Pasar al contenido principal

LA CONSTRUCCION DISCURSIVA DEL CONFLICTO: TERRITORIALIDAD, IMAGEN DE LA ENFERMEDAD E IDENTIDADES DE GENERO EN LA LITERATURA Y EN LA COMUNICACION SOCIAL

FFI2017-85227-R

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Convocatoria Proyectos I+D+i Retos de Investigación
Año convocatoria 2017
Plan Estatal 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLO

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

The scenography of death in contemporary poetry: The case of Vicent Andrés Estellés

  • Salvador, Vicent
  • Mira-Navarro, Irene
  • Mira-Navarro, Irene|||/items/66dc2a50-f955-424d-a3ba-19a839209929
From the perspective of new studies on spatiality, which favours the concept of place (as opposed to the broader concept of space), representations of death are linked to specific places that are typical of each culture. In our current culture, places such as the sanatorium, the hospital, the dying house, the coffin and the cemetery are often related to the concept of heterotopia designed years ago by Michel Foucault. Some types of heterotopia that are related to death have a high performance in the semiotics of contemporary poetry. In his work, the Catalan poet Vicent Andrés Estellés (1924–1993) depicts scenes of death that integrate many of these places, objects, characters and sequences of actions. This scenography, which is strongly shaped by metaphorical and metonymic mappings, is an essential ingredient of his poetic semiosis as part of the treatment of the subject matter of death and dying.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Les peculiaritats sociolingüístiques del català i el rol del professorat de llengua

  • Kotatkova, Adéla
El català és una de les llengües romàniques més homogènies, però experimenta dificultats importants en els processos de normativització i d’estandardització. Més que amb la variació objectiva de la llengua, relacionem aquests problemes amb factors polítics i sociolingüístics: la manca d’un estat nacional que doni suport a l’idioma, la fragmentació administrativa, els processos de substitució lingüística actius en els diversos territoris, la falta de mitjans de comunicació que abastin tota la comunitat lingüística. Aquests fenòmens impliquen una sèrie de reptes per a l’educació dels alumnes, tant des del punt de vista dels coneixements, de les habilitats, com de les actituds, i no es poden obviar a l’hora de dissenyar les estratègies i la praxi de l’ensenyament. Entre les aportacions que el professorat de català pot fer per millorar la situació sociolingüística, posem el focus en els següents: contrarestar l'atrició de l’idioma, exposar els alumnes als diversos accents (tot superant tant l’enfocament dialectològic com l’esperit d’antiquari), contribuir a l’estabilitat del sistema normatiu i de l’estàndard i esdevenir models de manteniment de la llengua.