Repositorio

Estudi de l’eficàcia dels tractaments per a la incontinència fecal en dones adultes residents a la comunitat: avaluació de l’eficàcia individual sobre la fisiologia anorectal i la plasticitat cortical cerebral, l’impacte en la severitat clínica i en la qualitat de vida

Mundet i Pons, Lluís
La incontinència fecal (IF) és una condició que afecta de forma molt important a la qualitat de vida (QoL) de les persones que la pateixen. Els darrers estudis poblacionals reporten prevalences del 5- 12% de la població adulta resident a la comunitat. Es creu que és més prevalent en el gènere femení que en el masculí, atès que els factors associats principals en la dona són els obstètrics. En la present tesi doctoral s’han portat a terme tres estudis: Estudi 1. Diferències en la fisiopatologia, severitat clínica i qualitat de vida entre homes i dones amb incontinència fecal. Era un estudi transversal observacional on es van reclutar 60 dones i 31 homes i es comparà la fisiopatologia, la severitat clínica i la QoL entre gèneres. Es va portar a terme manometria anorectal (ARM) i ecografia endoanal (EE) per estudiar la fisiopatologia dels pacients, i s’avaluà la severitat i la QoL mitjançant qüestionaris específics. Els resultats globals van ser que la fisiopatologia de la IF diferia de forma important entre gèneres, sent la disfunció esfinteriana menys freqüent en homes que en dones; amb la mateixa severitat per a ambdós grups, la IF tenia major impacte sobre la QoL en les dones comparada amb els homes amb la mateixa condició; sent la resta de factors igual, el gènere del pacient tenia un impacte més gran en la QoL que la severitat, l’edat i el fet de patir algun trastorn de l’estat d’ànim. Estudi 2. Estudi de l’eficàcia dels tractaments per la incontinència fecal en les dones adultes residents a la comunitat: avaluació de l’eficàcia individual sobre la fisiologia anorectal i la plasticitat cortical cerebral, l’impacte en la severitat clínica i en la qualitat de vida. Subestudi 1: Fisiopatologia, severitat clínica i impacte a la qualitat de vida. En aquest subestudi vam analitzar la fisiopatologia de la IF de 175 pacients, comparant les dades fisiològiques amb un grup de 19 voluntàries sanes (VS). Vam analitzar la funcionalitat anorectal amb ARM, i latència motora terminal (PNTML) i potencials evocats sensorials anals i rectals (SEP) en dos subgrups de participants. Tanmateix, vam avaluar la severitat i QoL de les pacients. Vam comparar la QoL relacionada amb la salut entre les pacients i les VS. El resultat general va ser que les pacients amb IF tenen aspectes alterats de la fisiologia anorectal, comparada amb la de les VS: pressions del canal anal i voluntàries disminuïdes, PNTML allargada, alteracions de la sensibilitat rectal (disminució i augment), i diferències en els paràmetres dels SEP. Subestudi 2: estudi experimental amb aleatorització dels 4 tractaments: exercicis de Kegel, biofeedback, electroestimulació i neuromodulació transcutània: efecte dels tractaments sobre la fisiologia anorectal i la plasticitat cortical, la severitat clínica i la qualitat de vida. Es van aleatoritzar 175 dones amb IF en quatre grups de tractament: exercicis de Kegel (K), que era el grup de referència per als altres, biofeedback+K (BF+K), electroestimulació+K (ES+K) i neuromodulació transcutània+K (NM+K). Es va dur a terme un estudi fisiològic, de severitat clínica i de QoL previ (subestudi 1), s’inicià el tractament que durà tres mesos. Es va fer una nova avaluació de la fisiologia, de la severitat i de la QoL per determinar els canvis que havien provocat els tractaments. Acabat aquest període es seguia el pacients durant 3 mesos més només fent K. El resultat global va ser que el tots els tractaments milloraven la severitat clínica i la QoL; el BF i l’ES tenien efectes intensos sobre la vesant motora esfinteriana, mentre que la NM afectava als aspectes motors influint sobre les vies eferents. Els aspectes sensorials milloraven moderadament amb BF i ES, sent més discrets amb K i NM. Un cop finalitzats els tractaments, els efectes obtinguts es mantenien amb K. Tots els tractaments per a la IF milloren els símptomes i la QoL, però semblen afectar aspectes diferents de la fisiologia; conèixer-lo és clau per triar les estratègies terapèutiques en funció de la fisiopatologia subjacent., Faecal incontinence (FI) is a condition that has a negative impact on the quality of life (QoL) of the people who suffer it. Recent studies report prevalence of 5-12% for community-dwelling adult people. It is thought to be more prevalent in women as it is closely associated with obstetric factors. In this thesis, three studies have been performed: Study 1. Differences in the pathophysiology, clinical severity and quality of life between women and men with faecal incontinence This was a cross-sectional study where 91 patients (60 women and 31 men) were recruited, and the pathophysiology, clinical severity and QoL was compared between the genders. Anorectal manometry (ARM) and endoanal ultrasonography (EU) were carried out to study patient pathophysiology, and specific questionnaires assessed severity and QoL. The overall results were that pathophysiology of FI differed between the genders, sphincter impairment being generally less frequent in men than in women and that, with the same clinical severity for both groups, FI had a greater impact on women’s QoL compared to men with the same condition; other factors being equal, gender had a greater impact on QoL than severity, age and anxiety or depression. Study 2. Study of the efficacy of four treatments for faecal incontinence on community-dwelling women: assessment of the individual efficacy on anorectal physiology and cerebral cortical plasticity, and impact on clinical severity and quality of life. Substudy 1: Pathophysiology, clinical severity and impact on quality of life. We analysed the pathophysiology of FI in 175 patients, comparing physiological data with a group of 19 healthy volunteers (HV). We analysed anorectal function by means of ARM, terminal motor latency (PNTML) and anal and rectal sensorial evoked potentials (SEP), in two subgroups of the participants. We also assessed patients’ clinical severity and QoL. We compared QoL associated with health status between patients and HV. The overall result was that patients with FI had the following impaired aspects of anorectal physiology compared with HV: weak rest and squeeze anal pressures, delayed PNTML, impaired rectal sensitivity (hyper and hypo) and differences in SEP parameters. Substudy 2. Randomized control trial of four treatments: Kegel exercises, biofeedback, electrostimulation and transcutaneous neuromodulation; effect of treatments on anorectal physiology and cortical plasticity, clinical severity and quality of life. In this study, 175 women with FI were randomized into four treatment arms: Kegel exercises (K) that was the reference group, biofeedback + K (BF + K), electrostimulation + K (ES + K) and transcutaneous neuromodulation + K (NM + K). A physiological study and severity and QoL were assessed, and treatment was prescribed for three months. Physiology, severity and QoL assessment was then reassessed. Patients were then followed for a further three months only performing K exercises. The overall result was that all treatments improved severity and QoL; BF and ES had strong effects on the sphincter motor function, while NM affected motor aspects modulating efferent pathways. Sensorial aspects improved moderately with BF and ES, and to a lesser extent with K and NM. Once treatments finished, their effects were maintained with K. All treatments for FI improve symptoms and QoL, but they seem to affect different physiological aspects; to know them is a key point to properly choose therapeutic strategies according to underlying pathophysiology.
Repository: TDR: Tesis Doctorales en Red