BUSCADOR RECOLECTA

Com indica el títol del projecte “Control d’obra d’un edifici plurifamiliar de 121 habitatges, situat al carrer Zurbano nº 75 de Sabadell”, estem davant d’un control d’obra que ens reflectirà els processos de control de costos, planificació i qualitat, així com els diferents processos constructius que són necessaris pel control d’obra d’un edifici concret. Veurem de manera generalitzada l’origen de l’obra a mesura que anem avançant en el projecte puntualitzarem, arribant finalment a la meva tasca de treball de aquesta. Per veure amb claredat les tasques que he dut a terme a l’obra i, conseqüentment, les he reflectit en el projecte, cal començar a explicar l’obra sense deixar cap punt per entreveure. És per això, que veurem tots els procediments d’execució i la manera en que s’han dut a terme, així com també, les seves incidències d’execució. Tindrem una idea molt acurada de l’obra i podrem imaginar-nos els possibles problemes que ens hi trobarem, ja sigui per la complexitat a nivell executiu de l’obra o per la gran magnitud d’aquesta. Vista l’obra i els inconvenients que poden sorgir, veurem les diferents tasques a realitzar, separades per objectius a assolir. En primer lloc, es reflectirà el seguiment diari de l’obra, podrem saber dia a dia el personal que hi ha treballant, les tasques que estan duent a terme i, complementat d’un seguiment fotogràfic, en podrem visualitzar el desenvolupament. En segon lloc, podrem veure el sistema emprat per controlar la qualitat de l’obra, aquest punt estarà enfocat a partir de dues perspectives que, juntes, defineixen la bona qualitat de l’obra. Per tant, per un cantó mirarem el punt d’una bona execució i, per l’altre, veurem la qualitat dels materials. Conseqüentment, i un cop vist que l’obra estarà correctament executada, ens centrarem en els objectius econòmics i d’entrega de l’obra, per tal que aquesta surti rentable per l’empresa. En aquests punts veurem la manera que s’han dut a terme aquests controls i els diferents informes, que permeten a l’equip d’obra justificar la feina ben emprada. D’altra banda, es farà referència a alguns canvis respecte al projecte inicial. Es reflectiran alguns punts concrets de l’obra que han canviat, amb les seves explicacions lògiques delmotiu del canvi i sempre a partir d’un punt constructiu o, en alguns casos, hi haurà imposició de disseny per ordres directes de la promotora. Per últim i pel que fa referència a aquest apartat, es farà referència a un treball particular d’arxiu de documentació no utilitzat a l’obra, però no per això menys important. A diferència d’un sistema d’arxiu ordinari del Windows que va per carpetes i per conceptes, aquest ens permet la possibilitat de realitzar una ordenació per dies i ens evidencia les tasques que es van executar en el transcurs de l’obra. Pel que fa a les conclusions i resultats dels projecte, comentar que el fet de realitzar un seguiment diari proporciona a l’ajudant del cap d’obra (el meu cas) a tenir una visualització directe de l’obra i a saber en tot moment la situació d’aquesta. La importància de realitzar aquest seguiment diari i de manera protocol·lària a primera hora del dia, et dóna una seguretat de domini de l’obra i tranquil·litat durant la jornada laboral. D’altra banda, pel que a la qualitat de l’obra, comentar que a nivell d’execució es duia un sistema força acurat, que s’ha vist reflexat un cop finalitzada l’obra, per l’alt nivell d’exigència i les poques incidències al final d’aquesta, de la mateixa manera que amb els resultats del formigó. Per últim i pel que fa als costos i la planificació de l’obra, no s’han assolit els objectius esperats. En primer lloc, per una falta de control inicial, per imprevistos d’execució i per una mala contractació inicial de promotora i posterior revisió del cap d’obra. Així mateix, el canvi de personal continu i la incorporació de nous sistemes de control ha retardat el nivell d’adaptació del personal que hi ha a l’obra. Dintre d’aquest breu resum, m’agradaria destacar la satisfacció a nivell personal i l’aprenentatge que aquest projecte m’ha aportat a la meva carrera professional.

Tesis Univ. Central, Civilización de las Naciones europeas. Su desarrollo.

Hoy en día definir qué es la violencia de género resulta una pregunta tan manoseada en la esfera pública que siempre se hace pertinente volver a ella para poder entender todas las dimensiones de este problema social. La obra de María Sánchez, Belén Zurbano y Aurora Edo comienza con esta interrogante, analizando la violencia de género desde un punto de vista teórico, jurídico y periodístico, sentando los precedentes sobre cuándo se empieza a conocer y reconocer como un problema social y mediático.

Alejandro Cañestro Donoso (Coord.). -- Materiales del II Congreso Internacional de Escultura Religiosa «La luz de Dios y su imagen». Crevillent, 25-28 de octubre de 2018. -- Colección: «Colectiva», Este artículo pretende poner de manifiesto el importante papel que tuvo la escultura como comunicador de la narrativa eucarística en el contexto de los sagrarios contrarreformistas de la provincia de Álava, tomando como ejemplo el tabernáculo de la localidad de Zurbano. En función del amplio análisis realizado, hemos podido constatar que la propia arquitectura del sagrario manifiesta la función eucarística que desempeña; pero lo interesante de esta cuestión es que estas máquinas sacramentales son además un marco arquitectónico para un conjunto de esculturas que conforman un programa iconográfico paralelo al manifestado por el propio sagrario. Con lo cual, nos encontramos ante una doble mensaje sacramental reforzado conjuntamente, dando una visión holística de la representación dogmática de la eucaristía, que se explicará en este trabajo., Este artículo ha sido realizado en el marco del proyecto de investigación del Ministerio de Economía y Competitividad del Gobierno de España HAR2017-84226-C6-5-P «Los cambios de la modernidad y las resistencias al cambio. Redes sociales, transformaciones culturales y conflictos, siglos XVI-XIX» y del Grupo de Investigación del Sistema Universitario Vasco «A» IT896-16 (2016-2021) «Sociedad, poder y cultura (siglos XIV a XVIII).

Com indica el títol del projecte “Control d’obra d’un edifici plurifamiliar de 121 habitatges, situat al carrer Zurbano nº 75 de Sabadell”, estem davant d’un control d’obra que ens reflectirà els processos de control de costos, planificació i qualitat, així com els diferents processos constructius que són necessaris pel control d’obra d’un edifici concret. Veurem de manera generalitzada l’origen de l’obra a mesura que anem avançant en el projecte puntualitzarem, arribant finalment a la meva tasca de treball de aquesta. Per veure amb claredat les tasques que he dut a terme a l’obra i, conseqüentment, les he reflectit en el projecte, cal començar a explicar l’obra sense deixar cap punt per entreveure. És per això, que veurem tots els procediments d’execució i la manera en que s’han dut a terme, així com també, les seves incidències d’execució. Tindrem una idea molt acurada de l’obra i podrem imaginar-nos els possibles problemes que ens hi trobarem, ja sigui per la complexitat a nivell executiu de l’obra o per la gran magnitud d’aquesta. Vista l’obra i els inconvenients que poden sorgir, veurem les diferents tasques a realitzar, separades per objectius a assolir. En primer lloc, es reflectirà el seguiment diari de l’obra, podrem saber dia a dia el personal que hi ha treballant, les tasques que estan duent a terme i, complementat d’un seguiment fotogràfic, en podrem visualitzar el desenvolupament. En segon lloc, podrem veure el sistema emprat per controlar la qualitat de l’obra, aquest punt estarà enfocat a partir de dues perspectives que, juntes, defineixen la bona qualitat de l’obra. Per tant, per un cantó mirarem el punt d’una bona execució i, per l’altre, veurem la qualitat dels materials. Conseqüentment, i un cop vist que l’obra estarà correctament executada, ens centrarem en els objectius econòmics i d’entrega de l’obra, per tal que aquesta surti rentable per l’empresa. En aquests punts veurem la manera que s’han dut a terme aquests controls i els diferents informes, que permeten a l’equip d’obra justificar la feina ben emprada. D’altra banda, es farà referència a alguns canvis respecte al projecte inicial. Es reflectiran alguns punts concrets de l’obra que han canviat, amb les seves explicacions lògiques delmotiu del canvi i sempre a partir d’un punt constructiu o, en alguns casos, hi haurà imposició de disseny per ordres directes de la promotora. Per últim i pel que fa referència a aquest apartat, es farà referència a un treball particular d’arxiu de documentació no utilitzat a l’obra, però no per això menys important. A diferència d’un sistema d’arxiu ordinari del Windows que va per carpetes i per conceptes, aquest ens permet la possibilitat de realitzar una ordenació per dies i ens evidencia les tasques que es van executar en el transcurs de l’obra. Pel que fa a les conclusions i resultats dels projecte, comentar que el fet de realitzar un seguiment diari proporciona a l’ajudant del cap d’obra (el meu cas) a tenir una visualització directe de l’obra i a saber en tot moment la situació d’aquesta. La importància de realitzar aquest seguiment diari i de manera protocol·lària a primera hora del dia, et dóna una seguretat de domini de l’obra i tranquil·litat durant la jornada laboral. D’altra banda, pel que a la qualitat de l’obra, comentar que a nivell d’execució es duia un sistema força acurat, que s’ha vist reflexat un cop finalitzada l’obra, per l’alt nivell d’exigència i les poques incidències al final d’aquesta, de la mateixa manera que amb els resultats del formigó. Per últim i pel que fa als costos i la planificació de l’obra, no s’han assolit els objectius esperats. En primer lloc, per una falta de control inicial, per imprevistos d’execució i per una mala contractació inicial de promotora i posterior revisió del cap d’obra. Així mateix, el canvi de personal continu i la incorporació de nous sistemes de control ha retardat el nivell d’adaptació del personal que hi ha a l’obra. Dintre d’aquest breu resum, m’agradaria destacar la satisfacció a nivell personal i l’aprenentatge que aquest projecte m’ha aportat a la meva carrera professional.

Eusko Legebiltzarrerako hauteskundeetarako karikatura bilduma baten parte da.

Apostillas marginales, Sign.: A-P2

Digitalización Vitoria-Gasteiz Archivos y Bibliotecas Mayo 1994 18-12, Digitalización Vitoria-Gasteiz Fundación Sancho el Sabio 2009

Sign.: a-b2, c1, A-L2, Ejemp. falto de cub., PALAU 69593, Digitalización Vitoria-Gasteiz Archivos y Bibliotecas Marzo 1994 17-28, Digitalización Vitoria-Gasteiz Fundación Sancho el Sabio 2008