Pasar al contenido principal

EL IMPACTO DE LA COVID-19 EN LOS PROCESOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES: ESPAÑA EN PERSPECTIVA COMPARADA

PID2020-113665RB-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Convocatoria Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Año convocatoria 2020
Plan Estatal 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Canvis de residència en temps de COVID-19: una mica d'oxigen per al despoblament rural, Cambios de residencia en tiempos de COVID-19: un poco de oxígeno para el despoblamiento rural, Changes of residence in times of COVID-19: a small respite from rural depopulation

  • González-Leonardo, Miguel|||0000-0003-2508-7977
  • López Gay, Antonio|||0000-0001-8892-2816
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Rowe, Francisco|||0000-0003-4137-0246
Després de la irrupció de la pandèmia de COVID-19, diverses veus, sobretot des d'àmbits no acadèmics, van especular sobre un potencial èxode urbà cap a les àrees rurals. Malgrat això, aquesta hipòtesi no ha pogut ser corroborada fins ara a causa de la manca de dades amb el detall territorial adequat. En aquest Perspectives Demogràfiques es mostren els principals resultats d'una recerca del Centre d'Estudis Demogràfics i la Universitat Autònoma de Barcelona, que analitza les migracions internes entre les ciutats, els espais periurbans i les àrees rurals durant l'any 2020, i les compara amb els quatre anys que precedeixen la pandèmia. Per a l'anàlisi, s'utilitzen les microdades de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que contenen tots els canvis de residència entre els 8.131 municipis espanyols. Els resultats de 2020 mostren alteracions remarcables, que es van plasmar principalment en un descens dels moviments cap a les ciutats i en un augment en les sortides des d'elles, especialment cap a municipis rurals. Aquests fluxos de persones van tenir un notable impacte demogràfic en les àrees rurals. Tanmateix, i malgrat els canvis observats, la major part de les migracions internes van ser majoritàriament entre ciutats, tal i com passava abans de la pandèmia, i tot apunta que es va tractar d'un fet conjuntural., After the outbreak of the COVID-19 pandemic, several commentators, especially from non-academic fields, speculated about a potential exodus from urban to rural areas. However, this hypothesis has not been confirmed due to a lack of data with information capturing changes of residence at local level. This issue of Perspectives Demogràfiques offers the main results of a study led by the Centre for Demographic Studies and the Autonomous University of Barcelona which analyses internal migration between cities, suburbs, and rural areas in 2020, compared to migration patterns during the four years preceding the pandemic. The analysis used microdata from the Residential Variation Statistics (EVR) of the Spanish Statistical Office (INE) which cover all changes of residence in the country's 8,131 municipalities. The results show significant changes in internal migration patterns during 2020. Inmigration to cities decreased, while out-migration increased, especially to rural areas. The latter flow had an important demographic impact on country villages. Despite these changes, internal migratory movements between and within urban areas dominated, as they did prior to the pandemic. At the same time, monthly data suggest that the changes are likely a temporary outcome., Tras la irrupción de la pandemia de COVID-19, diversas voces, sobre todo desde ámbitos no académicos, especularon acerca de un potencial éxodo urbano hacia las áreas rurales. Sin embargo, esta hipótesis no ha podido ser corroborada hasta ahora debido a la falta de datos con el detalle territorial adecuado. En este Perspectives Demogràfiques se muestran los principales resultados de una investigación liderada por el Centre d'Estudis Demogràfics y la Universidad Autónoma de Barcelona, analizando las migraciones internas entre las ciudades, los espacios periurbanos y las áreas rurales durante el año 2020, comparando con los cuatro años que preceden a la pandemia. Para el análisis, se utilizan los microdatos de la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) del Instituto Nacional de Estadística (INE), que contienen todos los cambios de residencia entre los 8.131 municipios españoles. Los resultados muestran alteraciones reseñables en 2020, que se plasmaron principalmente en un descenso de los movimientos hacia las ciudades y en un aumento en las salidas desde ellas, especialmente hacia municipios rurales. Estos flujos de personas tuvieron un notable impacto demográfico en las áreas rurales. No obstante, a pesar de los cambios observados, la mayor parte de las migraciones internas fueron mayoritariamente entre ciudades, al igual que antes de la pandemia, y todo apunta a que se trató de un hecho coyuntural.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

La demanda d'habitatge. Quo vadis?, La demanda de vivienda. ¿Quo vadis?, Housing demand

  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
Un dels temes més importants de debat polític i social a Catalunya i Espanya dels últims anys ha estat el mal funcionament del mercat de l'habitatge. A partir del cas de Catalunya, proposem diverses explicacions d'origen demogràfic per a aquest fet. Primer, hi ha un problema creixent de desajust entre la demanda demogràfica d'habitatges i la nova oferta disponible. Segons les nostres estimacions, en el període expansiu 2014-2020 l'estoc de llars catalanes es va incrementar en 222.000 unitats fins als 3,1 milions, mentre que només es van finalitzar 50.000 habitatges. El 2019, el dèficit de nou habitatge, mesurat com la diferència entre saldo net de llars i habitatges finalitzats, va ser de 35 mil. Segon, la demanda demogràfica ja no és estable sinó cíclica i incerta. El 2013 es van afegir unes 9 mil llars a l'estoc, el 2019 45 mil. Disparitats similars estan succeint al conjunt d'Espanya. En aquest Perspectives Demogràfiques, mostrem com ha canviat la distribució dels components demogràfics de la demanda cap a un pes més gran dels factors menys estables com ara la immigració, que va explicar el 93% del creixement net de llars el 2019, i l'evolució de l'estructura de les llars, que explicava més de 10 mil llars addicionals anuals en els primers anys 2000. A continuació, analitzem l'existència d'una desconnexió entre l'oferta i la demanda d'habitatges. Per últim, suggerim que un dels principals desafiaments de la demografia aplicada és ser útil per al disseny de noves polítiques d'habitatge, que tinguin en compte l'impacte cíclic de les conjuntures, la no-linealitat de les tendències i la incertesa., Uno de los mayores temas de debate político y social en Cataluña y España de los últimos años ha sido el mal funcionamiento del mercado de la vivienda. A partir del caso de Cataluña, proponemos varias explicaciones de origen demográfico para esta cuestión. Primero, existe un problema creciente de desajuste entre la demanda demográfica de viviendas y la nueva oferta disponible. Según nuestras estimaciones, en el periodo expansivo 2014-2020 el stock de hogares catalanes se incrementó en 222 mil unidades hasta los 3,1 millones, mientras que solo se finalizaron 50 mil viviendas. En 2019, el déficit de nueva vivienda, medido como la diferencia entre saldo neto de hogares y viviendas finalizadas, fue de 35 mil. Segundo, la demanda demográfica ya no es estable sino cíclica e incierta. En 2013 se añadieron unos 9 mil hogares al stock, en 2019 45 mil. Desajustes similares están sucediendo en el conjunto de España. En este Perspectives Demogràfiques, mostramos cómo ha cambiado la distribución de los componentes demográficos de la demanda hacia un mayor peso de los factores menos estables como la inmigración, que explicó el 93% del crecimiento neto de hogares en 2019, y la evolución de la estructura de los hogares, que explicaba más de 10 mil hogares adicionales anuales en los primeros años 2000. A continuación, analizamos la existencia de una desconexión entre la oferta y la demanda de viviendas. Por último, sugerimos que uno de los principales desafíos de la demografía aplicada es ser útil para el diseño de nuevas políticas de vivienda, que tengan en cuenta el impacto cíclico de las coyunturas, la no linealidad de las tendencias y la incertidumbre., One of the major issues of political and social discussion in Catalonia and Spain in recent years has been the malfunctioning of the housing market. Using the case of Catalonia, I suggest that there are several explanations of demographic origin for this. First, there is a growing mismatch between the demographic demand for housing and the new supply available. I estimate that in the period 2014-2020 the Catalan household stock increased by 222 thousand units to 3.1 million, while only 50 thousand dwellings were completed. In 2019, the deficit of new housing, measured as the difference between net household growth and completed dwellings, was 35 thousand. Second, demographic demand is no longer stable but cyclical and uncertain. In 2013 some 9 thousand households were added to the stock and, in 2019, 45 thousand. Similar mismatches are happening in Spain as a whole. In this issue of Perspectives Demogràfiques, I show how the distribution of the demographic components of demand has changed, tending to a greater weight of less stable factors like immigration, which accounted for 93% of net household growth in 2019, or the evolution of household structure, which explained more than 10 thousand additional households per year in the early 2000s. Next, I draw attention to the growing housing supply-demand mismatch. Finally, I suggest that one of the main challenges of applied demography is how to contribute towards new housing policies that consider the cyclical impact of conjunctures, non-linearity of trends, and uncertainty.