Buscador

Encontrado(s) 2216398 resultado(s)
Encontrada(s) 221640 página(s)

R/parallel Parallel Computing for R in non‐dedicated environments

  • Vera Rodríguez, Gonzalo
Traditionally, parallel computing has been associated with special purpose applications designed to run in complex computing clusters, specifically set up with a software stack of dedicated libraries together with advanced administration tools to manage co Traditionally, parallel computing has been associated with special purpose applications designed to run in complex computing clusters, specifically set up with a software stack of dedicated libraries together with advanced administration tools to manage complex IT infrastructures. These High Performance Computing (HPC) solutions, although being the most efficient solutions in terms of performance and scalability, impose technical and practical barriers for most common scientists whom, with reduced IT knowledge, time and resources, are unable to embrace classical HPC solutions without considerable efforts. Moreover, two important technology advances are increasing the need for parallel computing. For example in the bioinformatics field, and similarly in other experimental science disciplines, new high throughput screening devices are generating huge amounts of data within very short time which requires their analysis in equally short time periods to avoid delaying experimental analysis. Another important technological change involves the design of new processor chips. To increase raw performance the current strategy is to increase the number of processing units per chip, so to make use of the new processing capacities parallel applications are required. In both cases we find users that may need to update their current sequential applications and computing resources to achieve the increased processing capacities required for their particular needs. Since parallel computing is becoming a natural option for obtaining increased performance and it is required by new computer systems, solutions adapted for the mainstream should be developed for a seamless adoption. In order to enable the adoption of parallel computing, new methods and technologies are required to remove or mitigate the current barriers and obstacles that prevent many users from evolving their sequential running environments. A particular scenario that specially suffers from these problems and that is considered as a practical case in this work consists of bioinformaticians analyzing molecular data with methods written with the R language. In many cases, with long datasets, they have to wait for days and weeks for their data to be processed or perform the cumbersome task of manually splitting their data, look for available computers to run these subsets and collect back the previously scattered results. Most of these applications written in R are based on parallel loops. A loop is called a parallel loop if there is no data dependency among all its iterations, and therefore any iteration can be processed in any order or even simultaneously, so they are susceptible of being parallelized. Parallel loops are found in a large number of scientific applications. Previous contributions deal with partial aspects of the problems suffered by this kind of users, such as providing access to additional computing resources or enabling the codification of parallel problems, but none takes proper care of providing complete solutions without considering advanced users with access to traditional HPC platforms. Our contribution consists in the design and evaluation of methods to enable the easy parallelization of applications based in parallel loops written in R using non-dedicated environments as a computing platform and considering users without proper experience in parallel computing or system management skills. As a proof of concept, and in order to evaluate the feasibility of our proposal, an extension of R, called R/parallel, has been developed to test our ideas in real environments with real bioinformatics problems. The results show that even in situations with a reduced level of information about the running environment and with a high degree of uncertainty about the quantity and quality of the available resources it is possible to provide a software layer to enable users without previous knowledge and skills adapt their applications with a minimal effort and perform concurrent computations using the available computers. Additionally of proving the feasibility of our proposal, a new self-scheduling scheme, suitable for parallel loops in dynamics environments has been contributed, the results of which show that it is possible to obtain improved performance levels compared to previous contributions in best-effort environments. The main conclusion is that, even in situations with limited information about the environment and the involved technologies, it is possible to provide the mechanisms that will allow users without proper knowledge and time restrictions to conveniently make use and take advantage of parallel computing technologies, so closing the gap between classical HPC solutions and the mainstream of users of common applications, in our case, based in parallel loops with R. mplex IT infrastructures. These High Performance Computing (HPC) solutions, although being the most efficient solutions in terms of performance and scalability, impose technical and practical barriers for most common scientists whom, with reduced IT knowledge, time and resources, are unable to embrace classical HPC solutions without considerable efforts. Moreover, two important technology advances are increasing the need for parallel computing. For example in the bioinformatics field, and similarly in other experimental science disciplines, new high throughput screening devices are generating huge amounts of data within very short time which requires their analysis in equally short time periods to avoid delaying experimental analysis. Another important technological change involves the design of new processor chips. To increase raw performance the current strategy is to increase the number of processing units per chip, so to make use of the new processing capacities parallel applications are required. In both cases we find users that may need to update their current sequential applications and computing resources to achieve the increased processing capacities required for their particular needs. Since parallel computing is becoming a natural option for obtaining increased performance and it is required by new computer systems, solutions adapted for the mainstream should be developed for a seamless adoption. In order to enable the adoption of parallel computing, new methods and technologies are required to remove or mitigate the current barriers and obstacles that prevent many users from evolving their sequential running environments. A particular scenario that specially suffers from these problems and that is considered as a practical case in this work consists of bioinformaticians analyzing molecular data with methods written with the R language. In many cases, with long datasets, they have to wait for days and weeks for their data to be processed or perform the cumbersome task of manually splitting their data, look for available computers to run these subsets and collect back the previously scattered results. Most of these applications written in R are based on parallel loops. A loop is called a parallel loop if there is no data dependency among all its iterations, and therefore any iteration can be processed in any order or even simultaneously, so they are susceptible of being parallelized. Parallel loops are found in a large number of scientific applications. Previous contributions deal with partial aspects of the problems suffered by this kind of users, such as providing access to additional computing resources or enabling the codification of parallel problems, but none takes proper care of providing complete solutions without considering advanced users with access to traditional HPC platforms. Our contribution consists in the design and evaluation of methods to enable the easy parallelization of applications based in parallel loops written in R using non-dedicated environments as a computing platform and considering users without proper experience in parallel computing or system management skills. As a proof of concept, and in order to evaluate the feasibility of our proposal, an extension of R, called R/parallel, has been developed to test our ideas in real environments with real bioinformatics problems. The results show that even in situations with a reduced level of information about the running environment and with a high degree of uncertainty about the quantity and quality of the available resources it is possible to provide a software layer to enable users without previous knowledge and skills adapt their applications with a minimal effort and perform concurrent computations using the available computers. Additionally of proving the feasibility of our proposal, a new self-scheduling scheme, suitable for parallel loops in dynamics environments has been contributed, the results of which show that it is possible to obtain improved performance levels compared to previous contributions in best-effort environments. The main conclusion is that, even in situations with limited information about the environment and the involved technologies, it is possible to provide the mechanisms that will allow users without proper knowledge and time restrictions to conveniently make use and take advantage of parallel computing technologies, so closing the gap between classical HPC solutions and the mainstream of users of common applications, in our case, based in parallel loops with R.

Proyecto:

Introducció de l'ecoendoscòpia intervencionista i terapèutica en un hospital universitari. Combinació amb la colangiografia retrògada endoscòpica en patologia biliopancreàtica: aspectes clínics i econòmics

  • Gornals Soler, Joan B.
Introducció: l’ecoendoscòpia (USE) digestiva ha evolucionat d’un paper diagnòstic, a una indicació més intervencionista. A més, presenta una relació estreta amb la colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica (CPRE) en la patologia biliopancreàtica. Hipòtesis: La USE té un gran potencial intervencionista diagnòstic i terapèutic en hospitals terciaris. Les innovacions tecnològiques afavoreixen el seu paper. La combinació de la USE amb la CPRE, com tècniques intervencionistes, presenta uns beneficis clínics i econòmics al ser complementàries. Objectius: avaluar: 1) la utilitat de la USE-PAAF en el diagnòstic de tumors neuroendocrins; 2) el drenatge de col•leccions pancreàtiques guiat per USE mitjançant una pròtesis metàl•lica d’aproximació luminal; 3) la combinació de la USE i CPRE en un mateix procediment en patologia biliopancreàtica: impacte clínic i econòmic. Metodologia: Estudi 1: inclusió de 55 pacients amb sospita de T. Neuroendocrí estudiats per USE. En 15 casos, es realitzaren USE-PAAF i en 12 casos, estudi immunocitoquímic. Estudi 2: inclusió de 19 drenatges transmurals de col•leccions per USE. Nou casos amb pròtesi metàl•lica de disseny ‘diàbolo’ comparats amb 10 drenatges previs amb pròtesis plàstica. Estudi 3: inclusió prospectiva de procediments combinats USE-CPRE entre abril 2009 - Març 2012. Registre de variables clíniques, tècniques, i econòmiques. Anàlisi estadístic univariant (X2 i test de t Student). Resultats: Estudi 1: Sensibilitat del 100%, precisió i valor predictiu positiu del 89%. No complicacions relacionades amb la USE-PAAF. Estudi 2: pròtesis metàl•liques AXIOS: temps del procediment 25±13 min, èxit tècnic 88.8%, 1 complicació, no migracions, 1 recurrència. Pròtesis plàstiques: 2 migracions, 2 recurrències, 2 complicacions. El número de stents (n=15) i el temps (42.8±3.1 min) són significativament superiors utilitzant pròtesis plàstiques. Estudi 3: procediments combinats; USE + CPRE (n=9), USE-PAAF+CPRE (n=32) i drenatge biliar guiat per USE després de CPRE fallida (n=16). Duració mitjana, 65±22.2 min. Cost estimat de l’estratègia combinada de 3.437€, i de 4.095€ en sessions separades. Estimació d’un estalvi de 658€ per procediment combinat (total 36.189€)., Background: Endoscopic ultrasonography (EUS) and Endoscopic Retrograde Cholangiopancreatography (ERCP) are often required in patients with pancreaticobiliary disorders. Aims: to assess the clinical impact and costs savings of a single session EUS-ERCP. Methods: Patient and intervention data from April 2009 to March 2012 were prospectively recruited and retrospectively analyzed from a database at a tertiary hospital. Indications, diagnostic yield, procedure details, complications and costs were evaluated. Results: Fifty-five scheduled combined procedures were done in 53 patients. The accuracy of EUS-FNA for malignancy was 90%. The main clinical indication was a malignant obstructing lesion (66%). The ERCP cannulation was successful in 67%, and in 11/15 failed ERCP(73%), drainage was completed thanks to an EUS-guided biliary drainage (BD): 6 transmurals, 5 rendezvous. Eight patients(14%) had related complications: bacteremia (n=3), pancreatitis (n=2), bleeding (n=2) and perforation(n=1). The mean duration was 65±22.2min. The mean estimated cost for a single session was €3,437, and €4,095 for two separate sessions. The estimated cost savings using a single-session strategy was €658 per patient, representing a total savings of €36,189. Conclusion: Combined EUS and ERCP is safe, technically feasible and cost beneficial. Furthermore, in failed ERCP cases, the endoscopic BD can be completed with EUS-guided biliary access in the same procedure.

Proyecto:

Mosaico Mediterráneo. El Arte como Herramienta de Diálogo Intercultural

  • Bashiron Mendolicchio, Herman
El presente trabajo de investigación doctoral reflexiona sobre el aporte de las prácticas artísticas contemporáneas en los procesos de diálogo entre culturas en el Mediterráneo. En las dinámicas de percepción, acercamiento y (re)conocimiento del otro y de las culturas otras, todos los medios informativos y de comunicación pueden ser, por un lado, válidos y efectivos como, por otro, pueden desviar de la verdad y difundir fácilmente numerosos prejuicios. Frente a la “síntesis” operada por los medios de comunicación tradicionales, donde “el Otro” es a menudo objeto de representaciones estereotipadas, las prácticas artísticas, en su sentido más amplio, contraponen un “análisis” que puede permitir, en diferentes casos, la eliminación de las barreras y un mayor acercamiento a la cultura otra. En la presente investigación se quiere trazar un itinerario teórico que parte de las hipótesis orientalistas, pasa por las filosofías del encuentro con el otro; los estudios sobre la participación; las actuales reflexiones sobre la estética relacional; las definiciones históricas y socio-políticas del Mediterráneo; hasta llegar a reconocer en el arte, en la creación artística, el medio de comunicación más eficaz y penetrante a la hora de refinar el conocimiento y (re)descubrir los diferentes aspectos de las culturas de los países y de los pueblos del Mediterráneo. Asimismo se quiere reflexionar también sobre el aporte de las últimas tecnologías que, gracias a su avance y a su empleo, cada vez más extenso en las expresiones artísticas, crean nuevos modelos de contacto entre culturas, nuevas formas de intercambio y nuevos métodos de conocimiento. En el espacio plural del Mediterráneo las prácticas artísticas y creativas actuales actúan como un campo de experimentación y un territorio de debate valioso e importante para el desarrollo del discurso intercultural., This PhD research focuses on the role of contemporary artistic practices in the process of dialogue between cultures in the Mediterranean. In the dynamics of perception, approach and knowledge of the “other” and other cultures, all media can be, on one side, valid and effective, but on the other side, can deviate from the truth and spread easily many prejudices. Faced with the "synthesis" operated by traditional media, where the "Other" is often subject to stereotypical representations, artistic practices, in its broadest sense, opposed an "analysis" that can help out, in different cases, to remove barriers and get closer to the other’s culture. The present research draws a theoretical path starting from the Orientalist hypothesis, passing through the philosophies of the encounter with the other; studies on the participation; the current discussions on the relational aesthetics; the historical and socio-political definitions of the Mediterranean; up to recognize art and creativity as the most effective means of communication to refine knowledge and (re)discover the different aspects of the Mediterranean cultures. Contemporary artistic practices serve - in the Mediterranean plural space - as a testing ground and an area of discussion valuable and important for the development of the intercultural discourse.

Proyecto:

Integrating Knowledge in Organizations: A Lessons Learned Case Study

  • Loyola Salcedo, William Vladimir
El paper del coneixement comú a les organitzacions (CKO, en la sigla en anglès) és creixent en la literatura com un tema important; tanmateix, la seva formalització és lenta. Aquesta tesi presenta un model de CKO que descriu la seva relació amb la capacitat organitzativa en el context de les teories de l’empresa. Disseny, metodologia i enfocament Tenint en compte l’estat no sistematitzat del coneixement a les organitzacions i els diversos enfocaments de què és objecte la capacitat organitzativa, en aquest treball s’analitzen textos de les teories del coneixement i de les teories de l’empresa, seguint mètodes de codificació de la grounded theory, amb vista a emmarcar un model per tal d’observar i avaluar casos de CKO que participen en la pràctica productiva. El component de recerca empírica d’aquesta tesi segueix l’estratègia de l’estudi del cas per a la recopilació de dades i de la grounded theory per a la seva anàlisi. El cas correspon a un programa de cooperació internacional interuniversitari, que va durar deu anys, en què s’integren els coneixements en forma de lliçons apreses. Les dades inclouen l’extensa documentació del programa, tres sèries d’enquestes, 16 entrevistes filmades i 36 històries. Aquí, la grounded theory segueix el concepte de sensibilització de Charmaz (2000)per guiar la codificació inicial utilitzant com a referència el marc conceptual desenvolupat. Conclusions El CKO es caracteritza per: a) la tensió en la integració dels coneixements en la pràctica productiva; b) la lògica d’instrumentalitzar eines organitzacionals (OT), y c) els processos pels quals es reconeixen els coneixedors. El CKO funciona com a mediador entre les OT (directives, plans, estructura, arquitectura i rutines) i l’eficiència de la capacitat organitzativa. El CKO apareix no com una eina organitzativa, sinó com els processos relacionats que els instrumentalitzen i per mitjà dels quals els coneixedors són reconeguts i donen forma al sistema interpretatiu de l’organització. Aquesta tesi ofereix criteris de gestió orientats a l’eficiència del CKO (sorgits d’aquesta concepció), amb vista a aplicar eines organitzatives que integren el coneixement en la pràctica productiva, i proposa: a) una visió organitzacional integral de les teories existents del saber; b) un model d’observació d’instàncies del saber a les organitzacions; c) un esquema per tal d’emmarcar les teories de l’empresa, i d) un model per entendre el rol del coneixement comú a les organitzacions., El papel del conocimiento común en las organizaciones (CKO por sus siglas en inglés) se acentúa en la literatura como un tema importante; sin embargo su formalización está rezagada. Esta tesis presenta un modelo de CKO que describe su relación con la capacidad organizacional en el contexto de las teorías de la firma. Diseño, metodología y enfoque: Teniendo en cuenta el estado no-operacionalizado del conocimiento en las organizaciones y los variados acercamientos a la capacidad organizacional, este trabajo entrevista textos de las teorías del conocimiento y de las teorías de la firma, siguiendo métodos de codificación de “grounded theory”, para enmarcar un modelo para observar y evaluar instancias de CKO que participan en la práctica productiva. El componente de investigación empírica de esta tesis sigue la estrategia de estudio de caso para la recopilación de datos, y “grounded theory” para su análisis. El caso corresponde a un programa de cooperación internacional Interuniversitario, que duró diez años, en el que se integra conocimientos en lecciones aprendidas. Los datos incluyen la extensa documentación del programa, 3 sets de encuestas, 16 entrevistas filmadas y 36 historias. Aquí, “grounded theory” sigue el concepto de sensibilización de Charmaz (2000) para guiar la codificación inicial utilizando como referencia el marco conceptual desarrollado. Hallazgos: CKO está caracterizado por la (a) tensión en la integración de conocimientos en la práctica productiva, (b) la lógica de instrumentalizar herramientas organizacionales (OT) y (c) los procesos por los cuales se reconocen a los conocedores. CKO funciona como mediador entre OT (directivas, planes, estructura, arquitectura y rutinas) y la eficiencia de la capacidad organizacional. CKO emerge, no como una herramienta organizacional, sino como los procesos relacionados que los instrumentalizan, y por medio de los cuales los conocedores son reconocidos y dan forma al sistema interpretativo organizacional. Esta disertación ofrece criterios de gestión orientados a la eficiencia (surgidos de esta concepción) de CKO) para aplicar herramientas organizacionales que integran el conocimiento en la práctica productiva, y propone (a) una visión organizacional integral de teorías existentes del saber, (b) un modelo de observación de instancias del saber en organizaciones, (c) un esquema para enmarcar teorías de la firma, y (d) un modelo para entender el rol del conocimiento común en las organizaciones., The role of common knowledge in organizations (CKO) is emphasized in literature as an important topic; however, its formalization has been neglected. This dissertation presents a model of CKO that depicts its relationship with the capability of the organization within the context of theories of the firm. Design/methodology/approach: Considering the un-operationalized status of knowledge in organizations and the several approaches to organizational capability, this work interviews text of the theories of knowing and the theories of the firm, following grounded theory coding methods, to frame a model to observe and assess CKO instances that participate in the productive practice. The research empirical component of this dissertation follows case study strategy for data collection and grounded theory for data analysis. The case corresponds to a ten-year International Inter-university Cooperation Program that integrates knowledge into lessons learned. Data include program extensive program documentation, 3 sets of surveys, 16 filmed interviews, and 36 stories. Grounded theory follows Charmaz (2000) sensitizing concept approach to guide initial coding using the developed framework. Findings: CKO is characterized by the (a) tension of integrating knowledge into the productive practice, (b) logic of instrumentalizing organizational tools (OT), and (c) processes by which knowers are recognized. CKO also operates as mediator between OT (directives, plans, structure, architecture and routines) and the efficiency of the organizational capability. CKO emerges, not as an organizational tool, but as the related processes that instrumentalize them, or by which knowers are recognized and shape the organizational interpretative system. Dissertation offers efficiency oriented managerial criteria (emerged from the CKO conception) for applying organizational tools to integrate knowledge into the productive practice, and proposes (a) an integrated organizational view of extant theories of knowing, (b) a model for observing knowing instances in organizations, (c) a scheme for framing theories of the firm, and (d) a model for understanding the role of common knowledge in organizations

Proyecto:

Advances in the application of information and communication technologies in healthcare at the patient's home

  • Isetta, Valentina
INTRODUCTION The pressure to contain health costs, particularly by avoiding hospitalizations and promoting the early discharge of patients, is generating a greater demand for home healthcare at a time when this resource is rapidly becoming less available. Telemedicine has been defined as the use of information and communications technologies (ICT), to deliver health services and transmit health information at distance for the purpose of improving patient’s care and education and to facilitate communication between patients and healthcare professionals. Most of the studies on telemedicine showed a lot of potentialities and possibilities, but did not develop further in the clinical routine because of problems and difficulties involving the use of this technology. Therefore, it seems clear the need of simple and straightforward applications, which can provide useful and widely applicable services to healthcare and as well as reliable data to assess the actual impact of telemedicine on homecare. 2) GENERAL AIM To design, develop, validate and assess the benefit of new Information and Communication Technology (ICT) applications in healthcare at patient’s home. 3) HYPOTHESES 1. An Internet-based support system for monitoring newborn patients after discharge from nursery would improve care, be well accepted by parents and reduce unplanned healthcare, particularly visits to the emergency department; 2. The development of a specific web-based tool could introduce a new strategy for the continuous positive airway pressure (CPAP) therapy follow-up of patients with obstructive sleep apnea syndrome (OSAS), which could improve the CPAP compliance, reduce face-to-face clinical visits, and be more cost-effective; 3. A new telemedicine system for remote CPAP therapy monitoring could provide valuable and useful data about treatment compliance and efficacy for the follow-up of OSAS patients. 4) STUDY 1 - A new Internet-based monitoring tool for the neonatal home care after discharge was successfully developed; - This new monitoring approach resulted in a high level of parental satisfaction with the service; - Using a societal perspective, the cost of the Internet-based follow-up resulted much lower than that of the conventional hospital-based follow-up. Additionally, ED visits in the first month of patients’ life decreased with the use of the Internet-based monitoring system. This telemedicine follow-up strategy proved absolute dominance (both more clinically effective and less costly) over the standard follow-up based on hospital visits; - This Internet-based tool has been effectively transferred to the health system since it is in routine clinical use at the Hospital de Sant Pau in Barcelona (www.petitsacasa.santpau.cat). 5) STUDY 2 - The opinion of the interviewed patients and medical staff about the helpfulness and satisfaction of the telemedicine monitoring approach indicated that the web-based support tool together with the televisit are potentially useful to support the home follow-up of CPAP treatment in OSAS patients; - The high patients’ compliance to the remote monitoring through the online questionnaire suggested this strategy to be helpful and practical for the long-period CPAP therapy control; - The multicenter support system we developed represents a new telemedicine approach to CPAP therapy follow-up for OSAS patients, which seeks enforcing patients’ confidence and improving therapy adherence; - The developed telemedicine support system has been effectively transferred to the health system since it is in use in a multinational clinical trial currently involving 18 hospitals (www.mi-cpap.com). 6) STUDY 3 - The geometry of the telemonitoring device (NOWAPI) does not influence the CPAP treatment; - NOWAPI showed good compatibility with the CPAP machines and an excellent performance in estimating the duration of the CPAP treatment and in detecting residual respiratory events in simulated OSAS patients. The results of this study demonstrated that NOWAPI system could be a valuable tool for telemonitoring the treatment of obstructive sleep apnea;

Proyecto:

Una metodología para caracterización elastoplástica cuasi-estática simplificada de materiales termoplásticos inyectados en proceso industrial para simulación estructural

  • Puigoriol Forcada, Josep Maria
En la present investigació es planteja una metodologia de caracterització de materials per alimentar el model constitutiu elastoplàstic de Von Mises amb enduriment isotròpic, per obtenir una millor resposta en simulacions computacionals estàtiques (CAE) de peces fabricades amb termoplàstics. Aquesta estratègia de caracterització ha de resultar simple pel que fa a aplicació, per a facilitar l’ús en l’exercici habitual d’indústria. Es presenten els models constitutius usualment utilitzats en el sector industrial per donar resposta a problemes de no linealitat de material en estàtica, per aquest tipus de polímers, que requereixin tan sol de l’assaig de tracció en la màquina universal. S’acompanya d’una declaració de les variables més influents sobre la resposta computacional. La metodologia proposa l’ús d’un Factor d’Escala Màster que permeti la reducció de la corba elastoplàstica per a una família de materials. Aquest factor de reducció s’utilitza, a la vegada, per la definició del límit de fluència i del mòdul secant elàstic de càlcul. S’ha avaluat el comportament mecànic d’una selecció de quatre materials, representatius de famílies utilitzades en sistemes d’interior d’automòbils, mitjançant mostres retallades de components reals. D’aquesta forma, es comprova el descens de les propietats mecàniques d’aquests materials en un context d’injecció usual en procés industrial. La nova estratègia de caracterització s’alimenta d’aquesta informació obtinguda en l’assaig de tracció. Es realitza la validació de la metodologia a través d’un assaig híbrid test-simulació sobre peça real injectada. Finalment s’ha efectuat un exercici de verificació de l’estratègia de caracterització sobre un conjunt real Mòdul Panell Porta, mitjançant correlació experimental., En esta investigación se plantea una metodología de caracterización de materiales para alimentar el modelo constitutivo elastoplástico clásico de von Mises con endurecimiento isotrópico, para una mejor respuesta en simulaciones computacionales estáticas (CAE) de piezas fabricadas con termoplásticos. Esta estrategia de caracterización debe resultar simple en cuanto a aplicación, para facilitar el uso en el ejercicio habitual en industria. Se presentan los modelos constitutivos usualmente utilizados en el sector industrial para dar respuesta a problemas de no linealidad de material en estática, para este tipo de polímeros, que requieran tan solo del ensayo de tracción en máquina universal. Se acompaña de una declaración de las variables más influyentes en la respuesta computacional. La metodología propone el uso de un Factor de Escala Máster que permita la reducción de la curva elastoplástica para una familia de materiales. Este factor de reducción se utiliza, a su vez, para la definición del límite de fluencia y del módulo secante elástico de cálculo. Se ha procedido a evaluar el comportamiento mecánico de una selección de cuatro materiales, representativos de familias utilizadas en sistemas de interior de automóviles, mediante muestras recortadas de componentes reales. De esta forma, se comprueba el descenso de las propiedades mecánicas de estos materiales en un contexto de inyección usual en proceso industrial. La nueva estrategia de caracterización se alimenta de esta información hallada mediante el ensayo de tracción. Se realiza la validación de la metodología a través de un ensayo híbrido test-simulación sobre pieza real inyectada. Finalmente se lleva a cabo un ejercicio de verificación de la estrategia de caracterización sobre un conjunto real Módulo Panel Puerta, mediante correlación experimental., This research project proposes a methodology for characterization of materials to feed the traditional elasto-plastic model with Von Mises isotropic hardening criterion. This is to achieve a better response in static computer simulations (CAE) for thermoplastic parts. This characterization strategy must be simple in application to facilitate regular use in industry. The models normally used in industry are presented to address issues of static material non-alignment for this class of polymers, only requiring the universal tensile strength machine test. It is accompanied by a statement of the most influential variables in the computational response. The methodology proposes the use of a Master Scale Factor that allows the reduction of the elasto-plastic curve for a class of materials. This reduction factor is used in turn to define the yield stress and the young modules. An evaluation of the mechanical behaviour from a selection of four materials is undertaken, representative classes of materials used in automotive interior systems. This was done by using samples cut from real components. Thus, the decrease of the mechanical properties of these materials in the context of the usual industrial injection process was evaluated. The new strategy characterization is fed by this information gained by the tensile strength test. A validation of the methodology is undertaken through a simulated hybrid test on an actual injected part. Finally, a verification exercise of the characterization strategy is conducted on a real door panel module assembly, through experimental correlation.

Proyecto:

La relació entre els jocs motors i les emocions en el cicle superior d’educació primària: ajudant els mestres a prendre decisions

  • Miralles Pascual, Rosa
Aquesta tesi aborda un dels temes més emergents de l’educació física actual: el camí a seguir per aconseguir una educació física emocional. L’estudi pren com a marc teòric de referència la praxeologia motriu i les principals aportacions teòriques de l’educació emocional. Des d’aquesta perspectiva es pot justificar que la vivència de jocs motors, classificats en quatre dominis d’acció motriu (psicomotor, cooperació, oposició i cooperació–oposició), així com el fet que s’experimentin amb competició o sense competició, genera diferents emocions als alumnes. L’objecte d’estudi serà veure les conseqüències emocionals que s’originen en els alumnes quan participen en aquestes experiències motrius. El disseny de la investigació se situa dins de la metodologia quasiexperimental amb posttest i combina la metodologia quantitativa i la qualitativa. Es realitza una recerca aplicada, en un context natural i ecològic. La realitat a estudiar es presenta amb variables controlades i dirigides pel plantejament de la investigació; se’n manipula la variable independent (situacions motrius de diferents dominis d’acció) per estudiar-ne els efectes sobre les variables dependents (emocions) en grups constituïts/naturals. La recerca en general considera un nombre de 860 participants de cicle superior d’educació primària (de deu a dotze anys) d’onze escoles de Lleida capital i poblacions, i quinze docents especialistes en l’àrea d’educació física. En aquest projecte cal distingir-hi tres fases: la primera consisteix en la formació dels docents implicats en el procés i el treball de camp amb els discents. Aquest a la vegada, inclou les altres dues fases: una primera amb formació sobre consciència emocional i una segona amb vivència de jocs de diferents tipologies, per poder anotar i avaluar a través de l’instrument GES (Games and Emotions Scale) la intensitat de les emocions. Entre els resultats més destacats es va observar que els jocs que més emocions positives van desencadenar van ser els jocs de cooperació i, sobretot, els jocs sense competició. Els resultats obtinguts ens permeten, en les conclusions, proporcionar orientacions per ajudar els professionals de l’educació física a prendre decisions encertades i fonamentades, per saber quins jocs són més adients de proposar en cada moment i poder programar amb rigor la seva intervenció educativa a l’aula., La presente tesis aborda uno de los temas más emergentes de la educación física actual: el camino a seguir para conseguir una educación física emocional. El estudio toma como marco teórico de referencia la praxiología motriz y las principales aportaciones teóricas de la educación emocional. Desde esta perspectiva se puede justificar que la vivencia de juegos motores, clasificados en cuatro dominios de acción motriz (psicomotor, cooperación, oposición y cooperación–oposición), así como el hecho que se experimenten con competición o sin competición, genera diferentes emociones a los alumnos. El objeto de estudio será ver les consecuencias emocionales que se originan en los alumnos cuando participan en estas experiencias motrices. El diseño de la investigación se sitúa dentro de la metodología cuasi-experimental con post-test y combina la metodología cuantitativa y la cualitativa. Se realiza un estudio aplicado en un contexto natural y ecológico. La realidad a estudiar se presenta con variables controladas y dirigidas por el planteamiento de la investigación; se manipula la variable independiente (situaciones motrices de diferentes dominios de acción) para estudiar los efectos sobre las variables dependientes (emociones) en grupos constituidos/naturales. El estudio en general considera un número de 860 participantes de ciclo superior de educación primaria (de diez a doce años) de once escuelas de Lleida capital y poblaciones, y quince docentes especialistas en el área de educación física. En este proyecto conviene distinguir tres fases: la primera consiste en la formación de los docentes implicados en el proceso y el trabajo de campo con los alumnos. Este a la vez, incluye las otras dos fases: una primera con formación sobre conciencia emocional y una segunda con vivencia de juegos de diferentes tipologías, para poder anotar y evaluar a través del instrumento GES (Games and Emotions Scale) la intensidad de las emociones. Entre los resultados más destacados se observó que los juegos que más emociones positivas desencadenaron fueron los juegos de cooperación, y sobretodo, los juegos sin competición. Los resultados obtenidos nos permiten, en las conclusiones, proporcionar orientaciones para ayudar a los profesionales de la educación física a tomar decisiones acertadas y fundamentadas, para saber qué juegos son más adecuados de proponer en cada momento y poder programar con rigor su intervención educativa en el aula., This PhD thesis targets at one of the most emerging issues in present day physical education, that is the way to achieve an emotional physical education. The study takes as a theoretical framework motor praxeology and the main theoretical contributions of the emotional education. From this perspective it is possible to justify that the experience of motor games, classified under four domains of motor action (psychomotor, cooperation, opposition and cooperation - opposition), with or without competition, generate different emotions in pupils. The study focuses on the emotional impact felt by pupils while participating in these motor experiences. The research follows a posttest quasi experimental design and combines quantitative and qualitative methodology. An applied research is carried out in a natural and ecological context. The case under consideration contains controlled and directed variables in order to perform the research, so that the independent variable is manipulated (motor situations of different action domains) to study its effects on the dependent variables (emotions) among constituted / natural groups. The global research considers a number of 860 participants of top cycle of primary education (10-12 years old) of 11 schools of Lleida city and neighbouring villages and 15 educational specialists in the area of physical education. In this project it is necessary to distinguish three phases: the first one is about the training of tachers involved in the process and the fieldwork with pupils; this one, in turn, includes the other two: one is related to emotional awareness training and the other is about playing games of different types, in order to record and measure the intensity of the emotions using the instrument GES (Games and Emotions Scale). Among the most noteworthy results it is been found that the games that triggered more positive emotions were those of cooperation and, especially, games without competition. In conclusion, the achieved results allow us to provide a helpful guidance to physical education professionals in order to take founded and right decisions in discerning what games are more suitable in every given moment, and also in order to fully implement these games in the classroom.

Proyecto:

Efecte de l'activació del canal K(ATP) al perfil d'expressió microglial durant la neurodegeneració a l'hipocamp de la rata

  • Martínez Moreno, Margot
En aquesta tesi s'ha estudiat l'efecte de l'activació del canal de potassi dependent de ATP (KATP) amb un fàrmac activador, la diazoxida, sobre el perfil fenotípic de la microglia en dos models diferenciats: un de in vitro amb una línia cel•lular i un de in vivo en un model de lesió excitotòxica a l'hipocamp de la rata. També s'ha estudiat com aquesta modulació afecta a la progressió de la lesió excitotòxica i la neurogènesis que porta associada. Finalment, s'ha descrit la presència del canal de calci dependent de voltatge (VGCC) a microglia i com la seva inhibició també regula la activitat microglial in vivo i in vitro., In this thesis we have studied the effect of the activation of the potassium channetl ATP-dependent (KATP channel) with the drug diazoxida, a KCO (potassium channel opener), over the phenotypic expression profile of microglial cells. We did it with two different approaches: an in vitro model with the murine cell line BV2; and an in vivo model of excitotòxic lesion in rat hippocampus. We have also studied how this modulation affects the progression of the damage of the excitotòxic lesion and the hipocampal neurogènesis associated. Finally, we have described the presence of voltage-gated calcium channels (VGCC) in microglia and how its regulation also affects to the activity of microglia in vivo and in vitro.

Proyecto:

Control de la respuesta acumulada de la testosterona y el cortisol en jugadores de baloncesto de élite

  • Schelling i del Alcazar, Xavi
Als esports d'equip, hi ha una complexitat, encara no resolta, del control de l'estat dels jugadors: una pràctica habitual quan es quantifica l'entrenament és considerar només les càrregues prescrites pel cos tècnic i pressuposar l'estat en què "hauria" de trobar-se l'equip, sense tenir en compte l'efecte real sobre els jugadors. En aquest sentit, hi ha algunes publicacions que proposen diferents instruments per al seguiment de l'estat del jugador de bàsquet, però molt pocs es centren en l'estat metabòlic o intern. Considerem de capital importància optimitzar els mètodes de quantificació de l'entrenament en el bàsquet professional i disposar d'informació objectiva i fiable per ajustar les càrregues de treball individualment. En aquest sentit, el control de la resposta hormonal pot ser una eina vàlida per conèixer en quin estat es troba cada jugador. Aquesta tesi doctoral pretén aportar més informació sobre la resposta hormonal del jugador de bàsquet professional, abastant 4 temporades esportives consecutives (2007-2011), en un equip masculí que participa a la primera divisió espanyola (Lliga ACB) (n = 35; Edat: 27.0 ± 2.4 anys; Pes corporal: 93.7 ± 10.1 kg; Alçada: 195.7 ± 4.7 cm; IMC: 24.4 ± 1.2; % Greix: 14.0 ± 3.3%). La investigació s'ha estructurat en tres estudis diferenciats. Les variables dependents estudiades (marcadors hormonals) han estat: la testosterona total, el cortisol, la ràtio testosterona total-cortisol i la ràtio cortisol-testosterona total, i s'han relacionat amb: la freqüència d'entrenament, l'estat emocional (Profile of Mood State), la contribució individual en els partits, el resultat del partit, el percentatge de greix i els minuts jugats, entre d'altres. Tot s'ha tractat de forma global i agrupada per posicions de joc. Com a síntesi dels 3 estudis, la concentració i el percentatge de variació dels marcadors hormonals analitzats han presentat diferències significatives en relació a la majoria de les variables independents controlades. Els factors que més influencien en la resposta de la testosterona total, el cortisol, la ràtio testosterona total-cortisol i la ràtio cortisol-testosterona total en jugadors professionals de bàsquet són: el percentatge de greix, la posició de joc, el promig de minuts de joc per temporada, el nombre de partits jugats la setmana anterior i el moment de la temporada. D'altra banda, s'ha d'atendre al compromès estat metabòlic observat en els alers i els ala-pivots. Finalment, durant la temporada esportiva d'un equip professional de bàsquet, els marcadors hormonals estudiats descriuen un perfil molt similar, mostrant 3 fases diferenciades: la pretemporada, els primers 2/3 de temporada i l'últim 1/3 de la mateixa. Els valors més baixos de concentració i % de variació de testosterona total i de ràtio testosterona total-cortisol i els més alts de cortisol i de ràtio cortisol-testosterona total, així com la major freqüència de jugadors amb decrements de la ràtio testosterona total-cortisol superiors al -30%, es troben a final de temporada., En los deportes de equipo, existe la complejidad, aún no resuelta, del control del estado de los jugadores: una práctica habitual cuando se cuantifica el entrenamiento, es considerar tan solo las cargas prescritas por el cuerpo técnico y presuponer el estado en que “debería” encontrarse el equipo, sin tener en cuenta el efecto real sobre los jugadores. En este sentido, existen algunas publicaciones que proponen diferentes instrumentos para el seguimiento del estado del jugador de baloncesto, pero muy pocos se centran en el estado metabólico o interno. Consideramos de capital importancia optimizar los métodos de cuantificación del entrenamiento en el baloncesto profesional y disponer de información objetiva y fiable para ajustar las cargas de trabajo individualmente. En este sentido, el control de la respuesta hormonal puede ser una herramienta válida para conocer en qué estado se encuentra cada jugador. Esta tesis doctoral pretende aportar más información sobre la respuesta hormonal del jugador de baloncesto profesional, abarcando 4 temporadas deportivas consecutivas (2007-2011), en un equipo masculino que participa en la primera división española (Liga ACB) (n=35; Edad: 27.0 ± 4.2 años; Peso corporal: 93.7 ± 10.1 kg; Altura: 195.7 ± 7.4 cm; IMC: 24.4 ± 1.2; % Graso: 14.0 ± 3.3 %). La investigación se ha estructurado en tres estudios diferenciados. Las variables dependientes estudiadas (marcadores hormonales) han sido: la testosterona total, el cortisol, la ratio testosterona total-cortisol y la ratio cortisol-testosterona total, y se han relacionado con: la frecuencia de entrenamiento, al estado emocional (Profile of Mood State), la contribución individual en los partidos, el resultado del partido, el porcentaje graso y los minutos jugados, entre otros. Todo ello, se ha tratado de forma global y agrupada por posiciones de juego. Como síntesis de los 3 estudios, la concentración y el porcentaje de variación de los marcadores hormonales analizados han presentado diferencias significativas en relación a la mayoría de las variables independientes controladas. Los factores que más influyen en la respuesta de la testosterona total, el cortisol, la ratio testosterona total-cortisol y la ratio cortisol-testosterona total en jugadores profesionales de baloncesto son: el porcentaje graso, la posición de juego, el promedio de minutos de juego por temporada, el número de partidos jugados la semana anterior y el momento de la temporada. Por otro lado, debe atenderse al comprometido estado metabólico observado en los aleros y los ala-pívots. Por último, a lo largo de la temporada deportiva de un equipo profesional de baloncesto, los marcadores hormonales estudiados describen un perfil muy similar, mostrando 3 fases diferenciadas: la pretemporada, los primeros 2/3 de temporada y el último 1/3 de la misma. Los valores más bajos de concentración y % de variación de testosterona total y de ratio testosterona total-cortisol y los más altos de cortisol y de ratio cortisol-testosterona total, así como la mayor frecuencia de jugadores con decrementos de la ratio testosterona total-cortisol superiores al -30%, se encuentran a final de temporada., In team sports, monitoring the state of each player is complex: a common practice to quantify training is to consider only the training loads dictated by the technical staff and then to assume the state in which the team should find itself, without taking into account their real effect on players. In this regard, there are some papers that propose different instruments to monitor the state of the basketball player, but few of them focus on the metabolic or internal state. We consider that being able to optimize training quantification methods in elite basketball, and having objective and reliable information, is critical to adjusting training loads individually. Hence, monitoring the hormonal response may prove to be a useful tool to assess each player’s state. This doctoral thesis intends to contribute information on the hormonal response of the professional basketball player, over a period spanning four consecutive sport seasons (2007-2011), in a male team that participates in the Spanish first division (ACB League) (n=35; Age: 27.0 ± 4.2 years; Weight: 93.7 ± 10.1 kg; Height: 195.7 ± 7.4 cm; BMI: 24.4 ± 1.2; % Fat: 14.0 ± 3.3 %). The investigation has been structured into three different studies. The dependent variables (hormonal markers) studied: total testosterone, cortisol, total testosterone-cortisol ratio and cortisol-total testosterone ratio, and all have been related to training frequency, emotional state (Profile of Mood State), individual contribution in game, result of game, fat percentage and minutes played, among others. All this information has been treated globally and has been aggregated by player’s role. To summarize, the concentration and percentage of variation of the hormonal markers analyzed have showed significant differences in relation to the large majority of the independent variables studied. The most influential factors in total testosterone, cortisol, total testosterone-cortisol ratio and cortisol-total testosterone ratio response in professional basketball players are: fat percentage, role, average minutes played, previous week’s games played and phase of the season. On another note, attention should be paid to the compromised metabolic state observed in small forwards and power forwards. Finally, throughout a professional basketball team’s season, the hormonal markers studied describe a similar profile, showing three distinct phases: preseason, the first two-thirds of the season and the last third of the season. The lowest values, in concentration and percentage of variation of total testosterone and total testosterone-cortisol ratio, as well as the highest values of cortisol and cortisol-total testosterone ratio, along with the greater frequency of players with decreases of over -30% in total testosterone-cortisol ratio, are to be found at the end of the season.

Proyecto:

El papel de la vía Notch en Rabdomiosarcoma

  • Masià Fontana, Anna
El Rabdomiosarcoma (RMS) es el tumor de partes blandas más común en la infancia. Los pacientes con enfermedad diseminada continúan teniendo un mal pronóstico a pesar del uso de terapias intensivas. En este trabajo se evidencia la expresión y activación notable de la vía Notch en RMS y se demuestra la implicación de la vía como elemento clave en la regulación de mecanismos de adhesividad, movilidad e invasividad en células de RMS. Además se propone un mecanismo de regulación de estos procesos, mediado por Notch, a través de la regulación positiva de varias moléculas de adhesión, tales como la N-Caderina e Integrina-α9. Así mismo, se describen los efectos observados de la inhibición de la vía Notch in vivo y se profundiza en la caracterización del estado muscular inmaduro propio del RMS según los niveles de expresión de varios genes claves para el proceso de la miogénesis, tales como la vía Notch, la N-Caderina y la Integrina-α9 en un amplio abanico de tumores de RMS., Rhabdomyosarcoma (RMS) is the commonest type of soft-tissue sarcoma in children. Patients with metastatic RMS continue to have very poor prognosis. This work provides evidence of Notch pathway expression and activation in RMS and it demonstrates a critical role of the Notch pathway in the activation of the process that leads to cell mobility and invasiveness in RMS cells. Furthermore N- cadherin and α9-integrin are postulated as leading actors in the association between the Notch pathway and promotion of cell adhesion, motility and invasion, pointing to these proteins and the Notch pathway itself as interesting putative targets for new molecular therapies against metastases in RMS. It also describes the observed effects of the inhibition of the Notch pathway in vivo.

Proyecto:

Buscador avanzado