreta que va acabar adquirint la política fiscal durant els anys d'hegemonia del pensament keynesià (la coneguda com a política de fine tuning) hauria fet massa feliç, probablement, el gran economista anglès.
Project:


BITECA. Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears. Arxius i Biblioteques valencianes

  • Avenoza, Gemma
  • Soriano, Lourdes
Els darrers cinquanta anys han vist l'ascensió i la consolidació de les noves tecnologies de la informació, que han dominat la quotidianitat, tant que a hores d'ara una de les diferències més notòries entre la població als països desenvolupats no se situa en l'àmbit d'alfabetitzats vs. àgrafs (ja que molts dels alfabetitzats són en realitat àgrafs) sinó en la distinció entre natius digitals i immigrants digitals (Prensky 2001). I aquesta distinció afecta tots els camps de la vida i la cultura. Tots els àmbits del saber estan immersos per bé o per mal en la cultura digital.
Project:


La llicenciatura en Física: Perfil de la professió. Estudi d’inserció professional

  • Llosa, Josep
  • Dorio Alcaraz, Inmaculada
  • Ferrater Martorell, Cèsar
  • Figuera Gazo, Pilar
  • Grifols, J. A.
  • Jou i Mirabent, David, 1953-
  • Martínez, Ma. Celia
  • Redaño, Àngel
  • Torrado Fonseca, Mercè
  • Vives i Santa-Eulàlia, Eduard
Les oportunitats professionals dels llicenciats i llicenciades en Física han evolucionat molt en el passat immediat, i també s’ha ampliat els tipus de sectors laborals que enrolen físics. Fa just trenta anys, la major part dels titulats era absorbida pel sector de l’ensenyament secundari i superior. Una minoria aconseguia fer carrera de recerca, principalment en centres acadèmics. En l’actualitat el panorama ha canviat força ja que, com revelen algunes enquestes a graduats recents de mitjan els anys noranta, la sortida professional de l’ensenyament només representava un 50 % del total.
Project:


Advanced search