Document language

Aguest trabalh qu’estúdie mès d’un vintenat de toponims des Pirenèus gascons, qu’apertien as departaments francesi des Nauti Pirenèus, de Nauta Garona e d’Arièja. Aqueri toponims non son pas estats causits ar azard. Coma toti es nòms de viles e de vilatges der Estat francés situats en un domeni lingüistic que non ei pas eth dethquite francés, es sòns nòms oficiaus que son deformacions des toponims originaus occitans. En moment que s’asajat de recuperar-ne era forma occitana, d’un aute costat,…

En 2007 es Nòrmes ortogràfiques der aranés qu'agueren vint-e-cinc ans. Que sigueren fixades en 1982, per ua comission aperada Comission entar estudi dera normatiua lingüística aranesa (Comission 1982) a on i prengueren part filològs catalans e occitans, e tanben quauqui mèstres d'escòla e erudits locaus aranesi. Era Generalitat de Catalonha qu'auie possat es Nòrmes, e que les oficializèc en 1983. Aquerò qu'impliquèc era fin dera anarquia grafica, era acceptacion oficiau dera…

Pendent eth darrèr sègle, es estudis sus era varietat dera lengua occitana parlada ena Val d'Aran que son arribats de diuèrses latitudes: quauqui còps, der interior d'aqueth parçan gascon, mès plan mès soent der exterior. En tot deishar de costat, donc, es estudis des autoctòns (Condò, Ademá, Bersach, Campá, Vergés...), damb mès o mens succès e -tanben- damb mès o mens ambicion, e soent realizats per autors sense cap de formacion lingüistica, es principaus aproximacions ar aranés -…

Qu'ei ben sabut qu'en Estat francés er occitan non dispause de cap de tipe d'arreconeishement que le hèsque a vier oficiau en sòn territòri. En conseqüéncia, non a d'èster estonant -çò qu'aurie d'èster normau qu'ei ua auta causa- qu'era toponímia occitana d'administracion exagonau non sigue pas arrepresentada, oficiauments, a trauès de çò que serie era sua forma -normativizada o tradicionau- occitana, ne tanpòc qu'era distorsion entre aquera…

Exposició de la recerca lingüística de Joan Coromines sobre l'occità de la Vall d'Aran

Er extermini. Er os s’a perdut perque non ei protegit coma en auti aïsi

Un artiste (anonim?) de finaus deth gotic . Es darreres investigacions meten nòm ad aguest artiste anònim de finaus deth gotic

Conflicte ena lengua coma expression dera minorizacion

Article que s'interessa per un fet fonètic propi de l'aranès i de part del gascó oriental: la reducció a -ò del diftong final -òu, on l'element semivocàlic pot provenir d'una antiga lateral.

Article divulgatiu, amb dades de recerca pròpies, sobre els resultats del llatí DIES MERCURI en l'occità de la Vall d'Aran.

Article divulgatiu, amb dades de recerca pròpies, sobre les diferents realitzacions del mot 'arriu' (< RIVU) en occità de la Vall d'Aran, on es combinen el manteniment o la caiguda de la pròtesi vocàlica davant de R- etimològica i la presència de les seqüències [iw] o [jew], segons les zones.

Article divulgatiu, que exposa dades originals de recerca, sobre la realització de -A àtona final en occità de la Vall d'Aran, on l'articulació minoritària pròpia dels parlars alt-aranesos s'acosta a la que resulta ser majoritària en el conjunt de la llengua occitana.

Article divulgatiu, on s'exposen dades originals de recerca obtingudes sobre el terreny, sobre les denominacions de la nou en l'occità de la Vall d'Aran.

Article divulgatiu, on s'exposen dades originals obtingudes mitjançant recerca sobre el terreny, sobre les designacions del noguer en l'occità de la Vall d'Aran i sobre el fet que no necessàriament han de correspondre arreu a derivacions del terme corresponent a la nou.

Article que s'ocupa, amb dades pròpies de recerca, de la distribució de les formes que designen la patata en occità de la Vall d'Aran, una de les quals presenta una solució típicament gascona des del punt de vista fonètic. L'altra resulta ser un llenguadocianisme que ha aconseguit instal·lar-se a la part inferior de la comarca.

Article que s'interessa, amb dades de recerca originals, per la presència territorial d'un fet fonètic en l'occità de la Vall d'Aran: el tancament de [e] (sobretot pretònic) davant d'un grup consonàntic format per una nasal i una oclusiva velar.

Article divulgatiu sobre la realització de -N' final després de vocal tònica en l'occità de la Vall d'Aran.

Article divulgatiu sobre els resultats del llatí CURTU en l'occità de la Vall d'Aran.

Article divulgatiu sobre algunes particularitats fonètiques de l'alt aranès comparades a la resta de l'occità parlat a la Vall d'Aran.

Article divulgatiu sobre les assimilacions consonàntiques en l'occità de la Vall d'Aran.

Article divulgatiu, amb dades pròpies de recerca, sobre el terme 'haro' i sobre determinades conservacions anòmales de vocal àtona final en occità de la Vall d'Aran.

Article divulgatiu, amb dades de recerca pròpia, sobre el terme 'tumenèja' ('xemeneia', adaptació del francès 'cheminée') i sobre determinades aglutinacions del segment consonàntic de l'article definit masculí singular a substantius que el segueixen i que disposen etimològicament de F- inicial.

Article divulgatiu, on s'exposen dades de recerca pròpies obtingudes sobre el terreny, que s'encarrega d'algunes característiques fonètiques i morfològiques de la població de Canejan, a la Vall d'Aran, situada arran de la frontera amb l'Estat francès.

Article que s'encarrega, amb dades originals de recerca obtingudes sobre el terreny, de la varietat de denominacions del pany en l'occità de la Vall d'Aran i de la presència més o menys abundant d'aquestes mateixes denominacions en altres parlars occitans situats més enllà de la frontera política.

Document que s'ocupa de les formes d'article definit 'pirinenques' pròpies de l'occità de la Vall d'Aran i d'altres parlars gascons meridionals.

Article que s'encarrega dels fòssils presents a la Vall d'Aran i en altres zones gascones properes de l'article definit provinent de IPSU, IPSA, que encara avui s'utilitza en alguna petita zona de Provença, en català insular o en sard.

Article que exposa sumàriament, amb dades originals de recerca, quines són les denominacions de l'euga en l'occità de la Vall d'Aran, on conviuen una designació que tendeix a recular cap a la part alta de la comarca sota la pressió d'un terme d'origen llenguadocià que remunta la Garona.

Article que s'encarrega de la presència simultània en aranès de dos continuadors del llatí OLLA, un d'autòcton ('ola') i un catalanisme detectable per raons fonètiques ('òlha').

Article que s'encarrega dels resultats de FL- en aranès a través de l'exemple d'un derivat de FLORE que representa un fòssil fonètic inhabitual a la Vall d'Aran.

Aquest article vol aportar i sistematitzar informacions referides a la forma occitana ièrla (que és un resultat fonèticament interessant del llatí INSULA i que s’utilitza per designar terrenys d’al·luvió o, en tot cas, situats al costat de l’aigua), i també a d’altres descendents del llatí INSULA, amb aplicacions toponímiques similars en el domini occità, i especialment en la zona oriental del Pirineu gascó −sobretot a la Vall d’Aran i al Comenge. El treball considera també els fets…, This article seeks to provide a systematic review of references to the Occitan form ièrla (a phonetically interesting derivation of the Latin word INSULA and which is used to refer to alluvial plains or lands located near water), as well as that of other derivatives of the Latin word INSULA, with similar toponymic uses in the Occitan-language domain, above all in the eastern part of the Gascon Pyrenees - especially in the Val d'Aran and the Comenge. The study also considers the phonetic…

Es designacions occitanes deth jardin potager qu’an hèt er objècte d’un article indefugible de Ravier en 1989, que se servic des cartes de mès d’un atlàs lingüistic que va de Gasconha enquia Provença. Mentre que nombrosi parlars utilizen òrt (< hortu) o eth francisme jardin, en Gasconha qu’ei casalis que s’ei imposat, ath punt que casau se pòt enténer deth Medoc denquias Pirenèus. Quin que sigue, en çò que concernís er aranés, es informacions sus eth nòm deth potager que son contradictòries…, Les désignations occitanes du jardin potager ont fait l’objet d’un article incontournable de Ravier en 1989, qui s’est servi des cartes de plusieurs atlas linguistiques allant de la Gascogne à la Provence. Alors que de nombreux parlers usent de òrt (< hortu) ou du francisme jardin, en Gascogne c’est casalis qui s’est imposé, au point que casau peut être entendu du Médoc jusqu’aux Pyrénées. Quoi qu’il en soit, en ce qui concerne l’aranais, les informations sur le nom du potager sont…, Las designaciones occitanas del huerto fueron objeto de un artículo imprescindible de Ravier en 1989, que utilizó los mapas de atlas lingüísticos que van desde Gascuña hasta Provenza. Mientras que numerosas hablas se sirven de òrt (< hortu) o del francesismo jardin, en Gascuña se ha impuesto casalis, hasta el punto que casau es una forma presente desde el Medoc hasta los Pirineos. De todas formas, en lo que se refiere al aranés, las informaciones sobre el nombre del huerto son…

Sign.: A-O4, P1, Digitalización Vitoria-Gasteiz Archivos y Bibliotecas Febrero 1994 17-19, Digitalización Vitoria-Gasteiz Fundación Sancho el Sabio 2008