Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 5
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

The influence of immigrant origin on the labour market situation of young people in Spain, La influència de l'origen dels immigrants en el mercat laboral dels joves a Espanya, La influencia del origen de los inmigrantes en el mercado laboral de los jóvenes en España, L'influence de l'origine immigrée sur la situation du marché du travail des jeunes en Espagne

  • Roig, Marta
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
The purpose of this paper is to examine the influence of an individual's origin on his/her integration in the labour market in different regions of Spain. Descriptive studies have shown that, overall, foreigners have higher participation rates than nationals, but also higher rates of unemployment and are more often hired under temporary contracts. However, the determinants of such inequalities have not been analyzed. In addition, the existing analyses have not made a distinction between the first generation of immigrants and their children. Our analysis aims at exploring whether the labour market integration of children of immigrants is influenced by their origin. Using microdata from the 2001 Population Census of Spain, we compare young individuals who arrived in Spain as children (the so-called 1.5 generation) to young native-born individuals. After describing the data and methodology used, we examine the differences observed in the labour-market situation of the 1.5 generation and natives by region of origin. We then assess the impact of origin net of various demographic and socio-economic factors, and explore whether integration into the labour market is segmented by major area of origin similarly across destination regions. While this study covers mainly individuals arrived in Spain at the early stages of the current immigration wave (the pioneers), finding out whether inequalities among individuals of different origins are or are not simply due to differences in human capital among these cohorts has significant implications for the cohorts that follow., L'objectiu d'aquest treball es examinar la influència de l'origen dels individus en la integració dins del mercat de treball en les diferents regions d'Espanya. Els estudis descriptius han demostrat que, de forma global, els estrangers tenen unes taxes d'ocupació superior a les dels nacionals, però també unes proporcions superiors de desocupació i estan contractats més sovint mitjançant contractes temporals. Malgrat tot, no s'han analitzat suficientment els determinants d'aquestes desigualtats. A més a més, els anàlisis existents no han fet una diferenciació entre la primera generació d'immigrants i els seus fills. El nostre anàlisi apunta a explorar si la integració dels fills d'immigrants dins el mercat de treball esta subjecta a la influència de l'origen. Les dades utilitzades corresponen a les microdades del Cens de Població d'Espanya de 2001, on comparem als individus joves que van arribar a Espanya com a nens (l'anomenada generació 1.5) amb els individus nascuts a Espanya. Després de descriure els dades i la metodologia utilitzada, examinem les diferències observades dins la situació del mercat de treball de la generació 1.5 i els autòctons per regió de residència; més endavant avaluarem l'impacta net de l'origen controlant per diferents factors demogràfics i socioeconòmics, i explorant si la integració en el mercat de treball esta segmentada per àrea d'origen en les diferents regions de destí a Espanya. Mentre aquest estudi cobreix principalment els individus que van arribar a Espanya dins les primeres fases de la immigració actual (els pioners), la pregunta que ens plantegem és si les desigualtats entre els individus d'orígens diferents es deriven de les diferències en el capital humà entre aquestes cohorts, situació que pot tenir importants implicacions per a les cohorts d'arribada a Espanya, arribades posteriorment., El propósito de este trabajo es examinar la influencia del origen de los individuos en la integración en el mercado de trabajo en las diferentes regiones de España. Los estudios descriptivos han mostrado que, de manera global, los extranjeros tienen unas tasas de ocupación superiores a las de los nacionales, pero también proporciones superiores de desempleo y son contratados más a menudo bajo contratos temporales. Sin embargo, no se han analizado suficientemente los determinantes de tales desigualdades. Además, los análisis existentes no han hecho una distinción entre la primera generación de inmigrantes y sus hijos. Nuestro análisis apunta a explorar si la integración de los hijos de inmigrantes en el mercado de trabajo está sujeta a la influencia del origen. Los datos empleados corresponden a los microdatos del Censo de Población de España de 2001, en el que comparamos a los individuos jóvenes que llegaron a España como niños (la llamada generación 1.5) con los individuos nacidos en España. Después de describir los datos y metodología usadas, examinamos las diferencias observadas en la situación del mercado de trabajo de la generación 1,5 y los nativos por región de residencia; más tarde evaluamos el impacto neto del origen controlando por varios factores demográficos y socioeconómicos, y explorando si la integración en el mercado de trabajo está segmentada por área de origen en las diferentes regiones de destino en España. Mientras este estudio cubre principalmente a los individuos que llegaron en España en las fases tempranas de la inmigración actual (los pioneros), la pregunta que nos planteamos es si las desigualdades entre los individuos de orígenes diferentes se derivan de las diferencias en el capital humano entre esas cohortes, situación que puede tener importante implicaciones para las cohortes de llegada a España llegadas con posterioridad., Les études descriptives ont démontré que de façon globale, les étrangers ont des taux d'emploi supérieurs à ceux des nationaux, mais aussi des proportions supérieures de chômage et sont engagés plus fréquemment moyennant des contrats temporaires. Malgré tout, les déterminants de ces inégalités n'ont pas été analysés suffisamment. De plus, les analyses existantes n'ont pas fait de différentiation entre la première génération d'immigrés et leurs enfants. Notre analyse vise à explorer si l'intégration des enfants d'immigrés dans le marché du travail est sujette à l'influence de l'origine. Les données utilisées correspondent aux microdonnées du Recensement de la Population de 2001 en Espagne, où nous comparons les individus jeunes qui arrivèrent en Espagne étant enfants (génération appelée 1.5) avec les individus nés en Espagne. Après une description des données et de la méthodologie utilisée nous examinons les différences observées en ce qui concerne la situation dans le marché du travail de la génération 1.5 et des autochtones par région de résidence ; ultérieurement nous évaluons l'impact net de l'origine en contrôlant selon différents facteurs démographiques et socio économiques et en explorant si l'intégration dans le marché du travail est segmentée selon l'aire d'origine dans les différentes régions de destin d'Espagne. Alors que cette étude couvre principalement les individus qui arrivèrent en Espagne dans les premières phases de l'immigration actuelle (les pionniers), la question que l'on se pose est si les inégalités entre les individus d'origines différentes sont dérivées des différences de capital humain entre ces cohortes, situation qui peut avoir d'importantes implications pour les cohortes arrivées en Espagne ultérieurement.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Evolución de la distribución territorial y la movilidad geográfica de la población extranjera en España, Evolució de la distribució territorial i la mobilitat geogràfica de la població estrangera a Espanya, Evolution of the spatial distribution and geographic mobility of the foreign population in Spain, L'évolution récente de la distribution spatiale et la mobilité géographique de la population étrangère a Espagne

  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Domingo i Valls, Andreu|||0000-0003-3270-1939
El objetivo de este trabajo es subrayar las tendencias implícitas en la evolución reciente de la distribución espacial y la movilidad geográfica de la población extranjera y apuntar los elementos demográficos a nuestro juicio cruciales para explicar el impacto de las migraciones internacionales en el territorio. En el presente texto trataremos la evolución de la distribución territorial de la población extranjera en España partiendo de los datos del Padrón Continuo de población desde 1998 hasta 2005 para el conjunto de España, para el detalle municipal hemos recurrido al Padrón de 2004, ya que para los datos provisionales de 2005 no se dispone del detalle municipal. Estas cifras se complementan con las resultantes de los Censos de Población y Vivienda de 1991 y 2001, para aquellas características sociodemográficas aquí utilizadas, que no aparecen en el Padrón, como la estructura del hogar. En lo que se refiere al estudio de la movilidad de los extranjeros, se han utilizado las series de las Estadísticas de Variaciones Residenciales de 1988 a 2004., L'objectiu d'aquest treball es remarcar les tendències implícites dins l'evolució recent de la distribució espacial i la mobilitat geogràfica de la població estrangera i apuntar els elements demogràfics al nostre judici crucials, per explicar l'impacta de les migracions internacionals en el territori. En el text, tractarem l'evolució de la distribució territorial de la població estrangera a Espanya, partint de les dades del Padró Continu de població des del 1998 fins al 2005 pel conjunt d'Espanya; pel detall municipal hem utilitzat el Padró de 2004, ja que per les dades provisionals de 2005 no es disposa del detall municipal. Aquestes xifres, es complementen amb les resultants dels Censos de Població y Habitatge de 1991 i 2001, per aquelles característiques sociodemogràfiques utilitzades, que no apareixen al Padró, com ara l'estructura per llars. Referent a l'estudi de la mobilitat dels estrangers, s'han utilitzat les sèries d'Estadístiques de Variacions Residencials de 1988 a 2004., The aim of this paper is to emphasize the underlying trends in the recent evolution of the spatial distribution and the geographic mobility of the foreign population in Spain. We also examine some of the crucial demographic issues concerning the explanation of impact of the international migrations on the territory. On one side, the data for the analysis of the spatial distribution is drawn from the Spanish Population Register: 1998-2005 series for the whole country and 2004 for municipalities -2005 provisional records do not have geographic detailed data. In order to complete this information with socio-demographic characteristics, like the household structure, 1991 and 2001 Census micro-data are also included. On the other side, geographical mobility is studied with "Estadística de Variaciones Residenciales" data from 1988 to 2004., L'objectif de ce travail est de remarquer les tendances implicites dans l'évolution récente de la distribution spatiale et la mobilité géographique de la population étrangère et d'indiquer les éléments démographiques cruciaux nécessaires, d'après nous, pour expliquer l'impact des migrations internationales sur le territoire. Dans ce texte, nous traiterons de l'évolution de la distribution territoriale de la population étrangère en Espagne, en partant des données du Padró Continu de population (registre de la population) depuis 1998 jusqu'en 2005 pour l'ensemble de l'Espagne ; pour le détail municipal nous avons utilisé le Padró de 2004, puisque pour les données provisoires de 2005 nous ne disposions pas du détail à cette échelle. Ces chiffres se complémentent avec les résultats des Recensements de Population et Logement de 1991 et 2001, pour les caractéristiques sociodémographiques utilisées, qui ne figurent pas au Padró, telles que la structure des foyers. En ce qui concerne l'étude de la mobilité des étrangers, nous avons utilisé les séries des Statistiques de Variations Résidentielles de 1988 à 2004.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Componentes demográficos del descenso de la fecundidad en España desde 1975 y de su evolución posterior, Components demogràfics del descens de la fecunditat a Espanya des de 1975 i de la seva evolució posterior, Demographic components of the fertility decrease in Spain from 1975 and its subsequent evolution, Composantes démographiques de la baisse de la fécondité en Espagne depuis 1975 et leer évolution postérieure

  • Miret, Pau|||0000-0003-0476-7666
El artículo presenta, en primer lugar, la evolución de la intensidad y calendario de la fecundidad según orden de nacimiento en España para el período 1975-2004. A través de estas tasas, se reconstruyen las pautas de fecundidad por grupos quinquenales de generaciones. De esta manera, se comprueba que la fecundidad se ha ido posponiendo y reduciendo hasta estabilizarse, en lo que respecta a la intensidad, para las generaciones nacidas a finales de los años sesenta. Además, se ha descubierto un punto de inflexión en las pautas para las nacidas en la década de los ochenta, que muestran desde muy jóvenes cierto adelanto de su fecundidad, sea cual fuere el orden de nacimiento considerado. En definitiva, la evolución presenta indicios de evolución ondulatoria, aunque débiles. Todo ello hace prever que la fecundidad en España continuará incrementándose., Aquest article presenta, en primer lloc, l'evolució de la intensitat i el calendari de la fecunditat segons ordre de naixement a Espanya per al període 1975-2004. A través d'aquestes taxes es reconstrueixen les pautes de fecunditat per grups quinquennals de generacions. D'aquesta manera, es comprova que la fecunditat s'ha anat posposant i reduint fins estabilitzar-se, en allò que respecta a la intensitat, per a les generacions nascudes a finals dels anys seixanta. A més, s'ha descobert un punt d'inflexió en les pautes per a les nascudes a la dècada dels vuitanta, que mostres des de molt joves cert avançament en la seva fecunditat, sia quin sigui l'ordre de naixement considerat. En definitiva, l'evolució presenta indicis d'evolució ondulatòria, tot i que dèbils. Tot això fa preveure que la fecunditat a Espanya continuarà incrementant-se., This paper presents, in the first place, the evolution of the prevalence and timing of fertility by parity in Spain from 1975 to 2004. Using these rates, longitudinal fertility patterns according to birth cohorts are drawn. From this analysis, it is clear that fertility has been postponed, leading to a progressively lower prevalence of fertility. Although timing has continued to be delayed, intensity has levelled off for those births cohorts born from late sixties onwards. Moreover, the paper discovers than women born in the 1980s have experienced an inflexion point in their fertility patterns, as there is substantial evidence of an increase in fertility from younger ages and for all parities. In sum, there are signs of fertility cycles. In conclusion, we think fertility will continue going up, as it has done from 1997, due to, among other reasons, the fertility recovery started by younger birth cohorts.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Migración, nivel de instrucción y filtro educativo en la ciudad de Barcelona, Migració, nivell d'instrucció i filtre educatiu de la ciutat de Barcelona, Migration, educational attainment in the demographic filter of Barcelona, Migration, niveau d'instruction et filtrage éducatif de la ville de Barcelone

  • López Gay, Antonio|||0000-0001-8892-2816
El componente migratorio ha desempeñado un papel clave en la dinámica demográfica de Barcelona. Desde su transformación industrial y urbana, la ciudad ha conocido etapas de intenso crecimiento migratorio, vinculadas a su capacidad por generar oportunidades, no sólo laborales, sino también académicas. El objetivo de este artículo es el de combinar el análisis del nivel de instrucción de la población que reside en Barcelona, con los movimientos inmigratorios acontecidos en la ciudad a lo largo de las últimas décadas, y con el funcionamiento en Barcelona de los mecanismos de filtro sociodemográfico que se atribuyen a los espacios urbanos centrales. Los resultados evidencian la distribución heterogénea de los niveles educativos según la comunidad autónoma de nacimiento, en un patrón territorial que se mantiene similar en todos los grupos de edad. Por otro lado, la población residente en la ciudad de Barcelona posee un nivel académico superior al de las dos coronas metropolitanas, sea cual sea la comunidad autónoma de nacimiento, sexo o edad., El component migratori ha acomplert un paper clau en la dinàmica demogràfica de Barcelona. Des de la seva transformació industrial i urbana, la ciutat ha conegut etapes d'intens creixement migratori vinculades a la seva capacitat per a generar oportunitats, no només laborals, sinó també acadèmiques. L'objectiu d'aquest article és combinar l'anàlisi del nivell d'instrucció de la població que resideix a Barcelona, amb els moviments migratoris esdevinguts a la ciutat al llarg de les últimes dècades, i amb el funcionament a Barcelona dels mecanismes de filtre sociodemogràfic que s'atribueixen als espais urbans centrals. Els resultats evidencien la distribució heterogènia dels nivells educatius en funció de la comunitat autònoma de naixement, en un patró territorial que es manté similar en tots els grups d'edat. Per una altra banda, la població resident a la ciutat de Barcelona posseeix un nivell acadèmic superior al al de les dues corones metropolitanes, sigui quina sigui la comunitat de naixement, sexe o edat., Migration has played a key role in the Barcelona's demographic dynamic. From its industrial and urban transformation, the city has known different periods of dramatic migratory growth, tied to its capacity to generate labour and academic opportunities. This paper aims at combining the analysis of the population's educational attainment with the migratory flows known in the city during the lasts decades. The relation between education and migration will define how the Barcelona's demographic filter (related with the central urban areas dynamic) has worked out in this field during the last decades. The results show the heterogeneous distribution of the educative levels of Barcelona's population according to the region of birth, in a territorial pattern that stays similar in the complete range of ages. On the other hand, the population living in the central municipality of Barcelona shows a better educational attainment than the ones living in the rest of the Metropolitan Area, regardless of their sex, age or region of birth.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

The internal migration of foreigners in Spain, Les migracions internes dels estrangers a Espanya, Las migraciones internas de los extranjeros en España, La migration interne de la population étrangère en Espagne

  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Roig, Marta
The purpose of this paper is to describe the internal migration of the foreign population in Spain. In particular, we intend to answer two questions: Are the internal migration patters of foreigners similar to those of natives? Do these migration patters differ by origin? The analysis is based on data from the Spanish Population Register, the Residential Variation Statistics and the Padron Continuo and another sources, which provides information on individuals changing place of residence by basic demographic and other socioeconomic characteristics. Following a descriptive analysis of migration patterns of foreigners and non-foreigners we have done multivariate analysis to explore some of the contextual characteristics that may influence differences in mobility among groups. Our preliminary findings suggest that, as observed in countries with a longer immigration tradition, the internal migration propensities and patterns of immigrants and natives differ significantly. Due to their demographic and social characteristics, immigrants tend to be more mobile than natives. Natives and immigrants of different origins also differ in their choice of destinations. Immigrants appear to be more influenced by social networks and seem thus less responsive than natives to regional economic factors and to the location of other amenities., L'objectiu d'aquest article es descriure la migració interna de la població estrangera a Espanya. Particularment, ens plantegem respondre a dues preguntes: Els patrons de migració interior dels estrangers són similars a aquells dels autòctons? Quins factors influeixen més en aquestes diferències?. L'anàlisi es basa en les dades del registre de la població espanyola, en les Estadístiques de Variacions Residencials, el Padró Continu i altres fonts que proporcionen informació sobre els llocs de residència dels individus i altres característiques socioeconòmiques i demogràfiques. Desprès d'un anàlisi descriptiu dels models de migració dels estrangers i espanyols, hem aplicat un anàlisi multivariant per explorar alguns factors contextuals que poden influir en les diferències de mobilitat entre grups. Els nostres resultats preliminars suggereixen que, com ja s'ha observat en els països amb una major tradició immigratòria, les intensitat de migració interior d'immigrants i autòctons, difereixen significativament. Degut a les seves característiques demogràfiques i socials, els immigrants tendeixen a ser més mòbils que els autòctons. Els immigrants estan més influenciats per les xarxes socials i són menys sensibles que els autòctons en els factors econòmics regionals., El propósito de este artículo es describir la migración interna de la población extranjera en España. En particular, nos planteamos responder a dos preguntas: ¿Los patrones de migración interior de extranjeros son similares a aquéllos de los nativos? ¿Qué factores influyen más en estas diferencias? El análisis se basa en los datos del registro de la población española, en las Estadísticas de Variaciones Residenciales, el Padrón Continuo y otras fuentes que proporcionan información sobre los lugares de residencia de los individuos y otras características socioeconómicas y demográficas. Tras un análisis descriptivo de los modelos de migración de extranjeros y españoles, hemos aplicado un análisis multivariante para explorar algunos factores contextuales que pueden influir en las diferencias de movilidad entre grupos. Nuestros resultados preliminares sugieren que, como ya se ha observado en los países con una mayor tradición inmigratoria, las intensidades de migración interior de inmigrantes y nativos difieren significativamente. Debido a sus características demográficas y sociales, los inmigrantes tienden a ser más móviles que los nativos. Los inmigrantes aparecen ser influenciados más por las redes sociales y parecer menos sensible que los nativos a los factores económicos regionales.