Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 5
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Tratamiento de aguas altamente salinas por medio de procesos foto-Fenton en presencia de complejantes

  • Vallés-Ferrer, Ivan|||0000-0002-6510-3970
[ES] La disminución de recursos renovables de agua dulce y la creciente contaminación han generado preocupación sobre su disponibilidad, impulsando la búsqueda de alternativas para su gestión y reúso. Una opción prometedora es el uso de aguas salinas, tanto naturales como residuales, lo que ayudaría a preservar el agua dulce y proteger los ecosistemas marinos. Entre las principales preocupaciones están los Contaminantes de Preocupación Emergente (CECs), compuestos orgánicos presentes en bajas concentraciones (ng-μg L-1), difíciles de eliminar con tratamientos convencionales y con posibles efectos adversos en humanos y ecosistemas. Esta tesis estudió la degradación de CECs en aguas salinas mediante el proceso foto-Fenton a pH cercano al neutro. Este proceso genera radicales hidroxilo (·OH) a partir del peróxido de hidrógeno, usando sales de hierro como catalizador. Se usaron seis CECs modelo (acetaminofén, acetamiprid, ácido clofíbrico, amoxicilina, cafeína y carbamazepina) en aguas con distintas salinidades (0, 1 y 30 g L-1) de NaCl) y agua de mar del Mediterráneo, evaluando el efecto del pH (3,0 a 7,0). El pH óptimo en agua destilada es 2,8, asociado a la presencia de Fe(OH)2+, especie catalíticamente activa. Sin embargo, este valor difiere del pH natural de la mayoría de las aguas. Para mejorar la eficiencia a pH más altos, se estudiaron compuestos orgánicos capaces de formar complejos activos con el hierro. Fenoles y derivados del ácido benzoico fueron evaluados, observándose que los grupos -OH en posición orto- (como en el catecol, CAT) mejoran significativamente el proceso, logrando degradación completa de CECs en menos de 10 minutos a pH 5,0 con una relación CAT/Fe de 2,5. En aguas salinas, la presencia de aniones inorgánicos (cloruros, fluoruros, fosfatos, bromuros, boratos) afecta negativamente al proceso, ya sea por interacción con los ·OH o por formar especies no activas con el hierro. A diferencia de lo reportado en la literatura, a bajas concentraciones (1 g L-1) NaCl), los cloruros aumentan la velocidad de degradación a pH cercano al neutro, posiblemente por cambios en la coordinación del Fe(III). No obstante, altas concentraciones (como en agua de mar) y otros aniones, en especial bromuros, interfieren notablemente. Estos efectos pueden mitigarse añadiendo ligandos como el catecol. Mediante espectroscopía de resonancia paramagnética electrónica se observó que el uso de CAT incrementa la producción de ·OH hasta en un 75 %, incluso en presencia de cloruros. En agua de mar, el proceso foto-Fenton a pH 5,0 con CAT logró eficiencias comparables a las obtenidas a pH 2,8, aunque con una mayor relación molar CAT/Fe debido a la competencia de aniones por el hierro. Finalmente, ante la baja degradación de algunos CECs en medios altamente salinos, se propuso la combinación de procesos reductivos y oxidativos. Se utilizó ácido 4-nitrobenzoico como contaminante modelo, aplicando primero un tratamiento con hierro cero valente (ZVI), que reduce contaminantes y libera Fe²¿ útil para el proceso foto-Fenton. La combinación fue efectiva, especialmente si se añadía el ligando (CAT) antes del tratamiento foto-Fenton, pero no durante la fase reductiva., [CA] La disminució dels recursos renovables d'aigua dolça i l'augment de la contaminació han generat una creixent preocupació sobre la seua disponibilitat, impulsant la busqueda d'alternatives per a la seua gestió i reutilització. Una opció prometedora és l'ús d'aigües salines, tant naturals com residuals, que ajudaria a conservar l'aigua dolça i a protegir els ecosistemes marins. Entre les principals preocupacions es troben els Contaminants Emergents (CECs, per les seues sigles en anglès), compostos orgànics presents en concentracions molt baixes (ng-µg L-¹), difícils d'eliminar amb tractaments convencionals i amb possibles efectes adversos en éssers humans i ecosistemes. Aquesta tesi ha estudiat la degradació de CECs en aigües salines mitjançant el procés foto-Fenton a pH pròxim al neutre. Aquest procés genera radicals hidroxil (·OH) a partir del peròxid d'hidrogen, utilitzant sals de ferro com a catalitzador. S'han utilitzat sis CECs model (acetaminofè, acetamiprid, àcid clofíbric, amoxicil·lina, cafeïna i carbamazepina) en aigües amb distinta salinitat (0, 1 i 30 g L-¹ de NaCl) i en aigua de mar del Mediterrani, avaluant l'efecte del pH (3,0 a 7,0). El pH òptim en aigua destil·lada és 2,8, associat a la presència de Fe(OH)2+, espècie catalíticament activa. No obstant això, aquest valor difereix del pH natural de la majoria d'aigües. Per a millorar l'eficiència a valors de pH més elevats, s'han estudiat compostos orgànics capaços de formar complexos actius amb el ferro. S'han avaluat fenols i derivats de l'àcid benzoic, observant que els grups -OH en posició orto- (com en el catecol, CAT) milloren significativament el procés, aconseguint una degradació completa dels CECs en menys de 10 minuts a pH 5,0 amb una relació CAT/Fe de 2,5. En aigües salines, la presència d'anions inorgànics (clorurs, fluorurs, fosfats, bromurs, borats) afecta negativament el procés, ja siga per interacció amb els ·OH o per la formació d'espècies no actives amb el ferro. A diferència del que indica la bibliografia, a baixes concentracions (1 g L-¹ NaCl), els clorurs augmenten la velocitat de degradació a pH pròxim al neutre, possiblement per canvis en la coordinació del Fe(III). No obstant això, altes concentracions (com en aigua de mar) i altres anions, especialment els bromurs, interfereixen notablement. Aquests efectes poden mitigar-se afegint lligands com el catecol. Mitjançant espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica es va observar que l'ús de CAT augmenta la producció de ·OH fins a un 75 %, fins i tot amb clorurs presents. En aigua de mar, el procés a pH 5,0 amb CAT va mostrar eficiències comparables al pH 2,8, encara que amb una relació CAT/Fe major per la competència dels anions pel ferro. Finalment, davant la baixa degradació d'alguns CECs en medis molt salins, es va proposar combinar processos reductors i oxidants. Es va usar àcid 4-nitrobenzoic com a contaminant model, aplicant primer un tractament amb ferro metàl·lic (ZVI), que redueix contaminants i allibera Fe²¿ útil per al procés foto-Fenton. La combinació va resultar efectiva, sobretot si el lligand (CAT) s'afegia abans del tractament foto-Fenton, però no durant la fase reductora., [EN] The decline in renewable freshwater resources and increasing pollution have raised concerns about water availability, prompting the search for alternative strategies for water management and reuse. One promising approach is the use of saline waters, both natural and industrial, to help preserve freshwater and protect marine ecosystems. Among the main concerns are Contaminants of Emerging Concern (CECs), organic compounds found in very low concentrations (ng-µg L¿¹), which are difficult to remove with current treatments and may pose risks to humans and ecosystems. This doctoral thesis explored the degradation of CECs in saline waters using the photo-Fenton process at near-neutral pH. This process generates hydroxyl radicals (·OH) from hydrogen peroxide, using iron salts as a catalyst. Six model CECs (acetaminophen, acetamiprid, clofibric acid, amoxicillin, caffeine, and carbamazepine) were used in waters with different salinities (0, 1, and 30 g L¿¹ NaCl) and real Mediterranean seawater, evaluating the effect of pH (3.0 to 7.0). The optimal pH in distilled water is 2.8, linked to the presence of Fe(OH)2+, an active catalytic species. However, this is far from the natural pH of most waters. To enhance performance at higher pH levels, organic compounds capable of forming active iron complexes were studied. Phenols and benzoic acid derivatives were assessed, showing that -OH groups in ortho- positions (as in catechol, CAT) significantly improved the process, achieving full degradation of CECs in under 10 minutes at pH 5.0, with an optimal CAT/Fe ratio of 2.5. In saline waters, inorganic anions (chlorides, fluorides, phosphates, bromides, borates) negatively affect the process, either by scavenging ·OH or forming inactive complexes with iron. Contrary to literature reports, low chloride concentrations (~1 g L¿¹ NaCl) enhance CEC degradation at near-neutral pH, likely due to changes in Fe(III) coordination. However, high concentrations (as in seawater) and other anions, especially bromides, strongly interfere. These effects can be mitigated by adding ligands like catechol. Electron paramagnetic resonance spectroscopy showed that CAT increases ·OH production by up to 75%, even in the presence of chlorides. In real seawater, CAT-enhanced photo-Fenton treatment at pH 5.0 achieved efficiencies comparable to treatment at pH 2.8, although with a higher CAT/Fe ratio due to competition with anions. Finally, due to the limited degradation of some CECs in highly saline media, a combination of reductive and oxidative processes was explored. 4-nitrobenzoic acid was used as a model contaminant, applying a zero-valent iron (ZVI) pretreatment, which reduces contaminants and releases Fe²¿ for the subsequent photo-Fenton step. The combined process proved effective, especially when CAT was added before the photo-Fenton step, but not during the reductive phase., Quiero expresar mi gratitud al Ministerio de Universidades por la concesión de la beca de Ayuda del Programa de Formación de Profesorado Universitario (FPU21/01336) asociada a la presente tesis doctoral, tanto por la financiación respectiva a la realización del trabajo como a la estancia realizada en Portugal, y a la Universitat Politècnica de València por la ayuda “Contratos Predoctorales para la Formación de Investigadores Doctores de la Universitat Politècnica de València – Subprograma 1 (PAID-01-21)”.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Estudio multianalítico del secado y formación de película de pinturas al óleo a base de azules de cobalto. A propósito de dos obras de Antonio Muñoz Degraín del Museo de Bellas Artes de Valencia

  • Llácer-Peiró, Aranzazu|||0000-0003-1135-8991
[ES] La presente tesis doctoral se centra en el estudio multianalítico de películas pictóricas formuladas con pigmentos de cobalto -en particular del azul de cobalto y sus variantes (azul de Thénard, azul cerúleo y azul cobalto oscuro)-, con el fin de profundizar en el papel que desempeña el pigmento en el proceso de formación de la película pictórica y secado de la pintura al óleo, así como de documentar eventuales diferencias en las películas pictóricas resultantes, tales como la formación temprana de arrugas, disgregaciones y grietas. De forma específica, la investigación establece un punto de partida en el estudio de los pigmentos de cobalto en pinturas al óleo, tanto desde el punto de vista de su materialidad como de su respuesta cromática frente a distintas técnicas analíticas no invasivas. Para ello se han realizado tres experimentales, diseñados con el propósito de identificar, analizar e interpretar los mecanismos implicados en el secado de las pinturas al óleo con pigmentos de cobalto. El estudio se abordó desde una perspectiva multianalitica, combinando imágenes multibanda (MBI), colorimetría, espectroscopía de reflectancia por fibra óptica (FORS), microscopía óptica (MO) y microscopía electrónica de barrido con análisis de dispersión de energía de rayos X (SEM-EDX). Como parte fundamental de la investigación, la tesis presenta dos pinturas sobe lienzo del pintor Antonio Muñoz Degraín pertenecientes a la colección del Museo de Bellas Artes de Valencia como casos de estudio: El Líbano desde el mar (1909) y Un rincón de Venecia (ca. 1914). El estudio consistió en la documentación no invasiva de las características materiales y cromáticas de las obras mediante MBI, MO y FORS con especial atención al uso de pigmentos de cobalto, tanto azules como violetas. Estos análisis pudieron correlacionarse con los resultados obtenidos en los experimentales, permitiendo establecer parámetros para la identificación y diagnóstico de películas pictóricas al óleo a base de cobalto en obra real., [CA] La present tesi doctoral se centra en l'estudi multianalític de pel·lícules pictòriques formulades amb pigments de cobalt -en particular del blau de cobalt i les seues variants (blava de Thénard, blava cerúleo i blau cobalt fosc)-, amb la finalitat d'aprofundir en el paper que exercix el pigment en el procés de formació de la pel·lícula pictòrica i assecat de la pintura a l'oli, així com de documentar eventuals diferències en les pel·lícules pictòriques resultants com ara la formació primerenca d'arrugues, disgregacions i la clivelles. De manera específica, la investigació establix un punt de partida en l'estudi dels pigments de cobalt en pintures a l'oli, tant des del punt de vista de la seua materialitat com de la seua resposta cromàtica enfront de distintes tècniques analítiques no invasives. Per a això s'han realitzat tres experimentals, dissenyats amb el propòsit d'identificar, analitzar i interpretar els mecanismes implicats en l'assecat de les pintures a l'oli amb pigments de cobalt. L'estudi es va abordar des d'unaperspectiva multianalitica, combinant imatges multibanda ( MBI), colorimetria, espectroscopía de reflectància per fibra òptica ( FORS), microscòpia òptica ( MO) i microscòpia electrònica d'escombratge amb anàlisi de dispersió d'energia de rajos X ( SEM- EDX). Com a part fonamental de la investigació, la tesi presenta dos pintures sobe llenç del pintor Antonio Muñoz Degraín pertanyents a la col·lecció del Museu de Belles Arts de València com a casos d'estudi: El Líban des de la mar (1909) i Un racó de Venècia (ca. 1914). L'estudi va consistir en la documentació no invasiva de les característiques materials i cromàtiques de les obres mitjançant MBI, MO i FORS amb especial atenció a l'ús de pigments de cobalt, tant blaus com violetes. Estes anàlisis van poder correlacionar-se amb els resultats obtinguts en els experimentals, permetent establir paràmetres per a la identificació i diagnòstic de pel·lícules pictòriques a l'oli a base de cobalt en obra real., [EN] This PhD thesis focuses on the multi-analytical study of paint films formulated with cobalt pigments, particularly cobalt blue and its variants (Thénard blue, cerulean blue, and dark cobalt blue), to better understand the role of the pigment in the formation and drying of the oil paint film. Additionally, the study aims to document potential differences in the resulting films, such as the early formation of wrinkles, disaggregation, and cracks. Specifically, this study establishes a foundation for the investigation of cobalt pigments in oil paints from both material and chromatic perspectives, employing various non-invasive analytical techniques. To this end, three experimental studies were conducted to identify, analyze, and interpret the mechanisms involved in the drying of oil paints containing cobalt pigments. The research had a multi-analytical approach, integrating multi-band imaging (MBI), colorimetry, fiber optic reflectance spectroscopy (FORS), optical microscopy (OM), and scanning electron microscopy with X-ray energy dispersive analysis (SEM-EDX). As a fundamental part of the research, the thesis takes two of Antonio Muñoz Degraín's paintings from the Museo de Bellas Artes de Valencia collection as case studies: Lebanon from the Sea (1909) and A Corner of Venice (c. 1914). The study involved non-invasive documentation of the material and chromatic characteristics of the canvas paintings using MBI, MO, and FORS, with a focus on the use of cobalt pigments in blue and violet areas. These analyses can be correlated with the results of the experimental study carried out, enabling the establishment of parameters for identifying and diagnosing the presence of cobalt blue- based oil paint films in actual paintings., La presente tesis doctoral se ha desarrollado gracias al Programa de Ayudas de Investigación y Desarrollo (PAID-01-21) de la UPV dentro del proyecto el proyecto MIMO-Metal Ion Migration mechanisms in Oil paints drying and degradation (PID 2019-106616GB-100) del Ministerio de Ciencia e Innovación, encaminado a entender las interacciones pigmentoaglutinante en pintura al óleo.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Algoritmos heurísticos para problemas reales de reubicación dinámica de vehículos de emergencias sanitarias

  • Karpova-Krylova, Yulia|||0000-0002-0512-9562
[ES] La reubicación dinámica de ambulancias es un área de estudio que permite mover los vehículos a lugares de espera diferentes a sus bases habituales cuando el número de vehículos disponibles cambia (disminuye cuando las ambulancias se asignan a las emergencias y aumenta cuando finalizan los servicios). La reubicación dinámica de ambulancias se puede considerar como una alternativa al incremento de la flota para mantener el nivel de servicio adecuado cuando las condiciones del sistema cambian. A lo largo de los últimos treinta años la comunidad científica ha desarrollado una gran cantidad de estrategias de reubicación, pero pocas de estas estrategias han sido implementadas en un Servicio de Emergencias Sanitarias (SES) real. En esta Tesis Doctoral se desarrollan varias estrategias de reubicación dinámica de ambulancias con el objetivo de efectuar menores cambios en el proceso organizativo de un SES real e incluir mayor número de aspectos realistas tanto en los algoritmos de reubicación, como en el proceso de evaluación de su rendimiento. El problema se aborda desde un enfoque mixto, que integra las técnicas de Investigación Operativa con las herramientas de Sistemas de Información Geográfica. La evaluación de las estrategias se realiza con un caso real, del área de Valencia (España). Los resultados muestran que la reubicación permite aumentar el número de llamadas atendidas dentro de 10 minutos, disminuir el tiempo de respuesta y favorecer a la equidad en la carga de trabajo de diferentes equipos. Siendo una importante herramienta para mantener el nivel de cobertura, la reubicación de ambulancias se tiene que realizar con sumo cuidado, dado que no en todos los períodos del día sus ventajas superan los costes implícitos., [CA] La reubicació dinàmica d'ambulàncies és una àrea d'estudi que permet moure els vehicles a llocs d'espera diferents a les seues bases habituals quan el nombre de vehicles disponibles canvia (disminuïx quan les ambulàncies s'assignen a les emergències i augmenta quan finalitzen els servicis). La reubicació dinàmica d'ambulàncies es pot considerar com una alternativa a l'increment de la flota per a mantindre el nivell de servici adequat quan les condicions del sistema canvien. Al llarg dels últim trenta anys la comunitat científica ha desenrotllat una gran quantitat d'estratègies de reubicació, però poques d'estes estratègies han sigut implementades en un Servici d'Emergències Sanitàries (SES) real. En esta Tesi Doctoral es desenrotllen diverses estratègies de reubicació dinàmica d'ambulàncies amb l'objectiu d'efectuar menors canvis en el procés organitzatiu d'un SES real i incloure major nombre d'aspectes realistes tant en els algorismes de reubicació, com en el procés d'avaluació del seu rendiment. El problema s'aborda des d'un enfocament mixt, que integra les tècniques d'Investigació Operativa amb les ferramentes de Sistemes d'Informació Geogràfica. L'avaluació de les estratègies es realitza amb un cas real, de l'àrea de València (Espanya). Els resultats mostren que la reubicació permet augmentar el nombre de trucades ateses dins de 10 minuts, disminuir el temps de resposta i afavorir a l'equitat en la càrrega de treball de diferents equips. Sent una important ferramenta per a mantindre el nivell de cobertura, la reubicació d'ambulàncies s'ha de realitzar amb summa cura, atés que no en tots els períodes del dia els seus avantatges superen els costos implícits., [EN] Dynamic ambulance relocation involves moving vehicles to alternative holding locations as the number of available ambulances varies-decreasing when they are dispatched to emergencies and increasing when they return. This method serves as an alternative to fleet augmentation to maintain or enhance service levels amid changing system conditions. Despite extensive research over the past thirty years, few relocation strategies have been implemented in real Emergency Medical Services (EMS). In this Doctoral Thesis, new strategies are developed to minimally disrupt existing EMS processes while incorporating more realistic aspects in both relocation algorithms and performance evaluations. This study uses a mixed approach, integrating Operations Research techniques with Geographic Information Systems, and evaluates strategies using case studies from Valencia, Spain. Results indicate that relocation increases the number of calls responded to within 10 minutes, reduces response time, and fosters equal workload distribution among teams. However, while relocation is crucial for maintaining coverage, its implementation should be carefully managed, as its benefits may not always justify the incurred costs., Esta Tesis Doctoral se ha desarrollado en el marco de cuatro proyectos de investigación: 1) Innovación en Reubicación de Vehículos de Emergencias Sanitarias: Una Herramienta Inteligente de Decisión (INNACC/2021/26), dirigido por Mª Fulgencia Villa Juliá (I.P.), con la participación de Yulia Karpova-Krylova, Juan Miguel Alberola Oltra, Rubén Ruiz García, Andrea Conchado Peiró, Eva Vallada Regalado, Miguel Ángel Vecina-García, entre otros, financiado por la Agencia Valenciana de la Innovación y desarrollado entre el 05/04/2022 y el 29/09/2023; 2) Optimización Realista en Problemas de Salud Pública (PID2021-124975OB-I00), dirigido por Eva Vallada Regalado (I.P.), con la colaboración de Yulia Karpova-Krylova, Iván Giménez-Palacios, Mª Fulgencia Villa Juliá, Rubén Ruiz García, Andrea Conchado Peiró, Víctor Sánchez-Anguix y otros investigadores, financiado por la Agencia Estatal de Investigación y desarrollado entre el 24/10/2022 y el 31/05/2023; 3) Técnicas heurísticas para el problema de reubicación dinámica de vehículos de emergencias sanitarias (PAID-01-21), dirigido por Mª Fulgencia Villa Juliá (I.P.) y Yulia Karpova-Krylova, con financiación de recursos humanos de la Universitat Politècnica de València, vigente del 01/06/2022 al 31/05/2025; y 4) Hireves: Herramienta Interactiva de Relocalización de Vehículos de Emergencias Sanitarias (INNVA1/2024/91), coordinado por Mª Fulgencia Villa Juliá (I.P.), con la participación de Yulia Karpova-Krylova, Juan Miguel Alberola Oltra, Andrea Conchado Peiró, Eva Vallada Regalado, Víctor Sánchez-Anguix y la Universitat Politècnica de València, financiado por la Agencia Valenciana de la Innovación y en desarrollo entre el 01/01/2024 y el 31/12/2026.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

An MDD approach for microservices composition. Facing identification and evolution issues to support business process execution

  • Ortiz-Amaya, Jesús|||0000-0002-9352-1045
[ES] Los objetivos de negocio guían el conjunto de actividades que realizan las organizaciones y, en muchos casos, cómo se realizan. Específicamente, para describir cómo se llevan a cabo estas actividades (en qué orden, en qué condiciones, etc.) las organizaciones suelen utilizar procesos de negocios. Además, cuando estas actividades se realizan de forma descentralizada, como, por ejemplo, distribuidas entre diferentes organizaciones o unidades de negocio, las arquitecturas de microservicios se convierten en una solución conveniente para implementar dichos procesos. Esto se debe a que las arquitecturas de microservicios permiten descomponer un sistema en pequeños bloques independientes que se centran en capacidades empresariales únicas. Sin embargo, identificar los microservicios que van a participar en el sistema y también componerlos para satisfacer los objetivos de la organización, no es una tarea trivial. Además, aunque los objetivos de negocio dirigen las actividades que llevan a cabo las organizaciones, normalmente no se consideran de forma explicita al diseñar procesos de negocio. Como resultado, existe una falta de alineación explicita entre los objetivos y los procesos de negocio y, de una forma indirecta, también entre las composiciones de microservicios que implementarán el proceso de negocio y los objetivos. En este contexto, en esta tesis presentamos una aproximación basada en un Desarrollo Dirigido por Modelos que nos ayuda a identificar a los microservicios que participarán en un sistema a partir de los objetivos de negocio de una organización. Además, también nos permite relacionar objetivos con procesos de negocio y generar una composición de microservicios alineada con los objetivos. Asimismo, en este trabajo también queremos apoyar la evolución de las composiciones creadas con nuestra aproximación. Actualmente, no es realista pensar que una composición, una vez diseñada, no necesitará evolucionar para adaptarse frente a cambios. Por esta razón, en esta tesis también presentamos una aproximación para apoyar la evolución de una composición de microservicios. Para lograr esto, primero definimos un catálogo de reglas de adaptación para conocer las adaptaciones necesarias para introducir un cambio en la composición; segundo implementamos un bucle de control MAPE-K para automatizar la selección de reglas; y, en tercer lugar, diseñamos un protocolo de evolución para asegurar que la regla de adaptación seleccionada se ha aplicado en la composición., [CA] Els objectius de negoci guien el conjunt d'activitats que fan les organitzacions i, en molt casos, com es fan. Específicament, per descriure com es duen a terme aquestes activitats (en quin ordre, en quines condicions, etc.), les organitzacions solen utilitzar processos de negocis. A més, quan aquestes activitats es realitzen de forma descentralitzada, per exemple, distribuïdes entre diferents organitzacions o unitats de negoci, les arquitectures de microserveis es converteixen en una solució convenient per implementar aquests processos. Això és degut a que les arquitectures de microserveis permetin descompondre un sistema en petits blocs independents que se centren en capacitats empresarials úniques. Tot i això, identificar els microserveis que participaran en el sistema i també compondre'ls per satisfer els objectius de l'organització, no es una tasca trivial. A més, encara que els objectius de negoci dirigeixen les activitats que duen a terme les organitzacions, normalment no es consideren de manera explícita en el disseny de processos de negoci. Com a resultat, hi ha una manca d'alineació explícita entre el objectius i els processos de negoci i, d'una manera indirecta, també entre les composicions de microserveis que implementaran el procés de negoci i els objectius. En aquest context, en aquesta tesi presentem una aproximació basada en un Desenvolupament Dirigit per Models que ens ajuda a identificar els microserveis que participaran en un sistema a partir dels objectius de negoci d'una organització. A més, també ens permet relacionar objectius amb processos de negoci i generar una composició de microserveis alineada amb els objectius. Així mateix, també volem donar suport a l'evolució de les composicions creades amb la nostra aproximació. Actualment, no és realista pensar que una composició, una vegada dissenyada, no necessitarà evolucionar per adaptar-se davant de canvis. Per això, en aquesta tesi també presentem una aproximació per donar suport a l'evolució d'una composició de microserveis. Per aconseguir-ho, primer definim un catàleg de regles d'adaptació per conèixer les adaptacions necessàries per introduir un canvi a la composició; segon implementem un bucle de control MAPE-K per automatitzar la selecció de regles; i, en tercer lloc, dissenyem un protocol d'evolució per assegurar que la regla d'adaptació seleccionada s'hagi aplicat a la composició., [EN] Business goals guide the set of activities that organizations do and, in many cases, how these are performed. Specifically, to describe how these activities are carried out (i.e., in which order, under which conditions, etc.,) organizations usually make use of business processes. In addition, when these activities are performed in a decentralized way, i.e., distributed among different organizations or business units, microservices architecture becomes a convenient solution to implement such processes. This is because microservices architecture allows decomposing the system into small independent blocks that focus on single business capabilities. This allows each organization or business unit to focus on a specific business capability independently from the others. However, when a business process must be implemented through microservices, these must be coordinated in a microservice composition. Identifying the microservices that will participate in the system and coordinating them into a microservice composition to satisfy the organization's goals is not a trivial task. Besides, even though business goals direct the activities that organizations undertake, these are commonly not explicitly considered when designing business processes, i.e., these are not considered as first-class elements in the design. As a result, there is a lack of explicit alignment between goals and business processes, and also, indirectly between the underlying microservices composition that implements these business processes and the goals. Within this context, in this thesis work, we present a Model-Driven Development approach that helps us to first identify the microservices that will participate in a system based on the business goals of an organization, and then allow us to relate goals to business processes and generate microservices compositions that implement these processes. Furthermore, in this thesis, we also want to support the evolution of the composition created with our approach. Currently, it is not realistic to think that a composition, once designed, will not need to evolve to adapt it to changes. For this reason, we present an approach to support the evolution of a microservices composition. To achieve this, we first define a catalogue of adaptation rules to face changes in a microservices composition; second, we implement a MAPE-K control loop to automate the selection of the rules that apply to the identified change; and third, we design an evolution protocol to ensure that the selected adaptation rule has been applied in the composition., This work is part of the PID2020-114480RB-I00 R&D&I project funded by MCIN/AEI. It is also supported by the Research and Development Aid Program (PAID-01-21) of the UPV and funded with the Aid to First Research Projects (PAID-06-22), Research Vice-Rectorate of the Polytechnic University of Valencia (UPV).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Study of the effect of low and zero carbon gaseous fuel on pollutant emissions under dynamic operating conditions of propulsion systems

  • Tolvett Caro, Sebastián
[ES] La descarbonización del sector del transporte es uno de los principales retos para alcanzar los objetivos internacionales en materia de cambio climático. En consecuencia, se están promoviendo ampliamente los sistemas de propulsión eléctrica. No obstante, los motores de combustión interna siguen dominando el parque automovilístico mundial y se prevé que sigan siendo relevantes durante las próximas décadas. Por lo tanto, los combustibles gaseosos alternativos con bajas o nulas emisiones de carbono son una estrategia de transición viable para reducir de forma integral las emisiones del transporte, utilizando motores de combustión interna en uso. Esta tesis doctoral examina la viabilidad de convertir los motores de encendido por chispa para que funcionen con combustibles bajos en carbono, concretamente gas licuado de petróleo (GLP) e hidrógeno (H2).Uno de sus principales objetivos es evaluar su impacto en las emisiones contaminantes, las características de combustión y el rendimiento en condiciones de funcionamiento tanto estables como dinámicas. La investigación emplea una combinación de pruebas experimentales y modelos numéricos para evaluar cómo estos combustibles alternativos afectan al comportamiento del motor. Se realizaron mediciones experimentales en un motor modificado alimentado con combustible gaseoso utilizando formulaciones de GLP, centrándose en parámetros clave como la resistencia al golpeteo, la adaptación de la relación de compresión y el rendimiento de las emisiones. Se propuso y verificó experimentalmente una metodología predictiva para determinar la aparición de detonaciones previas al diseño. Además, se desarrolló y validó un modelo de motor unidimensional para simular el funcionamiento del motor en diversas condiciones de combustible. A continuación, el modelo se amplió para representar una configuración completa de vehículo de servicio medio, lo que permitió realizar simulaciones en escenarios de emisiones en condiciones reales de conducción (RDE). Se prestó especial atención a la configuración del motor alimentado con hidrógeno. La simulación incluye la modificación principal del motor existente, como la relación aire-combustible, la masa de admisión y el tiempo de encendido. Los resultados indican que el motor de combustión interna de hidrógeno puede mejorar la eficiencia térmica con cero emisiones de carbono. Por otro lado, se detectó la formación de óxido de nitrógeno (NOX), lo suficientemente importante como para requerir un dispositivo de postratamiento, pero menor en comparación con las emisiones brutas de NOX del motor de GLP. Los resultados de esta investigación demuestran que los motores de combustión interna pueden adaptarse con éxito para funcionar con combustibles gaseosos más limpios sin comprometer el rendimiento. Además, la investigación ofrece un marco de simulación completo para evaluar las conversiones de los motores de combustión interna, teniendo en cuenta las ventajas e inconvenientes asociados a los sistemas de propulsión con combustibles gaseosos. Por último, esta investigación forma parte de un esfuerzo continuo por transformar la creciente flota de vehículos en vehículos con bajas o nulas emisiones de carbono, y aumentar el conjunto de tecnologías disponibles para alcanzar la carbono-neutralidad., [CA] La descarbonització del sector del transportés un dels principals reptes per assolir els objectius internacionals en matèria de canvi climàtic. En conseqüència, s'estan promovent àmpliament els sistemes de propulsió elèctrica. No obstant això, els motors de combustió interna continuen dominant el parc automobilístic mundial i es preveu que continuen sent rellevants durant les pròximes dècades. Per tant, els combustibles gasosos alternatius amb baixes o nul·les emissions de carboni constitueixen una estratègia de transició viable per reduir de manera integral les emissions del transport, utilitzant motors de combustió interna ja en ús. Aquesta tesi doctoral examina la viabilitat de convertir motors d'encesa per guspira per funcionar amb combustibles baixos en carboni, concretament gas liquat del petroli (GLP) i hidrogen (H2). Un principals objectius és avaluar el seu impacte en les emissions contaminants, les característiques de la combustió i el rendiment en condicions de funcionament tant estables com dinàmiques. La investigació empra una combinació de proves experimentals i models numèrics per avaluar com aquests combustibles alternatius afecten el comportament del motor. Es van realitzar mesures experimentals en un motor modificat alimentat amb combustible gasós utilitzant formulacions de GLP, centrantse en paràmetres clau com la resistència al picatge, l'adaptació de la relació de compressió i el comportament de les emissions. Es va proposar i verificar experimentalment una metodologia predictiva per determinar l'aparició de detonacions abans de la fase de disseny. A més, es va desenvolupar i validar un model unidimensional de motor per simular el seu funcionament amb diferents condicions de combustible. Posteriorment, el model es va ampliar per representar una configuració completa d'un vehicle de servei mitjà, la qual cosa va permetre realitzar simulacions en escenaris d'emissions en condicions reals de conducció (RDE). Es va prestar una atenció especial a la configuració del motor alimentat amb hidrogen. La simulació inclou modificacions essencials del motor existent, com la relació aire-combustible, la massa d'admissió i l'avan¿c de l'encesa. Els resultats indiquen que el motor de combustió interna alimentat amb hidrogen pot millorar l'eficiència tèrmica amb emissions zero de carboni. D'altra banda, es va detectar la formació d'òxids de nitrogen (NOX), prou rellevant com per requerir un dispositiude posttractament, tot i que menors en comparació amb les emissions brutes de NOX del motor de GLP. Els resultats d'aquesta investigació demostren que els motors de combustió interna poden adaptarse amb èxit per funcionar amb combustibles gasosos més nets sense comprometre el rendiment. A més, la recerca ofereix un marc de simulació complet per avaluar les conversions de motors de combustió interna, tenint en compte els avantatges i els inconvenients associats als sistemes de propulsió amb combustibles gasosos. Finalment, aquesta investigació forma part d'un esfor continu per transformar la creixent flota de vehicles en vehicles amb emissions baixes o nul les de carboni, i per ampliar el conjunt de tecnologies disponibles per assolir la neutralitat en carboni., [EN] The decarbonisation of the transportation sector is one of the main challenges to meeting international climate change goals. Consequently, electric propulsion systems are extensively promoted. Nevertheless, internal combustion engines (ICEs) continue to dominate the worldwide vehicle fleet and are expected to remain relevant for decades to come. Therefore, low or zero carbon alternative gaseous fuels are a viable transition strategy to comprehensively reduce transportation emissions, using in use internal combustion engines (ICE). This doctoral thesis examines the feasibility of converting spark ignition engines to operate on low-carbon fuels, specifically Liquefied Petroleum Gas (LPG) and hydrogen (H2). One of its main objectives is to evaluate their impact on pollutant emissions, combustion characteristics, and performance under both steady-state and dynamic operating conditions. The research employs a combination of experimental testing and numerical modelling to assess how these alternative fuels impact engine behaviour. Experimental measurements were conducted on a modified gaseous-fuelled engine using LPG formulations, focusing on key parameters such as knock resistance, compression ratio adaptation, and emissions performance. A predictive methodology for determining the occurrence of predesign knocking was proposed and experimentally verified. Moreover, a one-dimensional engine model was developed and validated to simulate engine operation under various fuel conditions. The model was then extended to represent a complete medium-duty vehicle configuration, allowing simulations under real driving emission (RDE) scenarios. Particular attention was paid to the hydrogen-fuelled engine configuration. The simulation includes the main modification to the existing engine, such as the air to fuel ratio, the intake mass and ignition timing. Results indicates that Hydrogen ICE can improve thermal efficiency with zero carbon emissions. On the other hand, nitrogen oxide (NOX)formation was detected, important enough to require an after-treatment device but lower in comparison with raw NOX emissions from the LPG engine. The findings of this investigation demonstrate that internal combustion engines can be successfully adapted to operate on cleaner gaseous fuels without compromising performance. Additionally, the research offers a complete simulation framework for evaluating ICE conversions, considering the trade-offs associated with gaseous fuels propulsions systems. Finally, this investigation is part of an ongoing effort to transform the growing fleet into low and zero carbon vehicles, increase the technology pool to reach carbon neutrality., This work was funded by the Vicerrectorado de Investigación of the Universitat Politècnica de València through the FPI UPV SUBP2 grant (PAID-01-21).