[ES] Recientemente, el monitoreo de la salud de cada estructura e infraestructura en diferentes periodos de su vida, incluyendo construcción, reparación y mantenimiento hasta el fin de su vida útil para prevenir colapsos repentinos antes del fin de vida calculado, los cuales causan pérdidas económicas y humanas significativas, es esencial para todas las personas que las utilizan. Por otro lado, todas estas actividades de construcción, reparación y mantenimiento pueden dañar el medio ambiente y la sociedad. Por lo tanto, el uso de técnicas modernas para la detección de daños que consideren la evaluación del ciclo de vida sostenible y los costos totales de mantenimiento para realizar reparaciones a tiempo es valioso. El concepto de sostenibilidad ha evolucionado desde que la Comisión Brundtland lo definió por primera vez en 1987. Desde entonces, las comunidades científicas han desarrollado principios, métodos y criterios de diseño sostenible. Sin embargo, muchos de estos enfoques carecen de viabilidad a largo plazo. Las Naciones Unidas han establecido los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) para 2030. En este contexto, es fundamental establecer una estrategia de ciclo de vida sostenible para las estructuras de hormigón, minimizando costos y reduciendo los impactos ambientales y sociales a lo largo de toda la vida útil, desde la construcción hasta las etapas de fin de vida. Los avances en tecnología informática y sensores sofisticados han hecho posible utilizar métodos de prueba no destructiva (NDT) para monitorear y mantener de manera efectiva estructuras críticas, como puentes, reduciendo el riesgo de pérdidas financieras y humanas. Esta tesis explora la aplicación de diversas técnicas no destructivas para identificar daños estructurales y evalúa sus implicaciones para la sostenibilidad. En este sentido, se investigó el rendimiento de métodos no destructivos como la Función de Respuesta en Frecuencia (FRF) y la Densidad Espectral de Potencia (PSD) para detectar la presencia y ausencia de daños, así como la localización de los mismos. Se evaluó la capacidad de la PSD para predecir diferentes tipos de daños en una estructura, como un puente de hormigón costero en entornos agresivos expuestos a daños y corrosión por iones de cloruro. Luego, se analizó el rendimiento del uso de este método de predicción de daños en la evaluación del ciclo de vida sostenible y los impactos ambientales y sociales, así como los aspectos económicos y de costos del uso de estos métodos en diferentes etapas durante la vida útil de un puente de hormigón tipo cajón en Arosa, en el noroeste de España. En conclusión, esta tesis demuestra que la integración del método PSD para el mantenimiento preventivo en el diseño del ciclo de vida de puentes de hormigón mejora significativamente el rendimiento de sostenibilidad. Los hallazgos muestran que el método PSD detecta, localiza y predice de manera efectiva los daños, lo que permite una mejor gestión a largo plazo de los puentes de hormigón costeros propensos a la corrosión. El análisis integral, que incluye la evaluación del ciclo de vida y la toma de decisiones multicriterio, confirma que el uso del método PSD reduce el impacto ambiental, minimiza costos y mejora la sostenibilidad general de la infraestructura del puente, ofreciendo un marco sólido adaptable a varios tipos de infraestructura para alcanzar objetivos de sostenibilidad más amplios., [CA] Recentment, la monitorització de la salut de cada estructura i infraestructura en diferents períodes de la seua vida, incloent-hi la construcció, reparació i manteniment fins al final de la vida útil per evitar col·lapses sobtats abans del final calculat, els quals poden causar pèrdues econòmiques i humanes significatives, és essencial per a totes les persones que les utilitzen. D'altra banda, totes aquestes activitats de construcció, reparacions i manteniment poden perjudicar el medi ambient i la societat. Per tant, és valuós utilitzar tècniques modernes per a la detecció de danys que consideren l'avaluació del cicle de vida sostenible i els costos totals de manteniment per a dur a terme activitats de reparació a temps. El concepte de sostenibilitat ha evolucionat des que la Comissió Brundtland el va definir per primera vegada l'any 1987. Des de llavors, les comunitats científiques han desenvolupat principis, mètodes i criteris de disseny sostenible. No obstant això, molts d'aquests enfocaments manquen de viabilitat a llarg termini. Les Nacions Unides han establit els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a 2030. En aquest context, és fonamental establir una estratègia de cicle de vida sostenible per a les estructures de formigó, minimitzant els costos i reduint els impactes ambientals i socials al llarg de tota la vida útil, des de la construcció fins a les etapes de final de vida. Els avenços en tecnologia informàtica i sensors sofisticats han fet possible utilitzar mètodes de proves no destructives (NDT) per a monitoritzar i mantenir de manera efectiva estructures crítiques, com ara ponts, reduint el risc de pèrdues financeres i humanes. Aquesta tesi explora l'aplicació de diverses tècniques no destructives per a identificar danys estructurals i avalua les seues implicacions per a la sostenibilitat. En aquest sentit, es va investigar el rendiment de mètodes no destructius com la Funció de Resposta en Freqüència (FRF) i la Densitat Espectral de Potència (PSD) per a detectar la presència i absència de danys, així com la localització dels mateixos. Es va avaluar la capacitat de la PSD per a predir diferents tipus de danys en una estructura, com ara un pont de formigó costaner en entorns agressius exposat a danys i corrosió per ions de clorur. A continuació, es va analitzar el rendiment de l'ús d'aquest mètode de predicció de danys en l'avaluació del cicle de vida sostenible i els impactes ambientals i socials, així com els aspectes econòmics i de costos de l'ús d'aquests mètodes en diferents etapes durant la vida útil d'un pont de formigó de bigues caixó en Arosa, al nord-oest d'Espanya. En conclusió, aquesta tesi demostra que la integració del mètode PSD per al manteniment preventiu en el disseny del cicle de vida de ponts de formigó millora significativament el rendiment de la sostenibilitat. Els resultats mostren que el mètode PSD detecta, localitza i prediu de manera efectiva els danys, cosa que permet una millor gestió a llarg termini dels ponts de formigó costaners propensos a la corrosió. L'anàlisi integral, que inclou l'avaluació del cicle de vida i la presa de decisions multicriteri, confirma que l'ús del mètode PSD redueix l'impacte ambiental, minimitza els costos i millora la sostenibilitat general de la infraestructura del pont, oferint un marc sòlid adaptable a diversos tipus d'infraestructures per a assolir objectius de sostenibilitat més amplis., [EN] Recently, the health monitoring of every structure and infrastructure in different periods of its life, including construction, repair, and maintenance until the end of life to prevent sudden collapses before the end of the life of structure that calculated which causing significant financial and human losses, is essential for every person that uses them. On the other hand, all these construction activities, repairs, and maintenance can harm the environment and society. So, using modern techniques for damage detection that consider the sustainability life cycle assessment and total maintenance costs to do on-time repair activities is valuable. The concept of sustainability has evolved since the Brundtland Commission first defined it in 1987. Since then, scientific communities have developed sustainable design principles, methods, and criteria. However, many of these approaches lack long-term feasibility. The United Nations has set the 2030 Sustainable Development Goals (SDGs). In this context, it is vital to establish a sustainable life cycle strategy for concrete structures, minimizing costs and reducing environmental and social impacts throughout the entire lifespan, from construction to end-of-life stages. Advances in computer technology and sophisticated sensors have made it feasible to utilize non-destructive testing (NDT) methods to effectively monitor and maintain critical structures, such as bridges, reducing the risk of financial and human losses. This thesis explores the application of various non-destructive techniques for identifying structural damage and evaluates their implications for sustainability. In this regard, it investigated the performance of non-destructive methods such as Frequency Response Function (FRF) and Power Spectral Density (PSD) in detecting the presence and absence of damage and the location of damage. The ability of the PSD to predict different types of damage in a structure, such as a coastal concrete bridge in aggressive environments exposed to damage and corrosion by chloride ions, was evaluated. Then, in the following, analyze the performance of using this damage prediction method on the sustainability life cycle assessment and environmental and social impacts, as well as the economic and cost aspects of using these methods at different stages during the life of an evaluated for a box-girder concrete bridge in Arosa in northwestern Spain. In conclusion, this thesis demonstrates that integrating the PSD method for preventive maintenance into the life cycle design of concrete bridges significantly enhances sustainability performance. The findings show that the PSD method effectively detects, locates, and predicts damage, leading to better long-term management of coastal concrete bridges prone to corrosion. The comprehensive analysis, including life cycle assessment and multi-criteria decision-making, confirms that using the PSD method reduces environmental impact, minimizes costs, and improves the overall sustainability of bridge infrastructure, offering a robust framework adaptable to various infrastructure types for achieving broader sustainability goals., I would like to express my gratitude to the Spanish Ministry of Science and Innovation. This study is supported by the project PID2020-117056RB-I00 and PID2023-150003OB-I00 which was supported by
MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and 'ERDF: A Way of Making Europe

[ES] El diseño de infraestructuras está fuertemente influido por la búsqueda de soluciones que tengan en cuenta el impacto en la economía, el medio ambiente y la sociedad. Estos criterios están muy relacionados con la definición de sostenibilidad que hizo la Comisión Brundtland en 1987. Este hito supuso un reto para técnicos, científicos y legisladores. Este reto consistía en generar métodos, criterios, herramientas y normativas que permitieran incluir el concepto de sostenibilidad en el desarrollo y diseño de nuevas infraestructuras. Desde entonces, se han producido pequeños avances en la búsqueda de la sostenibilidad, pero se necesitan más a corto plazo. Como plan de acción, las Naciones Unidas establecieron los Objetivos de Desarrollo Sostenible, fijando el año 2030 como meta para alcanzarlos. Dentro de estos objetivos, las infraestructuras se postulan como un punto crítico. Tradicionalmente, se han desarrollado métodos para obtener diseños óptimos desde el punto de vista del impacto económico. Sin embargo, aunque en los últimos tiempos se ha avanzado en la aplicación y utilización de métodos de análisis del ciclo de vida completo, aún falta un consenso claro, especialmente en el pilar social de la sostenibilidad. Dado que la sostenibilidad engloba diferentes criterios, que en principio no van necesariamente de la mano, el problema de la búsqueda de la sostenibilidad se plantea no sólo como un problema de optimización, sino también como un problema de toma de decisiones multi-criterio.

El objetivo principal de esta tesis doctoral es proponer diferentes metodologías para la obtención de diseños óptimos que introduzcan los pilares de la sostenibilidad en el diseño de puentes mixtos acero-hormigón. Como problema estructural representativo se propone un puente viga en cajón de tres vanos mixto. Dada la complejidad de la estructura, en la que intervienen 34 variables discretas, la optimización con métodos matemáticos resulta inabordable. Por ello, se propone el uso de algoritmos metaheurísticos. Esta complejidad también se traduce en un alto coste computacional para el modelo, por lo que se implementa un modelo de redes neuronales profundas que permite la validación del diseño sin necesidad de computación. Dada la naturaleza discreta del problema, se proponen técnicas de discretización para adaptar los algoritmos al problema de optimización estructural. Además, para mejorar las soluciones obtenidas a partir de estos algoritmos discretos, se introducen métodos de hibridación basados en la técnica K-means y operadores de mutación en función del tipo de algoritmo. Los algoritmos utilizados se clasifican en dos ramas. La primera son los basados en trayectorias como el Simulated Annealing, Threshold Accepting y el Algoritmo del Solterón. Por otra parte, se utilizan algoritmos de inteligencia de enjambre como Jaya, Sine Cosine Algorithm y Cuckoo Search. La metodología de Análisis del Ciclo de Vida definida en la norma ISO 14040 se utiliza para evaluar el impacto social y medioambiental de los diseños propuestos. La aplicación de esta metodología permite evaluar el impacto y compararlo con otros diseños. La evaluación mono-objetivo de los diferentes criterios lleva a la conclusión de que la optimización de costes está asociada a una reducción del impacto medioambiental y social de la estructura. Sin embargo, la optimización de los criterios medioambientales y sociales no reduce necesariamente los costes. Por ello, para realizar una optimización multi-objetivo y encontrar una solución de compromiso, se implementa una técnica basada en la Teoría de Juegos, proponiendo una estrategia de juego cooperativo. La técnica multi-criterio utilizada es la Teoría de la Entropía para asignar pesos a los criterios para la función objetivo agregada. Los criterios considerados son los tres pilares de la sostenibilidad y la facilidad constructiva de la losa superior. Aplicando esta técnica se obtiene un diseño óptimo relativo a los tres pilares de la soste, [CA] El disseny d'infraestructures està fortament influït per la cerca de solucions que tinguen en compte l'impacte en l'economia, el medi ambient i la societat. Aquests criteris estan molt relacionats amb la definició de sostenibilitat que va fer la Comissió Brundtland en 1987. Aquesta fita va suposar un repte per a tècnics, científics i legisladors. Aquest repte consistia a generar mètodes, criteris, eines i normatives que permeteren incloure el concepte de sostenibilitat en el desenvolupament i disseny de noves infraestructures. Des de llavors, s'han produït xicotets avanços en la cerca de la sostenibilitat, però es necessiten més a curt termini. Com a pla d'acció, les Nacions Unides van establir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, fixant l'any 2030 com a meta per aconseguir-los. Dins d'aquests objectius, les infraestructures es postulen com un punt crític. Tradicionalment, s'han desenvolupat mètodes per a obtindre dissenys òptims des del punt de vista de l'impacte econòmic. No obstant això, encara que en els últims temps s'ha avançat en l'aplicació i utilització de mètodes d'anàlisis del cicle de vida complet, encara falta un consens clar, especialment en el pilar social de la sostenibilitat. Atés que la sostenibilitat engloba diferents criteris, que en principi no van necessàriament de la mà, el problema de la cerca de la sostenibilitat es planteja no sols com un problema d'optimització, sinó també com un problema de presa de decisions multi-criteri.

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és proposar diferents metodologies per a l'obtenció de dissenys òptims que introduïsquen els pilars de la sostenibilitat en el disseny de ponts mixtos. Com a problema estructural representatiu es proposa un pont viga en calaix de tres vans mixt. Donada la complexitat de l'estructura, en la qual intervenen 34 variables discretes, l'optimització amb mètodes matemàtics resulta inabordable. Per això, es proposa l'ús d'algorismes metaheurísticos. Aquesta complexitat també es tradueix en un alt cost computacional per al model, per la qual cosa s'implementa un model de xarxes neuronals profundes que permet la validació del disseny sense necessitat de computació. Donada la naturalesa discreta del problema, es proposen tècniques de discretització per a adaptar els algorismes al problema d'optimització estructural. A més, per a millorar les solucions obtingudes a partir d'aquests algorismes discrets, s'introdueixen mètodes d'hibridació basats en la tècnica K-*means i operadors de mutació en funció del tipus d'algorisme. Els algorismes utilitzats es classifiquen en dues branques. La primera són els basats en trajectòries com la Simulated Annealing, Threshold Accepting i el Old Bachelor Acceptance. D'altra banda, s'utilitzen algorismes d'intel·ligència d'eixam com Jaya, Sine Cosine Algorithm i Cuckoo Search. La metodologia d'Anàlisi del Cicle de Vida definida en la norma ISO 14040 s'utilitza per a avaluar l'impacte social i mediambiental dels dissenys proposats. L'aplicació d'aquesta metodologia permet avaluar l'impacte i comparar-lo amb altres dissenys. L'avaluació mono-objectiu dels diferents criteris porta a la conclusió que l'optimització de costos està associada a una reducció de l'impacte mediambiental i social de l'estructura. No obstant això, l'optimització dels criteris mediambientals i socials no redueix necessàriament els costos. Per això, per a realitzar una optimització multi-objectiu i trobar una solució de compromís, s'implementa una tècnica basada en la Teoria de Jocs, proposant una estratègia de joc cooperatiu. La tècnica multi-criteri utilitzada és la Teoria de l'Entropia per a assignar pesos als criteris per a la funció objectiu agregada. Els criteris considerats són els tres pilars de la sostenibilitat i la facilitat constructiva de la llosa superior. Aplicant aquesta tècnica s'obté un disseny òptim relatiu als tres pilars de la sostenibilitat i a partir del qual es millora la facilitat constructiva., [EN] Infrastructure design is strongly influenced by the search for solutions considering the impact on the economy, the environment, and society. These criteria were strongly related to the definition of sustainability by the Brundtland Commission in 1987. This milestone posed a challenge for technicians, scientists, and legislators alike. This challenge consisted of generating methods, criteria, tools, and regulations that would allow the inclusion of the concept of sustainability in developing and designing new infrastructures. Since then, small advances have been made in the search for sustainability, but they need more in the short term. As an action plan, the United Nations established the Sustainable Development Goals, setting the year 2030 as the target for achieving them. Within these goals, infrastructure is postulated as a critical point. Traditionally, methods have been developed to obtain optimal designs from the point of view of economic impact. However, although recent advances have been made in implementing and using complete life cycle analysis methods, there still needs to be a clear consensus, especially in the social pillar of sustainability. Given that sustainability encompasses different criteria, which in principle do not necessarily go hand in hand, the problem of finding sustainability is posed not only as an optimization problem but also as a multi-criteria decision-making problem.

The main objective of this doctoral thesis is to propose different methodologies for obtaining optimal designs that introduce the pillars of sustainability in the design of steel-concrete composite bridges. A three-span box-girder bridge is proposed as a representative structural problem. Given the complexity of the structure, which involves 34 discrete variables, optimization with mathematical methods is unaffordable. Therefore, the use of metaheuristic algorithms is proposed. This complexity also translates into a high computational cost for the model, so a deep neural networks model is implemented to allow the validation of the design without the need for computation. Given the problem's discrete nature, discretization techniques are proposed to adapt the algorithms to the structural optimization problem. In addition, to improve the solutions obtained from these discrete algorithms, hybridization methods based on the K-means technique and mutation operators are introduced depending on the type of algorithm. The algorithms used are classified into two branches. The first are those based on trajectories such as Simulated Annealing, Threshold Accepting, and Old Bachelor Acceptance. Moreover, swarm intelligence algorithms such as Jaya, Sine Cosine Algorithm, and Cuckoo Search are used. The Life Cycle Assessment methodology defined in the ISO 14040 standard is used to evaluate the social and environmental impact of the proposed designs. The application of this methodology allows the evaluation of the impact and comparison with other designs. The single-objective evaluation of the different criteria leads to the conclusion that cost optimization is associated with a reduction of the environmental and social impact of the structure. However, optimizing environmental and social criteria does not necessarily reduce costs. Therefore, to perform a multi-objective optimization and find a compromise solution, a technique based on Game Theory is implemented, proposing a cooperative game strategy. The multi-criteria technique used is the Entropy Theory to assign criteria weights for the aggregate objective function. The criteria considered are the three pillars of sustainability and the constructive ease of the top slab. Applying this technique results in an optimal design concerning the three pillars of sustainability and from which the constructive ease is improved., I would like to thank the Spanish Ministry of Science and Innovation. This research would not have been possible without the support of grant FPU-18/01592, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033, "ESF invests in your future", as well as the financial assistance provided by DIMALIFE (BIA2017-85098-R) and HYDELIFE (PID2020-117056RB-I00), both funded by MCIN/AEI/10.13039/5011-00011033, and "ERDF A way of making Europe".

[ES] El objeto de esta tesis doctoral es cuantificar la importancia de los componentes intangibles del paisaje en la gestión de los puertos deportivos, aplicando métodos de decisión multicriterio.
El paisaje es un concepto que integra el medio físico, la presencia de un observador y una mirada subjetiva fruto, a su vez, de un momento determinado. Este concepto tiene su origen en el arte y, en su evolución, ha ido adquiriendo mayor significación. Sin embargo, las diversas acepciones han ido quedando englobadas en el mismo término, lo que puede originar confusión en la interpretación de su expresión. En cualquier caso, dicha significación deberá encontrarse complementada en su contexto. El actual concepto de paisaje queda recogido en el Convenio Europeo del Paisaje, que supone una definición con carácter extensivo, integrador y dinámico, suponiendo un reconocimiento jurídico del mismo.
El elemento crucial en el paisaje estriba en la subjetividad, que le proporciona una característica distintiva en cada individuo. La forma en que se produce la relación entre el medio físico y el observador, así como en los mecanismos por lo que se incorporan al conocimiento, marcan el proceso de percepción y asimilación, No obstante, las condiciones socioculturales crean patrones que condicionan estos mecanismos llegando, en casos extremos, a disociarse de la realidad que los sustenta. Así pues, el conocimiento de los patrones culturales que filtran la mirada y la escala de aproximación a la significación del entorno, resultan factores sustanciales en los procesos de percepción y asimilación del entorno, en el análisis y la interpretación del paisaje.
Los puertos deportivos son instalaciones que se encuentran fuertemente vinculadas al turismo náutico. Se trata de elementos de transición entre el medio marítimo y el terrestre, proporcionando acomodo y actividades de ocio. Los puertos deportivos presentan una serie de relaciones con su entorno, con afecciones de carácter recíproco. Por una parte, existe una serie de condicionantes de carácter ambiental y social sobre el puerto deportivo, por lo que puede servir de espacio de oportunidad para proporcionar nuevos servicios basados en el potencial espacial y en los recursos naturales locales. Por otro lado, el puerto deportivo representa una oportunidad de revitalización de las comunidades próximas, no solo por los recursos tangibles, sino por los componentes intangibles. Dentro del primer grupo, el puerto puede incorporar materiales, colores y texturas diversas que den lugar a unos contornos y siluetas características, y que creen una imagen reconocible del mismo. Igualmente, es espacio portuario representa un área de oportunidad en una zona costera, frecuentemente sometida a presiones urbanísticas. En el segundo grupo, el puerto puede ser albergar recursos históricos, culturales, hospitalidad, seguridad, etc., que creen un ambiente agradable. Por tanto, el paisaje puede ser un activo importante dentro del puerto deportivo, estableciendo una identidad característica y propiciando unos valores intangibles atractivos para los usuarios y visitantes. En este sentido, no solo puede representar una ventaja competitiva respecto a otras instalaciones, sino materializarse en una ventaja económica dentro de su gestión.
Esta investigación propone procedimientos para integrar del paisaje en la gestión de los puertos deportivos, centrando la atención en los elementos intangibles del paisaje y proporcionando herramientas para su cuantificación a través de métodos de decisión multicriterio. Partiendo de una definición de paisaje en el puerto deportivo, se asocia este elemento con las actividades relacionadas con la gestión de los puertos deportivos. Resulta importante la percepción que tienen del paisaje tanto los gestores del puerto deportivo como sus usuarios. En el primer caso, es un reflejo de las fortalezas y debilidades de este concepto y, por tanto, representa un punto de partida en su gestión. En el segundo cas, [CA] L'objecte d'esta tesi doctoral és quantificar la importància dels components intangibles del paisatge en la gestió dels ports esportius, aplicant mètodes de decisió multicriteri.
El paisatge és un concepte que integra el medi físic, la presència d'un observador i una mirada subjectiva fruit, al seu torn, d'un moment determinat. Este concepte té el seu origen en l'art i, en la seua evolució, ha anat adquirint major significació. No obstant això, les diverses accepcions han anat quedant englobades en el mateix terme, la qual cosa pot originar confusió en la interpretació de la seua expressió. En qualsevol cas, esta significació haurà de trobar-se complementada en el seu context. L'actual concepte de paisatge queda arreplegat en el Conveni Europeu del Paisatge, que suposa una definició amb caràcter extensiu, integrador i dinàmic, suposant un reconeixement jurídic d'este.
L'element crucial en el paisatge consistix en la subjectivitat, que li proporciona una característica distintiva en cada individu. La forma en què es produïx la relació entre el medi físic i l'observador, així com en els mecanismes pel que s'incorporen al coneixement, marquen el procés de percepció i assimilació, No obstant això, les condicions socioculturals creen patrons que condicionen estos mecanismes arribant, en casos extrems, a dissociar-se de la realitat que els sustenta. Així doncs, el coneixement dels patrons culturals que filtren la mirada i l'escala d'aproximació a la significació de l'entorn, resulten factors substancials en els processos de percepció i assimilació de l'entorn, en l'anàlisi i la interpretació del paisatge.
Els ports esportius són instal·lacions que es troben fortament vinculades al turisme nàutic. Es tracta d'elements de transició entre el mig marítim i el terrestre, proporcionant acomodament i activitats d'oci. Els ports esportius presenten una sèrie de relacions amb el seu entorn, amb afeccions de caràcter recíproc. D'una banda, existix una sèrie de condicionants de caràcter ambiental i social sobre el port esportiu, per la qual cosa pot servir d'espai d'oportunitat per a proporcionar nous servicis basats en el potencial espacial i en els recursos naturals locals. D'altra banda, el port esportiu representa una oportunitat de revitalització de les comunitats pròximes, no sols pels recursos tangibles, sinó pels components intangibles. Dins del primer grup, el port pot incorporar materials, colors i textures diverses que donen lloc a uns contorns i siluetes característiques, i que creen una imatge recognoscible d'este. Igualment, és espai portuari representa una àrea d'oportunitat en una zona costanera, sovint sotmesa a pressions urbanístiques. En el segon grup, el port pot ser albergar recursos històrics, culturals, hospitalitat, seguretat, etc., que creen un ambient agradable. Per tant, el paisatge pot ser un actiu important dins del port esportiu, establint una identitat característica i propiciant uns valors intangibles atractius per als usuaris i visitants. En este sentit, no sols pot representar un avantatge competitiu respecte a altres instal·lacions, sinó materialitzar-se en un avantatge econòmic dins de la seua gestió.
Esta investigació proposa procediments per a integrar del paisatge en la gestió dels ports esportius, centrant l'atenció en els elements intangibles del paisatge i proporcionant ferramentes per a la seua quantificació a través de mètodes de decisió multicriteri. Partint d'una definició de paisatge en el port esportiu, s'associa este element amb les activitats relacionades amb la gestió dels ports esportius. Resulta important la percepció que tenen del paisatge tant els gestors del port esportiu com els seus usuaris. En el primer cas, és un reflex de les fortaleses i debilitats d'este concepte i, per tant, representa un punt de partida en la seua gestió. En el segon cas, els valors paisatgístics percebuts pels usuaris posen de manifest les seues preferències. A més, l'assignació d'un valor a este paisatge, tant, [EN] This study aims to quantify the importance of the landscape's intangible components in managing marinas using multicriteria decision-making methods.
The landscape is a concept that encompasses the physical environment, the presence of an observer, and a subjective perspective that is a product of a particular moment. This concept originated in art and has gained increasing significance over time. However, the various meanings have been subsumed under the same term, which can lead to confusion in its interpretation. In any case, the significance of the landscape must be complemented within its context. The current concept of the landscape is included in the European Landscape Convention, which provides an extensive, inclusive, and dynamic definition, representing a legal recognition of the landscape.
The crucial element of the landscape lies in subjectivity, which provides a distinctive characteristic in each individual. How the relationship between the physical environment and the observer occurs and the mechanisms by which they are incorporated into knowledge shape the process of perception and assimilation. However, sociocultural conditions create patterns that condition these mechanisms, sometimes dissociating them from the reality that sustains them. Therefore, knowledge of cultural patterns that filter the gaze and the scale of approach to the meaning of the environment is a substantial factor in the processes of perception and assimilation of the environment in the analysis and interpretation of the landscape.
Marinas are facilities that are strongly linked to nautical tourism. They are transitional elements between the maritime and terrestrial environment, providing accommodation and leisure activities. Marinas have a series of relationships with their environment, with reciprocal effects. On the one hand, the marina has a series of environmental and social constraints, so it can serve as a space of opportunity to provide new services based on spatial potential and local natural resources. On the other hand, the marina represents an opportunity to revitalize nearby communities for tangible resources and intangible components. Within the first group, the marina can incorporate diverse materials, colors, and textures that give rise to characteristic contours and silhouettes, creating a recognizable image. Similarly, the port space represents an opportunity in a coastal area, often subject to urban pressures. In the second group, the marina can house historical, cultural, hospitality, and security resources, creating a pleasant environment. Therefore, the landscape can be an essential asset within the marina, establishing a characteristic identity and promoting attractive intangible values for users and visitors. In this sense, it can represent a competitive advantage over other facilities and materialize in an economic advantage within its management.
This research proposes procedures to integrate the landscape into the management of marinas, focusing on the intangible elements of the landscape and providing tools for their quantification through multicriteria decision-making methods. Firstly, a definition of landscape within marinas is established. Secondly, this element is associated with activities related to the management of marinas. Marina managers and their users' perception of the landscape is essential. In the first case, it reflects the strengths and weaknesses of this concept and, therefore, represents a starting point in its management. In the second case, the landscape values perceived by users reveal their preferences. In addition, assigning a value to this landscape, both from a social and economic perspective, demonstrates a quantification of the importance of the intangible elements of the landscape., The authors acknowledge the Grant PID2020-117056RB-I00 funded by
MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”.