BUSCADOR RECOLECTA

Casa Trilla se ubica en Llessui, en la Vall d'Àssua, un valle tradicionalmente muy ganadero del Pallars Sobirà (Catalunya), en el Pirineo. En el siglo pasado tenían un rebaño de 300 ovejas y 15 vacas, inicialmente de carne (Parda Suiza), después de leche (Frisona) y más tarde de carne (Bruna de los Pirineos). A diferencia de las grandes "ramadas" de montaña, como la del Tor d'Alós, los rebaños pequeños no realizaban la trashumancia en otoño hacia las tierras bajas del Segrià, la Litera o el bajo Cinca. Las ovejas, y también las vacas, permanecían en el corral o en la cuadra de la casa en la montaña, durante el invierno, comiendo el heno segado en verano y almacenado en los heniles. Actualmente tienen 9 yeguas de carne y un semental, de la raza Cavall Pirinenc Català, que es el tipo caballar hipermétrico de carne, común a todos los Pirineos. Se presenta material ganadero, histórico y actual, para equino, vacuno, ovino y caprino, explotados en sistema extensivo de montaña, perteneciente a Casa Trilla (2018)., Casa Trilla es troba a Llessui, a la Vall d'Àssua, una vall tradicionalment molt ramadera del Pallars Sobirà (Catalunya), al Pirineu. Al segle XX tenien un ramat de 300 ovelles i 15 vaques, inicialment de carn (Parda Suïssa), després de llet (Frisona) i més tard de carn (Bruna dels Pirineus). A diferència de les grans ramades de muntanya, com la del Tor d'Alós, els ramats petits no feien la transhumància a la tardor cap a les terres baixes del Segrià, la Llitera o el baix Cinca. Les ovelles, i també les vaques, romanien al corral o a la cuadra de la casa de muntanya, durant tot l'hivern, menjant el fenc segat a l'estiu i enmagatzemat a la pallissa. Actualmente tenen 9 egües i un semental, de la raça Cavall Pirinenc Català, que és el tipus cavallar hipermètric, comú a tots els Pirineus. Es presenta material ramader, històric i actual, per a equí, vacum, oví i cabrum, menats en sistema extensiu de muntanya, pertanyent a Casa Trilla (2018).

Els camperols i ramaders de la serralada Cantàbrica (España) han construït diferents tipus d'habitacions rurals: pallazas gallegues i asturianes, caserías asturianes, invernals montanyesos, cabanes pasiegues i caserius bascs, edificacions que poden ser permanents o temporals, asociades aleshores a les pastures de la zona i a una trasterminancia anyal. Les principals cultures ramaderes (vaqueiros de alzada i pasiegos), viuen en brañas al sud d'Asturies i en cabanes pasiegues de la vall de Pas, que són habitacions temporals. Els invernals de la Montaña tenen una estructura similar a les cabanes pasiegues, que alhora s'assemblen molt a les bordes del Pirineu. Són construccions senzilles, de pedra, fusta i lloses de pedra o teules, de 2 plantes, amb una distribució clàssica: el bestiar a baix i el fenc i la habitació a dalt. Fuentes: GARCÍA LOMAS G. A. 1986. Los pasiegos. Ed. de Librería Estudio. Santander. ATIENZA J. G. 1985. Guía de los pueblos malditos españoles. Ariel. Barcelona. PERICOT GARCÍA L. et al. 1945. Las razas humanas. Vol. II. Instituto Gallach. Barcelona. Es presenten les construccions ramaderes anomenades cabañas pasiegas i invernales. $a Los campesinos y ganaderos de la cordillera Cantábrica (España) han construido distintos tipos de habitaciones rurales: pallazas gallegas y asturianas, caserías asturianas, invernales montañeses, cabañas pasiegas y caseríos vascos, edificaciones que pueden ser permanentes o temporales, asociadas entonces a los pastos circundantes y una trasterminancia anual. Las principales culturas ganaderas (vaqueiros de alzada y pasiegos), viven en brañas en el sur de Asturias y en cabañas pasiegas del valle de Pas, que son habitaciones temporales. Los invernales de la Montaña tienen una estructura similar a las cabañas pasiegas, que se asemejan mucho a las bordas del Pirineo. Son construcciones sencillas, de piedra, madera y lajas de lastra o tejas, de 2 plantas, con una distribución clásica: el ganado abajo y arriba el heno y la habitación. Fuentes: GARCÍA LOMAS G. A. 1986. Los pasiegos. Ed. de Librería Estudio. Santander. ATIENZA J. G. 1985. Guía de los pueblos malditos españoles. Ariel. Barcelona. PERICOT GARCÍA L. et al. 1945. Las razas humanas. Vol. II. Instituto Gallach. Barcelona. Se presentan las construcciones ganaderas denominadas cabañas pasiegas e invernales. 520 3_

En la UE, el marcado y etiquetado de huevos define los huevos de gallinas camperas, como los producidos por gallinas manejadas en libertad, con acceso al exterior y alimentadas de forma convencional (no ecológica). Dejando al margen las materias primas alimentarias no ecológicas, es el sistema de producción que daría la calidad de huevo más parecida al tradicional huevo de payés. Can Magí es un mas de Vidreres (la Selva, Catalunya), que reconvirtió su explotación de vacas lecheras a la producción de huevos de gallinas camperas. Dispone de 30 ha de campos de cultivo, para producción propia de cereales y alfalfa, empleados para alimentación de las gallinas. Cada año repone en los parques unos 4 remolques de arena, que las gallinas pican e incorporan a la molleja. Utilizan como instalación principal, la antigua nave de las vacas, acondicionada y con salidas a los parques de hierba exteriores vallados. La iluminación en la nave asegura 16 h/día de luz en invierno. La base genética son, principalmente, gallinas semipesadas rubias comerciales de 16 semanas de vida, que empiezan a dar huevos a las 20 semanas. Se deben comprar sin tener el pico recortado, para que puedan alimentarse en el exterior correctamente. Tienen unas 2.000 gallinas, con un macho cada 25 hembras. La reposición anual es del 20%. Se considera una vida útil de 4-5 años, destinándose el desvieje a sacrificio para carne. La alimentación se compone de: maíz (> 50%), cebada, avena, trigo, alfalfa, hierba pastada a libre disposición y arena. La producción semanal media es de 5 huevos/gallina. Los huevos se recogen 3 veces al día. En la explotación trabaja la pareja: el hombre en las faenas agrícolas del campo y en la granja, en la alimentación y limpieza, y la mujer en la recogida, clasificado, envasado y comercialización de los huevos. Se presentan distintos aspectos de la producción de huevos de gallinas camperas en el mas Can Magí (2009)., A la UE, el marcat i etiquetat dels ous defineix els ous de gallines camperes, com els produïts per gallines menades en llibertat, amb accés a l'exterior i alimentades de forma convencional (no ecològica). Deixant al marge les matèries primeres alimentàries no ecològiques, és el sistema de producció que donaria la qualitat de l'ou més semblant al tradicional ou de pagès. Can Magí és un mas de Vidreres (la Selva, Catalunya), que va reconvertir la seva explotació de vaques lleteres a la producció d'ous de gallines camperes. Disposa de 30 ha de camps de conreu, per a producció pròpia de cereals i alfals, utilitzats per a alimentació de les gallines. Cada any reposa als parcs uns 4 remolcs de sorra, que les gallines piquen i incorporen al pedrer. Fan servir com a instal·lació principal, l'antiga nau de les vaques, condicionada i amb sortides als parcs d'herba exteriors tancats. La il·luminació a la nau assegura 16 h/dia de llum a l'hivern. La base genètica són, principalment, gallines semipesanst rosses comercials de 16 setmanes de vida, que comencen a pondre a les 20 setmanes. S'han de comprar sense el bec retallat, per a que puguin alimentar-se correctament a l'exterior. Tenen unes 2.000 gallines, amb un mascle cada 25 femelles. La reposició anual és del 20%. Es considera una vida útil de 4-5 anys i es destinen les velles a sacrifici per a carn. L'alimentació es composa de: blat de moro (> 50%), ordi, civada, blat, alfals, herba pasturada a lliure disposició i sorra. La producció setmanal mitja és de 5 ous/gallina. Els ous es cullen 3 cops al dia. A l'explotació hi treballa la parella: l'home a les tasques agrícoles del camp i a la granja, en l'alimentació i neteja, i la dona en la recollida, classificació, envasat i comercialització dels ous. Es presenten diferents aspectes de la producció d'ous de gallines camperes al mas Can Magí (2009).

La Feria Industrial, Agrícola y Ganadera de los Monegros, en Sariñena, es una de las ferias ganaderas comarcales anuales más importantes de Aragón. Además de la programación cultural, comercial y técnica, agro-ganadera principalmente, se celebran subastas, concursos y exposiciones de las principales razas de ovino, caprino y vacuno censadas en Huesca: Rasa aragonesa y Xisqueta; Holstein-Frisona, Limousine, Blonde d'Aquitania, Pirenaica y Parda de montaña. Espectaculares son los machos cabríos participantes en el Concurso Aragonés de Chotos. En avicultura, destaca la exposición de la Gallina del Sobrarbe y del pavo oscense y en canicultura, el concurso de Mastín del Pirineo. Este año, uno de los temas de los corrillos de ganaderos de ovino ha sido la llegada del lobo a los Monegros y sus ataques a varios rebaños de ovejas. Se presentan fotos de la raza ovina Xisqueta. Agradecimientos: a Enrique Fantova, veterinario, director técnico de UPRA-Oviaragón., La Feria Industrial, Agrícola y Ganadera de los Monegros, a Sariñena, és una de les fires ramaderes comarcals més importants de l'Aragó. A banda de la programació cultural, comercial i tècnica, agro-ramadera principalment, es celebren subhastes, concursos i exposicions de les principals races d'oví, cabrum i vacum censades a Osca: Rasa aragonesa i Xisqueta, Holstein-Frisona, Limousine, Blonde d'Aquitania, Pirinenca i Parda de muntanya. Espectaculars són els bocs que participen al Concurso Aragonés de Chotos. A l'avicultura, destaca l'exposició de la Gallina del Sobrarbe i del gall dindi d'Osca i en canicultura, el concurs de Mastins del Pirineu. Aquest any, un dels temes dels grups de ramaders d'oví ha estat l'arribada del llop als Monegres i els seus atacs a ramats d'ovelles. Es presenten fotos de la raça ovina Xisqueta. Agraïments: a Enrique Fantova, veterinari, director tècnic de UPRA-Oviaragón.

39 fotografías, Las ferias avícolas anuales de Catalunya son: la Exposición Avícola Internacional Ciutat de Valls, la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès, la Fira Avícola de la Raça Prat, del Prat de Llobregat, la Fira d'Aus de Camallera, la Fira d'Aus de Vallgorguina, el Mercat de Nadal-Fira de Capons i Aviram y la Mostra d'Aus de la Fira de Móra la Nova. En ellas se exhiben, entre otras, las diversas razas autóctonas, especialmente las catalanas, en sus variedades de morfología tradicional o mejorada. Estas ferias comprenden a la vez o exclusivamente, exposiciones, concursos y mercado, de toda clase de aves de raza, también ornamentales, de conejos y también de material. La más importante es la de Valls, organizada por la asociación el Francolí, de ámbito internacional y con unos 3.000 ejemplares expuestos, para concurso y compra. En la de Vilafranca, justo antes de Navidad, se puede comprar en vivo y con la puesta en marcha de un servicio de sacrificio y faenado a maquila en un matadero portátil, se puede escoger en vivo el ave y llevártela a casa en canal, ya lista para cocinar en Navidad. La del Prat, también justo antes de Navidad, es exposición y concurso de pollos, gallinas, gallos y capones, pero se puede comprar posteriormente en vivo y en canal, contactando con los diversos criadores de las dos asociaciones (Granja Torres,...). La de Camallera, organizada por la asociación Giroca, es exposición y compra, con 2.000 ejemplares expuestos y gran variedad de anátidas. La de Vallgorguina, organizada por la asociación el Xibec, es de exposición y compra, con 1.000 ejemplares expuestos. La de Móra está organizada también por la asociación el Francolí. El inconveniente para la compra de aves radica en que aunque se pueden escoger y apalabrar durante todo el día, solo se pueden retirar a última hora del día. La última moda avícola ornamental son las Serama, unos miniperiquitos de compañía... Se presentan aves de las ferias de Vilafranca de 2014 y de Camallera de 2018., Les fires avícoles anuals de Catalunya són: l'Exposició Avícola Internacional Ciutat de Valls, la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès, la Fira Avícola de la Raça Prat del Prat de Llobregat, la Fira d'Aus de Camallera, la Fira d'Aus de Vallgorguina, el Mercat de Nadal-Fira de Capons i Aviram de Valls i la Mostra d'Aus de la Fira de Móra la Nova. Exhibeixen entre altres, les diverses races autòctones, especialment les catalanes, en les seves varietats de morfologia tradicional i millorada. Aquestes fires comprenen alhora o exclusivament, exposició, concursos i mercat, de tota classe d'aus de raça, també ornamentals, de conills i també de material. La més important és la de Valls, organitzada per la associació el Francolí, d'àmbit internacional i amb uns 3.000 exemplars exposats, per a concurs i compra. A la de Vilafranca, just abans de Nadal, es pot comprar en viu i amb la posta en marxa d'un servei de sacrifici i feinejat a maquila, en un escorxador portàtil, es pot escollir en viu i emportar-te'l a casa en canal, ja llest per cuinar per Nadal. La del Prat, també just abans de Nadal, és exposició i concurs de gallines, galls i capons, però es pot comprar posteriorment en viu i en canal, contactant amb els diversos criadors de les dues associacions (Granja Torres,...). La de Camallera, organitzada per la associació Giroca, és exposició i compra, amb 2.000 exemplars exposats i gran varietat d'anàtids. La de Vallgorguina, organitzada per la associació el Xibec, és d'exposició i compra, amb 1.000 exemplars exposats. La de Móra està organitzada també per la associació el Francolí. L' inconvenient per a la compra d'aus radica és que encara que es poden escollir i aparaular durant tot el dia, només es poden retirar a última hora del dia. L'última moda avícola ornamental, són les Serama, uns minipericos de companyia... Es presenten aus de les fires de Vilafranca de 2014 i de Camallera de 2018.

Tradicionalmente los gallineros estaban situados en el interior de las masías. La desaparición y/o cambio de actividad de las masías del paisaje rural de Catalunya ha propiciado el alejamiento de los locales para los animales de corral y el ganado, de las viviendas. Actualmente, se mira que las instalaciones para animales estén cerca, pero no dentro de la masía. Las instalaciones consisten en un gallinero con parque para un censo de: 2 gallos, 8-12 gallinas y pericas, 6 pollos; un trío de patos mudos, 6 patos de cebo; y un trío de ocas. Se presentan, con una visión diacrónica 1950-2018, en 4 documentos y 2 planos (I-1950 + planos, II-1960 + planos, III-2009 y IV-2018), las instalaciones y el manejo del gallinero semiextensivo del mas Hostal de l'Arrupit, (III-2009, en este registro), en la Selva (Catalunya)., Tradicionalment els galliners estaven localitzats a l'interior de les masies. La desaparició i/o canvi d'activitat de les masies del paisatge rural de Catalunya ha propiciat l'allunyament dels locals per als animals de corral i el bestiar, dels habitatges. Actualment, es mira que les instal·lacions per els animals siguin a prop, pero no dins de la masia. Les instal·lacions consisteixen en un galliner amb parc per a un cens de: 2 galls, 8-12 gallines i periques, 6 pollastres; un trío d'ànecs muts, 6 ànecs d'engreix; i un trio d'oques. Es presenten, amb una visió diacrònica 1950-2018, en 4 documents i 2 plànols (I-1950 + plànols, II-1970 + plànols, III-2009 i IV-2018), les instal·lacions i el maneig del galliner semiextensiu del mas Hostal de l'Arrupit (III-2009, en aquest registre), a la Selva (Catalunya).

En aquesta exposició, muntada en col·laboració amb l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, trobareu una petita mostra tant del patrimoni paleontològic de Catalunya com de la recerca que se'n deriva.

Además de las palomas, los gorriones y las roedores, auténticas plagas del gallinero, por el pienso o grano que roban a las aves criadas y los pollitos que matan las ratas, los predadores (zorros, mustélidos, rapaces, perros vagabundos y gatos asilvestrados) pueden suponer un flagelo continuo, por las numerosas bajas que ocasionan. Si los alrededores del gallinero están desbrozados y el gallinero está cercano a la casa y si está protegido por perros de guarda sueltos, que vigilan sobre todo por la noche, los mamíferos carnívoros se mantendrán alejados. No obstante, aún en este caso, las rapaces constituyen el mayor peligro, ya que cuando se acostumbran, acuden "al restaurante" cada semana, que es más fácil que salir a cazar. Recuerdo una entrada de 20 pollos de raza Prat leonada, una primavera, de los cuales solo pudimos matar tres para Navidad, después de medio año acumulando 17 bajas, más o menos una por semana. Cuando encuentran un filón de proveimiento, lo aprovechan hasta que han acabado con él... Las peores épocas de bajas son en invierno, por la escasez de animales salvajes para su sustento y en primavera-verano cuando crían y después los pollos se independizan y van a lo fácil. Con mi vecino de Can Mainegre, compartimos la alimentación aviar de un mismo ratonero; cuando yo extremo las medidas preventivas, él tiene bajas y a la inversa. Ahora lo alimenta él... Las rapaces pueden llegar a matar, a pesar de su tamaño y de su fuerza, hasta patos mudos machos adultos; en mi caso, con las ocas no han podido. Existen diferentes sistemas de prevención sostenibles aplicables: biológicos (perros de guarda...) y físicos (vallados, redes...), que protegen el gallinero visualmente, olfativamente y acústicamente, o mediante la combinación de varios de ellos. La opción tradicional es el espantapájaros, que funciona si se tiene la precaución de ir moviéndolo de lugar y de cambiarle de camisa. Otra posibilidad es tener funcionando una radio en el gallinero, con locutores chillones o con música... No obstante, cualquier sistema utilizado, que las rapaces detecten como invariable, se acaban acostumbrando y al final, no lo respetan. Se presentan distintos sistemas antipredadores, para rapaces principalmente, en el gallinero semiextensivo del mas Hostal de l'Arrupit (2018), en la Selva (Catalunya). Agradecimientos: a Francesc Kirchner, de la Tienda ORYX (Barcelona)., A més a més de coloms, pardals i rosegadors, autèntiques plagues del galliner, pel pinso o gra que roben a les aus criades i els pollets que maten les rates, els predadors (guineus, mustèlids i rapinyaires, gossos errants i gats assilvestrats) poden suposar un flagell continu, per les nombroses baixes que ocasionen. Si els voltants del galliner estan desbroçats i el galliner està proper a la casa i protegit amb gossos de guarda lliberts, que vigilen sobre tot de nits, els mamífers carnívors es mantindran allunyats. No obstant, encara en aquest cas, els rapinyaires constitueixen el perill més gran, doncs quan s'acostumen, venen al "restaurant" cada setmana, que és més fàcil que sortir de cacera. Recordo una entrada de 20 pollets de raça Prat lleonada, una primavera, dels quals només vàrem poder matar 3 per Nadal, després de mig any acumulant 17 baixes, més o menys, una per setmana. Quan troben una veta de proveïment, l'aprofiten fins que s'esgota... Les pitjors èpoques de baixes són l'hivern, per la escassetat d'animals per menjar i la primavera-estiu, quan crien i després els polls s'independitzen i van a lo fàcil. Amb el meu veí de Can Mainegre, compartim l'alimentació aviar d'una mateixa miloca; quan jo extremo les mesures preventives, ell té baixes i a l'inrevés. Ara l'alimenta ell... Els rapinyaires poden arribar a matar, malgrat el seu pes i la seva força, fins i tot ànecs muts mascles adults, encara que amb les oques, en el meu cas, mai han pogut. Existeixen diferents sistemes de prevenció sostenibles aplicables: biològics (gossos de guarda...) i físics (tanques, xarxes...), que protegeixen el galliner visualment, olfactivament i acústicament, o mitjançant la combinació d'alguns d'ells. La opció tradicional és l'espantaocells, que funciona si es té la precaució de moure'l de lloc i de canviar-li la camisa. Una altra possibilitat es tenir una ràdio en marxa al galliner. No obstant, qualsevol sistema utilitzat que els rapinyaires detectin com a invariable, s'acaben acostumant i no el respecten. Es presenten diferents sistemes antipredadors, per a rapinyaires principalment, al galliner semiextensiu del mas Hostal de l'Arrupit (2018), a la Selva (Catalunya). Agraïments: a Francesc Kirchner, de la Botiga ORYX (Barcelona).

Bioimatges és un concurs biennal de fotografia biològica que organitza el Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) des de l'any 2007. Està obert a tots els alumnes de primària, secundària i batxillerat, al professorat, a la ciutadania en general i als professionals de la Biologia. Sent un dels seus objectius veure la potencialitat del món educatiu a l'hora de reflectir el món viu tant a nivell ecològic, paisatgístic, orgànic o cel·lular. Amb la mostra al hall de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia al llarg de tot el mes de febrer del 2019 es pretén, a més, acomplir l'altre gran objectiu de Bioimatges: fer divulgació científica i biològica, mostrant com el món educatiu percep el món biològic en el que vivim.