Encontrados 22920 resultado(s)
Encontradas 230 página(s)
Encontradas 230 página(s)
Els graus universitaris
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
Si jo pogués decidir, tornaria a fer un curs preparatori per a la Universitat, per aquells que hi volguessin accedir, amb carreres de tres, quatre i cinc anys, i màsters d'un i dos anys. Combinacions diverses haurien de ser possibles. Res no hauria d'impedir que en un mateix territori, l'àrea de Barcelona, per concretar, hi pogués haver químics de tres, químics de quatre i químics de cinc. Caldria, però, fer un pas més i parlar de nivell i competència. Un altre dia ho…
Universitat sense coordinació
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
No convé treure conclusions sobre la qualitat i el rigor de les universitats per aspectes desafortunats o delictius que hagin succeït en el seu si. Només es poden concloure dues coses: 1) que si a la societat hi ha un percentatge determinats de persones mancades d'ètica, a les universitats el percentatge és similar, i 2) la universitat, en general, no té uns mecanismes de control per garantir la qualitat dels seus actes i procediments. L'auditoria integral no està incorporada…
Els microplàstics que el vent s'endugué
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Un dels problemes ambientals més importants de l'actualitat és l'acumulació de plàstics. Són uns polímers sintètics que, precisament, es van desenvolupar a principis del segle XX amb l'objectiu de ser molt resistents a qualsevol tipus de degradació. Aquesta característica els fa molt útils per fabricar objectes molt diversos, com les famoses bosses, que es poden fer servir durant molt de temps sense que es facin malbé, i per aquesta raó s'han anat acumulant.…
Epigenètica i futur dels infants
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Una de les característiques que defineixen els éssers vius és la seva capacitat per adaptar-se a l'entorn. Evolutivament parlant, les espècies es van adaptant per l'acumulació de mutacions atzaroses que alteren el missatge genètic i per l'acció de la selecció natural. Tanmateix, a curt termini, en el decurs de la vida d'un organisme, aquest també s'ha d'adaptar al seu entorn particular. En el cas dels vertebrats superiors, com les persones,…
Màsters impropis
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
La recent publicació de l'AQU 'La inserció laboral dels titulats i titulades de màster de les universitats catalanes' de l'abril de 2018, mostra que en tres anys la proporció titulats de màster ha augmentat: 'S'ha passat d'1 titulat de màster per cada 3 de grau el curs 2011-2012 a 1 per cada 2 el curs 2015-2016'. 'Actualment, es titulen uns 34.000 estudiants de grau, uns 15.000 de màster i uns 2.500 de doctorat…
¿Por qué es importante realitzar una autoexploración mamaria periódicamente?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Rodriguez Barrueco, Ruth
Lorena tenía 37 años cuando acudió por primera vez a la consulta de su médica preocupada por una
posible anomalía en sus senos. En su familia había predisposición a desarrollar cáncer de mama, por
lo que su madre le había mostrado cómo realizar una autoexploración mamaria rutinaria
Lorca a través de los ojos de sus amigos: la obra maestra era él
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Sotelo Vázquez, Marisa
Se cumplen 122 años del nacimiento de Federico García Lorca en Fuente Vaqueros, Granada. Era el alba de una vida intensa y breve, truncada por el cruel asesinato fascista en esa misma ciudad el 19 de agosto de 1936. A ese corto espacio de tiempo se circunscribe la vida y la muerte trágica de uno de los mayores poetas del siglo XX, y al que la crítica literaria ha dedicado más atención.
¿Mejora la cafeína nuestro rendimiento?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Adan Puig, Ana
La cafeína es la sustancia con efecto estimulante más consumida en todo el mundo. Esta se halla integrada en la dieta. Los preparados más utilizados son el café y el té, aunque también existe un consumo relevante de yerba mate, refrescos de cola y bebidas energéticas.
Amb la calor al cervell
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Les darreres setmanes de la proppassada primavera vam tenir temperatures de rècord, pròpies de la canícula. Això va fer revifar les informacions sobre el canvi climàtic, però la gran majoria feien referència a les conseqüències ambientals i a la producció de gasos d'efecte hivernacle, però no a aspectes més quotidians, que notem directament. Per exemple, us heu preguntat mai per què quan tenim calor costa més dormir i sembla que fins i tot pensar sigui una tasca feixuga? Un parell de…
La pseudociència del 'bon naixement'
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
L'eugenèsia és una filosofia social que proposa la millora dels caràcters hereditaris de les persones amb diverses tècniques d'intervenció i selecció artificial. Des del punt de vista del mètode científic és una pseudociència, però fins a mitjans del segle XX s'havia considerat una ciència, i hi havia societats amb publicacions i que organitzaven congressos periòdics. Va arribar a ser molt influent, i malgrat que s'acostuma a associar amb les pràctiques…
Els gens i el cervell social
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Fa unes setmanes un grup suec va relacionar la funció d'un gen anomenat receptor de la vasopressina amb el comportament monògam dels humans. La seva funció és que determinades neurones rebin un senyal neuroquímic, la vasopressina, molt més abundant en cervells masculins [...].
Nanotecnología y sostenibilidad en el aula: lo pequeño al rescate de problemas globales
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Díaz-Marcos, Jordi
La nanotecnología aporta a los estudiantes la posibilidad de entender y practicar tecnología y pensar en los retos globales del futuro de manera práctica y positiva.
Fills de l'atzar
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Des de temps immemorials, totes les cultures humanes han atorgat un estatus especial als humans. Alguna cosa d'especial tenim: som l'única espècie animal viva que ha generat una cultura capaç de plantejar-se el seu origen i, encara més abstracte, el seu destí tant individual com col·lectiu. Aquest fet ha quedat reflectit en les llegendes, els mites i les pràctiques religioses, i àdhuc en els tractats científics. Fills de Déu o al capdamunt de l'arbre evolutiu; tant se…
Por qué a los jóvenes les cuesta concentrarse
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Forés i Miravalles, Anna
Estudiar siempre fue tarea exigente, pero en nuestra época se ha convertido en una proeza casi imposible para los adolescentes rodeados de estímulos. Proponemos algunos trucos eficaces.
L'amor també és als gens
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Quan busquem l'amor, normalment ens fixem en la cara de l'altra persona, la personalitat, l'estatus social, l'alçada i la complexió i, fins i tot, el timbre de veu. Tanmateix, l'acumulació de dades genètiques permet afirmar que, en la recerca de l'amor, els gens també són importants, potser més del que ens pensem. Podria semblar una obvietat, atès que totes aquestes característiques tenen una base genètica, però el que inconscientment…
Saber escoltar el nou comprador
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Aymerich Martinez, Jordi
La societat de la informació ha canviat la nostra manera de viure i, per tant, també de consumir. Apareix un nou consumidor que trenca amb les regles establertes. Les marques han de saber preguntar, però sobretot escoltar i tenir capacitat de reacció, per oferir allò que demana aquest consumidor.
Del plat al cervell
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Per solucionar el sobrepés cal lluitar amb un model d'alimentació que és resultat de milions d'anys d'evolució instintiva i metabòlica
Igualtat de gènere i cooperació
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Sempre que la natura ens sorprèn amb algun succés catastròfic, com per exemple el terratrèmol que va assotar el Nepal a finals de febrer, o que la cobdícia ens porta a conflictes que afecten població indefensa, es posen en marxa mecanismes internacionals de cooperació. Paradoxalment, amb la mateixa facilitat que podem agredir un grup veí també hi podem cooperar. La cooperació amb els parents té una base biològica clara. Però per què cooperem amb persones que no coneixem de res i amb les quals…
¿Por qué los triunfos de los deportistas también son nuestros triunfos?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Hace ya bastantes años que el manacorí Rafa Nadal se ganó un merecido puesto en la historia del tenis, y a pesar del paso del tiempo su leyenda no ha hecho más que crecer. Considerado como uno de los mejores tenistas de todos los tiempos (y sin lugar a duda el mejor de toda la historia en pistas de tierra batida), ostenta el récord masculino de victorias de Grand Slam, con 22 a sus espaldas. Hace tan solo unos días ganó el torneo de Roland Garros por decimocuarta vez, siendo el tenista que más…
¿Por qué puede fallar una vacuna?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Trilla García, Antoni
España registra desde hace unos años brotes de paperas más o menos frecuentes: uno de los últimos ha tenido lugar en Salamanca. Muchos de estos pacientes habían sido vacunados. ¿Por qué puede fallar una vacuna?
La parotiditis (paperas) es una enfermedad infecciosa producida por un virus altamente transmisible. Se puede prevenir mediante una vacuna, que está incluida en la triple vírica junto a las del sarampión y la rubeola. En España se recomienda administrar dos dosis: al año y tres años de…
El exceso de información sobre la pandemia ya ha hecho mella en nuestra salud mental
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Gómez Benito, Juana, Barrío Beltrán, Angela
La exposición a la avalancha de información surgida en las redes sociales y medios de comunicación en tiempos de pandemia puede afectar seriamente a la salud mental de las personas.
Una nova era
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Hi ha persones les propostes de les quals han revolucionat quasi de cop la concepció que tenim del món i de nosaltres mateixos. Se'n poden trobar en tots els camps del coneixement i la cultura, de la filosofia a la ciència, de les arts plàstiques a la música, de la política a la religió, de les arts escèniques a la literatura i la poesia. La llista és llarga però acotada. Una d'aquestes persones és, sens dubte, James Lovelock. En aquesta ocasió us vull suggerir el seu darrer…
Micropolítiques de les llengües
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bastardas i Boada, Albert, 1951-
A part dels debats i reivindicacions en el pla dels grans principis de la configuració lingüística de l'Estat espanyol -necessaris i ineludibles- no ens hem d'oblidar que la sort de les llengües es juga sobretot en els usos interpersonals i quotidians. Aquests són certament influïts pels discursos i les polítiques oficials i les pressions socioeconòmiques, però presenten també dinàmiques pròpies que cal conèixer i que, sovint, poden reduir -o augmentar- els impactes que hom…
Efectes secundaris
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Un dels objectius centrals en biomedicina és la cerca de noves teràpies. Hi ha moltes aproximacions possibles, depenent de la malaltia i la tecnologia disponible, des de les més expeditives, com la cirurgia, fins a les més sofisticades, basades en l'enginyeria genètica, passant pels medicaments convencionals,que aprofiten els efectes de determinats productes sobre el nostre cos. En qualsevol cas, cada cop que s'utilitza una nova estratègia terapèutica o es comercialitza un nou…
¿Contraen menos la covid-19 quienes viven a gran altitud?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Viscor Carrasco, Ginés
Desde el inicio de la pandemia de la COVID-19, algunos investigadores han tratado de dilucidar los efectos que podrían tener las condiciones ambientales en la propagación del virus del SARS-CoV-2. Varios autores han sugerido que la transmisión del virus podría verse afectada por factores como el frío, la humedad, la exposición a radiación ultravioleta y la vida a grandes alturas.
'Selfies' i dolor social
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
D'uns anys ençà m'he fixat que, cada cop amb major freqüència, moltes persones immortalitzen el moment fent-se una selfie, malgrat vagin en grup. El fenomen de les selfies ha pres molta volada, especialment però no únicament entre els joves, els quals s'afanyen a penjar-les a les xarxes socials. Segurament, la facilitat que ofereixen els mòbils i les tauletes justifica part d'aquest increment. Tanmateix, fa l'efecte que qui es fa la selfie està més…
Las 10 novedades de la nueva ley de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a la violencia
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Villagrasa Alcaide, Carlos
La ley española dirigida a proteger a la infancia y a la adolescencia frente a cualquier tipo de violencia ha recorrido un largo camino, durante una década, hasta llegar a su destino.
El pasado 15 de abril se aprobó en el Congreso de los Diputados el proyecto de ley impulsado por el Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030. Su aprobación definitiva, tras pasar por el Senado, probablemente será el próximo mes de junio.
Les mares esquirol estressades pugen les seves cries més de pressa
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
En territoris superpoblats i, per tant, amb menys menjar disponible, les mares faciliten que les seves cries creixin més ràpidament per competir abans per l'aliment
Somiar amb els peus a terra
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Les persones tenim la tendència innata a somiar desperts. Un somni és, segons el diccionari, una 'sèrie de pensaments, d'imatges, d'emocions, que ocorren durant el son' i, també, una 'esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se'. Aquests somnis conscients, que des del present ens projecten cap al futur, són fruit de la gran capacitat d'imaginació que tenim, i dins del cervell sorgeixen de recombinar…
Les tortugues llaüt no tenen mai fred als peus
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Quan fa fred, la primera part del cos que se'ns refreda acostumen a ser les mans i els peus. En tots els mamífers, la fisiologia corporal prioritza que el cos i el cap es mantinguin calents, atès que és on hi ha els òrgans vitals. Hi ha uns animals, però, les tortugues llaüt, a qui els passa just el contrari. Sempre tenen les aletes calentes, per molt freda que sigui l'aigua on neden. John Davenport i els seus col·laboradors, del University College de Cork, a Irlanda, n…
¿Reproducen los niños la conducta violenta de sus padres?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Pereda Beltran, Noemí, Gallardo-Pujol, David
El comportamiento violento responde a muchos factores. Para entender por qué nos comportamos de forma violenta hay que analizar múltiples variables. Una de las que ha recibido mayor atención es haber sido víctima de violencia en la infancia.
La exposición a conducta violenta durante ese momento de la vida por parte de figuras tan relevantes como son los padres o cuidadores principales puede tener repercusiones importantes en el desarrollo del niño o niña. Una de estas repercusiones es la…
Dormir poc fa que no vulguem ajudar altres persones
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Uns dels aspectes bàsics de la convivència humana és la capacitat que tenim d'oferir la nostra ajuda tant a persones que coneixem com també a desconeguts sense esperar cap recompensa tangible immediata, més enllà del sentiment plaent d'haver fet el que ens sembla correcte. En són exemples els fets de donar sang, col·laborar econòmicament amb una ONG o simplement ajudar a portar les bosses a un veí quan el veiem massa carregat. Si no ens donéssim mai un cop de mà, i si no hi…
Why coverage matters: Invisibility of agricultural research from the Global South may be an obstacle to development
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Ràfols, Ismael, Muthu, Madhan, Rodríguez-Gairín, Josep-Manuel, Somoza Fernández, Marta, Urbano, Cristóbal
Document publicat com a post en el blog _Leiden Madtrics_ (https://www.leidenmadtrics.nl/) del CWTS de la Leiden University. URL: https://www.leidenmadtrics.nl/articles/why-coverage-matters-invisibility-of-agricultural-research-from-the-global-south-may-be-an-obstacle-to-development, To support development and sustainability in the Global South, contextual and locally appropriate knowledge on
agriculture needs to be visible and accessible. Improving journal coverage in global open scholarly infrastructures can play a crucial role in increasing visibility. We have conducted a small study using the MIAR portal of the
‘Information Matrix for the Analysis of Journals’ of the University of Barcelona in order to make a rough estimate of the journal coverage of various…
El cervell té mecanismes per a les metàfores
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Al cervell li costa entendre i generar metàfores. Comprendre el llenguatge figuratiu implica necessàriament la utilització simultània de diversos circuits neurals, que han d"extreure informació no literal a partir de paraules que tanmateix també tenen un significat concret. Per entendre aquesta facultat exclusivament humana, Nira Mashal i els seus col·laboradors, de la Universitat Ben-Ilan de Ramat Gan i del centre de salut mental Aviv-Brull de Tel Aviv, a Israel, han monitoritzat el…
La ciència que desconeixem. Malgrat la destacada recerca cientifica catalana, la societat desconeix que s'investiga
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Som grans consumidors de ciència, present en totes les nostres activitats diaries. Tanmateix, ¿sabem o ens interessa saber per a que serveix allò en què s'està investigant?
Més violència XY
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
A l'article anterior (AVUI, 14 de febrer) plantejava la necessitat d'entendre les arrels biològiques de la violència de gènere com a pas necessari per eliminar-la. De manera molt resumida, deia que cal rebuscar entre els instints evolutius més primaris de qualsevol ésser viu: la supervivència, que ha afavorit comportaments agressius; i la reproducció, entesa com la transmissió de les formes gèniques pròpies als descendents [...].
Vols menjar-te l'interior d'un pinyol? Les cacatues t'hi ajudaran
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
S'estima que a la Terra hi viuen més d'un milió d'espècies d'animals. Tanmateix, n'hi ha molt poques que siguin capaces de fabricar eines adaptades específicament al seu entorn, no com un simple instint. De fet, fins ara només se'n coneixien tres: les persones, els ximpanzés i els orangutans, pertanyents tots al grup dels primats. Es coneixen lloros que, en captivitat, poden construir alguna eina, però no les fan servir de manera encadenada…
‘Lobbies’, buen gobierno y buena administración: un reto para nuestra democracia
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Ponce Solé, Juli, 1967-
La Gran Recesión iniciada en 2007-2008 ha traído un extraordinario incremento de la desigualdad en los últimos años, en la que los lobbies tienen su papel reconocido, tanto en el mundo en general (Oxfam informa de que 62 personas disponen de la riqueza equivalente a la mitad de la población mundial, mencionando expresamente el papel de los lobbies) como en España en particular, país donde las 20 personas más ricas poseen tanto como el 30% más pobre de la población, casi 14 millones de personas.
Millón y medio de universitarios españoles: ¿Pero por qué los conocemos tan poco?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Pons Fanals, Ernest
La actual crisis provocada por la pandemia del coronavirus ha incrementado el interés por las universidades. Y la necesidad de finalizar el curso de forma no presencial ha generado un amplio debate acerca de las alternativas que aporta el aprendizaje en línea. Se trata de decisiones que afectan a la actividad de muchas personas ya que en España hay una comunidad universitaria de más de millón y medio de estudiantes, la mayoría en universidades presenciales.
Apologia de l'optimisme
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
L'optimisme és una característica humana que presenta diversos graus de manifestació, en funció de cada persona concreta, i que es veu influenciada per la seva situació personal i per l'ambient social. També té una arrel biològica que, com justificaré, té una certa relació amb la capacitat creativa i la llibertat, la qual cosa genera reflexions interessants. Com qualsevol característica mental és conseqüència del funcionament del cervell i hi ha gens que hi influeixen, com per…
Curiositats secretes
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Les persones tenim una tendència innata a la curiositat. Sovint, parem més atenció a allò que ens sorprèn o als secrets que ens estimulen la imaginació que a les coses que pensem que són importants. Estimular la sorpresa és una estratègia molt útil en contextos educatius i en qualsevol procés de transmissió d'informació: fer servir les curiositats per captar l'interès de qui ens escolta o llegeix. Explica també el gran poder de fascinació que poden exercir els haikus, com el…
Maquillatge a la nova LOMQE?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
La despesa en educació, en termes del PIB, està per sota de la del 2005. Una mica baixa, però és que la major part dels diners es dediquen a salaris amb un professorat amb retribucions relativament elevades al començament de la carrera (segons els valors de l'OCDE), però sense millora apreciable amb els anys. La motivació és escassa i no hi ha incentius
'Soc verinós': vet aquí una de les declaracions més honestes del món animal
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
A la natura, molts animals són presa d'altres animals que se n'alimenten. Les relacions entre els depredadors i les preses són crucials per a l'equilibri i el bon funcionament dels ecosistemes. Per evitar ser detectats, la coloració de molts animals els permet camuflar-se amb l'entorn, la qual cosa fa que predominin els tons crus, terrosos i grisencs. Tanmateix, n'hi ha d'altres que fan tot el contrari: exhibeixen colors vius i brillants,…
Per què fugim del llop però aixafem formigues
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Si passegem per un paratge natural i veiem un animal, segur que no ens farà la mateixa impressió si és un cérvol que un llop. O si notem un pessigolleig a la mà, probablement tampoc respondrem de la mateixa manera si és una marieta o una aranya. L'experiència i tot allò que ens han explicat juga un paper determinant en l'avaluació que fem sobre el perill que poden representar els altres animals. Tanmateix, de quina manera ho avalua i gestiona el cervell? Andrew C. Connolly i…
Art rebel
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Un parell de dies abans de Nadal, un jutjat va admetre a tràmit una querella contra l'artista Abel Azcona per escriure la paraula pederàstia amb hòsties consagrades, com una obra d'art. Possiblement molts cristians es van sentir ofesos, i altres persones devien considerar que era de mal gust o que aquest tipus d'intervencions no s'haurien de considerar art. També hauria pogut començar parlant d'artistes de tota mena que han estat perseguits i…
Sobre l'ús del català entre els joves (entrevista per J. Gimeno)
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bastardas i Boada, Albert, 1951-
Respostes al qüestionari presentat per Josep Gimeno per al reportatge publicat al Butlletí d’Òmnium Cultural ( “alerta per l’ús del català entre el jovent”, n .12, 2009), El fet que a l’escola els individus de llengua inicial no-catalana puguin aprendre i fer servir el català com a idioma formal d’escolarització no significa que de forma automàtica adoptin aquesta llengua per a d’altres usos socials, especialment els informals i quotidians. Aquests, sobretot en els casos de gran concentració de població de la mateixa llengua inicial, tendiran a continuar essent realitzats per l’idioma d’origen d’aquestes persones. Això només canvia en les situacions en què les…
Desordre i discriminació
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
La discriminació en totes les seves vessants <br>per motiu de gènere, ètnia, creença, llengua, tendència sexual, etc.<br> és una xacra social. Segons una informació de fa dues setmanes, l'any 2010 els Mossos van recollir 171 denúncies per discriminació, les quals només representen la punta de l'iceberg, atès que segons el fiscal especial d'odi i discriminació a Barcelona el 94% no es denuncien. Hi ha nombrosos treballs sociològics que…
Innovar en nutrició saludable
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
La recerca en nutrició està relativament abandonada. Les possibilitats d'innovació en el camp de la nutrició són enormes. Cal, però, molta educació i assessorament professionals
Les vacunes són més efectives al migdia
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Les vacunes són sens dubte un dels grans avenços de la medicina. La seva funció consisteix en estimular les defenses naturals del cos per protegir-lo de malalties greus. Malgrat el debat que hi ha al voltant seu, estimulat pels col·lectius antivacunes i que es mou, segons els casos, entre el camp de les llibertats individuals i les col·lectives, i entre el de la seva eficiència i seguretat, la veritat és que han salvat moltes vides. Per exemple, es calcula que les vacunes contra el xarampió han…
À la découverte de la plus ancienne sépulture africaine datant de 78 000 ans
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Rigaud, Solange, Pitarch Martí, África, Queffelec, Alain, D'Errico, Francesco
Depuis plus d’un an, la pandémie a bouleversé le regard que nous portons sur la mort. Pour la première fois dans l’histoire de l’humanité, les décès ont été transformés en chiffres et en graphiques anonymes que chacun peut explorer, pays par pays, jour après jour, au réveil, sur l’écran de son téléphone portable. Mais cette nouvelle réalité ne change pas le sentiment de chagrin qui nous saisit lorsque la mort nous touche de près, affectant un proche. Quand nos ancêtres ont-ils ressenti pour la…
Falsedats i creences
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Les persones tendim a mantenir els nostres sistemes de creences -ètiques, polítiques, religioses, etcètera-, com si ens fes por que el fet d'introduir-hi canvis ens pogués anul·lar. Això comporta que qualsevol element nou quedi integrat de manera congruent amb les idees preconcebudes que ja teníem, en comptes de substituir les obsoletes. En part és un sistema automàtic que ens permet economitzar recursos cerebrals. És més fàcil adaptar les noves creences a allò que pressuposàvem que…
Transferència tecnològica
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
Es pot fer una anàlisi sobre les diferències entre les universitats que transfereixen molt coneixement i les nostres. També, es poden comparar les condicions socioeconòmiques, en relació a la creació d'empreses, i els 'clients' de les universitats, en relació als contractes de transferència. Aquesta informació ens pot ajudar a decidir què podem fer per millorar aquests <br>pobres<br> resultats
¿Por qué pagar impuestos en el siglo XXI?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Durán Cabré, José María
El impuesto sobre la renta, que grava los ingresos obtenidos durante un año natural por una persona física, el más importante en los sistemas fiscales modernos, es progresivo, lo que significa que la parte de la renta que paga una persona aumenta a medida que sus ingresos crecen. Por ejemplo, para niveles elevados de ingresos, el porcentaje en impuestos se acerca en la actualidad al 50% en numerosas comunidades autónomas españolas, llegando incluso al 52% en el caso de Navarra.
Reformar la Universitat és clau per a la competitivitat
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
Ara com ara el govern espanyol es proposa reformar la Universitat i per això ha creat una comissió d'experts. Curiosament, per justificar la reforma, en lloc de basar-se en fets objectius es basa en dades que no es corresponen amb la realitat. Cal reformar la Universitat, sí. En el que tinc dubtes és en les solucions que proposarà el govern espanyol si parteix d'idees tan estranyes com dir que sobren universitats. Un argument per justificar-ho és dir que ha Califòrnia n…
Els mamuts es van extingir per falta de diversitat genètica
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Els mamuts han sigut els mamífers més grans que hi ha hagut a terra ferma, i han esdevingut una icona de la prehistòria. També són un paradigma de les extincions. Últimament, la possibilitat d'analitzar el genoma d'espècies extingides ha obert una nova porta per estudiar els mecanismes que porten a l'extinció. Un equip de recerca, internacional i multidisciplinari, ha analitzat i comparat el genoma de diversos mamut llanuts ( Mammuthus primigenius ). Segons l&apos…
¿Tenemos hoy una formación universitaria ‘light’?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Esteban Bara, Francisco, 1975-
El 8 de mayo de 1996, el profesor de la Universidad de Harvard Henry Rosovsky pronunció una conferencia en la Universidad Complutense de Madrid que llevaba por título La universidad del siglo XXI: problemas actuales, misión cambiante y posibles soluciones. En ella se refirió al acto de graduación que, año tras año, se celebra en la emblemática universidad de la ciudad de Cambridge. «Es una ocasión impresionante», afirmaba Rosovsky, «el rector de la universidad se pone en pie y les dice a los…
Al calçat del 'running' li cal continuar evolucionant per evitar lesions
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Les persones tenim la fisiologia i la morfologia dels peus i de les cames adaptades a caminar i a córrer. Fa unes dècades es va posar de moda el running, per afavorir la salut general mitjançant l'exercici físic. Això ha comportat el desenvolupament de calçat específic per a aquesta pràctica esportiva, però, malgrat l'avenç espectacular que hi ha hagut pel que fa al seu disseny i als materials que s'utilitzen, el nombre de lesions provocades per aquest esport, que…
Universitat, recerca i innovació ignorades
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
No podem seguir més temps alimentant-nos de cofoisme. La universitat i la recerca van bé, ens diem tot mirant-nos el melic. No és cert. Ens mantenim en posicions dignes dins dels principals rànquings i, indubtablement, fem una formació més que correcta. En general, el nostres titulats, quant a coneixement adquirit, tenen poc a envejar als de les millors universitats, però no estem bé. La tendència no és bona. La falta de recursos és palmària
Preste atención en el súper: así utilizan las marcas el neuromarketing
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Campo, Jordi
¿Por qué compramos una determinada marca de detergente o de cualquier otro producto? Los supermercados están llenos de marcas que luchan por atraer nuestra atención como consumidor, un consumidor saturado de mensajes publicitarios, con un cerebro cuya atención no es ilimitada, y que cuando va a comprar el bote de detergente se encuentra con multitud de opciones donde elegir.
Gens,humans i rock
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
El rock'n'roll, un dels estils musicals més influents del segle XX, es va gestar als EUA durant la dècada de 1940 a partir del blues, el rhythm'n'blues i el country. Joel vaig descobrir de forma conscient el 1979, quan tenia 14 anys. I el seu ritme em va captivar tant les neurones que continua sent el meu estil musical predilecte, amb el qual identifico bona part de les meves emocions.
Profecies autocomplertes
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Un dels consells habituals dels consultors personals o coachers, de moda en alguns sectors (jo mateix faig una sessió de neurociència en el màster de mentoria i coaching en educació de la UB), és imaginar amb convicció i realisme el futur que es vol assolir per afavorir el seu compliment. Forma part del que s'anomenen profecies autocomplertes. Es produeixen de debò, o és autosuggestió? Un treball que s'ha publicat a Psychological Science permet explicar per què, si visualitzem…
Una declaración de amor a la universidad en tiempos de coronavirus
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Esteban Bara, Francisco, 1975-
A nadie escapa que las actuales circunstancias son excepcionales y penosas. Muchas cuestiones se han visto afectadas, también la universitaria. En un buen número de países las universidades han cerrado sus campus y muchas de ellas, eminentemente presenciales, han tenido que adaptarse rápidamente al entorno virtual. Quien sabe si esa transformación será solo para salir del bache o reconfigurará la propia formación universitaria, lo que parece claro es que está removiendo el amor a la universidad.
Tritons nacionals
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
En biomedicina, una de les mesures més utilitzades per valorar la productivitat científica d'una persona, una institució o un país és el nombre i l'impacte de les seves publicacions científiques. Totes les publicacions inclouen la filiació dels autors, que inclou el país. Si hom fa una cerca en una base de dades de bio- medicina dels articles científics publicats els darrers 12 mesos, un xic més de 600.000, veurà per exemple que en el 27% hi han participat grups de recerca…
El cervell d'Estocolm
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Un dels temes que darrerament m'ha fet meditar molt és el dels maltractaments. En concret, per què hi ha persones que senten l'impuls de maltractar els seus congèneres, i per què tot sovint les persones maltractades, tant en la violència de gènere com en qualsevol altre tipus d'assetjament, mantenen o desenvolupen vincles amb els seus maltractadors,culpant-se a si mateixes de la situació. La resposta és dins el cervell, en els nostres gens i en la nostra història…
Sanitat pública o privada
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
A les universitats no veiem bé els preus alts de les matrícules. El govern planteja que els dels màsters han de ser molt més elevats per als estudiants no comunitaris. Es tracta d'obtenir recursos en un moment que, més enllà de la crisi que encara no hem deixat, s'albira un profund canvi de l'estat del benestar que hem conegut. Les coses no tornaran a ser com eren i nosaltres som al mig. Fa poc seia amb un metge veterà, que coneix bé el sistema, hospitals públics i…
Rànquings i escoles de negoci
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
La diferència és que Dinamarca i Israel en tenen dues cadascuna entre les 100 primeres del món i nosaltres no. Una altra diferència és que aquestes universitats tenen almenys quatre vegades el nostre pressupost. Tanmateix, si mirem les universitats amb més reputació entre les 102 més ben considerades del món no n'hi trobem cap dels tres països. La llengua hi influeix. És relativament normal que un estranger vulgui fer una tesi doctoral o un màster a Dinamarca o Israel, que farà en…
Els pops se socialitzen (quasi) com les persones
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
A la natura hi ha molts animals que mantenen relacions socials. Normalment pensem en els mamífers i en els ocells, o en insectes com les abelles i les formigues. També els pops tenen relacions socials, malgrat la imatge d'animals solitaris que transmeten. Eric Edsinger i Gül Dölen, del Laboratori de Biologia Marina de Woods Hole (Massachusetts) i de l'Institut Kavli de Neurociència de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (Maryland), als Estats Units, han estudiat els…
Las palomas se meriendan el patrimonio
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Ortiz García, José A. (José Antonio)
Las palomas están en todas partes, conviven con nosotros y, en ocasiones, destrozan el patrimonio cultural y arquitectónico de nuestras ciudades. ¿Cómo impedirlo?
Esta es la razón por la que los logros de Messi, Federer y Kipchoge no son estrictamente humanos
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Díaz-Marcos, Jordi
La nanotecnología da alas a los deportistas, y una potencia que raya el dopaje
L'evolució no és una teoria. La diferència entre els fets, les teories i les hipòtesis.
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
L'Univers cultural humà és extremamwnt complex i inclou des de creences dogmàtiques fins a explicacions científiques, que coexisteixen en la societat i fins i tot en la ment de l'individu.
¿Está relacionado el temporal de frío y nieve de Filomena con el cambio climático?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Martín Vide, Javier
Desde finales de la década de los años 70 del siglo pasado la temperatura global del aire en superficie está aumentando de un modo nítido. Una tendencia a la que los test al uso atribuyen significación estadística con un nivel de confianza muy alto.
¿Para qué sirve el Parlamento Europeo?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Rodríguez-Aguilera de Prat, Cesáreo, 1951-
El 26 de mayo votaremos a los miembros del Parlamento Europeo. Una institución que sigue siendo una gran desconocida para muchos ciudadanos. De entrada, es pertinente recordar que el PE no es exactamente comparable a los parlamentos nacionales, de ahí que sus insuficiencias estructurales deban ser contextualizadas en la peculiar arquitectura institucional de la Unión Europea, que no es un Estado.
El futur és dels graus universitaris lliures
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
El sistema espanyol d'aprovació de graus és lent i original. Sense entrar en valoracions sobre l'encert quant a la qualitat dels graus que s'aproven, la lentitud fa que sovint es perdi l'oportunitat de fer modificacions o ajustos que permetrien mantenir la formació més actualitzada [...]
L'educació no és un ascensor social?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
L'informe indica que únicament un 10,6% dels estudiants que cursen els graus i un 11,3% dels que cursen els màsters pertanyen a classe social baixa. Per la seva banda, els de classe social alta són el 55% i el 58%, respectivament. Una de les coses que he llegit sobre l'informe és que l'ascensor social no funciona, i també que a Catalunya la universitat segrega per classes socials [...]
Hedonisme, benestar i depressió
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
El juny del 2012, el M. Hble. Jordi Pujol deia, en un dels articles que publica aquest diari, que des de mitjan dècada del 1970 l"enfortiment de l"estat del benestar ha fet que hàgim entrat en una etapa hedonista, en què"el plaer, i no el propòsit d"una societat millor i més justa i l"esforç que això reclama, [...] és la raó principal de la vida". Fa just una setmana, un informe de l"OMS alertava que la depressió és la primera causa…
El petit peix que ha evolucionat en un temps rècord pel fet de viure al desert
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
La vall de la Mort, als EUA, és una de les zones més àrides, caloroses i inhòspites del planeta. A cavall entre els estats de Califòrnia i Nevada, el nombre de plantes i animals és significativament escàs. La majoria presenten adaptacions particulars per resistir la sequera i les altes temperatures, que s'han anat incrementant progressivament durant centenars de milers d'anys, a mesura que la zona s'anava desertitzant. Investigadors del servei de pesca i vida salvatge…
Nous conceptes en cosmètica. La importància de la innovació i dels congressos.
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
El 2010 la cosmètica va generar un volum de negoci de 5.200 milions a Espanya.
L'automatització i el treball
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
Una cosa que resulta evident és que el futur immediat no es pot preveure i cal estar preparat per respondre-hi. No és la velocitat del canvi, és l'acceleració del canvi, cada dia més ràpid. Els treballadors actuals ben formats segurament podran adaptar-se i recórrer, si l'edat és l'adequada, a la formació continuada. Podran reciclar-se i seguir en el mercat.
Coneixement i indústria
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
En síntesi, l'economia del coneixement, per la qual hem d'apostar, no és eliminar la indústria, és una cosa ben diferent. Apostar per la recerca i la innovació sí, però també una indústria forta que les integri. El govern explica en el seu pla d'acció que s'han identificat i definit set àmbits en els quals centrarà les seves prioritats en política industrial i orientarà les seves accions
Llibertat com a antídot
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Vull començar aquest article fent-vos una pregunta directa: creieu que les decisions que preneu són fruit del lliure albir o venen determinades i seguiu l'únic curs d'acció possible? Pot semblar una pregunta retòrica, perquè al capdavall continuarem fent les mateixes coses tant si opinem d'una manera com de l'altra. Però no és així. Hi ha aspectes del nostre comportament que depenen de si pensem que gaudim de llibertat d'elecció o no, tal com ho…
Infants filòsofs
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
La filosofia està de moda. D'una banda per la sèrie Merlí. D'una altra, per un dels aspectes nefastos de la reforma educativa de l'exministre Wert, que n'ha eliminat l'obligatorietat a segon de batxillerat. Per sort, a Catalunya ha quedat blindada, una aposta clara per potenciar el pensament crític i l'argumentació lògica i raonada, uns aspectes bàsics per bastir societats lliures i coresponsables. Pot semblar que la filosofia és cosa d…
La democràcia dels macacos
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Fem servir la paraula democràcia per a tot. Ideologies polítiques contraposades s'autoqualifiquen com les úniques autènticament democràtiques i acusen les altres de no ser-ho prou o de posar-la en perill. Normalment s'assumeix que aquesta forma de govern va néixer a la Grècia clàssica, malgrat que abans ja hi havia hagut repúbliques democràtiques a l'Índia. A diferència de la democràcia grega, que només permetia participar els homes lliures i n'excloïa les…
Dejuni mental
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Una de les tendències actuals de molts musulmans il·lustrats és buscar paral·lelismes entre les descobertes científiques i les escriptures de l'Alcorà. Molts textos apologètics comencen dient que "la ciència ha confirmat les ensenyances de l'Islam amb tant detall que és impossible negar l'existència d'Al·là i la veritable natura del sant Alcorà". No pretenc discutir si aquests paral·lelismes són reals o bé si són interpretacions subjectives…
Viure en una gran ciutat incrementa el risc de conductes violentes
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Segons el Balanç de seguretat i activitat policial fet públic pels Mossos d'Esquadra a principis del 2018, l'any 2017 es van registrar a Catalunya més de 45.000 actes de violència contra persones, inclosos assassinats i homicidis consumats o en temptativa, agressions i abusos sexuals, lesions, amenaces i maltractament i violència física o psíquica en l'àmbit de la llar. Són, evidentment, molts casos, però representen un percentatge similar al d'alguns països…
Superancianos con superneuronas: ¿por qué hay cerebros que desafían el paso del tiempo?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Pallàs i Llibería, Mercè, 1964-, Griñán Ferré, Christian
Los llamados superancianos son las personas con más de 80 años cuyas capacidades cognitivas corresponden a las de alguien 20 o 30 años más joven. Los científicos acaban de descubrir que tienen neuronas más grandes de lo normal en cierta parte de su cerebro.
La LOMLOE: un reto más que una amenaza
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Prats Gil, Enric
La implantación de las novedades de la LOMLOE en los cursos impares de primaria, secundaria y bachillerato no afectará tanto a los contenidos como a lo que el alumnado debe ser capaz de hacer con ellos.
Els dirigents de la universitat
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
Artur Mas i Oriol Junqueres, a l'inici de l'actual legislatura, van acordar (acord 46): 'Afrontar una reforma en profunditat del sistema de governança de les universitats catalanes que permeti una gestió més eficaç per a la millora de la qualitat i de l'excel·lència; alhora, cal assegurar un model d'universitat inclusiu socialment i territorialment mitjançant un sistema just i equitatiu de matrícules i de beques [...].
La dureza de enviudar en la vejez debido al coronavirus
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Celdrán, Montserrat
“En la salud y en la enfermedad… hasta que la muerte nos separe” no es una frase hecha para la generación actual de personas mayores. Las separaciones o divorcios suponen solo un 4,8 % del estado civil en las personas mayores de 65 años.
La base biològica dels drets humans
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
Fa un mes la Declaració Universal dels Drets Humans va complir 60 anys. Però malgrat dir-se universal no és respectada en la seva totalitat per cap societat. La qüestió que vull plantejar és si algun dia podrà arribar a ser-ho, per qüestions intrínseques a la nostra biologia. No és cap frivolitat [...].
Capacitat evolutiva
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
A finals d'estiu vaig publicar un article titulat Fills de l'atzar (AVUI, 31/8/07), en què, centrant-me en l'evolució del cervell humà, discutia que l'evolució de les espècies és atzarosa, i em comprometia a parlar en un altre article de les principals teories evolutives. Avui és un bon dia, perquè em permet fer certes reflexions respecte a les preocupants dades revelades recentment per la Fundació Jaume Bofill, segons les quals a Catalunya més d'un…
Así nos puede hacer engordar el desfase alimentario (también en confinamiento)
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Izquierdo Pulido, Maria, Zerón-Rugerio, María Fernanda
Somos muchos los que aprovechamos los fines de semana para dormir más, despertarnos tarde y desayunar a las mil. O, incluso, juntar el desayuno con el almuerzo. Y ahora que vamos a pasar varias semanas confinados por el COVID-19, en la mayoría de los casos sin trabajar, ese desfase horario en las comidas podría prolongarse durante días.
De ‘Élite’ a ‘Euphoria’: sexualidades, relaciones, sentimientos y preocupaciones adolescentes
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Masanet, Maria-Jose
¿Qué series ven los adolescentes en Netflix? ¿De qué tratan estas series? ¿Hablan de sexo? ¿De drogas? ¿De consumo de alcohol? Estas son algunas de las preguntas que muchos padres y madres se hacen en el actual ecosistema mediático en que vivimos.
T'hi has lluït!
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Tricas, Maria, Bueno i Torrens, David, 1965-
Hi ha molts éssers vius que llueixen, però no només perquè destaquen sinó perquè, literalment, emeten llum. Se'n diu bioluminescència. Heu vist mai una lluerna o cuca de llum? Fabriquen unes substàncies químiques que, quan reaccionen, fan llum per atraure la seva parella.La bioluminescència és un fenomen freqüent a la natura.
Reino Unido y España: distintas políticas económicas, distinto clima social
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Climent Sanjuán, Víctor
Mientras Reino Unido se enfrenta a las protestas más potentes de los últimos años, en España se vive una relativa paz social.
El cervell, a judici
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
En alguns casos judicials s'han començat a aplicar tècniques de neuroimatge com a prova per determinar el grau de responsabilitat. No només per diagnosticar patologies mentals, sinó també per saber si s'està mentint. El seu ús es polèmic. No hi ha dos cervells iguals
Per què ingerir menys calories millora la salut
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
La salut depèn, entre molts altres factors, de la dieta. Per això hi ha dietes per a tots els gustos. Moltes estan mancades de base científica demostrada i poden ser nocives per a la salut. Nogensmenys, també n'hi ha algunes que compten amb un suport científic sòlid però que sovint, per seguir-les bé, cal comptar amb un bon assessorament. Fa temps que es parla de la restricció calòrica com una dieta que, aparentment, permetria millorar l'estat general de salut. Una de les…
La universitat funciona més bé que la política i l'empresa
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Canela Campos, Enric I. (Enric Isidre), 1949-
La universitat catalana actual, deixant de banda els econòmics, té dos problemes. Un és la lentitud a adaptar-se i respondre a les demandes ciutadanes. El segon és la manca d'un sistema ben definit i sistemàtic de retiment de comptes a la societat. Resolts ambdós problemes, la universitat faria en poc temps un gran canvi per bé. La resposta a aquests problemes pot donar-se amb petites modificacions de la norma externa i algunes de més profundes en la interna que aportin més…
Riders: ¿autónomos o asalariados?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Pumar Beltrán, Núria
Durante los primeros meses de 2021 cientos de repartidores (riders), se concentraron en diversas ciudades españolas para protestar contra la futura ley de riders. Los manifestantes reclamaban ser regulados por ley como trabajadores “autónomos digitales”, reivindicando la ampliación de sus derechos y mostrando a la vez un rechazo frontal a su reconocimiento como asalariados.
L'alcohol i els joves
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Bueno i Torrens, David, 1965-
El departament de Salut ha fet públic un estudi segons el qual el consum d'alcohol i tranquil·lizants ha augmentat entre els joves, i ha disminuït el de tabac, cànnabis i cocaïna. El consum de fermentats alcohòlics és més antic que la humanitat, com indica que hi hagi animals com per exemple micos que s'emborratxin menjant expressament fruits fermentats [...].
Una sentencia cuestionable: ¿sedición o desórdenes públicos?
Repositorio: Dipòsit Digital de la UB
Nieva Fenoll, Jordi
La sentencia dictada por el Tribunal Supremo en el proceso contra los líderes independentistas descarta el delito de rebelión.
Afirma que la violencia detectada fue demasiado escasa como para conseguir los fines de usurpación del poder del Estado propios de una rebelión, dado que el Gobierno nunca perdió el poder sobre todo el aparato administrativo, político, policial y militar del Estado, ya que todo el procés en realidad fue una tremenda y absurda mentira que jamás tuvo ni eficiencia ni…