Buscador

Found 1032 result(s)
Found 104 page(s)

La persona projectual

  • Lloveras Montserrat, Joaquín
La tesis comienza con un intento de dividir el mundo del arte en una serie de ámbitos a los que se llega analizando el significado que para cada uno de ellos tiene la palabra proporción. La segunda parte que constituye el objetivo de la tesis es demostrar que, en el periodo románico y principios del gótico catalán, se utilizó un sistema de proporciones denominado en el trabajo “mesura abierta”. Al mismo tiempo se intenta demostrar que existió otro sistema de medidas que se superpone al anterior basado en un modelo tridimensional que parte del ojo de la persona haciendo intervenir a esta desde el mismo instante que empieza la labor proyectual del artista. De aquí su título “La persona proyectual”.
Project:


A geometric study of abnormality in optimal control problems for control and mechanical control systems

  • Barbero Liñán, María
Premi extraordinari doctorat curs 2008-2009, àmbit Ciències, Durant els darrers quaranta anys la geometria diferencial ha estat una eina fonamental per entendre la teoria de control òptim. Habitualment la millor estratègia per resoldre un problema és transformar-lo en un altre problema que sigui més tractable. El Principi del Màxim de Pontryagin proporciona al problema de control òptim d’una estructura Hamiltoniana. Les solucions del problema Hamiltonià que satisfan unes determinades propietats són candidates a ésser solucions del problema de control òptim. Aquestes corbes candidates reben el nom d’extremals. Per tant, el Principi del Màxim de Pontryagin aixeca el problema original a l’espai cotangent. En aquesta tesi desenvolupem una demostració completa i geomètrica del Principi del Màxim de Pontryagin. Investiguem cuidadosament els punts més delicats de la demostració, que per exemple inclouen les perturbacions del controls, l’aproximació lineal del conjunt de punts accessibles i la condició de separació. Entre totes les solucions d’un problema de control òptim, existeixen les corbes anormals. Aquestes corbes no depenen de la funció de cost que es vol minimitzar, sinó que només depenen de la geometria del sistema de control. En la literatura de control òptim, existeixen estudis sobre l’anormalitat, tot i que només per a sistemes lineals o afins en el controls i sobretot amb funcions de cost quadràtiques en els controls. Nosaltres descrivim un mètode geomètric nou per caracteritzar tots els diferents tipus d’extremals (no només les anormals) de problemes de control òptim genèrics. Aquest mètode s’obté com una adaptació d’un algoritme de lligadures presimplèctic. El nostre interès en les corbes anormals es degut a les corbes òptimes estrictament anormals, les quals també queden caracteritzades mitjançant l’algoritme descrit en aquesta tesi. Com aplicació del mètode mencionat, caracteritzem les extremals d’un problema de control òptim lliure, aquell on el domini de definició no està donat. En concret, els problemes de temps mínim són problemes de control òptim lliures. A més a més, som capaços de donar una corba extremal estrictament anormal aplicant el mètode descrit per a un sistema mecànic. Un cop la noció d’anormalitat ha estat estudiada en general, ens concentrem en l’estudi de l’anormalitat per a sistemes de control mecànics, perquè no existeixen resultats sobre l’existència de corbes òptimes estrictament anormals per a problemes de control òptim associats a aquests sistemes. En aquesta tesi es donen resultats sobre les extremals anormals quan la funció de cost és quadràtica en els controls o si el funcional a minimitzar és el temps. A més a més, la caracterització d’anormals en casos particulars és descrita mitjançant elements geomètrics com les formes quadràtiques vector valorades. Aquests elements geomètrics apareixen com a resultat d’aplicar el mètode descrit en aquesta tesi. També tractem un altre enfocament de l’estudi de l’anormalitat de sistemes de control mecànics, que consisteix a aprofitar l’equivalència que existeix entre els sistemes de control noholònoms i els sistemes de control cinemàtics. Provem l’equivalència entre els problemes de control òptim associats a ambdós sistemes de control i això permet establir relacions entre les corbes extremals del problema nonholònom i del cinemàtic. Aquestes relacions permeten donar un example d’una corba òptima estrictament anormal en un problema de temps mínim per a sistemes de control mecànics. Finalment, i deixant de banda per un moment l’anormalitat, donem una formulació geomètrica dels problemes de control òptim no autònoms mitjançant la formulació unificada de Skinner-Rusk. La formulació descrita en aquesta tesis és fins i tot aplicable a sistemes de control implícits que apareixen en un gran nombre de problemes de control òptim dins de l’àmbit de l’enginyeria, com per exemple els sistemes Lagrangians controlats i els sistemes descriptors., Durante los últimos cuarenta años la geometría diferencial ha sido una herramienta para entender la teoría de control óptimo. Habitualmente la mejor estrategia para resolver un problema es transformarlo en otro problema que sea más tratable. El Principio del Máximo de Pontryagin dota al problema de control óptimo de una estructura Hamiltoniana. Las soluciones del problema Hamiltoniano que satisfagan determinadas propiedades son candidatas a ser soluciones del problema de control óptimo. Estas curvas candidatas se llaman extremales. Por lo tanto, el Principio del Máximo de Pontryagin levanta el problema original al espacio cotangente. En esta tesis doctoral, desarrollamos una demostración completa y geométrica del Principio del Máximo de Pontryagin. Investigamos minuciosamente los puntos delicados de la demostración, como son las perturbaciones de los controles, la aproximación lineal del conjunto de puntos alcanzables y la condición de separación. Entre todas las soluciones de un problema de control óptimo, existen las curvas anormales. Estas curvas no dependen de la función de coste que se quiere minimizar, sino que sólo dependen de la geometría del sistema de control. En la literatura de control óptimo existen estudios sobre la anormalidad, aunque sólo para sistemas lineales o afines en los controles y fundamentalmente con funciones de costes cuadráticas en los controles. Nosotros presentamos un método geométrico nuevo para caracterizar todos los distintos tipos de extremales (no sólo las anormales) de problemas de control óptimo genéricos. Este método es resultado de adaptar un algoritmo de ligaduras presimpléctico. Nuestro interés en las extremales anormales es debido a las curvas óptimas estrictamente anormales, las cuales también pueden ser caracterizadas mediante el algoritmo descrito en esta tesis. Como aplicación del método mencionado en el párrafo anterior, caracterizamos las extremales de un problema de control óptimo libre, aquél donde el dominio de definición de las curvas no está dado. En particular, los problemas de tiempo óptimo son problemas de control óptimo libre. Además, somos capaces de dar un ejemplo de una curva extremal estrictamente anormal aplicando el método descrito. Una vez la noción de anormalidad en general ha sido estudiada, nos centramos en el estudio de la anormalidad para sistemas de control mecánicos, ya que no existen resultados sobre la existencia de curvas óptimales estrictamente anormales para problemas de control óptimo asociados a estos sistemas. En esta tesis, se dan resultados sobre las extremales anormales cuando la función de coste es cuadrática en los controles o el funcional a minimizar es el tiempo. Además, la caracterización de las anormales en casos particulares es descrita por medio de elementos geométricos como las formas cuadráticas vector valoradas. Dichos elementos geométricos aparecen como consecuencia del método descrito para caracterizar las extremales. También se considera otro enfoque para el estudio de la anormalidad de sistemas de control mecánicos, que consiste en aprovechar la equivalencia que existe entre sistemas de control noholónomos y sistemas de control cinemáticos. Se prueba la equivalencia entre problemas de control óptimo asociados a ambos sistemas de control, lo que permite establecer relaciones entre las extremales del problema noholónomo y las extremales del problema cinemático. Estas relaciones permiten dar un ejemplo de una curva optimal estrictamente anormal en un problema de tiempo óptimo para sistemas de control mecánicos. Por último, olvidándonos por un momento de la anormalidad, se describe una formulación geométrica de los problemas de control óptimo no autónomos aprovechando la formulación unificada de Skinner-Rusk. Esta formulación es incluso válida para sistemas de control implícitos que aparecen en numerosos problemas de control óptimo de ámbito ingenieril, como por ejemplo, los sistemas Lagrangianos controlados y los sistemas descriptores., For the last forty years, differential geometry has provided a means of understanding optimal control theory. Usually the best strategy to solve a difficult problem is to transform it into a different problem that can be dealt with more easily. Pontryagin's Maximum Principle provides the optimal control problem with a Hamiltonian structure. The solutions to the Hamiltonian problem, satisfying particular conditions, are candidates to be solutions to the optimal control problem. These candidates are called extremals. Thus, Pontryagin's Maximum Principle lifts the original problem to the cotangent bundle. In this thesis, we develop a complete geometric proof of Pontryagin's Maximum Principle. We investigate carefully the crucial points in the proof such as the perturbations of the controls, the linear approximation of the reachable set and the separation condition. Among all the solutions to an optimal control problem, there exist the abnormal curves. These do not depend on the cost function we want to minimize, but only on the geometry of the control system. Some work has been done in the study of abnormality, although only for control-linear and control-affine systems with mainly control-quadratic cost functions. Here we present a novel geometric method to characterize all the different kinds of extremals (not only the abnormal ones) in general optimal control problems. This method is an adaptation of the presymplectic constraint algorithm. Our interest in the abnormal curves is with the strict abnormal minimizers. These last minimizers can be characterized by the geometric algorithm presented in this thesis. As an application of the above-mentioned method, we characterize the extremals for the free optimal control problems that include, in particular, the time-optimal control problem. Moreover, an example of an strict abnormal extremal for a control-affine system is found using the geometric method. Furthermore, we focus on the description of abnormality for optimal control problems for mechanical control systems, because no results about the existence of strict abnormal minimizers are known for these problems. Results about the abnormal extremals are given when the cost function is control-quadratic or the time must be minimized. In this dissertation, the abnormality is characterized in particular cases through geometric constructions such as vectorvalued quadratic forms that appear as a result of applying the previous geometric procedure. The optimal control problems for mechanical control systems are also tackled taking advantage of the equivalence between nonholonomic control systems and kinematic control systems. In this thesis, it is found an equivalence between time-optimal control problems for both control systems. The results allow us to give an example of a local strict abnormal minimizer in a time-optimal control problem for a mechanical control system. Finally, setting aside the abnormality, the non-autonomous optimal control problem is described geometrically using the Skinner-Rusk unified formalism. This approach is valid for implicit control systems that arise in optimal control problems for the controlled Lagrangian systems and for descriptor systems. Both systems are common in engineering problems., Award-winning
Project:


BEST : Bézier-Enhanced Shell Triangle : a new rotation-free thin shell finite element

  • Ubach de Fuentes, Pere-Andreu
Tesi amb "Menció Internacional": capítols 1-4, 12-13 escrits en anglès i castellà, resta de la tesi en anglès. La tesi es publica amb una secció retallada per drets de l'editor., A new thin shell finite element is presented. This new element doesn’ t have rotational degrees of freedom. Instead, in order to overcome the C1 continuity requirement across elements, the author resorts to enhance the geometric description of the flat triangles of a mesh made out of linear triangles, by means of Bernstein polynomials and triangular Bernstein-Bézier patches. The author estimates the surface normals at the nodes of a mesh of triangles, in order to use them to define the Bernstein-Bézier patches. Ubach, Estruch and García-Espinosa performed a comprehensive statistical comparison of different weighting factors. The conclusion of that work is that the inverse of the area of the circumscribed circle to the triangle and the internal angle of the triangle at the node considered, should be used as weighting factor. Using this new weighting factor, we reduce by about 10% the root mean square error in the estimation of normals of randomly generated surfaces with respect to the previous best weighting factor found in the literature. The author uses the information of the normal vectors at the nodes and the triangular Bernstein-Bézier patches to build cubic Bézier triangles. These cubic Bézier triangles are surface interpolants; C1 continuous at the nodes and C0 continuous across the edges. Owing to this approach, the new element is called Bézier-enhanced shell triangle (BEST). The BEST element takes advantage of all the nodes’ connectivities in each triangle of the mesh. The computation of the normal vectors at the nodes doesn’ t depend on the number of triangles surrounding each node of the mesh. The BEST element is independent from the mesh topology. A new paradigm is presented consisting on the reconstruction of the geometry of a cubic triangular element. This geometric reconstruction exploits the properties of cubic B-spline functions (cubic Bézier triangle). This way, the author builds a conforming continuum-based shell finite element. A cubic Bézier triangle has 30 parameters (3 coordinates for each of the 10 control points). Therefore it needs to apply 30 independent conditions. 15 of these conditions are given directly by the positions of the 3 vertices of the triangle and the orientations of the normal vectors at the 3 vertices. 8 of the remaining conditions are imposed introducing energy minimization considerations. These energy minimization considerations serve also to define a well-posed element. The author defines 3 different reduced problems for the 3 different shell deformation modes: bending deformation, membrane (in-plane extension) deformation and in-plane shear (drilling rotation) deformation. The only degrees of freedom of the BEST element are the vertices’ coordinates (9 variables). The remaining 21 parameters are solved internally. In order to fix the values of these 21 internal parameters, each BEST element solves 9 systems of linear equations of rank 3. The BEST element is successfully applied to the analysis of thin shells in linear and geometrically non-linear regimes using an implicit method. The non-linearity is solved using a Total Lagrangian formulation. The author succeeds at pre-integrating through-the-thickness efficiently and accurately. The through-the-thickness integrals are evaluated just once: at the reference configuration. There are just 14 through-the-thickness scalar integrals to perform for each Gauss point. The numerical examples results show that the BEST element has the potential to achieve cubic convergence. Although they also cast doubts on the possibility of reproducing this result for a wide range of problems. For in-plane shear dominated problems, the formulation used in this thesis only achieves linear convergence. For membrane oriented tests with curvature, the convergence is quadratic. The BEST element exhibits membrane locking behavior. The author suggests exploiting further the drilling rotations kinematics in order to solve membrane locking., Se presenta un nuevo elemento finito de lámina delgada. Este nuevo elemento no usa rotaciones como grados de libertad. En su lugar, para sortear el requisito de mantener continuidad C1 entre elementos, el autor mejora la descripción geométrica de los triángulos planos de una malla de triángulos lineales, por medio de polinomios de Bernstein y particiones triangulares de Bernstein-Bézier. Para definir las particiones de Bernstein-Bézier, el autor estima las normales a la superficie en los nodos de una malla de triángulos. Ubach, Estruch y García-Espinosa hicieron una comparación estadística exhaustiva entre distintos factores de ponderación. La conclusión de dicho trabajo conduce a usar como factor de ponderación: el inverso del área de la circunferencia circunscrita al triángulo y el ángulo interno del triángulo en el nodo considerado. Con este nuevo factor de ponderación, se reduce en aproximadamente un 10% el error medio cuadrático cometido en la estimación de las normales de superficies generadas aleatoriamente, respecto del mejor factor usado previamente en la literatura. Con la información de los vectores normales en los nodos, el autor construye triángulos cúbicos de Bézier. Estos triángulos cúbicos de Bézier interpolan la superficie; con continuidad C1 en los nodos y C0 en las aristas. En virtud a este planteamiento, el nuevo elemento recibe el nombre de BEST. El elemento BEST aprovecha todas las conectividades nodales de cada triángulo de la malla. El número de triángulos que rodean cada nodo de la malla no afecta al cálculo de los vectores normales. El elemento BEST es independiente de la topología de la malla. Se propone un nuevo paradigma que consiste en reconstruir la geometría de un elemento triangular cúbico. Esta reconstrucción geométrica aprovecha las propiedades de las funciones cúbicas B-spline (triángulo cúbico de Bézier). Así, el autor crea un elemento de lámina conforme basado en el continuo. Un triángulo cúbico de Bézier tiene 30 parámetros (3 coordenadas para cada uno de los 10 puntos de control). Es necesario aplicar 30 condiciones independientes. 15 de estas condiciones se deducen de la posición de los 3 vértices del triángulo y de los vectores normales en los 3 vértices. De las otras 15 condiciones, 8 se obtienen a partir de criterios de minimización de la energía. Estos criterios de minimización de la energía sirven para definir un elemento bien planteado. El autor desarrolla 3 problemas reducidos para los 3 modos de deformación de la lámina: deformación de flexión, de membrana (extensión en el plano) y de cortante en el plano (rotación de taladro). Los únicos grados de libertad del elemento BEST son las posiciones de los vértices (9 variables). Los otros 21 parámetros se resuelven internamente. Para obtener estos 21 parámetros internos, hay que resolver 9 sistemas de ecuaciones lineales de rango 3 para cada elemento BEST. Se ha aplicado el elemento BEST con éxito al cálculo de láminas delgadas en régimen lineal y geométricamente no-lineal con un método implícito. La no-linealidad se plantea con una formulación Lagrangiana total. Se demuestra cómo pre-integrar en el espesor de manera eficiente y precisa. Solo es preciso evaluar las integrales en el espesor una vez: en la configuración de referencia. Solo hay 14 integrales escalares en el espesor para cada punto de Gauss. Los ejemplos numéricos muestran que el elemento BEST tiene potencial para converger cúbicamente. Pero también existen dudas sobre la capacidad de reproducir de manera consistente este resultado en un amplio rango de problemas. En problemas dominados por la deformación de cortante en el plano, la formulación utilizada en esta tesis solo alcanza convergencia lineal. En ejemplos orientados a la deformación de membrana que incluyen curvatura, la convergencia es cuadrática. El elemento BEST sufre de bloqueo por membrana. El autor sugiere desarrollar más profundamente la cinemática de las rotaciones de taladro para resolver el bloqueo por membrana., Es presenta un nou element finit de làmina prima. Aquest nou element no fa servir rotacions com a graus de llibertat. Enlloc d'això, per esquivar el requisit de mantenir continuïtat C1 entre els elements, l'autor millora la descripció geomètrica dels triangles plans d'una malla de triangles lineals, mitjançant polinomis de Bernstein i particions triangulars de Bernstein-Bézier. Per definir les particions de Bernstein-Bézier, l'autor estima les normals a la superfície en els nodes d'una malla de triangles. Ubach, Estruch i García-Espinosa varen fer una comparació estadística exhaustiva entre diferents factors de ponderació. La conclusió d'aquest treball condueix a fer servir com a factor de ponderació: l'invers de l'àrea de la circumferència circumscrita al triangle i l'angle intern del triangle en el node considerat. Amb aquest nou factor de ponderació, es redueix aproximadament en un 10% l'error quadràtic mig comès en l'estimació de les normals de superfícies generades aleatòriament, respecte del millor factor usat prèviament a la literatura. Amb la informació dels vectors normals en els nodes, l'autor construeix triangles cúbics de Bézier. Aquests triangles cúbics de Bézier interpolen la superfície; amb continuïtat C1 als nodes i C0 a les arestes. En virtut d'aquest plantejament, el nou element rep el nom de BEST (Bézier-enhanced shell triangle). L'element BEST aprofita totes les connectivitats nodals de cada triangle de la malla. El nombre de triangles que envolten cada node de la malla no afecta al càlcul dels vectors normals. L'element BEST és independent de la topologia de la malla. Es proposa un nou paradigma que consisteix en reconstruir la geometria d'un element triangular cúbic. Aquesta reconstrucció geomètrica aprofita les propietats de les funcions cúbiques B-spline (triangle cúbic de Bézier). D'aquesta manera l'autor crea un element de làmina que és conforme i basat en el continu. Un triangle cúbic de Bézier té 30 paràmetres (3 coordenades per cadascun dels 10 punts de control). Cal aplicar 30 condicions independents. 15 d'aquestes condicions es dedueixen de la posició dels 3 vèrtexs del triangle i dels vectors normals en els 3 vèrtexs. De les 15 condicions restants, 8 s'obtenen a partir de criteris de minimització de l'energia. Aquests criteris de minimització de l'energia serveixen per definir un element ben plantejat. L'autor desenvolupa 3 problemes reduïts per als 3 modes de deformació de la làmina: deformació de flexió, de membrana (extensió en el pla) i de tallant en el pla (rotació de barrina). Els únics graus de llibertat de l'element BEST són les posicions dels vèrtexs (9 variables). Els altres 21 paràmetres es resolen internament. Per obtenir aquests 21 paràmetres interns, cal resoldre 9 sistemes d'equacions lineals de rang 3 per cada element BEST. S'ha aplicat l'element BEST amb èxit al càlcul de làmines primes en règim lineal i geomètricament no-lineal fent servir un mètode implícit. La no-linealitat es planteja amb una formulació Lagrangiana total. Es demostra com es pot pre-integrar a través del gruix de manera eficient i precisa. Només cal avaluar les integrals a través del gruix un cop: a la configuració de referència. Només hi ha 14 integrals escalars a través del gruix per a cada punt de Gauss. Els exemples numèrics mostren que l'element BEST té potencial per convergir cúbicament. Però també hi ha dubtes de que aquest resultat es pugui reproduir de manera consistent per un ventall ampli de problemes. En problemes dominats per la deformació de tallant en el pla, la formulació emprada en aquesta tesi només assoleix convergència lineal. En exemples orientats a la deformació de membrana que incloguin curvatura, la convergència és quadràtica. L'element BEST pateix de bloqueig per membrana. L'autor suggereix desenvolupar en més profunditat la cinemàtica de les rotacions de barrina per resoldre el bloqueig per membrana.
Project:


Arquitectura, semiòtica i ciències socials : topogènesi = Arquitectura, semiótica y ciencias sociales : topogénesis = Architecture, sémiotique et sciences humaines : topogenèse = Architecture, semiotics and social sciences : topogenetics

  • Andreadou, Tatiana
Recull dels resultats del Congrès Internacional sobre Arquitectura, Semiòtica i Ciències Socials : Topogènesi, que va tenir lloc a Barcelona, juny 1996, amb el patrocini de l'Associació Internacional de Semiòtica del l'Espai, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Unió Internacional d'Arquitectes, Textos en català, castellà, anglès i francès, Aquest volum recull els resultats del Congrés Internacional sobre Arquitectura, Semiòtica i Ciències Socials: la Topogènesi, que va tenir lloc a Barcelona els darrers dies del mes de juny de 1996, amb el patrocini de l'Associació Internacional de Semiòtica de l'Espai, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA). Hi hem inclòs les ponències rebudes en l'idioma original, sense repetir els resums que ja s'incloïen en el programa del congrés que es va publicar al seu moment.
Project:


Paràmetres geomètrics i arquitectònics de les esglésies ortodoxes romaneses a la regió de Valàquia = Parametri geometrici şi arhitecturali ai Bisericilor Ortodoxe Româneşti din Ţara Românească

  • Giménez Mateu, Lluís
This thesis focuses on the analysis, the compare, the identification and synthesize different geometric proportions and architectural elements that are common to the Romanian Orthodox Church in the historical region of Wallachia, and that have created an architectural pattern characteristic of the Orthodox temples in Romania. The thesis is subject to an International Mention, as it is written in Catalan and partly in Romanian. The thesis enters into the foundations of the Romanian Orthodox liturgy and into the architecture of its historic temples to inquire the reasons that explain their particular characteristics. The thesis analyzes the reality of the religious phenomenon in today’s Romania, framing it in the political and social history of the country, enabling so to understand the idea of the dimension of this phenomenon; a phenomenon which is unusual for modern times, if compared with the situation of the other Christian confessions. A visit to a group of churches that make up a list that is considered enough representative has enabled us to achieve a firsthand knowledge of the subject under study. Besides contrasting sizes and a full update of the bibliographic information that sometimes is proven to be obsolete, the visit gives access to a sensitive and perceptive vision of spatial reality of these buildings. It is noted that the representation with conventional technique does not explain this reality well enough or do not study raised strictly from the perspective of the history of art. Therefore, different alternative ways of the representation are considered as being more appropriate to the reality of the architecture of these churches. These routes pass through the three-dimensional modeling and panoramic photomontages. One can note the monumental character of these little churches and their approach basically functional. Under the principle of seeking proximity to the believer and a strong desire to provide a religious service, the same type keeps repeating with very few variations. In the same vein, we emphasize the relatively small sizes of these temples, particularly with regard to its interior spaces. In this aspect, from the purely architectural perspective an amount of resources and scenic effects, despite its small size, come into play in shaping space inside churches analyzed. From the point of view of this thesis is the evaluation of these interior spaces where one has to look at when studying and classifying these buildings. To do so, it proposes a series of parameters that facilitate the comparison. At a time when the expansion of the Romanian Orthodox creed calls for the construction of new churches, the knowledge that the thesis provides about the historical architecture of the historical temples of Wallachia wants to contribute to the an approach based on fundamental criteria. Moreover, this better understanding of the architectural logics that motivate its geometry should make possible to move towards new possible shapes that, without violating the essential features, can adapt better to the demands of today's world and the construction techniques of our time., Aquesta Tesi Doctoral se centra a analitzar, comparar, determinar i sintetitzar diferents aspectes geomètrics, de proporcions i d’elements arquitectònics que són comuns a les Esglésies Ortodoxes Romaneses, a la històrica regió de Valàquia, i que han creat un patró arquitectònic característics dels edificis de culte ortodox a Romania. La tesi està subjecte a Menció Internacional, pel que es redacta en català i parcialment en romanès. La tesi realitza una immersió en els fonaments de la litúrgia ortodoxa romanesa i en l’arquitectura dels seus temples històrics per tal d’indagar en les raons que n’expliquen les característiques particulars. La tesi analitza la realitat del fenomen religiós a la Romania d’avui, emmarcant-lo en la història política i social del país, permetent donar idea de la dimensió d’aquest fenomen; un fenomen que resulta insòlit, per als temps actuals, si se’l compara amb la situació imperant a la resta de confessions cristianes. La visita a un conjunt d’esglésies que conforma una llista que es considera prou representativa ha permès assolir un coneixement de primera mà del tema objecte d’estudi. A banda de contrastar mides i actualitzar una informació bibliogràfica que sovint resultava obsoleta, la visita dóna accés a una visió perceptiva i sensible de la realitat espacial d’aquests edificis. Es constata que la representació tècnica convencional no explica prou bé aquesta realitat ni ho fan tampoc els estudis plantejats des del prisma estricte de la història de l’art. Es plantegen doncs vies de representació alternatives, que es consideren més adequades a la realitat de l’arquitectura d’aquestes esglésies. Es tracta de vies que passen pel modelatge tridimensional i per l’elaboració de fotomuntatges panoràmics. Es fa notar el caràcter poc monumental d’aquestes esglésies i el seu plantejament bàsicament funcional. Sota el principi de buscar la proximitat amb el creient i amb una marcada voluntat de donar un servei, es va repetint el mateix tipus amb ben poques variacions. En la mateixa línia, es remarquen les dimensions relativament reduïdes d’aquests temples, particularment pel que fa als seus espais interiors. En aquest sentit i des del vessant més purament arquitectònic, es detallen la quantitat d’efectes escenogràfics i de recursos que, tot i les seves dimensions reduïdes, es posen en joc en la conformació espacial de l’interior de les esglésies analitzades. Des del punt de vista d’aquesta tesi, és en la valoració d’aquests espais interiors on cal fixar-se a l’hora d’estudiar i classificar aquests edificis. Per fer-ho, es proposa un seguit de paràmetres que en facilitin la comparació. En un moment en què l’expansió del credo ortodox romanès reclama la construcció de noves esglésies, el coneixement que la tesi aporta sobre l’arquitectura dels temples històrics de Valàquia vol contribuir a afrontar-ne la construcció amb criteris més fonamentats. Alhora, aquest millor coneixement de les lògiques arquitectòniques que motiven la seva geometria hauria de fer possible avançar cap a noves formalitzacions que, sense incomplir amb els trets essencials, s’adaptin millor a les exigències del món d’avui i a les tècniques constructives del nostre temps.
Project:


Sunlight and glare : the impact of sun patches on the light balance of indoor spaces

  • Aguilar Sánchez, Alexis
Text en anglès i castellà. La consulta íntegra de la tesi, inclos l'article no comunicat públicament per drets d'autor, es pot realitzar prèvia petició a l'Arxiu de la UPC, The overall aim of the thesis is to encourage the presence of sunlight into indoor spaces. The specific objective is to show that, from the lighting point of view, a good design can harness the solar reflection on the surfaces and increase the overall light level, without provoking the excessive contrast that causes glare. A literature review shows off the value of sunlight. The testimony of professional photographers describes its contribution to the visual interest. The scientific works stress the predilection that users feel in relation to the presence of sunlight, and inform about its healthy effects. People spend more and more time indoors and, therefore, require the introduction of sunlight. Ajourney through the history discovers the works and rules that are exemplary examples of good design. Nevertheless, the current legislation shows gaps when it only faces quantitative aspects (distribution of minimum light levels). The qualitative aspects (linked to the vision of light interest) should be part of the design more often. The challenge implies to be provided with tools to assess the balance of visible light into the spaces. The purpose of the glare formulations is to warn if a light contrast is excessive. The difficulty of its purpose is notable as it intends to assess the perceptive reaction of human vision, partially subjective. The attempts to validate a formulation are numerous. The thesis analyses eight indices of glare and chooses two to be included in an assessment methodology based on the reading of HDR images. The development of a script allows a data-processing succession, using the tools of Radiance, Webhdrtools and Evalglare. The methodology includes the assessment of the impact of different calibration parameters belonging to the camera (centre of bracketing) and those of the calculation instructions (calibration factor and threshold definition of glare source) to ensure the reliability of the calculations under sunlight conditions. The measurements were made in summer, at various scenarios located in two cities. In London, the first case considered a singular office lit thanks to roof and side windows (two façades). The outcome was compared with the perception of users with different nationalities and lighting cultures. Then, two meeting rooms permitted the assessment of the perception of a significant number of visual fields. The different orientation of the rooms (north and south) allowed the comparison of the effects of the solar presence inside or outside. In both cases, two variables were included: the window size and the contribution of the artificial light. In Barcelona, two other meeting rooms were studied, having both deeper solar penetrations due to the west orientation. This feature led to the consideration of the effects of several sunlight control devices: roller shutters, roller screens and vertical slats . Finally, in Barcelona, a final case served to judge a space under new conditions, characterized by an intermediate orientation (southwest) that, according to the time of day toggled the solar presence inside and outside, and a small window ratio in relation to the total facade. The results lead to specific conclusions depending on the type of solar penetration, due to the orientation, and the position that users occupy. Their joint contribution permits to suggest that the glare indexes rarely describe a disturbing or intolerable situation that would complicate a visual task. Therefore, except for the situations where the radiation falls on working surfaces, the design can incorporate the solar presence in the interiors in order to improve the lighting and thermal conditions., El objetivo general de la tesis es fomentar la presencia de la luz solar en los espacios interiores. El objetivo específico es demostrar que, desde el punto de vista lumínico, un buen diseño puede aprovechar la reflexión solar en las superficies y aumentar el nivel lumínico general sin que el contraste sea excesivo y cause deslumbramiento. Una revisión bibliográfica pone en valor la luz solar. El testimonio de fotógrafos profesionales describe su contribución en el interés visual. Los trabajos científicos destacan la predilección que sienten los usuarios por la presencia de la luz solar e informa de sus efectos saludables. Los individuos pasan cada vez más horas en espacios interiores y, por tanto, requieren la introducción de la luz solar. Un recorrido por la historia descubre obras y normas que son muestras ejemplares de buen diseño. Pese a ello, la legislación actual muestra carencias cuando únicamente afronta aspectos cuantitativos (reparto de niveles lumínicos mínimos). Los aspectos cualitativos (interés vinculado a la visión de la luz) deberían formar parte del diseño más a menudo. El reto implica dotarse de herramientas de evaluación del equilibrio de la luz visible en los espacios. El propósito de las fórmulas de deslumbramiento es advertir si un contraste lumínico es excesivo. La dificultad de su propósito es notable ya que pretenden evaluar la reacción perceptiva de la visión, parcialmente subjetiva. Las tentativas para validar una formulación son numerosas. La tesis analiza ocho índices de deslumbramiento y escoge dos para introducirlos en una metodología de evaluación basada en la lectura de imágenes HDR. El desarrollo de un script permite encadenar procedimientos informáticos que aprovechan herramientas de Radiance, Webhdrtool y Evalglare. La metodología incluye la valoración de la repercusión de diferentes parámetros de calibración propios de la cámara (centro del horquillado) y de las instrucciones de cálculo (factor de calibración y umbral de definición de la fuente deslumbramiento) para garantizar la fiabilidad de los cá lculos en condiciones de luz solar. Las mediciones sucedieron en verano, en escenarios diversos ubicados en dos ciudades. En Londres, el primer caso consideró una oficina singular, con luz cenital y lateral (dos fachadas). La obtención de resultados fue comparada con la percepción de unos usuarios de nacionalidades y culturas lumínicas distintas. A continuación, dos salas de reunión permitieron evaluar la percepción de un notable número de campos visuales. La distinta orientación de las salas (norte y sur) permitió comparar los efectos de la presencia solar en el interior o en el exterior. En ambos casos, dos variables fueron incorporadas: el tamaño de ventana y la contribución de la luz artificial. En Barcelona, dos otras salas de reunión fueron estudiadas, ambas con penetraciones solares más profundas a causa de la orientación oeste. Esta particularidad dio lugar a la consideración de los efectos de diferentes dispositivos de control de la luz solar: persianas o cortinas enrollables y lamas verticales. Finalmente, en Barcelona, un último caso sirvió para juzgar un espacio con condiciones distintas a las anteriores, caracterizado por una orientación intermedia (suroeste), que según la hora del día compaginaba la presencia solar en el interior y en el exterior, y por una proporción de ventana pequeña en relación a la totalidad de la fachada pequeña. Los resultados dan lugar a conclusiones específicas en función del tipo de penetración solar según las orientaciones y de la posición que ocupan los usuarios. Su contribución conjunta permite afirmar que los índices de deslumbramiento describen situaciones molestas o perturbadoras para una tarea visual en muy pocas ocasiones. Por tanto, exceptuando las situaciones en que la radiación incide sobre las superficies de trabajo, el diseño puede incorporar la presencia solar en los interiores con el fin de contribuir lumínicamente o térmicamente.
Project:


Determination of key master variables and radionuclide behavior in the Swedish Final Repository environment

  • González-Siso, Maria Rosa
Text escrit en anglès (capítols 1 i 2) i català (capítols 3 a 7), Aquesta tesi doctoral investiga els processos clau que controlen la mobilitat d'alguns dels radionúclids sensibles al redox presents en els residus (U, Pu i Tc) i Ni com a radionúclid crític, en el repositori “Swedish Final Repository” (SFR) utilitzat per a dipositar els residus radioactius de nivell baix i intermedi a Suècia. Segons el treball de modelització realitzat anteriorment per Amphos 21 (Duro et al., 2014), la presència de ciment i materials cimentosos (utilitzats per a la construcció i per a l'estabilització dels residus) imposarà condicions altament alcalines i fortament reductores a les proximitats del dipòsit, degut a l'ingrés d'aigües subterrànies al dipòsit SFR. Aquestes condicions extremes tindran un impacte en el comportament químic dels radionúclids sensibles al redox i presents en els residus, així com en la presència dels lligands orgànics també presents en els residus del dipòsit SFR, com l'àcid isosacarínic (ISA), el qual podria afectar la mobilitat de radionúclids. Per tenir un estudi exhaustiu, aquesta tesi presenta unes mesures experimentals i modelització termodinàmica dels processos clau en l'evolució del repositori SFR del sistema redox Fe(II)/Fe3O4(s) i de l'equilibri de solubilitat de Fe3O4(s) sota unes condicions fortament reductores i amb un pH elevat. A més, es presenta un estudi sobre l'efecte d'aquestes condicions redox sobre l'estat redox i la mobilitat de radionúclids clau sensibles al redox: Pu, U i Tc. I, finalment, un estudi de la solubilitat de Ni(II) sota unes condicions alcalines i reductores imposades per la magnetita/Fe(II), incloent l'efecte de l'àcid isosacarínic (ISA) com a principal producte de degradació de la cel·lulosa sota condicions alcalines i reductores. Aquest treball experimental i de modelització presentat en aquesta tesi, ha confirmat l'evolució redox predita per a les proximitats del repositori a causa de la corrosió anaeròbia dels components d'acer, tal com s'havia presentat a Duro et al. (2014). A més, en aquesta tesi s'obté un nou valor de la constant de solubilitat de la magnetita a partir de experiments de solubilitat a T = 22 ° C, log *K°s,0{α-Fe3O4(cr)} = (12.9 ± 0.4). Aquest valor es considera més representatiu de les condicions esperades en SFR que les constants de solubilitat disponibles a la bibliografia, i aquesta última es determina a partir d'estudis termoquímics amb fases sòlides altament cristal·lines. L'estudi de solubilitat també proporcionava accés directe a la determinació de les constants d'hidròlisi de Fe(II). Especialment per a les espècies d'hidròlisi aniònica que es formen en condicions de pH hiperalcalines, Fe(OH)3-, la constant d'estabilitat determinada en aquest treball de doctorat supera clarament totes les dades prèviament disponibles. L'estudi de l'efecte de la corrosió anaeròbica del ferro en presència de ciment en el dipòsit SFR, en l'estat redox i la mobilitat de radionúclids sensibles al redox com Pu, U i Tc mostra que l'extensió de les reaccions de transferència d'electrons i la resultant solubilitat dels radionúclids depèn de l'alcalinitat del sistema. Pu(VI) i Tc(VII) es redueixen en presència de magnetita, Sn(II) i Fe(0), encara que la cinètica de reducció de Tc(VII) a Tc(IV) en presència només de magnetita, és significativament lenta. En les condicions de pH hiperalcalines, la magnetita no va reduir U(VI) a U(IV) en el període de temps investigat en aquest estudi (t ≤ 275 dies). En aquestes condicions, la concentració d'urani en la fase aquosa roman ≈ 10-5M, i està d’acord amb un control de solubilitat per Na2U2O7H2O(cr). Els resultats confirmen que les cinètiques d'aquestes reaccions redox multielèctroniques i amb reorganització estructural serien relativament lentes a valors més alts de pH amb temps característics de reacció similars als del temps de residència de l’aigua a SFR, com va indicar Bruno (1997). S'ha realitzat un estudi precís de la mobilitat i l'especiació de Ni(II) sota condicions reductores i alcalines fins a hiperalcalines, en aquesta tesi. La constant de solubilitat s'ha determinat per β-Ni(OH)2(s) com a log K°s,0 = (12.10 ± 0.11); i no hi ha cap evidència de la formació d'espècies hidroxo- aniòniques fins a pHm = 13. L'ISA promou un clar augment de la solubilitat de Ni(II), com a conseqüència de la formació de tres complexos amb les següents constants d'equilibri: Ni(OH)ISA(aq) amb log *β°111= −(6.5 ± 0.3), Ni(OH)2ISA− amb log *β°121= −(17.6 ± 0.5), i Ni(OH)3ISA2− amb log *β°131= −(31.0 ± 0.7). Aquestes dades es poden implementar en bases de dades termodinàmiques i, per tant, poden ser utilitzades en càlculs geoquímics de rellevància en el context d'eliminació de residus nuclears., Esta tesis doctoral investiga los procesos clave que controlan la movilidad de algunos de los radionúclidos susceptibles de variar su estado de oxidación presentes en los residuos (U, Pu y Tc) y Ni como radionúclido crítico, en el repositorio "Swedish Final Repository" (SFR) utilizado para depositar los residuos radiactivos de nivel bajo e intermedio en Suecia. Según el trabajo de modelización realizado anteriormente por Amphos 21 (Duro et al., 2014), la presencia de cemento y materiales cementosos (utilizados para la construcción y para la estabilización de los residuos) impondrá condiciones altamente alcalinas y fuertemente reductoras a las proximidades del depósito, debido al ingreso de aguas subterráneas en el depósito SFR. Estas condiciones extremas tendrán un impacto en el comportamiento químico de los radionúclidos sensibles al redox y presentes en los residuos, así como en la presencia de los ligandos orgánicos también presentes en los residuos del depósito SFR, como el ácido isosacarínico (ISA), el cual podría afectar la movilidad de radionúclidos. Para tener un estudio exhaustivo, esta tesis presenta unas medidas experimentales y modelización termodinámica de los procesos clave en la evolución del repositorio SFR del sistema redox Fe(II)/Fe3O4(s) y del equilibrio de solubilidad de Fe3O4(s) bajo unas condiciones fuertemente reductoras y con un pH elevado. Además, se presenta un estudio sobre el efecto de estas condiciones redox sobre el estado redox y la movilidad de radionúclidos clave sensibles al redox: Pu, U y Tc. Y, finalmente, un estudio de la solubilidad de Ni(II) bajo unas condiciones alcalinas y reductoras impuestas por la magnetita/Fe(II), incluyendo el efecto del ácido isosacarínico (ISA) como principal producto de degradación de la celulosa bajo condiciones alcalinas y reductoras. Este trabajo experimental y de modelización presentado en esta tesis, se ha confirmado la evolución redox predicha para las proximidades del repositorio debido a la corrosión anaerobia de los componentes de acero, tal como se había presentado a Duro et al. (2014). Además, en esta tesis se obtiene un nuevo valor de la constante de solubilidad de la magnetita a partir de experimentos de solubilidad a T = 22 ° C, log *K°s,0{α-Fe3O4(cr)} = ( 12.9 ± 0.4). Este valor se considera más representativo de las condiciones esperadas en SFR que las constantes de solubilidad disponibles en la bibliografía, y esta última se determina a partir de estudios termoquímicos con fases sólidas altamente cristalinas. El estudio de solubilidad también proporcionaba acceso directo a la determinación de las constantes de hidrólisis de Fe(II). Especialmente para las especies de hidrólisis aniónica que se forman en condiciones de pH hiperalcalines, Fe(OH)3-, la constante de estabilidad determinada en este trabajo de doctorado supera claramente todos los datos previamente disponibles. El estudio del efecto de la corrosión anaeróbica del hierro en presencia de cemento en el depósito SFR, en el estado redox y la movilidad de radionúclidos sensibles al redox como Pu, U y Tc muestra que la extensión de las reacciones de transferencia de electrones y la resultante solubilidad de los radionúclidos depende de la alcalinidad del sistema. Pu(VI) y Tc(VII) se reducen en presencia de magnetita, Sn(II) y Fe(0), aunque la cinética de reducción de Tc(VII) a Tc(IV) en presencia sólo de magnetita, es significativamente lenta. En las condiciones de pH hiperalcalinas, la magnetita no redujo U(VI) a U(IV) en el periodo de tiempo investigado en este estudio (t ≤ 275 días). En estas condiciones, la concentración de uranio en la fase acuosa permanece ≈ 10-5M, y está de acuerdo con un control de solubilidad por Na2U2O7H2O(cr). Los resultados confirman que las cinéticas de estas reacciones redox multielectrónicas serían relativamente lentas a valores más altos de pH con tiempos característicos de reacción similares al tiempo de residencia del agua en SFR, como indicó Bruno (1997). Se ha realizado un estudio preciso de la movilidad y la especiación de Ni(II) bajo condiciones reductoras y alcalinas hasta hiperalcalinas, en esta tesis. La constante de solubilidad se ha determinado por β-Ni(OH)2(s) como log K°s,0 = (12.10 ± 12:11); y no hay ninguna evidencia de la formación de especies hidroxo- aniónicas hasta pHm = 13. El ISA promueve un claro aumento de la solubilidad de Ni(II), como consecuencia de la formación de tres complejos con las siguientes constantes de equilibrio: Ni(OH)ISA(aq) con log *β°111= −(6.5 ± 0.3), Ni(OH)2ISA− con log *β°121= −(17.6 ± 0.5), y Ni(OH)3ISA2− con log *β°131= −(31.0 ± 0.7). Estos datos se pueden implementar en bases de datos termodinámicos y, por tanto, pueden ser utilizadas en cálculos geoquímicos de relevancia en el contexto de eliminación de residuos nucleares., This PhD thesis investigates the key processes controlling de mobility of some of the redox sensitive radionuclides present in the waste (U, Pu and Tc) and Ni as a critical radionuclide, in the Swedish Final Repository (SFR) used for the disposal of low-and intermediate level radioactive waste (L/ILW) in Sweden. According to previous modeling work performed by Amphos 21 (Duro et al, 2014), the presence of cement and cementitious materials (used for the construction and for the waste stabilization) will impose highly alkaline and strongly reducing conditions in the vicinity of the repository due to the ingress of groundwater in the SFR repository. These extreme conditions will have an impact on the chemical behavior of the redox sensitive radionuclides present in the waste, as well as in the presence of the organic ligands contained in the wastes in SFR repository, like Isosaccharinic Acid (ISA), which could affect the mobility of radionuclides. In order to have an exhaustive study, this thesis presents an experimental determination and thermodynamic modelling of the key processes in SFR repository evolution of the Fe(II)/Fe3O4(s) redox system and the solubility equilibria of Fe3O4(s) under high pH and strongly reducing conditions. Moreover, a study of the effect of these redox conditions on the redox state and mobility of key redox sensitive radionuclides: Pu, U and Tc is presented. And finally, a determination of the solubility of Ni(II) under alkaline and the reducing conditions imposed by the magnetite/Fe(II), including the effect of isosaccharinic acid (ISA) as the main degradation product of the cellulose under alkaline and reducing conditions. This experimental and modelling work presented in this thesis has confirmed the predicted redox evolution of the near field of the repository due to the anaerobic corrosion of the steel components as has been presented in Duro et al. (2014). Moreover, a new value of the solubility constant of magnetite is obtained in this thesis from solubility experiments at T = 22 °C, log *K°s,0{α-Fe3O4(cr)} = (12.9 ± 0.4). This value is considered more representative of the conditions expected in SFR than previous solubility constants available in the literature, the latter being determined from thermochemical studies with highly crystalline solid phases. The solubility study provided also direct access to the determination of the hydrolysis constants of Fe(II). Specially for the anionic hydrolysis species forming in hyperalkaline pH conditions, Fe(OH)3–, the stability constant determined in this PhD work clearly overcomes all previously available data. The study of the effect of the anaerobic corrosion of iron in the presence of cement in SFR repository, on the redox state and mobility of redox sensitive radionuclides as Pu, U and Tc shows that the extent of the electron-transfer reactions and the resulting radionuclide solubility depends on the alkalinity of the system. Pu(VI) and Tc(VII) are reduced in the presence of magnetite, Sn(II) and Fe(0), although the reduction kinetics of Tc(VII) to Tc(IV) in the only presence of magnetite is significantly slow. In hyperalkaline pH conditions, magnetite did not reduce U(VI) to U(IV) in the timeframe investigated in this study (t ≤ 275days). In these conditions, the concentration of uranium in the aqueous phase remains ≈ 10–5 M, in good agreement with a solubility control by Na2U2O7H2O(cr). The results confirm that kinetics of these redox reactions with structural rearrangement would be relatively slow at higher pH values with characteristic reaction times similar to the residence time of water in SFR, as Bruno (1997) indicated. An accurate study of the mobility and speciation of Ni(II) under alkaline to hyperalkaline and reducing conditions has been done in this thesis. The solubility constant have been determined for β-Ni(OH)2(s) as log K°s,0 = (12.10 ± 0.11); and there is no evidence of the formation of anionic hydroxo species up to pHm = 13. ISA promotes a clear increase in the solubility of Ni(II), as a result of the formation of three complexes with the following equilibrium constants: Ni(OH)ISA(aq) with log *β°111= −(6.5 ± 0.3), Ni(OH)2ISA− with log *β°121= −(17.6 ± 0.5), and Ni(OH)3ISA2− with log *β°131= −(31.0 ± 0.7). These data can be implemented in thermodynamic databases and accordingly used in geochemical calculations of relevance in the context of nuclear waste disposal.
Project:


The wildëor downtown : exploring wilderness remnants in urban America

  • Di Tommaso, Agostino
Proximity between urban realm and wilderness has been a salient feature of Northern American territorial patterns since European settlement. Even today such proximity, although drastically reduced, in some cases endures. Nonetheless, the topological relation betwen areas of extensive development and wild land is changing: if the history of urban America has been a history of cities in the wilderness, today vast urbanized regions frequently encompass wild enclaves, areas we look upon as wildernesses in the city. These wilderness remnants may be protected areas engulfed by urban growth, or areas that have not been developed due to their orographic or hydrographic features, or areas that have been developed and subsequently abandoned. Varying in form and physiographic features, they range from large natural systems to minute green interstices widespread in the urban fabric. Often linked with each other or with larger wildernesses beyond the confines of the urbanized area, they form what in this study we define as the urban wilderness system. Urban ecology has already delved into the sudy of these places, describing their relevance in maintaining environmental balance in metropolitan regions. Scientific literature has called for their conservation and brought them to centre stage of the debate on future urban development. Such studies are institutionalizing wilderness as an integral part of urban systems. Contextually, communities are demonstrating a growing interest in urban wilds as places for recreation. The use of these areas as alternatives to traditional urban open space has been promoted in response to the need to re-establish a rapport between city dwellers and "nature". In fact, in these areas it is possible to experience exploration and play, contemplation and reflection, in ways that are otherwise unfeasible in a metropolis. Such practices are institutionalizing urban wilderness as a new and distinctive kind of public space. However, the significance of urban wilds goes beyond their ecological and recreational value. We believe each remnant of wilderness in Northern American cities is a semantic reservoir, a place where the meanings that Northern American culture has attributed to nature manifest within an otherwise all-encompassing urbanity, islands of intense placeness emerging from the endless stretch of sprawling development. As the expansion of Northern American urban areas relentlessly continues, and cities further transcend the dimensional scale that had characterized them throughout history, urban wilderness remnants acquire immense relevance. In the synthesis of their ecological, functional, and semantic value, they become primary elements of the dispersed, polynucleated, territorial urban systems of tomorrow, capable of structuring the form and fostering the sense of place of the city in which they find themselves. This dissertation intends to develop this thesis by undertaking a study of the semantic substratum of the idea of wilderness in Northern America, and an exploration of the places within major Northern American cities that most vividly evoke such substratum. The work is composed of two parts. The first chapter of the first part examines the history of the idea of wilderness, the transformations of its connotations, and its significance in Northern American culture. The second chapter deals with the ambiguous meaning of the word natural and with the consequences of such ambiguity, and the dilemmas associated with the oxymoronic proposition of managing the wild as well as the conflicts related to wilderness preservation. The third chapter offers a tentative definition of urban wilderness and undertakes a description of its recurrent characteristics, developing a classification of wilderness remmants in the city. The second part employs the taxonomy created in the third chapter of the first part to examine fifteen case studies. Ordered in five chapters according to their dominant original landscape., El término wilderness, en su uso común en lengua inglesa, se refiere a la condición de una parte del territorio en la que no se encuentra signo antrópico alguno. Por extensión semántica, la palabra se aplica también a cualquier área o conjunto de áreas que poseen esta condición. La palabra tiene además un denso sustrato de connotaciones que expresan el significado cultural que la wilderness ha asumido y asume. Este significado se revela especialmente profundo y complejo en Norteamérica, donde toda wilderness es un "frontier remnant", un residuo del ambiente natural que ha sido el escenario y al mismo tiempo el gran protagonista de la historia del continente. La relación de proximidad entre ciudad y wilderness es desde siempre uno de los aspectos más significativos y fascinantes de los procesos de asentamiento norteamericano. La progresiva transformación del territorio a fines productivos ha reducido solo parcialmente el contacto entre ambas: no muy lejos de algunos de los más extensos núcleos de población aún se conservan amplias extensiones de naturaleza incontaminada. Sin embargo, en muchos casos su recíproca relación topológica se encuentra invertida. Si la historia urbana americana es una historia de ciudad en la wilderness, hoy son los sistemas metropolitanos territoriales los que incluyen en su propia trama enclaves naturales, verdaderas y propias wilderness en la ciudad. Se trata de fragmentos cuya resiliencia en contextos urbanizados depende de circunstancias diversas: áreas cuyas características orográficas e hidrográficas hacen demasiado difícil o cara la explotación de las mismas; áreas potencialmente aprovechables pero inaccesibles; áreas sujetas a vínculos paisajísticos; áreas abandonadas de las que la naturaleza se vuelve a apoderar hasta borrar cualquier testimonio de su uso precedente. Diversas en cuanto a la forma y a las características físico-geográficas, se extienden -sin solución de continuidad en el factor de escala- desde las grandes emergencias geográficas hasta las más pequeñas inmergencias intersticiales que se insinúan capilarmente en el tejido de la ciudad, formando lo que en este estudio llamaremos el sistema de la wilderness urbana. Durante los cuatro decenios que nos separan de su nacimiento como disciplina, la ecología urbana ha dedicado estudios extensos a los sistemas de la wilderness urbana, explicando cómo estos ofrecen refugios necesarios para la biodiversidad e ilustrando detalladamente el importante papel que desempeñan en la conservación de los equilibrios ambientales de las regiones metropolitanas. Con autoridad y vehemencia, esa ha reivindicado la preservación de estos sistemas situándolos por primera vez en el centro del debate en torno a la ciudad contemporánea. En los mismos años ha surgido también un progresivo interés hacia la wilderness urbana como lugar de recreo. El uso de estas áreas como alternativa a los tradicionales espacios verdes públicos se está promoviendo en respuesta a la necesidad de restablecer el contacto entre ciudadano y naturaleza. En ellas se hacen posibles ciertas actividades de exploración y de ocio que difícilmente se podrían llevar a cabo dentro de los límites de la metrópolis, así como momentos de recogimiento para la reflexión y la contemplación en soledad. Las políticas implementadas en esta dirección institucionalizan la wilderness como un nuevo y peculiar tipo de espacio público. Pero el valor de la wilderness urbana trasciende todo esto y va mas allá. El presente estudio ve en cada fragmento de wilderness que queda en las grandes ciudades de EEUU y Canada un recipiente semántico que recoge los muchos significados que palabra ha adquirido a lo largo de la historia del subcontinente. Un lugar en el que estos significado pueden ser redescubiertos y comprendidos, que resiste como un baluarte en la ilimitadas manchas urbanas. En él se encuentran custodiados los valores colectivos que la cultura norteamericana ha atribuido a la naturaleza, es por tanto un lugar de concentración de sentido que se eleva a la categoría de auténtico y propio monumento. En estos primeros años del siglo XXI, que han visto la ciudad trascender la escala dimensional que le ha sido propia a lo largo de toda la historia para volverse progresivamente ciudad-territorio, extensión metropolitana continua, el sistema de la wilderness urbana puede asumir un rol muy relevante. En la síntesis de sus valores ecológicos, funcionales y simbólicos, se puede configurarse como un componente fundamental de los sistemas urbanos territoriales: cada una de sus partes puede convertirse un elemento primario de la estructura de la ciudad, capaz de dar forma y significado a su contexto. Nos hemos propuesto de corroborar esta tesis a través de una investigación que, apoyándose en aquellas que estudian la ecología o los usos a fines recreativos de la wilderness urbana, describa los aspectos morfológicos y los valores simbólicos de estos peculiares hechos urbanos en el contexto geográfico en el que asumen mayor relevancia geográfica y mayor profundidad semántica. El trabajo se compone de dos partes. En el primer capítulo de la primera parte se examina la historia de la idea de wilderness, la transformación de sus connotaciones, su valor específico en el contexto de la cultura norteamericana. En el segundo capítulo se afronta el significado ambiguo de la palabra natural y las consecuencias de dicha ambigüedad, las dificultades asociadas al propósito de restaurar ‘lo natural’ y a la problemática relativa a la conservación de ‘lo salvaje’. En el tercer capítulo se ofrece una definición de wilderness urbana y se describen las sus características recurrentes, y se presenta una clasificación de los fragmentos de wilderness en la ciudad en función de sus caracteres morfológicos, ecológico, del paisaje primario del que son expresión y las narraciones que evocan. En la segunda parte del trabajo se emplea la taxonomía expuesta en el último capítulo de la primera parte para examinar quince casos de estudio. Ordenados en función de los paisajes primarios de los que son expresión, (1) bosques, (2) praderas, (3) matorrales, (4) humedales y (5) desiertos, cada cual es un emblemático locus ferus atrapado en las redes de una gran metrópolis norteamericana, Il termine wilderness, nell’uso comune della lingua inglese, definisce la condizione di una porzione del territorio ove non è riscontrabile alcun segno antropico. Per estensione semantica, la parola si riferisce anche a ogni area che conserva tale condizione o all’insieme di tali aree. La parola possiede inoltre un denso substrato di connotazioni che esprimono il significato culturale che la wilderness ha assunto e assume. Tale significato si fa specialmente profondo e complesso in Nord America, ove ogni wilderness è un frontier remnant, ovvero un resto dell’ambiente naturale che è stato lo scenario e al tempo stesso il grande protagonista della storia del continente. La relazione di prossimità tra città e wilderness è da sempre uno degli aspetti più significativi e affascinanti dei processi insediativi nordamericani. La progressiva trasformazione del territorio a fini produttivi ha ridotto solo parzialmente tale contatto: non distante da alcuni dei più vasti centri abitati si conservano ancora ampi brani di natura incontaminata. In molti casi si è però invertita la loro reciproca relazione topologica. Se la storia urbana americana è una storia di città nella wilderness, oggi sono i sistemi metropolitani complessi a scala territoriale che includono nella propria trama enclavi naturali, vere e proprie wilderness nella città. Si tratta di frammenti la cui resilienza nei contesti urbanizzati è dipesa da circostanze diverse: aree le cui caratteristiche orografiche o idrografiche hanno reso troppo difficile o troppo caro lo sfruttamento, aree potenzialmente sfruttabili ma inaccessibili, aree soggette a vincoli paesistici, aree dismesse di cui la natura si é riappropriata sino a cancellare ogni testimonianza del loro precedente uso. Vari per forma e per tratti fisico-geografici, spaziano -senza soluzione di continuità nel fattore di scala- dalla grande emergenza geografica sino alla più minuta immergenza interstiziale che s'insinua capillarmente nell’abitato, formando ciò che in questo studio definiremo come il sistema della wilderness urbana. Nei quattro decenni che ci separano dalla sua nascita come disciplina, l’ecologia urbana ha dedicato approfonditi studi a questi sistemi, spiegando come essi offrano necessari rifugi per la biodiversità e illustrando con minuzia di particolari il loro importante ruolo nella conservazione degli equilibri ambientali delle regioni metropolitane. Con autorevolezza e veemenza ne ha rivendicato la conservazione portandoli per la prima volta al centro del dibattito sulla città contemporanea. Anche ma non solo in seguito a ciò, é sorto un progressivo interesse nella wilderness urbana come luogo di recreation. L’uso di queste aree come alternativa ai tradizionali spazi di verde pubblico si sta promuovendo in risposta alla necessità di ristabilire un contatto tra cittadino e natura. In esse sono possibili attività di esplorazione e di gioco che rarissimamente si sono potute svolgere dentro i confini della metropoli, così come momenti di raccoglimento per la riflessione e la contemplazione in solitudine. Tali politiche istituzionalizzano la wilderness come un nuovo e peculiare tipo di spazio pubblico urbano. Ma il valore della wilderness urbana americana va ancora oltre. Il presente studio vede in ciascun frammento di wilderness dentro la città un serbatoio semantico che raccoglie i molti significati che la parola wilderness possiede; un luogo ove tali significati possono essere riscoperti e compresi, che resiste come un baluardo nelle sterminate distese della macchia urbana. In esso si custodiscono i valori collettivi che la cultura nordamericana ha attribuito alla natura; luogo di concentrazione di senso, assurge al ruolo di vero e proprio monumento. In questi primi anni del secolo, che hanno visto la città travalicare definitivamente la scala dimensionale che gli è appartenuta durante l’intero corso della storia e diventare progressivamente città-territorio, distesa metropolitana continua, il sistema della wilderness urbana può assume un ruolo estremamente rilevante. Nella sintesi dei suoi valori ecologici, funzionali e simbolici, essa si configura come una componente fondamentale dei sistemi urbani territoriali, ciascuna sua parte come un elemento primario della struttura formale della nuova città capace d'informare e significare il suo contesto. Ci si è proposti di corroborare questa tesi attraverso una ricerca che, affiancandosi a quelle di chi ne sta studiando l’ecologia o l’uso a fini ricreativi, descriva i caratteri morfologici e i valori simbolici di questi peculiari fatti urbani nel contesto geografico ove esso assumono maggior rilievo geografico e maggior profondità semantica. Si vuole, in questo modo, contribuire a rivendicare il loro ruolo e aggiungere una dimensione finora inedita all’apologia del selvaggio nella città. Il lavoro si compone di due parti. Il primo capitolo della prima parte esamina la storia dell’idea di wilderness, la trasformazione delle sue connotazioni, e il suo specifico valore nel contesto della cultura nordamericana. Il secondo capitolo affronta l’ambiguo significato della parola natural e le conseguenze di detta ambiguità, i dilemmi associati alla ossimòrica proposizione di restauro della ‘naturalità’ e alle problematiche relative alla conservazione del ‘selvaggio.’ Il terzo capitolo offre una definizione di wilderness urbana e descrive le sue caratteristiche ricorrenti, e redige una classificazione dei frammenti di wilderness nella città in funzione del loro paesaggio primario, dei loro caratteri morfologici, del loro funzionamento ecologico, e delle narrazioni a cui rimandano. La seconda parte del lavoro impiega la tassonomia stilata nell’ultimo capitolo della prima parte per esaminare quindici casi studio. Ordinati in funzione dei paesaggi primari di cui sono espressione (1) foreste, (2) macchie, (3) praterie, (4) paludi, e (5) deserti, ciascuno è un emblematico locus ferus intrappolato nelle maglie di una grande metropoli nordamericana.
Project:


Millora de la qualitat sensorial i nutricional de les varietats tradicionals hortícoles: el cas del calçot (Allium cepa L.)

  • Sans Molins, Sílvia
Tesi amb diferents seccions retallades per drets de l'editor, Sensory and nutritional quality are key elements for consumers, providing added value to agri-food products. However, there is a general perception that horticultural products have lost their quality, especially their taste. Landraces have an identity associated with a specific area and historical origin, and are adapted to local conditions, both environmental (soil and climate) and crop management (generally low inputs). Nevertheless, they present a medium-low yield, resulting in a progressive replacement by improved varieties with high yields when cultivated in high-input systems. The landraces that remain in commerce are those which have found a high-quality niche market where consumers’ interests go beyond the price. The survival of landraces depends on their distinctive qualities, as in the case of calçots (the immature floral stems of second-year sprouts of onions (Allium cepa L.)). Calçots are typical of Catalonia, specifically from counties in the province of Tarragona where the European Union has designated them with the Protected Geographical Indication (PGI): Calçot de Valls. The calçot market is in constant evolution and expansion, and its cultivation extended beyond its traditional area many years ago. The quality attributed to a product should be objective and measurable, in order to make its control a routine. The determination of food sensory and nutritional qualities (the most relevant qualities for consumers) presents some limitations, especially when a large number of samples needs to be tested. This necessitates the search for alternative methodologies to measure food quality in the fastest and most efficient way. For example, NIR (Near Infrared) spectroscopy presents some advantages in comparison with conventional analytical methods: multi-analyte, speed, low cost, no reagents, etc. The objective of this thesis, structured around four articles, is to develop knowledge and tools to improve and control the nutritional and sensory qualities of calçots, with the aim of providing an identification based on those two characteristics in the Calçot de Valls. Nutritional properties of calçots are similar to those previously reported in onion bulbs, despite the fact that the part of the plant consumed is different. As happens with other vegetables, the cooking process has an important impact on the calçots’ composition, increasing most of the parameters tested, and decreasing others like total phenols or, more drastically, flavonoids, with an 85% loss. The environmental influence was found to be higher than genetic influence when only considering accessions from the Blanca Tardana de Lleida onion landrace (the only one authorized by the PGI). This result suggests to prioritize management optimization over plant breeding programs to increase quality. However, when considering three other onion varieties, the genetic variability sharply increases, as do the expected advances in plant breeding introducing new variability via cross-breeds between varieties. It would be feasible to use NIR spectroscopy to test the nutritional and sensory properties of calçots, while facilitating the management of a large number of samples. The accuracy of models developed to estimate chemical properties was between good and excellent (RPD (Ratio of Performance to Deviation) between 1.99 and 8.07). Although the developed models to estimate sensory attributes are less accurate (RPD between 1.41 and 1.78), NIR spectroscopy can help to detect those samples that differ substantially from the ideotype (high sweetness, low fiber perception and the absence of off-flavors), as a first screening in plant breeding programs or in the elimination of outliers in quality control., La qualitat sensorial i nutricional són aspectes importants per al consumidor actual i donen valor afegit als productes agroalimentaris. Hi ha però, una percepció generalitzada que la qualitat, especialment el gust, dels productes hortofructícoles s’ha anat deteriorant. Les varietats tradicionals tenen una identitat reconeguda associada a una localització específica i un origen històric, amb una bona adaptació a condicions locals (tant a les edafoclimàtiques, com als sistemes tradicionals de cultiu, que solen ser de baixos inputs). Aquestes tenen però, un rendiment mitjà-baix, el que ha provocat la seva progressiva substitució per varietats millorades, molt més productives en cultius amb elevats inputs. Per això, la majoria de les varietats tradicionals que romanen en el comerç són aquelles que han trobat un nínxol de mercat amb demandes de característiques especials, mes enllà del preu. La seva supervivència passa doncs per tenir qualitats distintives, com és el cas dels calçots (tiges florals immadures de la ceba (Allium cepa L.)). Els calçots són un cultiu típic de Catalunya, en concret de les comarques de Tarragona, on hi tenen atorgada una marca de qualitat europea: la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls. El mercat del calçot està en constant evolució i expansió, i fa anys que la seva producció s’ha estès també fora de la zona tradicional del cultiu. La qualitat que s’atribueix a un producte, hauria de ser objectiva i mesurable, per poder convertir el seu control en rutinari. La determinació del valor sensorial i nutricional dels aliments (dues de les qualitats més rellevants pels consumidors) presenta però una sèrie de limitacions, en especial quan el nombre de mostres a avaluar és elevat. Això fa necessari buscar mètodes alternatius que permetin quantificar la qualitat de manera més ràpida i eficient. Per exemple, l’espectroscòpia d’infraroig proper (NIR, Near Infrared) presenta avantatges en comparació amb els mètodes analítics convencionals: multi-analit, rapidesa, baix cost, sense reactius, etc. Amb la finalitat que el Calçot de Valls es pugui identificar tant per les seves característiques sensorials com nutricionals, aquesta tesi, estructurada en quatre articles, té l’objectiu de desenvolupar coneixement i eines per a la millora i control d’aquestes dues qualitats en els calçots. Les característiques nutricionals del calçot han resultat ser similars a les descrites en ceba, malgrat la part que s’aprofita de la planta sigui diferent. Com passa amb altres vegetals, la cocció té un fort impacte sobre la composició del calçot, incrementant el contingut de molts dels compostos estudiats, però disminuint d’altres com els fenols totals o, de manera dràstica, els flavonoides amb una pèrdua d’un 85%. La variabilitat fenotípica atribuïble a l’ambient ha estat superior a la genètica dins del tipus varietal ceba Blanca Tardana de Lleida (l’única autoritzada per la IGP). Això suggereix prioritzar la millora del maneig a la millora genètica intra-varietal si es vol incrementar la qualitat. No obstant, si considerem tres altres varietats de ceba, la variabilitat genètica s’amplia molt i, per tant, també les possibilitats de fer millora introduint nova variabilitat a través d’encreuaments. L’espectroscòpia NIR s’ha mostrat com una alternativa viable en l’avaluació de la qualitat nutricional i sensorial del calçot, facilitant l’anàlisi d’un nombre elevat de mostres. Per a els caràcters químics el nivell de predicció dels models ha estat entre bona i excel·lent (RPD (Ratio of Performance to Deviation) entre 1,99 i 8,07). Pel que fa a la predicció de caràcters sensorials, malgrat els models desenvolupats presenten un nivell de predicció inferior (RPD entre 1,41 i 1,78), aquets són capaços de discernir les mostres que més s’allunyen de l’idiotip establert (dolçor elevada, baixa fibrositat i absència de gustos estranys) facilitant un primer cribatge en millora, o eliminació de fora-tipus en el control de qualitat.
Project:


Espais latents : pràctiques artístiques contemporànies vers un urbanisme crític = Latent spaces : contemporary practices in art towards a critical urbanism

  • Serra Permanyer, Marta
Aquesta tesi explora les formes d’intervenció a l’espai urbà que relacionen l’art amb la transformació de les ciutats contemporànies. L’examen de diverses formes de creació emergents permet descobrir, a través del camp artístic, eines de creació i metodologies que contribueixen de forma crítica a percebre la transformació social del paisatge urbà. El principal propòsit consisteix en identificar un urbanisme alternatiu a partir de la mirada i intervenció de la pràctica artística actual compromesa amb la ciutat, reconeixent les pràctiques espacials creatives com a vies transdisciplinàries i inclusives a l’hora de dissenyar la ciutat, i a la vegada, com a veus crítiques que poden recordar diferents episodis de la història de l’urbanisme caracteritzats pel desig d’humanitzar l’espai urbà. La recerca parteix de l’exploració i entrevista de cinc casos d’estudi europeus, cinc artistes contemporanis que prenen com a objecte de treball la transformació urbana de la ciutat global. Són Jakob Kolding, Marjetica Potrč, Lara Almarcegui, Loraine Leeson i Sitesize. La seva aproximació urbana examina les tensions socioespacials derivades de dinàmiques de transformació de la ciutat contemporània, una transformació provocada o bé per la caducitat del funcionalisme del Moviment Modern en models utòpics de creixement il•limitat, o bé pels processos de renovació urbana més actuals que han contribuït a la ciutat dispersa i a la crisi en l’ús de l’espai públic. Els símptomes detectats per cada artista coincideixen en identificar, principalment, la pèrdua de vida a l’espai urbà així com l’exclusió dels propis ciutadans en el procés de definició del seu entorn. Per aquest motiu els cinc artistes assenyalen i intervenen en espais d’oportunitat, espais latents: zones suburbanes amb baixa copresència, espais comunitaris buits, descampats, espais públics infrautilitzats o barris en procés de gentrificació, manifestant en cada cas conflictes d’exclusió i segregació socioespacial, turistització, pèrdua de referències identitàries pròpies, estandardització d’usos, esborrament de la memòria del lloc i, especialment, manca de socialització a l’espai públic. Per tant, si els espais latents són espais urbans buits i sense ús, la hipòtesi d’aquesta tesi recau en què l’art pot transformar la condició de buit en espai públic, atribuint al gest artístic la capacitat generadora i projectora d’espai relacional. La tesi s’estructura en una primera part on s’introdueix la pràctica artística i la transformació urbana des de la mirada dels artistes, des dels referents compartits pels casos d’estudi corresponents als estudis sociològics, i finalment des de la història de l’arquitectura més pròxima a la mirada que planteja cada artista. El cos central de la tesi desplega els cinc casos d’estudi, on a propòsit de cada artista es pretén suggerir un nou tipus d’urbanisme latent: l’urbanisme socialitzant proposat per J. Kolding, l’urbanisme d’arrelament proposat per M. Potrč, el no-urbanisme proposat per L. Almarcegui, l’urbanisme comunitari per part de L. Leeson i l’urbanisme d’autoaprenentatge proposat per Sitesize. Prenent la seva obra com a pretext, serà possible repensar i qüestionar les formes actuals de projectar amb l’objectiu de reconèixer i identificar noves eines i processos de treball molt més empíriques. El resultat d’aquesta combinació de mirades presents serà útil per proposar una forma de projectar transdisciplinària i entesa com a procés obert i compartit, intensificant el coneixement crític cap a la història de l’arquitectura i potenciant els espais de socialització i d’autonomia pel ciutadà. Per tant, els espais latents seran espais físics en transició transformats pel gest poètic d’un artista, però també altres formes de projectar l’urbanisme i contrarrelats a recuperar d’algunes fractures de la història de la ciutat, The thesis "Latent spaces: Contemporary practices in art towards a critical urbanism" explores the forms of intervention in urban space that link art to the transformation of contemporary cities. By examining varying emergent forms of creation, it reveals, through the field of art, creative tools and methodologies that contribute critically to perception of the social transformation of urban landscapes. The main objective is to identify an alternative urbanism based on the perspective and intervention of current, city-committed artistic practice, acknowledging creative spatial practices as transdisciplinary and inclusive avenues for designing public spaces. In turn, these critical voices from the field of art can connect to various episodes from the history of the vein of urban planning that has sought to humanize urban space. The research begins by exploring five European case studies, with interviews of five emerging artists whose work focuses on the urban transformation of the global city: Jakob Kolding, Marjetica Potrč, Lara Almarcegui, Loraine Leeson and Sitesize. Their urban approach examines the socio-spatial tensions arising from the dynamics of transformation in the contemporary city, a transformation caused be it by the expiry of the functionalism of the Modern Movement in utopian models of unlimited growth or through more current processes of urban renewal, which have contributed to the disperse city and the crisis in the use of public space. Each of the artists concurs in identifying as symptoms the loss of life in urban space and the exclusion of the city’s inhabitants in the process of defining their environment. For this reason, the five artists identify and act in spaces of opportunity, latent spaces—suburban areas with low co-presence, empty community spaces, vacant lots, underused public spaces or neighborhoods undergoing gentrification—showcasing in each conflicts of exclusion and socio-spatial segregation, touristification, loss of own identity references, standardization of uses, loss of memory of the place and, above all, lack of socialization in public space. If public spaces are thus empty, unused spaces, the hypothesis of this thesis is art’s potential to alter the emptiness in public space, ascribing the ability to produce and project relational space to the act of creating art. This thesis begins with a first part introducing artistic practice and urban transformation from the perspective of the artists, from their shared references with urban sociology studios and finally from the history of the architecture that most closely matches each artist’s specific vision. The main body of the thesis elucidates the five case studies and seeks, with regard to each artist, to proffer a new type of latent urbanism: the socializing urbanism proposed by J. Kolding, the rooted urbanism proposed by M. Potrč, the anti-urbanism proposed by L. Almarcegui, the community urban planning proposed by L. Leeson and the self-taught urbanism proposed by Sitesize. Taking the work of these artists as a pretext, it becomes possible to rethink and question current design methods in order to discern and identify new tools and much more empirical processes. The result of this combination of urban perspectives will prove useful in proposing a cross-disciplinary form of planning conceived as an open and shared process, augmenting critical knowledge towards the history of architecture and promoting spaces for socialization and autonomy for city inhabitants. Latent spaces will thus be physical spaces in transition, transformed by the poetic gesture of an artist as well as by other forms of planning and counter-narratives to recover from some fractures in the history of the city
Project:


Advanced search