Encontrados 45 resultado(s)
Encontradas 1 página(s)

Hons Aran : catalòg des publicacions de tematica aranesa (1921-2016)

Repositorio: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Giral, Eugeni,, Torrente Llamas, Víctor, CeDoC (Universitat Autònoma de Barcelona)




Toponimia occitana problematica. Sus era representacion grafica de quauqui nòms de lòc dera Gasconha pirenenca

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Aguest trabalh qu’estúdie mès d’un vintenat de toponims des Pirenèus gascons, qu’apertien as departaments francesi des Nauti Pirenèus, de Nauta Garona e d’Arièja. Aqueri toponims non son pas estats causits ar azard. Coma toti es nòms de viles e de vilatges der Estat francés situats en un domeni lingüistic que non ei pas eth dethquite francés, es sòns nòms oficiaus que son deformacions des toponims originaus occitans. En moment que s’asajat de recuperar-ne era forma occitana, d’un aute costat,…



Era codificacion der occitan dera Val d'Aran: problèmes e contradiccions en aranés actuau

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

En 2007 es Nòrmes ortogràfiques der aranés qu'agueren vint-e-cinc ans. Que sigueren fixades en 1982, per ua comission aperada Comission entar estudi dera normatiua lingüística aranesa (Comission 1982) a on i prengueren part filològs catalans e occitans, e tanben quauqui mèstres d'escòla e erudits locaus aranesi. Era Generalitat de Catalonha qu'auie possat es Nòrmes, e que les oficializèc en 1983. Aquerò qu'impliquèc era fin dera anarquia grafica, era acceptacion oficiau dera…



Bilanç scientific d'ua època istorica: es dialectològs catalans e er occitan dera Val d'Aran

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Pendent eth darrèr sègle, es estudis sus era varietat dera lengua occitana parlada ena Val d'Aran que son arribats de diuèrses latitudes: quauqui còps, der interior d'aqueth parçan gascon, mès plan mès soent der exterior. En tot deishar de costat, donc, es estudis des autoctòns (Condò, Ademá, Bersach, Campá, Vergés...), damb mès o mens succès e -tanben- damb mès o mens ambicion, e soent realizats per autors sense cap de formacion lingüistica, es principaus aproximacions ar aranés -…



Sus era toponímia occitana: grafia e sistematicitat

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Qu'ei ben sabut qu'en Estat francés er occitan non dispause de cap de tipe d'arreconeishement que le hèsque a vier oficiau en sòn territòri. En conseqüéncia, non a d'èster estonant -çò qu'aurie d'èster normau qu'ei ua auta causa- qu'era toponímia occitana d'administracion exagonau non sigue pas arrepresentada, oficiauments, a trauès de çò que serie era sua forma -normativizada o tradicionau- occitana, ne tanpòc qu'era distorsion entre aquera…



Joan Coromines e er aranés

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Exposició de la recerca lingüística de Joan Coromines sobre l'occità de la Vall d'Aran



Caça e captura en Pirenèu

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Casanova Solanes, Eugeni Carles

Er extermini. Er os s’a perdut perque non ei protegit coma en auti aïsi



Eth Mèstre de Vielha

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Velasco González, Alberto

Un artiste (anonim?) de finaus deth gotic . Es darreres investigacions meten nòm ad aguest artiste anònim de finaus deth gotic



Lengua e conflicte

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Suïls, Jordi

Conflicte ena lengua coma expression dera minorizacion



Bonjorn, es aninòs!

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article que s'interessa per un fet fonètic propi de l'aranès i de part del gascó oriental: la reducció a -ò del diftong final -òu, on l'element semivocàlic pot provenir d'una antiga lateral.



Deluns, dimars, dimèrcles o dimècres

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu, amb dades de recerca pròpies, sobre els resultats del llatí DIES MERCURI en l'occità de la Vall d'Aran.



Arriu

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu, amb dades de recerca pròpies, sobre les diferents realitzacions del mot 'arriu' (< RIVU) en occità de la Vall d'Aran, on es combinen el manteniment o la caiguda de la pròtesi vocàlica davant de R- etimològica i la presència de les seqüències [iw] o [jew], segons les zones.



Minoritats majoritàries

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu, que exposa dades originals de recerca, sobre la realització de -A àtona final en occità de la Vall d'Aran, on l'articulació minoritària pròpia dels parlars alt-aranesos s'acosta a la que resulta ser majoritària en el conjunt de la llengua occitana.



Escares e nòdes

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu, on s'exposen dades originals de recerca obtingudes sobre el terreny, sobre les denominacions de la nou en l'occità de la Vall d'Aran.



Escarèr o noguèr?

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu, on s'exposen dades originals obtingudes mitjançant recerca sobre el terreny, sobre les designacions del noguer en l'occità de la Vall d'Aran i sobre el fet que no necessàriament han de correspondre arreu a derivacions del terme corresponent a la nou.



Trufes e truhes

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article que s'ocupa, amb dades pròpies de recerca, de la distribució de les formes que designen la patata en occità de la Vall d'Aran, una de les quals presenta una solució típicament gascona des del punt de vista fonètic. L'altra resulta ser un llenguadocianisme que ha aconseguit instal·lar-se a la part inferior de la comarca.



Trencar e trincar

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article que s'interessa, amb dades de recerca originals, per la presència territorial d'un fet fonètic en l'occità de la Vall d'Aran: el tancament de [e] (sobretot pretònic) davant d'un grup consonàntic format per una nasal i una oclusiva velar.



Eth pan e eth vin

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu sobre la realització de -N' final després de vocal tònica en l'occità de la Vall d'Aran.



Curt e cuert

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu sobre els resultats del llatí CURTU en l'occità de la Vall d'Aran.



Era nèu der uvèrn

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu sobre algunes particularitats fonètiques de l'alt aranès comparades a la resta de l'occità parlat a la Vall d'Aran.



Actitud e aptitud

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu sobre les assimilacions consonàntiques en l'occità de la Vall d'Aran.



Eth haro

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu, amb dades pròpies de recerca, sobre el terme 'haro' i sobre determinades conservacions anòmales de vocal àtona final en occità de la Vall d'Aran.



Era tumenèja

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu, amb dades de recerca pròpia, sobre el terme 'tumenèja' ('xemeneia', adaptació del francès 'cheminée') i sobre determinades aglutinacions del segment consonàntic de l'article definit masculí singular a substantius que el segueixen i que disposen etimològicament de F- inicial.



Aumenatge a Canejan

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article divulgatiu, on s'exposen dades de recerca pròpies obtingudes sobre el terreny, que s'encarrega d'algunes característiques fonètiques i morfològiques de la població de Canejan, a la Vall d'Aran, situada arran de la frontera amb l'Estat francès.



Clauar era pòrta

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article que s'encarrega, amb dades originals de recerca obtingudes sobre el terreny, de la varietat de denominacions del pany en l'occità de la Vall d'Aran i de la presència més o menys abundant d'aquestes mateixes denominacions en altres parlars occitans situats més enllà de la frontera política.



D'Aran a Lorda

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Document que s'ocupa de les formes d'article definit 'pirinenques' pròpies de l'occità de la Vall d'Aran i d'altres parlars gascons meridionals.



Ara mòda insulara

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article que s'encarrega dels fòssils presents a la Vall d'Aran i en altres zones gascones properes de l'article definit provinent de IPSU, IPSA, que encara avui s'utilitza en alguna petita zona de Provença, en català insular o en sard.



Ègua e cavala

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article que exposa sumàriament, amb dades originals de recerca, quines són les denominacions de l'euga en l'occità de la Vall d'Aran, on conviuen una designació que tendeix a recular cap a la part alta de la comarca sota la pressió d'un terme d'origen llenguadocià que remunta la Garona.



Era ola e era òlha

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article que s'encarrega de la presència simultània en aranès de dos continuadors del llatí OLLA, un d'autòcton ('ola') i un catalanisme detectable per raons fonètiques ('òlha').



Ua hlorica

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Article que s'encarrega dels resultats de FL- en aranès a través de l'exemple d'un derivat de FLORE que representa un fòssil fonètic inhabitual a la Vall d'Aran.



INSULA > occitan ièrla. Un mot corrent ena toponimia dera nauta arribèra de Garona, INSULA > ièrla occitan. A common occurrence in the toponymy of the upper course of the Garonne

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Aquest article vol aportar i sistematitzar informacions referides a la forma occitana ièrla (que és un resultat fonèticament interessant del llatí INSULA i que s’utilitza per designar terrenys d’al·luvió o, en tot cas, situats al costat de l’aigua), i també a d’altres descendents del llatí INSULA, amb aplicacions toponímiques similars en el domini occità, i especialment en la zona oriental del Pirineu gascó −sobretot a la Vall d’Aran i al Comenge. El treball considera també els fets…, This article seeks to provide a systematic review of references to the Occitan form ièrla (a phonetically interesting derivation of the Latin word INSULA and which is used to refer to alluvial plains or lands located near water), as well as that of other derivatives of the Latin word INSULA, with similar toponymic uses in the Occitan-language domain, above all in the eastern part of the Gascon Pyrenees - especially in the Val d'Aran and the Comenge. The study also considers the phonetic…



HORTUS e CASALIS en periferia de Gasconha. Es designacions deth 'jardin potager' en occitan dera Val d'Aran, HORTUS et CASALIS en périphérie de Gascogne. Les désignations du jardin potager en occitan du Val d’Aran, HORTUS y CASALIS en la periferia de Gascuña. Las designaciones del huerto en el occitano del Valle de Arán

Repositorio: Repositorio Abierto de la UdL
Carrera Baiget, Aitor

Es designacions occitanes deth jardin potager qu’an hèt er objècte d’un article indefugible de Ravier en 1989, que se servic des cartes de mès d’un atlàs lingüistic que va de Gasconha enquia Provença. Mentre que nombrosi parlars utilizen òrt (< hortu) o eth francisme jardin, en Gasconha qu’ei casalis que s’ei imposat, ath punt que casau se pòt enténer deth Medoc denquias Pirenèus. Quin que sigue, en çò que concernís er aranés, es informacions sus eth nòm deth potager que son contradictòries…, Les désignations occitanes du jardin potager ont fait l’objet d’un article incontournable de Ravier en 1989, qui s’est servi des cartes de plusieurs atlas linguistiques allant de la Gascogne à la Provence. Alors que de nombreux parlers usent de òrt (< hortu) ou du francisme jardin, en Gascogne c’est casalis qui s’est imposé, au point que casau peut être entendu du Médoc jusqu’aux Pyrénées. Quoi qu’il en soit, en ce qui concerne l’aranais, les informations sur le nom du potager sont…, Las designaciones occitanas del huerto fueron objeto de un artículo imprescindible de Ravier en 1989, que utilizó los mapas de atlas lingüísticos que van desde Gascuña hasta Provenza. Mientras que numerosas hablas se sirven de òrt (< hortu) o del francesismo jardin, en Gascuña se ha impuesto casalis, hasta el punto que casau es una forma presente desde el Medoc hasta los Pirineos. De todas formas, en lo que se refiere al aranés, las informaciones sobre el nombre del huerto son…



Lôs Fors et costumas de Bearn.

Repositorio: Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala

Sign.: A-O4, P1, Digitalización Vitoria-Gasteiz Archivos y Bibliotecas Febrero 1994 17-19, Digitalización Vitoria-Gasteiz Fundación Sancho el Sabio 2008