Resultados totales (Incluyendo duplicados): 45556
Encontrada(s) 4556 página(s)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201023
Imagen (Image). Espa

SEMINARIO CONCILIAR = BARCELONA : BIBLIOTECA


Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201023
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201023
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201023
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201023
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201023
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201023
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201023
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201023

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201024
Imagen (Image). [200

NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS


Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201024
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201024
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201024
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201024
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201024
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201024
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201024
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201024

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201033
Imagen (Image). 2019

EXPOSICIÓ "LA PRIMERA ETAPA D'ESPANYA AL CERN EN ELS DOCUMENTS DEL DDD"

  • Monge, Montserrat
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Ciència i Tecnologia
A mitjans dels anys 50 l'Espanya franquista viu un moment d'obertura a nivell internacional que culmina el gener de 1961 amb l'entrada del país al CERN. Aquesta exposició documenta els interessos de la política científica espanyola en l'àmbit de la física als anys 60 i la confrontació entre dues matèries -energia nuclear vs física teòrica- a partir de la documentació dels físics Antoni Lloret, Pedro Pascual i Miquel Tomàs accessible a través del Dipòsit Digital de Documents de la UAB. La mostra te com a fil conductor l'article "Espanya en el CERN (1961-1969), o el fracaso de la física autárquica" del professor Xavier Roqué (Departament de Filosofia de la UAB, Àrea d'Història de la Ciència), complementat amb les fonts bibliogràfiques presents a l'exposició.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201033
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201033
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201033
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201033
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201033
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201033
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201033
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201033

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201171
Imagen (Image). 2018

LA MEMORIA ORAL : PEIXA, EL ÚLTIMO TRAMPERO DEL MONTNEGRE

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
39 fotografies, De las monterías de venados en las manchas de Sierra Morena, al cazador solitario de chochas, en un oscuro sot de los húmedos bosques de las Guilleries, diversos autores han estudiado la caza desde un punto de vista antropológico, sociológico e histórico. Es una actividad humana, inicialmente alimentaria, más tarde deportiva y actualmente de ocio y de gestión ambiental de la fauna salvaje. Pero el trampero es otro tipo de venador. Se presenta la entrevista realizada a Peixa, Lluís Ibern Iglesias, un hombre nacido en 1924, de profesión chófer y maquinista. También apicultor y trampero, el último trampero del Montnegre…, De les monterías de cèrvols a les manchas de Sierra Morena, al caçador solitari de becades, en un fosc sot dels humits boscos de les Guilleries, diversos autors han estudiat la caça des d'un punt de vista antropològic, sociològic i històric. És una activitat humana, inicialment alimentària, més tard esportiva i actualment d'oci i de gestió ambiental de la fauna salvatge. Però el paranyer és un altre tipus de caçador. Es presenta l'entrevista realitzada a en Peixa, Lluís Ibern Iglesias, un home nascut al 1924, de professió xófer i maquinista. També ha estat apicultor i paranyer, l'últim paranyer del Montnegre…

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201171
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201171
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201171
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201171
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201171
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201171
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201171
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201171

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201436
Imagen (Image). 2018

MATERIAL PARA GANADERÍA EXTENSIVA : CASA TRILLA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Casa Trilla se ubica en Llessui, en la Vall d'Àssua, un valle tradicionalmente muy ganadero del Pallars Sobirà (Catalunya), en el Pirineo. En el siglo pasado tenían un rebaño de 300 ovejas y 15 vacas, inicialmente de carne (Parda Suiza), después de leche (Frisona) y más tarde de carne (Bruna de los Pirineos). A diferencia de las grandes "ramadas" de montaña, como la del Tor d'Alós, los rebaños pequeños no realizaban la trashumancia en otoño hacia las tierras bajas del Segrià, la Litera o el bajo Cinca. Las ovejas, y también las vacas, permanecían en el corral o en la cuadra de la casa en la montaña, durante el invierno, comiendo el heno segado en verano y almacenado en los heniles. Actualmente tienen 9 yeguas de carne y un semental, de la raza Cavall Pirinenc Català, que es el tipo caballar hipermétrico de carne, común a todos los Pirineos. Se presenta material ganadero, histórico y actual, para equino, vacuno, ovino y caprino, explotados en sistema extensivo de montaña, perteneciente a Casa Trilla (2018)., Casa Trilla es troba a Llessui, a la Vall d'Àssua, una vall tradicionalment molt ramadera del Pallars Sobirà (Catalunya), al Pirineu. Al segle XX tenien un ramat de 300 ovelles i 15 vaques, inicialment de carn (Parda Suïssa), després de llet (Frisona) i més tard de carn (Bruna dels Pirineus). A diferència de les grans ramades de muntanya, com la del Tor d'Alós, els ramats petits no feien la transhumància a la tardor cap a les terres baixes del Segrià, la Llitera o el baix Cinca. Les ovelles, i també les vaques, romanien al corral o a la cuadra de la casa de muntanya, durant tot l'hivern, menjant el fenc segat a l'estiu i enmagatzemat a la pallissa. Actualmente tenen 9 egües i un semental, de la raça Cavall Pirinenc Català, que és el tipus cavallar hipermètric, comú a tots els Pirineus. Es presenta material ramader, històric i actual, per a equí, vacum, oví i cabrum, menats en sistema extensiu de muntanya, pertanyent a Casa Trilla (2018).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201436
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201436
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201436
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201436
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201436
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201436
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201436
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201436

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
Imagen (Image). 1990

ARQUITECTURA GANADERA TRADICIONAL : LA CABAÑA PASIEGA Y LOS INVERNALES (CANTABRIA, ASTURIAS)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Els camperols i ramaders de la serralada Cantàbrica (España) han construït diferents tipus d'habitacions rurals: pallazas gallegues i asturianes, caserías asturianes, invernals montanyesos, cabanes pasiegues i caserius bascs, edificacions que poden ser permanents o temporals, asociades aleshores a les pastures de la zona i a una trasterminancia anyal. Les principals cultures ramaderes (vaqueiros de alzada i pasiegos), viuen en brañas al sud d'Asturies i en cabanes pasiegues de la vall de Pas, que són habitacions temporals. Els invernals de la Montaña tenen una estructura similar a les cabanes pasiegues, que alhora s'assemblen molt a les bordes del Pirineu. Són construccions senzilles, de pedra, fusta i lloses de pedra o teules, de 2 plantes, amb una distribució clàssica: el bestiar a baix i el fenc i la habitació a dalt. Fuentes: GARCÍA LOMAS G. A. 1986. Los pasiegos. Ed. de Librería Estudio. Santander. ATIENZA J. G. 1985. Guía de los pueblos malditos españoles. Ariel. Barcelona. PERICOT GARCÍA L. et al. 1945. Las razas humanas. Vol. II. Instituto Gallach. Barcelona. Es presenten les construccions ramaderes anomenades cabañas pasiegas i invernales. $a Los campesinos y ganaderos de la cordillera Cantábrica (España) han construido distintos tipos de habitaciones rurales: pallazas gallegas y asturianas, caserías asturianas, invernales montañeses, cabañas pasiegas y caseríos vascos, edificaciones que pueden ser permanentes o temporales, asociadas entonces a los pastos circundantes y una trasterminancia anual. Las principales culturas ganaderas (vaqueiros de alzada y pasiegos), viven en brañas en el sur de Asturias y en cabañas pasiegas del valle de Pas, que son habitaciones temporales. Los invernales de la Montaña tienen una estructura similar a las cabañas pasiegas, que se asemejan mucho a las bordas del Pirineo. Son construcciones sencillas, de piedra, madera y lajas de lastra o tejas, de 2 plantas, con una distribución clásica: el ganado abajo y arriba el heno y la habitación. Fuentes: GARCÍA LOMAS G. A. 1986. Los pasiegos. Ed. de Librería Estudio. Santander. ATIENZA J. G. 1985. Guía de los pueblos malditos españoles. Ariel. Barcelona. PERICOT GARCÍA L. et al. 1945. Las razas humanas. Vol. II. Instituto Gallach. Barcelona. Se presentan las construcciones ganaderas denominadas cabañas pasiegas e invernales. 520 3_

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201440
Imagen (Image). 2009

PRODUCCIÓN DE HUEVOS CAMPEROS : CAN MAGÍ

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
En la UE, el marcado y etiquetado de huevos define los huevos de gallinas camperas, como los producidos por gallinas manejadas en libertad, con acceso al exterior y alimentadas de forma convencional (no ecológica). Dejando al margen las materias primas alimentarias no ecológicas, es el sistema de producción que daría la calidad de huevo más parecida al tradicional huevo de payés. Can Magí es un mas de Vidreres (la Selva, Catalunya), que reconvirtió su explotación de vacas lecheras a la producción de huevos de gallinas camperas. Dispone de 30 ha de campos de cultivo, para producción propia de cereales y alfalfa, empleados para alimentación de las gallinas. Cada año repone en los parques unos 4 remolques de arena, que las gallinas pican e incorporan a la molleja. Utilizan como instalación principal, la antigua nave de las vacas, acondicionada y con salidas a los parques de hierba exteriores vallados. La iluminación en la nave asegura 16 h/día de luz en invierno. La base genética son, principalmente, gallinas semipesadas rubias comerciales de 16 semanas de vida, que empiezan a dar huevos a las 20 semanas. Se deben comprar sin tener el pico recortado, para que puedan alimentarse en el exterior correctamente. Tienen unas 2.000 gallinas, con un macho cada 25 hembras. La reposición anual es del 20%. Se considera una vida útil de 4-5 años, destinándose el desvieje a sacrificio para carne. La alimentación se compone de: maíz (> 50%), cebada, avena, trigo, alfalfa, hierba pastada a libre disposición y arena. La producción semanal media es de 5 huevos/gallina. Los huevos se recogen 3 veces al día. En la explotación trabaja la pareja: el hombre en las faenas agrícolas del campo y en la granja, en la alimentación y limpieza, y la mujer en la recogida, clasificado, envasado y comercialización de los huevos. Se presentan distintos aspectos de la producción de huevos de gallinas camperas en el mas Can Magí (2009)., A la UE, el marcat i etiquetat dels ous defineix els ous de gallines camperes, com els produïts per gallines menades en llibertat, amb accés a l'exterior i alimentades de forma convencional (no ecològica). Deixant al marge les matèries primeres alimentàries no ecològiques, és el sistema de producció que donaria la qualitat de l'ou més semblant al tradicional ou de pagès. Can Magí és un mas de Vidreres (la Selva, Catalunya), que va reconvertir la seva explotació de vaques lleteres a la producció d'ous de gallines camperes. Disposa de 30 ha de camps de conreu, per a producció pròpia de cereals i alfals, utilitzats per a alimentació de les gallines. Cada any reposa als parcs uns 4 remolcs de sorra, que les gallines piquen i incorporen al pedrer. Fan servir com a instal·lació principal, l'antiga nau de les vaques, condicionada i amb sortides als parcs d'herba exteriors tancats. La il·luminació a la nau assegura 16 h/dia de llum a l'hivern. La base genètica són, principalment, gallines semipesanst rosses comercials de 16 setmanes de vida, que comencen a pondre a les 20 setmanes. S'han de comprar sense el bec retallat, per a que puguin alimentar-se correctament a l'exterior. Tenen unes 2.000 gallines, amb un mascle cada 25 femelles. La reposició anual és del 20%. Es considera una vida útil de 4-5 anys i es destinen les velles a sacrifici per a carn. L'alimentació es composa de: blat de moro (> 50%), ordi, civada, blat, alfals, herba pasturada a lliure disposició i sorra. La producció setmanal mitja és de 5 ous/gallina. Els ous es cullen 3 cops al dia. A l'explotació hi treballa la parella: l'home a les tasques agrícoles del camp i a la granja, en l'alimentació i neteja, i la dona en la recollida, classificació, envasat i comercialització dels ous. Es presenten diferents aspectes de la producció d'ous de gallines camperes al mas Can Magí (2009).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201440
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201440
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201440
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201440
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201440
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201440
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201440
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201440

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201449
Imagen (Image). 2018

FERIA DE SARIÑENA, FEMOGA 2017

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
La Feria Industrial, Agrícola y Ganadera de los Monegros, en Sariñena, es una de las ferias ganaderas comarcales anuales más importantes de Aragón. Además de la programación cultural, comercial y técnica, agro-ganadera principalmente, se celebran subastas, concursos y exposiciones de las principales razas de ovino, caprino y vacuno censadas en Huesca: Rasa aragonesa y Xisqueta; Holstein-Frisona, Limousine, Blonde d'Aquitania, Pirenaica y Parda de montaña. Espectaculares son los machos cabríos participantes en el Concurso Aragonés de Chotos. En avicultura, destaca la exposición de la Gallina del Sobrarbe y del pavo oscense y en canicultura, el concurso de Mastín del Pirineo. Este año, uno de los temas de los corrillos de ganaderos de ovino ha sido la llegada del lobo a los Monegros y sus ataques a varios rebaños de ovejas. Se presentan fotos de la raza ovina Xisqueta. Agradecimientos: a Enrique Fantova, veterinario, director técnico de UPRA-Oviaragón., La Feria Industrial, Agrícola y Ganadera de los Monegros, a Sariñena, és una de les fires ramaderes comarcals més importants de l'Aragó. A banda de la programació cultural, comercial i tècnica, agro-ramadera principalment, es celebren subhastes, concursos i exposicions de les principals races d'oví, cabrum i vacum censades a Osca: Rasa aragonesa i Xisqueta, Holstein-Frisona, Limousine, Blonde d'Aquitania, Pirinenca i Parda de muntanya. Espectaculars són els bocs que participen al Concurso Aragonés de Chotos. A l'avicultura, destaca l'exposició de la Gallina del Sobrarbe i del gall dindi d'Osca i en canicultura, el concurs de Mastins del Pirineu. Aquest any, un dels temes dels grups de ramaders d'oví ha estat l'arribada del llop als Monegres i els seus atacs a ramats d'ovelles. Es presenten fotos de la raça ovina Xisqueta. Agraïments: a Enrique Fantova, veterinari, director tècnic de UPRA-Oviaragón.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201449
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201449
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201449
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201449
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201449
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201449
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201449
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201449

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201574
Imagen (Image). 2018

FERIAS AVÍCOLAS DE CATALUNYA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
39 fotografías, Las ferias avícolas anuales de Catalunya son: la Exposición Avícola Internacional Ciutat de Valls, la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès, la Fira Avícola de la Raça Prat, del Prat de Llobregat, la Fira d'Aus de Camallera, la Fira d'Aus de Vallgorguina, el Mercat de Nadal-Fira de Capons i Aviram y la Mostra d'Aus de la Fira de Móra la Nova. En ellas se exhiben, entre otras, las diversas razas autóctonas, especialmente las catalanas, en sus variedades de morfología tradicional o mejorada. Estas ferias comprenden a la vez o exclusivamente, exposiciones, concursos y mercado, de toda clase de aves de raza, también ornamentales, de conejos y también de material. La más importante es la de Valls, organizada por la asociación el Francolí, de ámbito internacional y con unos 3.000 ejemplares expuestos, para concurso y compra. En la de Vilafranca, justo antes de Navidad, se puede comprar en vivo y con la puesta en marcha de un servicio de sacrificio y faenado a maquila en un matadero portátil, se puede escoger en vivo el ave y llevártela a casa en canal, ya lista para cocinar en Navidad. La del Prat, también justo antes de Navidad, es exposición y concurso de pollos, gallinas, gallos y capones, pero se puede comprar posteriormente en vivo y en canal, contactando con los diversos criadores de las dos asociaciones (Granja Torres,...). La de Camallera, organizada por la asociación Giroca, es exposición y compra, con 2.000 ejemplares expuestos y gran variedad de anátidas. La de Vallgorguina, organizada por la asociación el Xibec, es de exposición y compra, con 1.000 ejemplares expuestos. La de Móra está organizada también por la asociación el Francolí. El inconveniente para la compra de aves radica en que aunque se pueden escoger y apalabrar durante todo el día, solo se pueden retirar a última hora del día. La última moda avícola ornamental son las Serama, unos miniperiquitos de compañía... Se presentan aves de las ferias de Vilafranca de 2014 y de Camallera de 2018., Les fires avícoles anuals de Catalunya són: l'Exposició Avícola Internacional Ciutat de Valls, la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès, la Fira Avícola de la Raça Prat del Prat de Llobregat, la Fira d'Aus de Camallera, la Fira d'Aus de Vallgorguina, el Mercat de Nadal-Fira de Capons i Aviram de Valls i la Mostra d'Aus de la Fira de Móra la Nova. Exhibeixen entre altres, les diverses races autòctones, especialment les catalanes, en les seves varietats de morfologia tradicional i millorada. Aquestes fires comprenen alhora o exclusivament, exposició, concursos i mercat, de tota classe d'aus de raça, també ornamentals, de conills i també de material. La més important és la de Valls, organitzada per la associació el Francolí, d'àmbit internacional i amb uns 3.000 exemplars exposats, per a concurs i compra. A la de Vilafranca, just abans de Nadal, es pot comprar en viu i amb la posta en marxa d'un servei de sacrifici i feinejat a maquila, en un escorxador portàtil, es pot escollir en viu i emportar-te'l a casa en canal, ja llest per cuinar per Nadal. La del Prat, també just abans de Nadal, és exposició i concurs de gallines, galls i capons, però es pot comprar posteriorment en viu i en canal, contactant amb els diversos criadors de les dues associacions (Granja Torres,...). La de Camallera, organitzada per la associació Giroca, és exposició i compra, amb 2.000 exemplars exposats i gran varietat d'anàtids. La de Vallgorguina, organitzada per la associació el Xibec, és d'exposició i compra, amb 1.000 exemplars exposats. La de Móra està organitzada també per la associació el Francolí. L' inconvenient per a la compra d'aus radica és que encara que es poden escollir i aparaular durant tot el dia, només es poden retirar a última hora del dia. L'última moda avícola ornamental, són les Serama, uns minipericos de companyia... Es presenten aus de les fires de Vilafranca de 2014 i de Camallera de 2018.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201574
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201574
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201574
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201574
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201574
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201574
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201574
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201574

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201600
Imagen (Image). 2018

INSTALACIONES Y MANEJO EN GALLINEROS SEMIEXTENSIVOS: HOSTAL DE L'ARRUPIT III 2009

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Tradicionalmente los gallineros estaban situados en el interior de las masías. La desaparición y/o cambio de actividad de las masías del paisaje rural de Catalunya ha propiciado el alejamiento de los locales para los animales de corral y el ganado, de las viviendas. Actualmente, se mira que las instalaciones para animales estén cerca, pero no dentro de la masía. Las instalaciones consisten en un gallinero con parque para un censo de: 2 gallos, 8-12 gallinas y pericas, 6 pollos; un trío de patos mudos, 6 patos de cebo; y un trío de ocas. Se presentan, con una visión diacrónica 1950-2018, en 4 documentos y 2 planos (I-1950 + planos, II-1960 + planos, III-2009 y IV-2018), las instalaciones y el manejo del gallinero semiextensivo del mas Hostal de l'Arrupit, (III-2009, en este registro), en la Selva (Catalunya)., Tradicionalment els galliners estaven localitzats a l'interior de les masies. La desaparició i/o canvi d'activitat de les masies del paisatge rural de Catalunya ha propiciat l'allunyament dels locals per als animals de corral i el bestiar, dels habitatges. Actualment, es mira que les instal·lacions per els animals siguin a prop, pero no dins de la masia. Les instal·lacions consisteixen en un galliner amb parc per a un cens de: 2 galls, 8-12 gallines i periques, 6 pollastres; un trío d'ànecs muts, 6 ànecs d'engreix; i un trio d'oques. Es presenten, amb una visió diacrònica 1950-2018, en 4 documents i 2 plànols (I-1950 + plànols, II-1970 + plànols, III-2009 i IV-2018), les instal·lacions i el maneig del galliner semiextensiu del mas Hostal de l'Arrupit (III-2009, en aquest registre), a la Selva (Catalunya).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201600
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201600
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201600
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201600
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201600
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201600
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201600
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201600

Buscador avanzado