BUSCADOR RECOLECTA

Resum de les jornades, 948.mp4 948.mp3

Treball de curs dels alumnes de primer de Ciències de l'Educació, 1245.mp4 1245.mp3

Reportatge sobre l'estat dels monuments megalítics al Pirineu aragonès, 1246.mp4 1246.mp3

Imatges de la Biblioteca del Col·legi Universitari de Girona situada a l'edifici del Seminari, 1254.mp4 1254.mp3

1271.mp4 1271.mp3

Imatges de les obres a l'edifici de les Àligues de la Universitat de Girona, 1272.mp4 1272.mp3

Treball del grup de recerca del desenvolupament del Col·legi Universitari de Girona (Univesitat Autònoma de Barcelona. Departament de ciències de l'educació), Guió: J.Jubert Gruart; Col·laboració muntatge: M.Domingo; Editor: A.Lozano Pujol, Tercer capítol del "Primer any de vida" sobre les funcions motrius dels infants d'1 a 13 mesos: desenvolupament del to muscular passiu, actituds posturals, equilibri, reptació i marxa, 1292.mp4 1292.mp3

Treball del grup de recerca del desenvolupament del Col·legi Universitari de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de l'educació), Director: J. Jubert Gruart; Guió: J. Navarra; Selecció imatge: M. Domingo, Veu en off: J. Navarra; Muntatge VTR: A. Lozano; Realitzador: A. Lozano, Treball realitzat amb un ajut de la C.I.R.I.T Generalitat de Catalunya, Document audiovisual que conté un reportatge sobre el desenvolupament dels infants en el seu primer any de vida. Correspon a un capítol de la sèrie "Primer any de vida" sobre la neuropsicologia del desenvolupament del pensament practico-manipulatiu amb l'anàlisi de prerrequisits i l'avaluació de components en una mostra de població de 6 a 13 mesos, 5999.mp4 5999.mp3

Aquest treball ha estat realitzat pels equips tècnics de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica CIRIT-Departament de la Presidència, Setè capítol del "Primer any de vida" sobre les relacions materno-filials que cada infant té oportunitat d'establir a partir del moment del seu naixement. El tema central del vídeo es centra en les interrelacions adults-nadons, en la interacció entre el fill d'humans i els adults que en tinguin cura. Així, segons qui cuidi el nadó, la pròpia mare biològica, una altra femella, un mascle adult o jove, o un animal en resultarà un adult diferent. Els nadons que han precisat dels conreus maternals en fer-se adults son diferents dels nadons institucionals que no han estat encunyats per ningú. Així, el comportament dels nadons en fer-se adults serà diferent segons el procés de socialització (els estímuls desencadenadors, la encunyació i la interrrelació amb la mare), éssent l'encunyació o el lligam d'una mare amb el seu fill el primer i més fonamental punt de partida, 6000.mp4