Resultados totales (Incluyendo duplicados): 50
Encontrada(s) 5 página(s)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203048
Imagen (Image). 2019

INSTALACIONES Y RAZAS DE CABALLOS DE SILLA : CLUB HÍPICA COLLSEROLA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
35 fotografías, Las actividades ecuestres de deporte y de ocio con caballos de silla se hallan desde hace unos años, con un gran crecimiento de público e interés. Esta expansión se concentra en hípicas situadas alrededor de grandes ciudades y también en casas de campo, a nivel particular. Las hípicas ofrecen a sus clientes, diferentes tipos de servicios e instalaciones. La que se presenta, el Club Hípica Collserola (CHC), de Sant Cugat del Vallès (Catalunya), se encuentra actualmente ubicado en la masía Can Vilallonga (desde 2009), en una finca de 2 ha, con bosque. El club fue creado en 1993 por su director, Enric Piguillem. Es un centro hípico que ostenta el máximo nivel concedido por la RFHE de 4 estribos, por sus instalaciones, profesorado y resultados en las competiciones. Sus actividades principales son la escuela de base, con las 3 modalidades olímpicas (doma clásica, salto de obstáculos y concurso completo), donde se pueden obtener los diplomas homologados de los 7 niveles de galopes imprescindibles para la competición; la hipoterapia; la formación profesional; la competición autonómica (regional), nacional e internacional (el alto rendimiento), donde su especialidad es la Doma Clásica. En la competición autonómica llevan 8 años en el pódium (2011-2018) y de ellos han salido 5 campeones de España. Otra actividad es el pupilaje de los caballos de los clientes de competición y de paseo. La organización del club se estructura en (personal): dirección, administración y comunicación (1), profesores titulados (4) y mozos de cuadra (4). Sus instalaciones comprenden: boxes (3 x 3m), padocks individuales, 2 pistas reglamentarias (60 x 20m), 2 pistas de clases (40 x 20m y 15 x 30m), pista redonda, 2 recorridos de cross, duchas para caballos, zona cubierta para el herrador, garaje para maquinaria, depósito de gasoil, silo de pienso, pajar-henil, estercolero, monturero-guadarnés, almacén, vestuarios, aula, oficinas, salón social y aparcamiento. Como instalaciones anexas, bar-restaurante. El proyecto de Rehabilitación y Ampliación de la masía, de los arquitectos Soto - Olcina ganó en 2012, el XI Premi d'Arquitectura de Sant Cugat del Vallès. Se presentan las instalaciones y distintas razas de caballos de silla de esta hípica (http://www.clubhipicacollserola.com). Agradecimientos: a la dirección del CHC., Les activitats eqüestres d'esport i d'oci amb cavalls de sella es troben des de fa uns anys, amb un gran creixement de públic i d'interès. Aquesta expansió es concentra en hípiques situades al voltant de les grans ciutats i també a pagès, a nivell particular. Les hípiques ofereixen als seus clients, diferents tipus de serveis i instal·lacions. La que es presenta, el Club Hípica Collserola (CHC), de Sant Cugat del Vallès (Catalunya), es troba actualment ubicat a la masia Can Vilallonga (des del 2009), en una finca de 2 ha, amb bosc. El club fou creat el 1993 pel seu director, Enric Piguillem. És un centre hípic que ostenta el màxim nivell concedit per la RFHE de 4 estreps, per les seves instal·lacions, professorat i resultats en les competicions. Les seves activitats principals són l'escola de base, amb les 3 modalitats olímpiques (doma clàssica, salt d'obstacles i concurs complet), on es poden obtenir els diplomes homologats dels 7 nivells de galops imprescindibles per a la competició; la hipoteràpia; la formació professional; la competició autonòmica (regional), nacional e internacional (l'alt rendiment), on la seva especialitat és la Doma Clàssica. En la competició autonòmica porten 8 anys al pòdium (2011-2018) i n'han sortit 5 campions d'Espanya. Una altra activitat és el pupil·latge dels cavalls dels clients de competició i de passeig. L'organització del club s'estructura en (personal): direcció, administració i comunicació (1), professors titulats (4) i mossos de quadra (4). Les seves instal·lacions comprenen: boxs (3 x 3m), padocks individuals, 2 pistes reglamentàries (60 x 20m), 2 pistes de classes (40 x 20m y 15 x 30m), pista rodona, 2 recorreguts de cross, dutxes per als cavalls, zona coberta per al ferrador, garatge per a maquinària, dipòsit de gasoil, sitja per al pinso, pallissa per palla i fenc, femer, albarderia, magatzem, vestuaris, aula, oficines, saló social i aparcamient. Com instal·lacions annexes, bar-restaurant. El projecte de Rehabilitació i Ampliació de la masia, dels arquitectes Soto - Olcina guanyà el 2012, el XI Premi d'Arquitectura de Sant Cugat del Vallès. Es presenten les instal·lacions i diferentes races de cavalls de sella d'aquesta hípica (http://www.clubhipicacollserola.com). Agraïments: a la direcció del CHC.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203048
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203048
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203048
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203048
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203048
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203048
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203048
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203048

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203090
Imagen (Image). 2019

LA CAZA EN ESPAÑA I : PAISAJES CINEGÉTICOS

  • Oliver Garcia, Joan
  • Fàbregas i Comadran, Xavier
10 fotografías, Por su situación geográfica, la península Ibérica ofrece, en un mismo y relativamente pequeño territorio, una excepcional diversidad de paisajes: desde desiertos (Tabernas, Almería) a glaciares (la Maladeta, Huesca). Esta variedad de paisajes, naturales o antrópicos, permite a su vez el desarrollo de una gran pluralidad de especies de caza mayor y de caza menor: desde la caza de alta montaña de rebecos en los Pirineos, a la caza de aves acuáticas en el delta del Ebro. Se presentan distintos paisajes cinegéticos de España., Per la seva situació geogràfica, la península Ibèrica ofereix, en un mateix i relativament petit territori, una diversitat de paisatges excepcional: des de deserts (Tabernas, Almería) a glaciars (la Maladeta, Huesca). Aquesta varietat de paisatges, naturals o antròpics, permet al seu torn el desenvolupament d'una gran pluralitat d'espècies de caça major i de caça menor: des de la caça d'alta muntanya d'isards als Pirineus, a la caça d'aus aquàtiques al delta de l'Ebre. Es presenten diferents paisatges cinegètics d'España.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203090
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203090
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203090
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203090
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203090
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203090
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203090
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203090

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203091
Imagen (Image). 2019

LA CAZA EN ESPAÑA II : CAZA MAYOR (MONTERÍA)

  • Oliver Garcia, Joan
  • Fàbregas i Comadran, Xavier
63 fotografías, En España, las especies de caza mayor incluyen, como especies autóctonas, jabalí (la más popular), ciervo, gamo, corzo, rebeco, cabra montés (la más apreciada como trofeo) y como especies introducidas, muflón y arruí (este en Murcia). De Despeñaperros hacia el sur, Andalucía y principalmente Sierra Morena, es el ámbito principal de la caza mayor en España. La caza mayor se practica principalmente en las modalidades de batida-montería, traílla (Cantabria), rececho, espera, caza selectiva y trofeo. En Andalucía y Extremadura se encuentran la mayoría de las principales fincas cinegéticas de España. Son fincas de gran superficie (más de 4.000 ha), valladas y parceladas, que ofrecen reses para abatir en montería. Se presentan varias monterías realizadas en Sierra Morena, en las fincas los Ardosos y la Alameda (Jaén)., A Espanya, les espècies de caça major inclouen, com a espècies autòctones, porc senglar (la més popular), cérvol, daina, cabirol, isard, cabra salvatge (la més apreciada com a trofeu) i com espècies introduïdes, mufló i arruí (aquest a Múrcia). De Despeñaperros cap al sud, Andalusia i principalment Sierra Morena, és l'àmbit principal de la caça major a Espanya. La caça major es practica principalment en les modalitats de batuda-montería, trailla (Cantabria), acostament, espera, caça selectiva i trofeu. A Andalusia i Extremadura es troben la majoria de les principals finques cinegètiques d'Espanya. Són finques de grans superfícies (més de 4.000 ha), tancades i parcel·lades, que ofereixen peces per abatre en montería. Es presenten vàries monterías realitzades a Sierra Morena, a les finques los Ardosos i la Alameda (Jaén).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203091
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203091
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203091
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203091
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203091
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203091
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203091
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203091

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203105
Imagen (Image). 2019

LA CAZA EN ESPAÑA III : CAZA MAYOR DE MONTAÑA

  • Oliver Garcia, Joan
  • Fàbregas i Comadran, Xavier
7 fotografías, De los Pirineos a la Sierra de Cazorla, las especies de caza mayor de alta montaña incluyen la cabra montés (la más apreciada como trofeo) y el rebeco. Especies de montaña autóctonas son el jabalí, el ciervo, el corzo y el gamo y como especies introducidas, el muflón ampliamente repartido y el arruí de Sierra Espuña. Se presenta la caza de alta montaña del rebeco en los Pirineos catalanes., Dels Pirineus a la Sierra de Cazorla, les espècies de caça major d'alta muntanya inclouen la cabra montesa (la més preuada com a trofeu) i l'isard. Espècies de muntanya autòctones són el senglar, el cérvol, el cabirol i la daina i com a espècies introduïdes, el mufló molt extès i l'arruí de la Sierra Espuña. Es presenta la caça d'alta muntanya de l'isard als Pirineus catalans.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203105
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203105
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203105
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203105
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203105
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203105
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203105
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203105

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203106
Imagen (Image). 2019

LA CAZA EN ESPAÑA IV : CAZA MENOR

  • Oliver Garcia, Joan
  • Fàbregas i Comadran, Xavier
19 fotografías, Per fixar una divisió senzilla, de Despeñaperros cap al nord, la Meseta sud és l'àmbito principal de la caça menor a España, per la perdiu, el conill i la llebre. Altres peces de caça codiciades de ploma i pèl, són la guatlla, el faisà, els coloms i tudons i la becada i els tords a bosc i les aus d'estany; el conill es pot caçar també amb fura al cau; hi ha qui tira també a la guineu, com a animal predador de les espècies cinegètiques. Es caça cada espècie, amb diferents modalitats. La concentració parcelària i la intensificació proposada per la Revolució verda, amb la creació de camps de conreu immensos amb varietats modernes, de cereaes sobre tot i l'ús de maquinària d' alta potència, ferlilizants, plaguicides i reg, han modificat i destruït els diversos hàbitats existents i han suposat la desaparició del paisatge rural en mosaic. La conseqüència cinegètica de tot això ha estat la dràstica disminució de les poblacions d'espècies de caça menor, sobre tot perdiu, guatlla i conill (aquesta última també per causes de sanitat animal). Es presenten diferents espècies de caça menor cinegètiques i protegides. $a Por fijar una división sencilla, de Despeñaperros hacia el norte, la Meseta sur es el ámbito principal de la caza menor en España, para la perdiz, el conejo y la liebre. Otras piezas de caza codiciadas de pluma y pelo, son la codorniz, el faisán, las palomas, la chocha y los tordos en el bosque y las aves acuáticas en lagunas; el conejo se puede cazar también con hurón, en madriguera; hay quien tira también al zorro, por ser animal predador de las especies cinegéticas. Se caza cada especie, con distintas modalidades: salto, gancho, ojeo, espera, cimbel,... La concentración parcelaria y la intensificación propuesta por la Revolución verde, con la creación de campos de cultivo inmensos con variedades modernas, de cereales sobre todo y el uso de maquinaria de alta potencia, fertilizantes, plaguicidas y riego, han modificado y destruido los diversos hábitats existentes y han supuesto la desaparición del paisaje rural en mosaico. La consecuencia cinegética de todo ello es la drástica disminución de las poblaciones de especies de caza menor, sobre todo perdiz, codorniz y conejo (esta última también por causas de sanidad animal). Se presentan distintas especies de caza menor cinegéticas y protegidas. 520 3_

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203106
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203106
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203106
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203106
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203106
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203106
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203106
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203106

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135
Imagen (Image). 2019

LA CAZA EN ESPAÑA V : RAZAS DE PERROS DE MUESTRA PARA CAZA MENOR

  • Oliver Garcia, Joan
  • Fàbregas i Comadran, Xavier
25 fotografías, De toda la variedad utilizada antaño de razas de perros para caza menor (Bracos alemanes, Grifón Drathar, Setters, Perdiguero de Burgos,...) y al margen de los específicamente conejeros y cobradores (y también levantadores, de rastro, de agua y lebreles), el cazador español actual se ha inclinado por escoger razas como el Épagneul bretón por su polivalencia y dureza, el Setter inglés por su adaptación al bosque y al frío y el Pointer para zonas de campo abierto y calurosas. Se presentan distintas razas de perros de caza menor (de muestra, excepto el Springer), cazando., De tota la varietat utilitzada abans de races de gossos de caça menor (Bracs alemanys, Grifó Drathar, Setters, Perdiguer de Burgos,...) i a banda dels específicament conillers i cobradors (i també aixecadors, de rastre, d'aigua i llebrers), el caçador espanyol actual s'ha decantat per fer servir races com l' Épagneul bretó per la seva polivalència i duresa, el Setter anglès per la seva adaptació al bosc i al fred i el Pointer per a zones de camp obert i caloroses. Es presenten diferentes races de gossos de caça menor (de mostra, excepte l'Springer), caçant.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203135
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203135
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203135
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203135
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634
Imagen (Image). 2019

XVI EXPOSICIÓN INTERNACIONAL CANINA GIRONA 2012

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
24 fotografías, Además de la protección de afijos, la homologación de títulos, la actualización, traducción y publicación de los estándares de razas, los reglamentos internacionales y el calendario anual, la Federación Canina Internacional (FCI) procesa los resultados de las exposiciones internacionales de belleza (CACIB) y de los concursos internacionales de trabajo (trabajo, CACIT; galgos, CACIL; obediencia, CACIOB; agility, CACIAG; rebaño, CACITR), a nivel internacional. En las exposiciones de belleza, los jueces valoran, en las distintas categorías, la adecuación de los ejemplares presentados al estándar oficial de la raza. Se presentan algunas de las razas expuestas en la XVI Exposición Internacional Canina de Girona 2012., Les principals activitats de la Federació Canina Internacional (FCI) són processar els resultats de les exposicions internacionals de bellesa (CACIB) i dels concursos internacionals de treball (treball, CACIT; llebrers, CACIL; obediència, CACIOB; agility, CACIAG; ramat, CACITR), a nivell internacional. En les exposicions de bellesa, els jutges valoren, en les diferents categories, la adequació dels exemplars presentats a l'estàndard oficial de la raça. Es presenten algunes de les races exposades a la XVI Exposició Internacional Canina de Girona 2012.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203634
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203634
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203634
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203634
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635
Imagen (Image). 2019

EXTERIOR DE LOS ANIMALES DOMÉSTICOS : CUERNOS DE BOVINO, OVINO Y CAPRINO

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
26 fotografías, Se presentan cráneos de bovino, ovino y caprino con diferentes tipos de cuernos, para identificación animal., Es presenten cranis de boví, oví i cabrum amb diferents tipus de banyes, per a identificació animal.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203635
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203635
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203635
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203635
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636
Imagen (Image). 2019

PERROS DE GUARDA, DE PROTECCIÓN DE GANADO (LGD) Y DE PASTOR: MASTÍN ESPAÑOL, MONTAÑA DEL PIRINEO Y GOS D'ATURÀ CATALÀ

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
67 fotografías, Existen tres manuales publicados en castellano, del Mastín español y de otros perros de protección, como LGD. El primero de Carbonell - Cortés (2009) de la Fundación Oso Pardo, el segundo de Doadrio (2013) y el tercero de Nieto Maceín (2016). En ellos se presentan, toda una serie de recomendaciones de cría, manejo y salud de los cachorros como LGD y de salud y reproducción de los adultos. Destacan las fotos de auténticos mastines ganaderos, en los que se prima la función trabajo. Se aprecia que generalmente son de tipo ligero o no muy pesados. El mastín tiene una aptitud innata de guarda de su territorio y puede desarrollar además su función LGD, si se preparan las condiciones de entorno adecuadas. Además de en el mastín, la variabilidad del exterior es también característica del Gos d'Atura català (Abreviaturas. ME: mastín español. MP: montaña del Pirineo. GAC: Gos d'Atura català). Se presentan varios ejemplares de estas razas, con funciones específicas de guarda y/o de protección del rebaño y de pastor., Existeixen tres manuals publicats en castellà, del Mastín español i d'altres gossos de protecció, com a LGD. El primer de Carbonell - Cortés (2009) de la Fundación Oso Pardo, el segon de Doadrio (2013) i el tercer de Nieto Maceín (2016). Presenten, tota una sèrie de recomanacions de cria, maneig i salut dels cadells com a LGD i de salut i reproducció d'adults. Destaquen les fotos d'autèntics mastins ramaders, on s'ha primat la funció treball. S'aprecia que generalment són de tipus lleuger o gaire pesants. El mastí posseeix una aptitud innata de guarda del seu territori i pot desenvolupar, a més a més, la seva funció LGD, si es preparen les condicions d'entorn adequades. A banda del mastí, la variabilitat del seu exterior és també caracterísrica del GAC (Abreviatures. ME: mastín español. MP: perro de montaña del Pirineo. GAC: Gos d'Atura català). Es presenten diversos exemplars daquestes races, amb funcions específiques de guarda i/o de protecció del ramat i de pastor.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
Imagen (Image). 2019

EL APLEC DE SANT MEDIR: SANT CUGAT DEL VALLÈS (2019)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
39 fotografías, Cada año, el 3 de marzo se celebra el Aplec de Sant Medir (San Medín), en su ermita y alrededores (que eran viñas a finales del siglo XIX, antes de la filoxera), en el valle de Gausac, de la umbría del Tibidabo (512 m). La ermita está enclavada en el municipio de Sant Cugat del Vallès (Vallès occidental, Catalunya), parte del cual está actualmente incluido en el Parque Natural de Collserola. Esta antigua tradición, detallada por los historiadores locales GRAU I GARRIGA T. (Mirant enrere. Personatges i costums del meu Sant Cugat, Museu de Sant Cugat, 2011) y PEDRÓ I FONTANET R. (Tradicions santcugatenques, Cossetània, 2004), tiene su origen en la leyenda que explica que en tiempos del emperador de Roma Diocleciano (III-IV a C), perseguido Sant Sever, obispo de Barcelona por las tropas romanas, estaba Medir plantando habas en el valle de Gausac, cerca de su masía, pasó huyendo junto con cuatro sacerdotes y Medir les mostró el camino de huida hacia Sant Cugat. El obispo le preguntó si le faltaba algo y Medir le dijo que una fuente de agua fresca, a lo cual, Sant Sever golpeó con las borlas de su hábito una roca, de la que brotó agua (es la fuente de Sant Sever, en el antiguo camino de Sant Medir). Más tarde pasaron los soldados romanos que le perseguían y le preguntaron a Sant Medir si lo había visto, a lo que respondió afirmativamente, indicando que era cuando plantaba las habas, que en aquel momento ya florecían. Por el milagro ocurrido o por la mofa recibida, los soldados le mataron. En Sant Cugat ya, dieron alcance a Sant Sever y también le mataron clavándole un clavo en la cabeza (por ello, a Sant Sever se le invoca como protector del dolor de cabeza). La masía de Medir fue convertida en ermita y ambos fueron elevados a mártires. Por esta leyenda agrícola, la haba es el símbolo del aplec de Sant Medir. Els Goigs y l'Auca son documentos escritos que glosan la leyenda. El culto de los payeses de Sant Cugat a Sant Medir, para la fructificación de sus sembrados, data de principios de siglo XI, según el Arxiu de la Corona d'Aragó. Sant Medir es el patrón de la villa de Sant Cugat, junto con Sant Pere (Fiesta Mayor) y era el patrón de los payeses del Vallès, hasta que se cambió por San isidro. En 1804 ya existía la Germandat de Sant Medir y era una fiesta que reunía romeros de Rubí, Cerdanyola, Barberà, Ripollet,... En 1836, estrena bandera la primera colla de Gràcia. La tradición se extiende posteriormente a otros barrios de Barcelona: Sarrià, Sant Gervasi, Sants y la Bordeta. El actual formato de actos del aplec conserva, respecto al tradicional: chocolatada, pasacalle, misa, sardanas y comida festiva. Se presentan imágenes del aplec de Sant Cugat y de la ermita de Sant Medir (2019)., Cada any, el 3 de març es celebra l'Aplec de Sant Medir, per l'ermita i les feixes del seu voltant (que eren vinyes a finals del segle XIX, abans de la fil·loxera), a la vall de Gausac, a l'obaga del Tibidabo (512 m). L'ermita està enclavada al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès occidental, Catalunya), part del qual està actualment inclòs al Parc Natural de Collserola. Aquesta antiga tradició, detallada pels historiadors locals GRAU I GARRIGA T. (Mirant enrere. Personatges i costums del meu Sant Cugat, Museu de Sant Cugat, 2011) i PEDRÓ I FONTANET R. (Tradicions santcugatenques, Cossetània, 2004), té el seu origen en la llegenda de Sant Medir. Els Goigs i l'Auca són documents escrits que glosen la llegenda. El culte dels pagesos de Sant Cugat a Sant Medir, per a la fructificació dels seus sembrats, data de principis del segle XI, segons l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Sant Medir és el patró de la vila de Sant Cugat, amb Sant Pere (Festa Major) i fou el patró dels pagesos del Vallès, fins que es canvià per Sant Isidre. L'actual format d'actes de l'aplec conserva, respecte al tradicional: xocolatada, cercavila, missa, sardanes i dinar de festa. Es presenten imatges de l'aplec, de Sant Cugat i de l'ermita de Sant Medir (2019).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639

Advanced search