Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 4
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Biogenic volatile organic compounds emitted by basil grown in a vertical farm under two different red, blue LED ratios

  • Stringari, Gaia|||0000-0003-3834-4506
  • Villanueva, Joan|||0000-0001-6877-0528
  • Carotti, Laura|||0000-0003-0022-0057
  • Zauli, Ilaria|||0000-0001-6071-0096
  • D'Aprile, Andrea|||0009-0002-1568-2692
  • Pistillo, Alessandro|||0000-0001-5393-1835
  • Pennisi, Giuseppina|||0000-0001-9377-4811
  • Orsini, Francesco|||0000-0001-6956-7054
  • Gabarrell Durany, Xavier|||0000-0003-1730-4337
Vertical Farms (VFs) are emerging as innovative solutions for local food production, with integrated LED lighting potentially enhancing crop yield and quality, such as basil. However, indoor cultivation can increase Biogenic Volatile Organic Compound (BVOC) emissions, affecting air quality. This study examined the effects of two red and blue light ratios (RB1 and RB3) on BVOC emissions produced by basil cultivation, comparing levels with European regulatory thresholds. BVOC emissions were measured at young and mature plant stages, with sampling intervals of 5, 10, and 15 minutes, alongside monitoring of physiological and environmental parameters. Representative BVOCs compounds were investigated. Results showed higher BVOC emissions under RB1 during the young stage and under RB3 at maturity. However, young plants exposed to RB1 emitted more lipoxygenase derivatives, while mature plants under RB3 increased o-cymene and 1.8-cineole emission. Nevertheless, higher emissions and stomatal conductance observed under RB3 highlighted the significant role on plant stimulation excited by red light. Temperature and relative humidity had a general negative impact on BVOC emissions and the stomatal conductance, whereas CO2 relationship was unclear. Overall, emissions decreased over time. On average, BVOC emissions were below the Lower Concentrations of Interest (LCIs). Once lipoxygenase derivative emissions exceeded given threshold under RB1 light. Occasional peaks of sesquiterpenes and 1.8-cineole were detected but were not remarkable along the cultivation cycle. Based on these findings, health risk concerns due to BVOCs emission exposure associated to indoor agriculture are believed to be minimal.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

A peripheral proteomic signature of Alzheimer's disease is identified in the plasma extracellular vesicles of mild cognitive impairment patients from a memory clinic, the BIOPEXAL study

  • Capdevila-Bayo, Maria
  • Rossi, Rosanna|||0000-0002-3656-2908
  • De Rojas, Itziar|||0000-0002-2148-381X
  • Puerta, Raquel|||0000-0002-1191-5893
  • Guzman, Laura
  • Carrasco Exposito, Marina|||0000-0001-8301-8000
  • Muñoz-Morales, Álvaro
  • Olivé Roig, Clàudia|||0000-0002-9438-5639
  • Montrreal Navarro, Laura|||0000-0002-0010-645X
  • García-González, Pablo|||0000-0003-0125-5403
  • Bayón-Buján, Paula
  • Miguel-Romero, Andrea
  • Calm, Berta
  • Sotolongo Grau, Oscar|||0000-0002-9679-0670
  • Orellana del Río, Adelina|||0000-0002-0204-1944
  • Tatinya, Natalia
  • Martínez, Marta
  • Alegret, Montserrat|||0000-0002-8164-9500
  • Sanz Cartagena, Mª Pilar
  • Fernández, Mª Victoria
  • Marquié, Marta|||0000-0002-0660-0950
  • Valero, Sergi|||0000-0002-6599-948X
  • Montalban, Xavier|||0000-0002-0098-9918
  • Camins, Antoni|||0000-0002-1229-5956
  • Ramírez-Reveco, Alfredo|||0000-0003-4782-4261
  • Martí, Mercè|||0000-0002-1846-0043
  • Pividori, María Isabel|||0000-0002-5266-7873
  • Boada, Mercè|||0000-0003-2617-3009
  • Ruiz Laza, Agustín|||0000-0003-2633-2495
  • Ettcheto, Miren|||0000-0002-4301-7297
  • Cano, Amanda|||0000-0001-9567-4283
Aims: Alzheimer's disease (AD) is commonly diagnosed when neuronal damage is already established and irreversible. Achieving an accurate differential diagnosis in the preclinical and mild cognitive impairment (MCI) stage is one of the greatest challenges nowadays. Nanotechnological analysis of plasma extracellular vesicles (pEVs) are gaining attention as a promising tool for the early detection of AD pathology. This study aims to evaluate the proteomic profile of pEVs from patients with MCI and AD dementia to explore their potential as AD screening tools. Methods: pEVs were isolated by ultracentrifugation from 144 patients with MCI A-T-, MCI A+T+, and AD dementia. Nanoparticle tracking analysis and cryo-TEM were used to characterize the pEVs. CSF, serum and pEVs proteomics were carried out by using the multiplex PEA technology of Olink® proteomics, Inflammation and Neurology Explore 384 panels (768 proteins). Results: Characterization results showed that isolated plasma fraction corresponded in shape, size and concentration to EVs. Many pEVs neurology proteins involved in AD pathology significantly correlated (r > ± 0.30, p < 0.05) with their CSF homonyms, but not with their serum's. pEVs' proteome correlated with common AD signatures (CSF Aβ42 and pTau181, plasma pTau181, MMSE, NBACE, and Qalb) showing similar patterns to those observed with CSF biomarkers. Several pEVs neurology proteins didn't exhibit differences between the MCI A+T+ and AD dementia groups, whilst they did with MCI A-T-. Proteins in pEVs showed strong correlations with several measures of brain atrophy in MRI. Several neurology pEV proteins predicted conversion from MCI to AD dementia. Moreover, some of these showed a significant diagnostic accuracy of AD pathology. Conclusion: Preliminary results suggest that EVs biomarker signature could reflect AD pathology in the prodromal stages of AD continuum. However, further experiments are still needed for a better understanding of EVs' role in AD development and pathology dissemination.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Canvis de residència en temps de COVID-19: una mica d'oxigen per al despoblament rural, Cambios de residencia en tiempos de COVID-19: un poco de oxígeno para el despoblamiento rural, Changes of residence in times of COVID-19: a small respite from rural depopulation

  • González-Leonardo, Miguel|||0000-0003-2508-7977
  • López Gay, Antonio|||0000-0001-8892-2816
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Rowe, Francisco|||0000-0003-4137-0246
Després de la irrupció de la pandèmia de COVID-19, diverses veus, sobretot des d'àmbits no acadèmics, van especular sobre un potencial èxode urbà cap a les àrees rurals. Malgrat això, aquesta hipòtesi no ha pogut ser corroborada fins ara a causa de la manca de dades amb el detall territorial adequat. En aquest Perspectives Demogràfiques es mostren els principals resultats d'una recerca del Centre d'Estudis Demogràfics i la Universitat Autònoma de Barcelona, que analitza les migracions internes entre les ciutats, els espais periurbans i les àrees rurals durant l'any 2020, i les compara amb els quatre anys que precedeixen la pandèmia. Per a l'anàlisi, s'utilitzen les microdades de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que contenen tots els canvis de residència entre els 8.131 municipis espanyols. Els resultats de 2020 mostren alteracions remarcables, que es van plasmar principalment en un descens dels moviments cap a les ciutats i en un augment en les sortides des d'elles, especialment cap a municipis rurals. Aquests fluxos de persones van tenir un notable impacte demogràfic en les àrees rurals. Tanmateix, i malgrat els canvis observats, la major part de les migracions internes van ser majoritàriament entre ciutats, tal i com passava abans de la pandèmia, i tot apunta que es va tractar d'un fet conjuntural., After the outbreak of the COVID-19 pandemic, several commentators, especially from non-academic fields, speculated about a potential exodus from urban to rural areas. However, this hypothesis has not been confirmed due to a lack of data with information capturing changes of residence at local level. This issue of Perspectives Demogràfiques offers the main results of a study led by the Centre for Demographic Studies and the Autonomous University of Barcelona which analyses internal migration between cities, suburbs, and rural areas in 2020, compared to migration patterns during the four years preceding the pandemic. The analysis used microdata from the Residential Variation Statistics (EVR) of the Spanish Statistical Office (INE) which cover all changes of residence in the country's 8,131 municipalities. The results show significant changes in internal migration patterns during 2020. Inmigration to cities decreased, while out-migration increased, especially to rural areas. The latter flow had an important demographic impact on country villages. Despite these changes, internal migratory movements between and within urban areas dominated, as they did prior to the pandemic. At the same time, monthly data suggest that the changes are likely a temporary outcome., Tras la irrupción de la pandemia de COVID-19, diversas voces, sobre todo desde ámbitos no académicos, especularon acerca de un potencial éxodo urbano hacia las áreas rurales. Sin embargo, esta hipótesis no ha podido ser corroborada hasta ahora debido a la falta de datos con el detalle territorial adecuado. En este Perspectives Demogràfiques se muestran los principales resultados de una investigación liderada por el Centre d'Estudis Demogràfics y la Universidad Autónoma de Barcelona, analizando las migraciones internas entre las ciudades, los espacios periurbanos y las áreas rurales durante el año 2020, comparando con los cuatro años que preceden a la pandemia. Para el análisis, se utilizan los microdatos de la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) del Instituto Nacional de Estadística (INE), que contienen todos los cambios de residencia entre los 8.131 municipios españoles. Los resultados muestran alteraciones reseñables en 2020, que se plasmaron principalmente en un descenso de los movimientos hacia las ciudades y en un aumento en las salidas desde ellas, especialmente hacia municipios rurales. Estos flujos de personas tuvieron un notable impacto demográfico en las áreas rurales. No obstante, a pesar de los cambios observados, la mayor parte de las migraciones internas fueron mayoritariamente entre ciudades, al igual que antes de la pandemia, y todo apunta a que se trató de un hecho coyuntural.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

La cura infantil a Espanya. Estratègies i determinants socioeconòmics, El cuidado infantil en España. Estrategias y determinantes socioeconómicos, Childcare in Spain. Strategies and socioeconomic determinants

  • Juni Garcia, Maida Elena|||0000-0002-3691-4205
Levels of formal childcare in Spain. Childcare strategies. Factors influencing strategies chosen by mothers., Niveles de cuidado infantil formal en España. Estrategias de cuidado infantil. Factores que intervienen en las estrategias adoptadas por las madres., Nivells de cura infantil formal a Espanya. Estratègies de cura infantil. Factors que intervenen en les estratègies adoptades per les mares.