Pasar al contenido principal

ESTUDIO DE LA CANCION DE MUJER EN LA LIRICA GALOROMANICA Y GERMANICA Y DE LA FIGURA FEMENINA COMO CONSTRUCTORA DEL ESPACIO SOCIOPOETICO TROVADORESCO

PID2019-108910GB-C21

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Convocatoria Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Año convocatoria 2019
Plan Estatal 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

La cançó de dona catalana, establiment del corpus, influències literàries i problemes de filiació, The Catalan woman's song, La canción de mujer catalana

  • Vázquez Márquez, Abel|||0000-0002-8783-8759
La investigació sobre la cançó de dona catalana ha estat molt escassa en l'àmbit dels estudis romànics, cosa que contrasta vivament amb l'atenció que ha rebut aquest corpus textual en el cas d'altres àrees lingüístiques. Es tracta, però, d'un conjunt de textos extremadament ric, que es remunta als inicis de la creació literària en català i que pot proporcionar claus valuoses per a l'estudi de la lírica medieval de veu femenina globalment considerada. El present article examina breument la presència d'aquest codi líric en la literatura catalana medieval, i també en tracta la recepció posterior al segle XVI. La investigació presenta el corpus de textos lírics catalans fins ara identificats i assenyala les problemàtiques que planteja, posant especial èmfasi en tres punts concrets: les filiacions que estableix amb altres tradicions poètiques (la francesa i la castellana, principalment), la seva complexa relació amb el concepte de poesia popular, i, finalment, el grau de participació de les dones en la creació i la circulació d'aquest tipus de lírica., Research on Catalan woman's song has been very scarce in the field of Romance studies, which contrasts vividly with the attention this textual corpus has received in the case of other linguistic areas. It is, however, an extremely rich set of texts, which goes back to the beginnings of literary creation in Catalan and which can provide valuable keys for the study of medieval female voice lyrics globally considered. This article briefly examines the presence of this lyrical code in medieval Catalan literature, and also deals with its reception in the 16th century. The research presents the corpus of Catalan lyrical texts identified so far and points out the problems it raises, placing particular emphasis on three specific points: the affiliations it establishes with other poetic traditions (mainly French and Castilian), its complex relationship with the concept of popular poetry, and, finally, the degree of participation of women in the creation and circulation of this type of poetry., La investigación sobre la canción de mujer catalana ha sido muy escasa en el ámbito de los estudios románicos, cosa que contrasta vivamente con la atención que ha recibido este corpus textual en el caso otras áreas lingüísticas. Se trata, sin embargo, de un conjunto de textos extremadamente rico, que se remonta a los inicios de la creación literaria en catalán y que puede proporcionar valiosas claves para el estudio de la lírica medieval de voz femenina globalmente considerada. La presente comunicación expone brevemente la influencia y la incidencia de este código lírico en la literatura catalana medieval, y también trata su recepción posterior en el siglo XVI. La investigación presenta el corpus de textos líricos catalanes hasta ahora identificados y señala las problemáticas que plantea, poniendo especial énfasis en tres puntos concretos: las filiaciones que establece con otras tradiciones poéticas (la francesa y la ibérica, principalmente), su compleja relación con el concepto de poesía popular, y, por último, el grado de participación de las mujeres en la creación y circulación de este tipo de lírica.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Juego, simulación y cortesía, personajes históricos en textos literarios franceses del siglo XIII, Joc, simulació i cortesia, Play, simulation and courtliness

  • Simó, Meritxell|||0000-0002-9043-9134
La presencia de personajes históricos camuflados entre seres de ficción es característica de diversos romans franceses del siglo XIII. Se trata de un fenómeno interesante que invita a analizar cómo es percibida la relación entre ficción y realidad desde la óptica de la aristocracia caballeresca que protagoniza estas obras. El estudio del fenómeno me ha permitido diferenciar dos corrientes contrastadas. Por una parte, algunos novelistas sitúan el ideal cortés en el plano de las representaciones simbólicas desvelando su naturaleza de orden puramente textual y transformándolo en un juego de sociedad; en el extremo opuesto, otros autores, contemplan nostálgicamente la literatura del siglo xii como espejo de un glorioso pasado histórico que invita a la mímesis., La presència de personatges històrics camuflats entre éssers de ficció és característica de diversos romans francesos del segle XIII. Es tracta d'un fenomen interessant que convida a analitzar com és percebuda la relació entre ficció i realitat des de l'òptica de l'aristocràcia cavalleresca que protagonitza aquestes obres. L'estudi del fenomen m'ha permès diferenciar dos corrents contrastats. D'una banda, alguns novel·listes situen l'ideal cortès en el pla de les representacions simbòliques desvetllant-ne la naturalesa d'ordre purament textual i transformant-lo en un joc de societat; a l'extrem oposat, altres autors, contemplen nostàlgicament la literatura del segle XII com a mirall d'un gloriós passat històric que convida a la mimesi., The presence of historical characters among fictional beings is characteristic of several French romans of the 13th century. It is an interesting phenomenon that invites us to analyse how the relationship between fiction and reality is perceived from the point of view of the chivalric aristocracy who are the protagonists of these works. The study of the phenomenon has allowed me to distinguish two contrasting currents. On the one hand, some novelists place the courtly ideal on the plane of symbolic representations, revealing its purely textual nature and transforming it into a game of society; at the other extreme, other authors nostalgically contemplate twelfth-century literature as a mirror of a glorious historical past that encourages mimesis.