BUSCADOR RECOLECTA

Durant l'octubre i fins el 9 de novembre de 2018 les vitrines de la Biblioteca acullen informació sobre el Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i l'app que acaben d'estrenar, Plant*tes, que permet mapejar les plantes que fan al·lèrgia amb l'ajut de tothom que hi estigui interessat, fomentant així la ciència ciutadana. L'exposició ha estat possible gràcies al suport i col·laboració de Jordina Belmonte i Concepción de Linares, coordinadora i investigadora postdoctoral respectivament del PIA.

La Biblioteca exposa entre el 4 i el 26 d'octubre de 2018 'L'enginy (in)visible. Dones i tecnologia: passat, present i futur', una exposició sobre el paper de la dona en l'evolució social i tecnològica de la societat. La mostra, instal·lada a la Sala General, es composa de cinc plafons on es posa en valor el paper de les dones en l'evolució social i tecnològica de la societat, així com en l'art i en altres camps de la vida quotidiana. L'exposició ha estat cedida per la Societat Catalana de Tecnologia (SCT).

9 fotografies, Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, Según Xavier Theros (Barcelona a cau d'orella), Barcelona ha disfrutado de varias plazas de toros: la del Torín (en la Barceloneta, construida en 1834), la de las Arenas (de 1900, hoy centro comercial) y La Monumental (de 1914, hoy fuera de uso), con Pedro Balañá como principal empresario taurino. De finales del siglo XIX eran las de Figueres, Mataró, Caldes de Montbui y Girona. Posteriores fueron las de Olot (Fires del Tura), Tortosa y Tarragona. Otros cosos hoy fuera de uso: Sant Feliu de Guíxols (1956), Lloret de mar (1962) y Tossa de mar (primer municipio en prohibir las corridas en 1989). Se presentan fotos antiguas de la Monumental: el festejo taurino y una exhibición ecuestre a cargo, parece, de la sección Montada de la Guardia Urbana de Barcelona (GUBcn) y de la Escuela Española de Equitación de Viena (EEEV)., Segons Xavier Theros (Barcelona a cau d'orella), Barcelona ha gaudit de diverses places de braus: la del Torín (a la Barceloneta, construïda al 1834), la de les Arenes (de 1900, avui centre comercial) i La Monumental (de 1914, avui fora d'ús), amb Pedro Balañá com a principal empresari taurí. De finals del seglo XIX eren les de Figueres, Mataró, Caldes de Montbui i Girona. Posteriors foren les d'Olot (Fires del Tura), Tortosa i Tarragona. Altres places avui fora d'ús: Sant Feliu de Guíxols (1956), Lloret de mar (1962) i Tossa de mar (primer municipi que prohibeix les corridas al 1989). Es presenten fotos antigues de la Monumental: la festa dels toros i una exhibició eqüestre a càrrec, sembla, de la secció Montada de la Guardia Urbana de Barcelona (GUBcn) i de la Escuela Española de Equitación de Viena (EEEV).

37 fotografies, Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, El Mas Ciurana o Torre de l'Estació (Hostalric, 1900) es una torre con masovería, situada en las afueras de esta villa. Fue hecha construir por el propietario de la finca, Justo Busquets y Tarruella, para veraneo de su familia. Concebida como explotación agrícola (cereal, alfalfa, viña, maíz, nabos y huerto) y ganadera (vaquería con 30-40 vacas Frisonas), comprendía unas 14 ha. La leche ordeñada era recogida cada día y transportada al establecimiento lechero la SILA, de Sant Celoni, para ser comercializada. Los gallineros están diseñados según el modelo triangular de malla, propuesto por la avicultura científica de la época. En ellos, el propietario criaba gallinas de raza, de producción y ornamentales. Para autoconsumo, el carnicero y matador Aragay, del Arraval de Hostalric, mataba en el mas cada año 4-5 cerdos (unos 3 días de trabajo para la elaboración), ayudado por los 2 mozos solteros de la masovería. Las construcciones y anexos de la finca comprendían: torre de tres plantas (la segunda amansardada), jardín y gallineros, masovería (vivienda, establo, porquerizas, gallineros y garaje), cuadra con almacén para heno y granero, era y almiar, pajar, lavadero, caseta, pozos, albercas de obra y molino de viento. Se presentan fotos del mas en los años 1940-1950. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26744, El Mas Ciurana o Torre de l'Estació (Hostalric, 1900) és una torre amb masoveria, situada als afores d'aquesta vila. Fou feta construïr pel propietari de la finca, Justo Busquets y Tarruella, per a l'estiueig de la seva família. Concebuda com a explotació agrícola (cereal, ufals, vinya, blat de moro, naps i hort) i ramadera (vaqueria amb 30-40 vaques Frisones), comprenia unes 14 ha. La llet munyida era recollida cada dia i portada a l'establiment lleter la SILA, de Sant Celoni, per ser comercialitzada. Els galliners estan dissenyats segons el model triangular de filat, proposat per l'avicultura científica de l'època. Dins, el propietari criava gallines de raça, de producció i ornamentals. Per a autoconsum, el carnisser i matador Aragay, de l'Arraval d'Hostalric, matava al mas cada any 4-5 porcs (uns 3 dies de feina per a l'elaboració), ajudat pels 2 mossos solters de la masoveria. Les construccions i annexes de la finca incloïen: torre de tres plantes (la segona amansardada), jardí i galliners, masoveria (habitatge, estable, corts, galliners i garatge), quadra amb magatzem de farratge i graner, era i pallers, pallissa, safareig, casilla, pous, basses d'obra i molí de vent. Es presenten fotos del mas als anys 1940-1950. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26744

Any de realització: 1999., Format: Escultura., Tècnica/material: acer., Dimensions: 286 x 130 x 53'5 cm, Ubicació a la UAB: Exterior Escola de Postgrau (2010)., Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Dipòsit de Beverly Pepper., Coneguda per les seves peces totèmiques de grans dimensions, sovint d'acer i d'altres vegades realitzades amb miralls, les obres de Pepper estan sempre integrades en l'entorn, i es poden trovar a espais públics de diferents ciutats dels Estats Units i d'Europa. Una incisió recorre de dalt a baix el centre d'una gran peça d'acer de quasi 3 metres d'alçada, que alhora ha estat muntada sobre una base rectangular separada per una altra incisió transversal. La peça evoca el minimalisme escultòric i crea un joc de línies i d'ombres que va canviant al llarg dels diferents moments del dia. La incisió vertical, que deixa entreveure el darrere com una línea de llum, acabada amb una forma de petit triangle a la part inferior. Les referències a la sexualitat femenina i a la idea de gènesi són habituals en les obres de Pepper. Per les dimensions, les formes i també per la seva simplicitat, Flat Genesis recorda els tótems de l'art primitiu.

Des del 14 de novembre fins el 21 de desembre del 2018 les vitrines de la Biblioteca acullen una exposició fotogràfica conjunta d'en Galdric Mossoll i en Marçal Pou, antics estudiants del grau de Ciències Ambientals. L'exposició és una iniciativa de l'Equip de Coordinació del Grau de CCAA, amb motiu del 25è aniversari dels Estudis de Ciències Ambientals a la Facultat de Ciències de la UAB (1992-2017).

Enguany s'acompleixen 200 anys de la primera edició del Frankenstein de Mary Shelley. Per aquesta raó, la Biblioteca, al llarg del mes de desembre de 2018, ha preparat una exposició al hall amb la intenció d'acostar els nostres usuaris a la història, a la seva autora i, també, a la ciència que destil·la la novel·la, reflex de l'època en la qual va ser escrita. Volem agrair especialment la col·laboració d'Alfonso Rodríguez Baeza, director del Departament de Ciències Morfològiques, Anatomia i Embriologia Humana, i d'en Jorge Molero Mesa, coordinador de la Unitat d'Història de la Medicina, per la cessió dels models anatòmics i dels aparells i estris que es mostren a la vitrina.

Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, La matanza del cerdo es una tradición festiva que proveía a las familias de carne y grasa animal, para un consumo anual diferido. En la península Ibérica, existen marcadas diferencias geográficas en el procedimiento seguido: posición de sacrificio (vertical colgada o inclinada, horizontal,...), posición y orden de las operaciones de chamuscado y/o escaldado y en la posición de la evisceración (vertical ventral, horizontal dorsal,...). La matanza del cerdo catalana tradicional proporciona una canal para lomo con espinazo y se caracteriza generalmente (excepción hecha de ciertas comarcas noroccidentales) por el sacrificio horizontal, chamuscado y pelado y evisceración horizontal dorsal. Como condimentos empleados en la Catalunya vella, solo sal y pimienta negra. En algunos casos, pimienta blanca, clavo, canela y pasas. En la Catalunya nova, los embutidos son más especiados. Los productos tradicionales elaborados pueden ser cocidos, curados y salados: botifarres de carne y cocidas (negra, blanca, de perol, de huevo y catalana), bisbes (negro, blanca, de lengua); secallones, fuets, llonganisses, jamones y paletas curadas; huesos salados; etc.. Se presentan fotos de tres matanzas del cerdo en el Mas Ciurana: fecha desconocida (I) y de febrero de 1948 (II) y de 1949 (III). Nota: las operaciones de sacrificio y faenado están ordenadas cronológicamente, pero pueden ser consecutivas o no., La mort de porc és una tradició festiva que proveïa les famílies de carn i greix animal, per a un consum anyal diferit. A la península Ibèrica, existeixen marcades diferències geogràfiques en el procediment seguit: posició de sacrifici (vertical penjada o inclinada, horitzontal,...), posició i ordre de les operacions de socarrimat i/o escaldat i en la posició de l'evisceració (vertical ventral, horitzontal dorsal,...). La matança del porc catalana tradicional proporciona una canal per a llom i espinada i es caracteritza generalment (amb l'excepció d'algunes comarques noroccidentals) per el sacrifici horitzontal, el socarrimat i pelat i l'evisceració horitzontal dorsal. Com a condiments fets servir a la Catalunya vella, només sal i pebre negre. En alguns casos, pebre blanc, clau, canyella i panses. A la Catalunya nova, els embutits són més especiats. Els productes tradicionals el·laborats poden ser cuits, curats i salats: botifarres de carn i cuites (negra, blanca, de perol, d'ou i catalana), bisbes (negre, blanc, de llengua); secallones, fuets, llonganisses, pernils i espatlles seques; ossos salats; etc. Es presenten fotos de tres morts de porc al Mas Ciurana: data desconeguda (I) y de febrer de 1948 (II) i de 1949 (III). Nota: les operacions de sacrifici i feinejat estan endreçades cronològicament, però poden ser consecutives o no.

Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, En reconocimiento a Joaquim Carreras Serrat (1942-2019), el Ros, de EXPLOTACIONS FORESTALS CARRERAS, In Memoriam., En reconeixement a Joaquim Carreras Serrat (1942-2019), el Ros, de EXPLOTACIONS FORESTALS CARRERAS, In Memoriam., Históricamente, el mas Hostal de l'Arrupit (Riudarenes, 1428 -ACA- ) era en los siglos XVI-XVIII, un conocido hostal del camí Ral de Barcelona a Francia. En 1913, la heredad o manso Hostal de l'Arrupit (la masía y 9 piezas de tierra) fue comprada al Conde de Creixell por Justo Busquets y Torruella, junto con Ciurana de Grions y el manso Ciurana de Hostalric (Catalunya). El objetivo de la compra de esta finca rústica era la explotación forestal, que es una actividad económica tradicional de la comarca de la Selva: maderas de las plantaciones de árboles de ribera (chopos y plataneros) y de los pinares y robledales, leñas, carboneo, corcho, piñones, brezo y cepas de brezo para pipas. La explotación forestal era llevada por el procurador Morell, de Mallorquines. Joaquim Carreras, el tercer hijo de la familia, trabajó en la colla forestal (bosquerols) de Morell. Rematantes de la época eran Piguillem de Hostalric. La masía y sus anexos incluían: 1) puerta de la derecha, con (planta baja): entrada, establo de 7-8 plazas para caballerías y terneros de cría; y vivienda, el antiguo hostal, con (planta baja): cocina con hogar y horno de leña, comedor, despensa y (planta primera): sala, 5 habitaciones y granero; 2) puerta central: cuadra para 14-15 vacas del país de carne y cuadra lateral pequeña para 6-7 terneros lactantes; 3) puerta izquierda: local para el carro, almacén, conejares, 2 porquerizas para cría y pajar; 4) gallinero (lateral izquierda); 5) 2 porquerizas para 6-7 cerdos cada una (lateral derecha); potro de monta para vacas (de madera); era; 10-12 almiares de paja y heno; huerto; pozo con abrevadero; alberca; campos de cultivo de cereales para pan y grano para los animales y para forrajes y huerto. La finca, de 53,467 ha, comprendía: bosque, 100 cuarteras (de alcornocal; 1 ha = 3 quarteres aprox.); campos con árboles de ribera (chopos -3.500-, plátanos (Platanus x hispanica) y alisos) y cultivo de mimbres para explotación del propietario; y huerto y campos de secano para uso del masovero. Según un documento particular del archivo familiar, anexo a la escritura de compra, los rendimientos forestales anuales eran: 1.000 pesetas (Pta.) de corcho, 2.000 Pta de árboles de ribera para madera y 750 Pta. de mimbres; aparte además, de la venta de terneros. Según una nota del mismo archivo familiar, de la tala de 1929, se obtuvieron 48.000 Pta, de 2.269 chopos de 12 años y 1.500 Pta de los pinos piñoneros. Los chopos fueron plantados en tierras de primera plantación y a 30 palmos (1 palmo = 21 cm aprox.) y los mejores medían 120-130 cm de circunferencia. Esta plantación fue afectada por un "uracan" (sic), que provocó bajas. La plantación de 1933, de 2.568 chopos, se hizo a 28 palmos y se talará a 14 años, por ser segunda plantación. La previsión de rendimiento económico, descontando un 10% de faltas (bajas) son 2.312 plátanos enrasados a 25 Pta/árbol, 57.800 Pta; los alisos a 10 Pta/árbol son 15.000 Pta. De 1940-1970 fue una masovería llevada por la familia Carreras Sarrat. Los masoveros tenía 14 vacas del país de carne y el toro (tipo raza Albera; después las sustituyeron por Frisonas), 1 cerda con su cría, gallinas y pollos, patos y ocas, para autoconsumo y también para venta de animales vivos y huevos en los mercados semanales. El trato era al tercio: 2/3 para el masovero (colono) y 1/3 para el propietario (amo). El primer gran incendio forestal de la comarca, procedente del Montseny, arrasó bosque y campos de la finca en 1970. [ACA: Archivo de la Corona de Aragón]. Agradecimientos: a Quim Carreras (FORESTAL CARRERAS), el Ros, tercer hijo de los masoveros, sus recuerdos. Se presentan fotos del mas en los años 1950., Històricament, el mas Hostal de l'Arrupit (Riudarenes, 1428 -ACA- ) era als segles XVI-XVIII, un conegut hostal del camí Ral de Barcelona a França. Al 1913, la heretat o manso Hostal de l'Arrupit (la masia i 9 peces de terra) fou comprada al Comte de Creixell per en Justo Busquets y Torruella, juntament amb Ciurana de Grions i el manso Ciurana d'Hostalric (Catalunya). L'objetiu de la compra d'aquesta finca rústica era l'explotación forestal, que es una activitat econòmica tradicional de la comarca de la Selva: fustes de les plantacions d'arbres de ribera (pollancres i plataners) i de les pinedes i rouredes, llenyes, carboneig, suro, pinyons, bruc i soques de bruc per a pipes. L'explotació forestal era portada per el procurador Morell, de Mallorquines. Joaquim Carreras, el tercer hijo de la familia, trabajó en la colla forestal (bosquerols) de Morell. Rematants de l'època eren en Piguillem d'Hostalric. La masia i els seus annexes incloïen: 1) porta de la dreta, amb (planta baixa): entrada, estable de 7-8 places per a animals de peu rodó i vedells de cria; i habitatge, l'antic hostal, amb (planta baixa): cuina amb llar de foc i forn de llenya, menjador, rebost i (planta primera): sala, 5 cambres i graner; 2) porta central: quadra per a 14-15 vaques del país de carn i quadra lateral petita per a 6-7 xurmers; 3) porta esquerra: local per al carro, magatzem, conillar, 2 corts per a la cria i paller; 4) galliner (lateral esquerra); 5) 2 corts per a 6-7 porcs cadascuna (lateral dreta); potro de monta per les vaques (de fusta); era; 10-12 pallers de palla i fenc, hort; pou amb abeurador; bassa; camps de conreu de cereals per a pa i gra per als animals i per a farratges i hort. La finca, de 53,467 ha, comprenia: bosc, 100 quarteres (de suros; 1 ha = 3 quarteres aprox.); camps d'arbres de ribera (pollancres -3.500-, plataners (Platanus x hispanica) y verns) i cultiu de vímet per explotació del propietari; i hort i camps de secà per a ús del masover. Segons un documento particular de l'arxiu familiar, annex a l'escriptura de compra, els rendiments forestals anuals eren: 1.000 pesetas (Pta) de suro, 2.000 Pta d'arbres de ribera per a fusta i 750 Pta de vímet; a banda a més a més, de la venda de vedells. Segons una nota del mateix arxiu familiar, de la tala de 1929, se n'obtingueren 48.000 Pta, de 2.269 pollancres de 12 anys i 1.500 Pta dels pins pinyers. Els pollancres foren plantats en terres de primera plantació i a 30 pams (1 pam = 21 cm aprox.) i els millors mesuraven 120-130 cm de circunferència. Aquesta plantació fou afectada per un "uracan" (sic), que provocà baixes. La plantació de 1933, de 2.568 pollancres, es feu a 28 pams i es talarà a 14 anys, per ser segona plantació. La previsió de rendiment econòmic, descomptant un 10% de faltes (baixes) son 2.312 plataners enrasats a 25 Pta/arbre, 57.800 Pta; els verns a 10 Pta/arbre son 15.000 Pta De 1940-1970 fou una masoveria portada per la família Carreras Sarrat. Els masovers tenien 14 vaques del país de carn i el toro (tipus raça Albera; després les varen substituir per Frisones), 1 truja amb la cria, 100 gallines i 100 pollastres, 40 ànecs i 15 oques, per a autoconsum i també per a venda d'animals vius i d'ous als mercats setmanals. El tracte era al tercç: 2/3 per al masover (colon) i 1/3 per al propietari (amo). El primer gran incendi forestal de la comarca, procedent del Montseny, arrasà bosc i camps de la finca el 1970. [ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó]. Agraïments: a en Quim Carreras (FORESTAL CARRERAS), el Ros, tercer fill dels masovers, els seus records. Es presenten fotos del mas als anys 1950.