Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 6
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Italian traditional tomato varieties: a focus on the Campania region

  • Sacco, A.
  • Cammareri, M.
  • Vitiello, A.
  • Palombieri, S.
  • Riccardi, R.
  • Spigno, P
  • Grandillo, Silvana
[EN] The long tradition of tomato cultivation in Italy has allowed the evolution of a wide diversity of traditional varieties or landraces that have been cultivated for centuries and many of them are still common in the local markets. Adaptation to peculiar climatic and edaphic conditions, the geographical isolation of several growing areas, the specific agro-technique, the local gardners’ selection, also based on consumers’s sensory preferences, have resulted in groups of landraces distributed not only by region but also by sub-regional areas. In most cases, the cultivation of these Italian landraces covers very limited areas being carried out in family gardens for personal consumption and/or in small-size farms that, therefore, play a key role in the on farm maintenance of this precious germplasm, which in many cases is risking extinction. The Campania region has been, and still is, an important area for tomato production with a long tradition in the selection, cultivation and processing of the crop, resulting in a rich reservoir of valuable tomato landraces. So far, only three Italian tomato landraces have been granted a Protected Geographical Status under European Union law, the PGI “Pomodoro di Pachino” form Sicily, and the two PDOs “Pomodoro S. Marzano dell'Agro Sarnese-Nocerino” and the “Pomodorino del Piennolo del Vesuvio” from Campania. This short review will address some of the most popular landraces of the Campania region, with a particular focus on the two PDOs., [ES] La larga tradición del cultivo del tomate en Italia ha permitido la evolución de una amplia diversidad de variedades tradicionales o variedades autóctonas que han sido cultivadas durante siglos, muchas de las cuales siguen siendo comunes en los mercados locales. La adaptación a las peculiares condiciones climáticas y edáficas, el aislamiento geográfico de varias zonas de cultivo, las técnicas de cultivo específicas, la selección de los agricultores locales, también basada en las preferencias sensoriales de los consumidores, han dado como resultado grupos de variedades locales distribuidas no sólo por regiones, sino por áreas sub-regionales. En la mayoría de los casos, el cultivo de estas variedades autóctonas italianas cubre áreas muy limitadas y se están llevando a cabo en huertos familiares para consumo personal y / o en fincas pequeñas que, por lo tanto, desempeñan un papel clave en el mantenimiento de este valioso germoplasma, que en muchos casos está en peligro de extinción. La región de Campania ha sido, y sigue siendo, un área importante para la producción de tomate con una larga tradición en la selección, cultivo y procesamiento de este cultivo, resultando en un rico reservorio de variedades autóctonas de tomate valiosas. Hasta el momento, sólo tres variedades autóctonas de tomate italiano han obtenido el estatus de protección geográfica conforme a la legislación de la Unión Europea, la IGP “Pomodoro di Pachino” de Sicilia y las dos DOP “Pomodoro S. Marzano dell'Agro Sarnese-Nocerino” y “Pomodorino Del Piennolo del Vesuvio" de Campania. Esta breve revisión abordará algunas de las razas tradicionales más populares de la región de Campania, con especial atención a las dos DOP., This work was supported by the European Commission Horizon 2020 program (TRADITOM grant 634561 to S.G. and P.S.).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Millora genètica de la tomaca &quot, valenciana d&apos, El Perelló&quot, per a resistència al virus del mosaic de la tomaca (Tomato mosaic virus, ToMV)

  • Figás-Moreno, María Del Rosario
  • Casanova-Calancha, Cristina
  • Soler-Calabuig, Elena
  • Prohens Tomás, Jaime|||0000-0003-1181-9065
  • Soler Aleixandre, Salvador|||0000-0001-8325-3326
  • Martín Hernández, María de los Desamparados
[CA] La tomaca tradicional valenciana és apreciada per les seues propietats organolèptiques que li atorguen un elevat interès comercial. En concret la tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’ és cada vegada més apreciada en les superfícies comercials. Aquesta tomaca presenta diferents trets morfològics, agronòmics i de qualitat que la fan atractiva per al llaurador i per al consumidor. No obstant, de vegades presenta problemes d’uniformitat de producció, així com d’altres característiques importants. D’altra banda, aquesta varietat presenta una elevada susceptibilitat a malalties com la causada pel virus del mosaic de la tomaca (ToMV). Així, una forma molt interessant de potenciar aquest cultiu tan valencià, és obtenir varietats més uniformes així com resistents al ToMV. En aquest treball és du a terme tant un programa de selecció així como un programa de millora genètica de la resistència al ToMV de la tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’. Es pretén per una banda augmentar la uniformitat de producció i la presencia de trets característics d’aquesta varietat, a la vegada que s’introgressa el gen Tm22 de resistència al ToMV., [EN] Tomato traditional Valencian is appreciated for its organoleptic properties that confer a high commercial interest. In particular the tomato ‘Valenciana d’El Perello’ is increasingly appreciated in the stores. This tomato has different morphological, agronomic and quality traits that make it attractive to the farmer and the consumer. However, sometimes presents problems of uniformity of production, as well as other important features. Moreover, this variety has a high susceptibility to diseases such as caused by the Tomato mosaic virus (ToMV). Thus, a very interesting way of promoting this Valencian crop, is to achieve more uniform and varieties resistant ToMV. In this work is carried out both a program selection as well as a program of genetic improvement of resistance to ToMV of the tomato ‘Valenciana d’El Perello’. It is intended on the one hand to increase production and uniformity of the characteristics of this variety, while incorporating Tm22 resistance gene ToMV., Aquest treball ha sigut financiat per la Cooperativa Valenciana Unió Protectora d’El Perelló i per el programa d’investigació e innovació Horizonte 2020 de la Unió Europea a través del contrat No. 634561 (TRADITOM)
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Variedades tradicionales de tomate de la Comunidad Valenciana del Banco de Germoplasma del COMAV

  • Díez Niclós, María José Teresa de Jesús
  • Torres Aliaga, José
  • Valcarcel Germes, José Vicente|||0000-0002-7843-703X
  • GRANELL RICHART, ANTONIO|||0000-0003-4266-9581
  • Prohens Tomás, Jaime|||0000-0003-1181-9065
  • Soler Aleixandre, Salvador|||0000-0001-8325-3326
[ES] El banco de germoplasma del COMAV conserva una colección de tomate de cerca de 3000 entradas. Más de 600 proceden de la Comunidad Valenciana. Ciento cincuenta y tres fueron recolectadas en la provincia de Alicante, 164 en Castellón y 315 en Valencia. Se dispone de datos de caracterización de una parte importante de las entradas. Ciento treinta y dos entradas pertenecen al tipo 'Valenciano' y fueron colectadas en expediciones de recolección realizadas desde principios de los años 80 hasta el presente. Cincuenta y una entradas del tipo 'Valenciano' han sido caracterizadas recientemente en El Perelló en cultivo de primavera-verano. De acuerdo a los datos referentes a la morfologia de fruto se han separado en cuatro grupos: “Masclet”, con frutos en forma de corazón y con el extremo estilar apuntado, característica propia de esta variedad, “Femella” con frutos más anchos y menos apuntados, “Xato” con frutos más achatados y acostillados, y “Rosada” con frutos de color rosa. Se encontró una elevada variabilidad para todos los descriptores tomados, excepto para tipo de crecimiento, siendo prácticamente todas las entradas de tipo indeterminado. El peso del fruto varió entre los 201 g del tipo “Rosada” y los 362 g en el grupo “Xato”. El grupo menos productivo fue el “Xato” con una producción moderada. En este caso, el elevado peso del fruto ocasiona un cuajado más irregular y consecuentemente se produce una disminución de la producción. El porcentaje más elevado de entradas con producción alta se encontró en el tipo “Femella”, con un 37% de las mismas con puntuación 7, siendo la puntuación máxima 9 para esta característica. La gran variabilidad encontrada para la mayoría de caracteres controlados y la adaptación a un amplio rango de condiciones agroclimáticas pone en valor esta colección para ser utilizada en programas de mejora o para cultivar directamente las mejores entradas., [EN] The genebank of COMAV holds a collection of about 3000 accessions of tomato. More than 600 come from the Comunidad Valenciana. Three hundred and fifteen accessions come from the Valencia province, 153 from Alicante and 164 from Castellón. Characterization data of a large part of the collection are available. One hundred and thirty two belong to the 'Valenciano' type and were collected in expeditions carried out from the beginning of the eighties until the present. A characterization assay of 51 accessions of 'Valenciano' type was conducted in El Perelló in the spring-summer season. This allowed their grouping in four groups according to their fruit morphology These grups were: “Masclet”, with heart shaped fruits pointed at the stilar area typical of this variety, “Femella” with wider and less pointed fruits, “Xato” with flattened and ribbed fruits, and “Rosada” with pink coloured fruits. A high variability was found for all descriptors recorded, except for growth type, being almost all accessions of the indeterminate type. The fruit weight ranged from 201 g in the “Rosada” type to 362 g in the “Xato” group. The less productive grup was the “Xato” one with moderate yields. In this case the bigger fruit size gave rise to a more irregular fruit set and consequently to a lower yield. The highest percentage of accessions with high yield was found in the “Femella” type with a 37% of accessions scored as 7, being 9 the maximum score for this characteristic. The high variability found for all descriptors scored and the adaptation to a wide range of agroclimatic conditions ensure the value of this collection for being incorporated in breeding programmes or for the direct cultivation of the best accessions., Los trabajos descritos en esta publicación han sido financiados mediante sucesivos proyectos del INIA (Ministerio de Economía y Competitividad). El último de ellos es el de referencia RFP2015-00013-00- 00. También han recibido financiación del programa de investigación e innovación Horizonte 2020 de la Unión Europea a través del contrato No 634561 (TRADITOM).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Cultivar y comer tomates en la Valencia del siglo XVIII

  • López-Terrada, María Luz
[ES] Frente a la idea más común de que el tomate pese a llegar a Europa en el siglo XVI no formó parte de la dieta habitual hasta el siglo XIX, en este trabajo se demuestra, como en la Valencia del siglo XVIII era usual cultivar y comer tomates. Para ello se recurre a tres tipos de fuentes: libros de agronomía, libros de viajeros ilustrados interesados en la historia natural y, por último, algunos datos procedentes de archivos valencianos. A partir de estas fuentes se puede concluir cómo, durante el siglo XVIII el tomate pasó de ser un cultivo marginal y destinado al autoconsumo, a ser un producto hortícola ampliamente cultivado, comercializado y convertirse en un ingrediente básico de la cultura alimentaria de los valencianos., [EN] Contrarily to the common conception that tomato despite arriving to Europe in the XVI century did not enter into the common diet until the XIX century, in this work we demonstrate that in the XVIII century it was common to grow and eat tomatoes. To do this we have used three types of sources: agronomy books, books of illustrated travellers interested in natural history and, finally, data from Valencian files. Fron these sources we can conclude that during the XVIII century tomato went from being a neglected crop destined to self-consumption to a horticultural product widely cultivated, marketed and that became a basic ingredient of the Valencian food culture., Este trabajo ha sido realizado dentro del Proyecto TRADITOM Project H2020 program; SFS-7a-20014
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Estudi de la distribució de quallat en distintes seleccions masals de la &quot, tomaca valenciana d&apos, El Perelló&quot

  • Figás-Moreno, María Del Rosario
  • Casanova-Calancha, Cristina
  • Soler-Calabuig, Elena
  • Prohens Tomás, Jaime|||0000-0003-1181-9065
  • Soler Aleixandre, Salvador|||0000-0001-8325-3326
  • Martín Hernández, María de los Desamparados
[CA] En els últims anys, ha cobrat importància l'interès pel cultiu de les varietats tradicionals d’hortalisses. No obstant això, aquestes presenten una falta de estudis de caracterització i tipificació. Aquests són imprescindibles per detectar factors que dificulten la seua explotació, així com per emprendre programes de millora de les mateixes per augmentar la seva competitivitat i rendibilitat. En aquest treball s'han caracteritzat 3 poblacions de tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’. L'objectiu ha estat obtenir informació fenotípica de rellevància en aquest tipus de tomaca. Aquesta informació està sent molt útil per a la seua millora genètica. Així, hem pogut constatar que les poblacions emprades de tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’ es caracteritzen per presentar fruits del tipus “masclet” amb una freqüència elevada i un nivell productiu molt acceptable. La menor productivitat de les seleccions assajades en comparació amb el control comercial pareix ser deguda a una concentració de la producció en els 2-3 primers pomells de la planta; i una caiguda dràstica del quallat en els pomells superiors. No obstant, en el programa de selecció i millora de la tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’ que s’està realitzant es disposa de seleccions amb una freqüència de masclets molta elevada y una distribució de quallat molt més uniforme., [EN] In recent years, has taken important interest in the cultivation of traditional varieties of vegetables. However, these studies show a lack of characterization and classification. These are essential to identify factors that hinder their operation, as well as to undertake programs to improve them to increase their competitiveness and profitability. In this work we have characterized three populations of ‘Valenciana d’El Perello’ tomato. The aim has been phenotypic information relevant in this type of tomato. This information has been very useful for their breeding. Thus, we have found that the populations used for ‘Valenciana d’El Perello’ tomato are characterized by fruits such as "Masclet" with a high frequency and very productive level acceptable. The lower productivity of the teams tested compared to commercial control seems to be due to a concentration of production in the first 2-3 Pomells plant; and a drastic fall in mincemeat Pomells superiors. However, the program of selection and improvement of the tomato ‘Valenciana d’El Perello’ being made available to teams with a much higher frequency masclets and distribution of more uniform fruit set., Este treball ha sido financiat por la Cooperativa Valenciana Unió Protectora d’El Perelló y por el programa de investigación e innovación Horizonte 2020 de la Unión Europea a través del contrato No. 634561 (TRADITOM)
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La tomata ‘Valenciana’ del Perelló: comparació de les seues característiques genètiques i fenotípiques amb el conjunt de tomates tradicionals europees.

  • Pons Puig, Clara|||0000-0002-8296-2937
  • Monforte Gilabert, Antonio José|||0000-0003-3461-3094
  • Figás-Moreno, María Del Rosario
  • Soler Aleixandre, Salvador|||0000-0001-8325-3326
  • Blanca Postigo, José Miguel|||0000-0002-5884-8624
  • Cañizares Sales, Joaquín|||0000-0001-9002-5516
  • Prohens Tomás, Jaime|||0000-0003-1181-9065
  • GRANELL RICHART, ANTONIO|||0000-0003-4266-9581
  • Ziarsolo Areitioaurtena, Pello
  • Díez Niclós, María José Teresa de Jesús
[CA] La tomata ‘Valenciana del Perelló’, originaria de l’horta de València, representa una de les més importants i apreciades varietats tradicional valencianes de consum en fresc. A pesar d’açò manquem d’una tipificació i caracterització en profunditat, el que dificulta identificar de manera especifica i objectiva característiques distintives d’aquest tipus de tomata tant especial. En aquest treball comparem les característiques genètiques i fenotípiques de la tomata la ‘Valenciana’ i, concretament la ‘Valenciana del Perelló’ amb un conjunt de mes de 1000 varietats de tomates tradicionals Europees amb la finalitat de proporcionar les bases per distingir la tomata ‘Valenciana’ del Perelló’ d’aquelles pertanyents a altres varietats tradicionals anomenades també valencianes o aquelles que són similars dins del conjunt tradicional europeu. La caracterització morfològica, basada en 10 caràcters morfològics i qualitatius ens indica que encara que hi ha diferències poblacionals, no són suficients per discriminar entre tipus varietals. El genotipat de les varietats tradicionals europees revela una estructura genètica ben definida per a la varietat de tomata ‘Valenciana del Perelló’ i respecte a altres tomates valencianes o tomates europees de característiques similars. En particular, 18 variants de seqüència SNPs en llocs específics del genoma de la tomata són suficients per distingir clarament la tomata ‘Valenciana’ tipus ‘ el Perelló’ de les altres varietats de tomata ‘Valenciana’ i la tomata ‘Valenciana’ del conjunt de tomata tradicional europeu. Tenint en compte açò, els nostres resultats proporcionen l’empremta genètica de la tomata ‘Valenciana del Perelló’, punt de partida per a la valorització d’aquesta varietat local i per a la seua utilització en programes de millora o el seu us certificat en mercats de productes d’alta qualitat., [EN] The ‘Valenciana d’El Perelló’ tomato, originating from the Spanish region l’Horta de València, represents one of the most important and appreciated Valencian landraces for fresh market. Despite this, we still lack a detailed typification and characterization of this variety which is a prerequisite for identifying specific and objective distinctive characteristics of this type of tomato. In this work we compared genetic and phenotypic traits of the tomato variety ‘Valenciana’, in particular the ‘Valenciana d’El Perelló’, against more than 1000 traditional varieties in order to provide the basis to distinguish the tomato ‘Valenciana d’El Perelló’ from a number of other landraces named ‘Valenciana’ or to those similar within the traditional European tomato collection. Morphological characterization, based in 10 fruit morphological and qualitative traits indicated that despite differences between populations, these traits do not discriminate varietal types. The genotyping of European traditional varieties reveal a well defined genetic structure of ‘Valenciana d’El Perelló’ with respect to other Valencian or European tomatoes with similar characteristics. In particular, 18 sequence SNP variants are sufficient to distinguish clearly the tomato ‘Valenciana d’El Perelló’ type from other ‘Valenciana’ varieties and the ‘Valenciana’ variety from the rest of European traditional tomato. Taking this into account, our results provide the ‘Valenciana d’El Perelló’ tomato genetic fingerprint, starting point for the valorization of this landrace and for its use in breeding programs or its certified use in high quality markets., Aquest projecte ha rebut financiació del programa Horizon 2020 de la Unió Europea a través del projecte No 634561 [This project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 634561].