Pasar al contenido principal

COLONIZACION MICROBIANA DE LAS PARTICULAS OCEANICAS: DE LA COMPRENSION MECANISTICA A LOS PATRONES GLOBALES

PID2021-125469NB-C32

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Año convocatoria 2021
Plan Estatal 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Ecology of marine aerobic anoxygenic phototrophic bacteria, Ecología de las bacterias aerobias anoxigénicas fototróficas marinas, Ecologia dels bacteris aeròbics anoxigènics fototròfics marins

  • Ruiz-Gazulla, Carlota
Memoria de tesis doctoral presentada por Carlota Ruiz Gazulla para obtener el título de Doctora en Microbiología por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), realizada bajo la dirección de la Dra. Isabel María Ferrera Ceada del Instituto Español de Oceanografía (IEO-CSIC), el Dr. Josep M. Gasol i Piqué del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) y de la Dra. Olga M. Sánchez Martínez de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).-- 203 pages, [EN] Aerobic anoxygenic phototrophic (AAP) bacteria are heterotrophic organisms that can harvest light to supply their metabolism. They inhabit the euphotic zone of the oceans, where they play an important role in the recycling of the organic matter. The discovery of their presence in the surface oceans more than two decades ago, marked a change of paradigm in the field of marine microbial ecology. Since then, the exploration of AAP bacteria has progressed in parallel with technological advancements, particularly the emergence of high-throughput sequencing (HTS) techniques. In this thesis, I explore the biogeographical patterns of AAP bacteria communities across the surface global ocean and throughout the water column, I evaluate and improve the molecular tools available for their study, and analyze their cells abundances, pigment distribution, and bioenergetics patterns across the Atlantic Ocean. Using samples collected during the Malaspina Expedition, I explore the diversity and composition of AAP communities across the Atlantic, Indian, and Pacific Oceans, defining their biogeographical patterns and identifying the environmental selection as the main ecological process governing AAP bacteria communities. The assessment of AAP bacteria diversity traditionally relies on amplicon sequencing of the pufM gene, with potential challenges arising from primer-related biases. In this thesis, I comprehensively address this issue by evaluating existing primers, designing new ones, and testing them in a set of environmental samples. This approach has enabled the identification of the optimal set of primers for the pufM gene amplification, that then I have applied to study the diversity of AAP bacteria in the water column across the South and Mid Atlantic Ocean. The refinement of primers showed that an important fraction of AAP communities are composed by taxonomic groups that have barely been studied, with limited available ecological information. This thesis explores their distribution and habitat preferences, and shows that the composition of AAP assemblages is strongly influenced by their position along the water column relative to the deep chlorophyll maximum. Furthermore, through an analysis of AAP cell abundances and bacteriochlorophyll a concentrations across different depths, I have been able to estimate the solar energy captured by AAP bacteria in the open ocean. Overall, this thesis provides new insights into the ecology of AAP bacteria in the marine environment, and pave the way for future research in order to advance our understanding and knowledge on their ecology, [ES] Las bacterias aerobias anoxigénicas fototróficas (AAPs) son organismos heterótrofos que pueden usar la energía solar para suplementar su metabolismo. Habitan la zona eufótica de los océanos, jugando papel importante en el reciclado de la materia orgánica. El descubrimiento de su presencia en la superficie del océano significó un cambio de paradigma en el campo de la ecología microbiana marina. Desde entonces, la exploración de las AAPs ha progresado en paralelo a los avances tecnológicos, y en particular alentado por el desarrollo de las nuevas técnicas de secuenciación masivas. En esta tesis, se exploran los patrones biogeográficos de las comunidades de AAPs a lo largo de la superficie del océano global y a través de la columna de agua. Se evalúan y mejoran las herramientas moleculares disponibles para su estudio, y se analizan las abundancias celulares y distribución de pigmento a lo largo de océano Atlántico. Usando muestras recogidas durante la Expedición Malaspina, he estudiado la diversidad y la composición de las comunidades de AAPs en los océanos Atlántico, Índico y Pacífico, definiendo sus principales patrones biogeográficos e identificando la selección ambiental como el proceso ecológico más importante influenciando su composición. El análisis de la diversidad de las AAPs se ha basado tradicionalmente en la amplificación del gen pufM, con posibles desafíos asociados a sesgos en los cebadores. En esta tesis, abordo de manera integral este tema al evaluar los cebadores existentes, diseñar nuevos y probarlos en un conjunto de muestras ambientales marinas. Este trabajo ha permitido la identificación de los cebadores más adecuados para el gen pufM, que posteriormente se han aplicado al estudio de la diversidad de AAPs en la columna de agua a lo largo del océano Atlántico. La mejora de los cebadores muestra que una fracción importante de las comunidades de AAPs está compuesta por grupos taxonómicos que apenas han sido estudiados, y de los que se tiene poca información ecológica. Esta tesis explora su distribución y su hábitat, y muestra que la composición de las comunidades de AAP está fuertemente influenciada por su posición a lo largo de la columna de agua en relación con el máximo de clorofila profunda. Además, el análisis de las abundancias celulares de AAPs y la concentración de bacterioclorofila a en diferentes profundidades, ha permitido estimar la energía solar capturada por las bacterias AAP en el océano abierto. En conjunto, esta tesis aporta información nueva relativa a las AAPs en el entorno marino y allana el camino para investigaciones futuras con el fin de avanzar en nuestra comprensión y conocimiento de su ecología, [CAT] Els bacteris aeròbics anoxigènics fototròfics (AAP) són organismes heterotròfics que poden aprofitar la llum per a proveir el seu metabolisme. Habiten a la zona eufòtica dels oceans, on juguen un paper important en el reciclatge de la matèria orgànica. La descoberta de la seva presència en la superfície dels oceans fa més de dues dècades, va marcar un canvi de paradigma en el camp de l'ecologia microbiana marina. Des de llavors, l'exploració de les AAP ha progressat en paral·lel amb els avenços tecnològics, particularment l'aparició de tècniques de seqüenciació d'alt rendiment (HTS). En aquesta tesi, s'exploren els patrons biogeogràfics de les comunitats d'AAPs a través de la superfície de l'oceà global i a tota la columna d'aigua, avaluant i millorant les eines moleculars disponibles per al seu estudi, i analitzant les seves abundàncies cel·lulars, distribució de pigments i patrons de bioenergètica a través de l'oceà Atlàntic. Utilitzant mostres recollides durant l'Expedició Malaspina, s'explora la diversitat i composició de les comunitats AAP a través dels oceans Atlàntic, Indi i Pacífic, definint els seus patrons biogeogràfics i identificant la selecció ambiental com el principal procés ecològic que governa les comunitats bacterianes AAP. L'avaluació de la diversitat de bacteris AAP es basa tradicionalment en la seqüenciació d'amplicons del gen pufM, amb potencials reptes derivats de biaixos relacionats amb els encebadors. En aquesta tesi, s'aborda de manera integral aquest tema avaluant els encebadors existents, dissenyant-ne de nous i provant-los en un conjunt de mostres ambientals. Aquest enfoc permet identificar els millors encebadors per a l'amplificació del gen pufM, que després s'ha aplicat per estudiar la diversitat d'AAPs a la columna d'aigua a l'oceà Atlàntic. La millora dels encebadors va demostrar que una fracció important de les comunitats AAPs estan compostes per grups taxonòmics que gairebé no han estat estudiats, i dels quals amb prou feines se'n coneix l'ecològica. Aquesta tesi explora la seva distribució i preferències d'hàbitat, i mostra que la composició dels conjunts d'AAPs està fortament influenciada per la seva posició al llarg de la columna d'aigua en relació amb el màxim de clorofil·la profund. A més, a través del anàlisi de les abundàncies de les cèl·lules AAP i les concentracions de bacterioclorofil·la a a través de diferents profunditats, s'ha pogut estimar l'energia solar capturada pels AAP a l'oceà. En resum, aquesta tesi proporciona nous coneixements sobre les AAPs en el medi marí, i aplana el camí per a futures investigacions amb la finalitat d'avançar en la nostra comprensió i coneixement sobre la seva ecologia, During the realization of this thesis, Carlota Ruiz Gazulla held a PhD fellowship (PIF 2018/D/LE/ CC/2), funded by the ‘Universitat Autònoma de Barcelona’ and an internship grant (ESTPIF2022-22) funded by Banco Santander. This thesis was carried out at the ‘Institut de Ciències del Mar’ (ICM-CSIC), at the ‘Universitat Autònoma de Barcelona’ and at ‘Centro Oceanográfico de Málaga’ (IEO-CSIC) and supported by the following projects: ECLIPSE (PID2019-110128RB-I00/AEI/10.13039/501100011033), MALASPINA (CSD2008-00077), POSEIDON (CTM2017-84735-R), MIAU (TI2018-101025-B-I00), and MICOLOR (PID2021-125469NB), funded by the Spanish Government, Peer reviewed
DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Ecology of marine blooming bacteria, Ecología de las bacterias marinas de crecimiento explosivo Ona, Ecologia dels bacteris marins de creixement explosiu

  • Deulofeu, Ona
Memoria de tesis doctoral presentada por Ona Deulofeu Capo para obtener el título de Doctora en Microbiologia por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), realizada bajo la dirección del Dr. Josep M Gasol y la Dra. Marta Sebastián Caumel del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) y la Dra. Olga Sánchez Martínez de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).-- 363 pages, [EN] Marine prokaryotes are fundamental to all biological and ecological processes in the ocean and are key drivers of global biogeochemical cycles. Prokaryotic communities comprise thousands of diverse taxa that undergo continuous successions across temporal and spatial gradients shaped by environmental variability. Occasionally, a single taxon may dominate the community —a phenomenon referred to as a "bloom"— potentially playing a disproportionate role in maintaining essential ecosystem functions. Despite their ecological significance, many aspects of the ecology of blooming taxa remain poorly understood, including their recurrence, specific triggering factors, and taxonomic diversity. This thesis aims to enhance our understanding of blooming bacterial taxa. To this end, we first used insights derived from the Blanes Bay Microbial Observatory (BBMO), a coastal long-term monthly metabarcoding time series in the NW Mediterranean Sea. Our analysis identified a limited number of taxa capable of exhibiting bloom-like behavior (ca. 1% of the total diversity), which belonged predominantly to the Flavobacteriales and Pseudomonadales, known copiotrophic orders. Despite the monthly sampling interval, we observed blooms at an average frequency of 4.6±1.9 times per year, considering both the 0.2–3 μm and 3–20 μm size fractions. No consistent association was found between environmental changes and the occurrence of blooms, but a marked increase in blooming events was observed during the period when the harbor near the BBMO site was restored—particularly within the 3–20 μm bacterioplankton size fraction (Chapter I). The absence of a strong link between environmental variability and blooming events may be due to the relatively sparse monthly sampling resolution. To overcome this limitation, we conducted a short twice-daily frequency sampling at the BBMO, which revealed that bloom events are frequent, transient and typically lasting only 24–48 hours (Chapter II). These findings challenge conventional assumptions, given that marine prokaryotes are generally thought to exhibit low in situ growth rates of around 1 d-1., Furthermore, these ephemeral blooms were sometimes associated with marked increases in heterotrophic activity, indicating that they can significantly alter community function. The rapid emergence of bloomers within such short time frames, and the unclear link with environmental parameters, drove us to test experimentally some of the insights observed in the first two chapters, in the following ones. We assessed the growth potential (i.e. the maximal growth rates in the absence of limiting factors) of individual taxa using manipulation experiments in which known growth-limiting factors—such as predation, nutrient limitation, and viral lysis— were reduced. These experiments revealed a wide spectrum of growth rates, ranging from 0.1 to 10 d-1, indicating that certain taxa can indeed transition from rare to dominant in just 24–48 hours (Chapter III). Furthermore, using another set of manipulation experiments (Chapter IV), we tested whether different carbon sources selected for different bacteria with the potential to bloom, and we found that the same taxa (e.g., Alteromonas and Rhodobacteraceae) responded consistently to the different additions, yet their success in dominating the community depended on the carbon source. Additionally, priority effects—where taxa that are relatively abundant at the beginning could have a competitive advantage over rarer ones—also influenced the response. Overall, this thesis contributes to the understanding of marine bacterial bloomers by elucidating their taxonomic composition, temporal trends, growth dynamics, and potential functional roles. Our findings suggest that these taxa may contribute significantly to ecosystem resilience by rapidly responding to both anthropogenic and natural environmental perturbations, [ES] Los procariotas marinos son esenciales para la mayoría de los procesos biológicos y ecológicos del océano, desempeñando un papel clave en los ciclos biogeoquímicos globales. Las comunidades de procariotas están compuestas por miles de taxones que experimentan una sucesión continua tanto a escalas temporales como a lo largo de gradientes espaciales definidos por la variación en las condiciones ambientales. En ocasiones, un único taxón puede dominar la comunidad, fenómeno al que denominamos proliferación o bloom. Se cree que durante estos crecimientos explosivos, estos taxones pueden tener un papel relevante en el mantenimiento de las funciones ecosistémicas esenciales. A pesar de su importancia ecológica, diversos aspectos como su recurrencia, los factores desencadenantes o su diversidad taxonómica siguen siendo poco comprendidos. En esta tesis profundizamos en el conocimiento sobre las bacterias de crecimiento explosivo. Para ello, se utilizaron datos de la serie temporal del Observatorio Microbiano de la Bahía de Blanes (BBMO), una serie temporal mensual de larga duración situada en la costa del mar Mediterráneo noroccidental. Nuestros análisis permitieron identificar un número limitado de taxones que proliferaron (alrededor del 1% de la diversidad total), per tenecientes principalmente a los órdenes Flavobacteriales y Pseudomonadales, conocidos por incluir organismos copiótrofos. A pesar de la resolución temporal mensual, detectamos estas proliferaciones con una frecuencia media de 4,6 ± 1,9 veces al año (considerando ambas fracciones: 0,2–3 μm y 3–20 μm). Aunque no se encontraron asociaciones significativas entre las variables ambientales y la ocurrencia de estos eventos, sí se detectó un aumento de éstos durante las obras del puerto de Blanes, cercano al punto de muestreo, principalmente en la fracción 3–20 μm (Capítulo I)., La ausencia de relación entre la variabilidad ambiental y las proliferaciones bacterianas podría deberse a la baja frecuencia de muestreo. Por ello, se llevó a cabo un muestreo intensivo de corta duración (dos veces al día) en el mismo punto de muestreo, lo que permitió observar que estas proliferaciones son frecuentes, transitorias y de corta duración (24–48 horas; Capítulo II). Estos hallazgos cuestionan suposiciones previas como que las bacterias marinas crecen típicamente a tasas de 1 d-1. Además, estas proliferaciones efímeras se asociaron a aumentos de actividad heterotrófica, indicando alteraciones significativas en las funciones ecosistémicas de la comunidad. La rápida aparición de estas bacterias, junto con su escasa asociación con los parámetros ambientales medidos, motivó la realización de experimentos para testar las observaciones en comunidades naturales. En el siguiente capítulo se estimaron las tasas de crecimiento de taxones individuales mediante experimentos de manipulación reduciendo distintos factores limitantes de crecimiento: la depredación, la limitación por nutrientes y la lisis viral. Estos experimentos revelaron un amplio rango de tasas de crecimiento, entre 0,1 y 10 d-1, lo que indica que la transición de estos taxones desde raros hasta dominantes en tan solo 24–48 horas es posible (Capítulo III). Además, mediante una serie adicional de experimentos se evaluó si diferentes fuentes de carbono seleccionaban distintos taxones. Los mismos grupos (p. ej., Alteromonas y Rhodobacteraceae) respondían a diversas adiciones, aunque su éxito a la hora de dominar la comunidad dependía del tipo de fuente de carbono. Asimismo, los efectos de prioridad (quien empieza a crecer antes o está bien establecido acaba dominando) también influyeron en la respuesta (Capítulo IV). En conjunto, esta tesis contribuye a una mejor comprensión de las bacterias marinas con capacidad de crecer de manera explosiva, mediante el análisis de su taxonomía, dinámicas temporales y de crecimiento, o sus potenciales roles funcionales. Nuestros resultados sugieren que estos taxones pueden desempeñar un papel importante en la resiliencia del ecosistema, respondiendo rápidamente a perturbaciones tanto de origen antropogénico como natural, [CAT] Els procariotes marins són essencials per a la majoria dels processos biològics i ecològics de l’oceà i tenen un paper clau en els cicles biogeoquímics globals. Les comunitats procariòtiques estan formades per milers de taxons diversos en successió contínua al llarg de gradients tant temporals com espacials, modelats per la variabilitat ambiental. En aquest context, de vegades un tàxon concret pot arribar a dominar la comunitat —un fenomen conegut com a bloom o proliferació—, que potencialment juga un paper desproporcionat en el manteniment de funcions ecosistèmiques essencials durant aquestes proliferacions. Malgrat la seva importància ecològica, molts aspectes de l’ecologia dels taxons protagonistes d’aquestes proliferacions continuen sent poc coneguts, com ara la seva recurrència, factors desencadenants específics i la diversitat taxonòmica. En aquesta tesi contribuïm al coneixement sobre els bacteris que protagonitzen aquestes proliferacions duent a terme creixements explosius. Amb aquesta finalitat hem utilitzat dades de l’Observatori Microbià de la Badia de Blanes (BBMO), una sèrie temporal mensual i de llarga durada, situada a la costa del mar Mediterrani nord-occidental. Les nostres anàlisis han permès identificar un nombre limitat de taxons amb capacitat per créixer de manera explosiva (aproximadament l’1% de la diversitat total), majoritàriament dels ordres Flavobacteriales i Pseudomonadales, grups coneguts per incloure organismes copiòtrofs. Tot i la resolució mensual, vam detectar aquestes proliferacions amb una freqüència mitjana de 4,6 ± 1,9 vegades a l’any (considerant les fraccions 0,2–3 μm i 3–20 μm). Malgrat que no vam trobar associacions significatives amb les variables ambientals, sí vam trobar un augment de proliferacions bacterianes específiques durant les obres del port de Blanes, proper al punt de mostreig, especialment en la comunitat de la fracció 3–20 μm (Capítol I)., L’absència d’un vincle fort entre variabilitat ambiental i aquestes proliferacions podria deure’s a la baixa freqüència de mostreig. Per això vam realitzar un mostreig intensiu (dues vegades al dia) al mateix punt (BBMO), que va revelar que aquestes proliferacions són freqüents, efímeres (24–48 h) i presents sobretot a la fracció 3–20 μm (Capítol II). Aquests resultats qüestionen assumpcions prèvies com ara que els bacteris marins creixen a una taxa d’1 d-1. A més, aquestes proliferacions efímeres van anar acompanyades d’un augment marcat de l’activitat heterotròfica, indicant una alteració funcional de la comunitat. La seva ràpida aparició i la poca relació amb els paràmetres ambientals van motivar la realització d’experiments per testar aquestes observacions. En el següent capítol vam estimar les taxes de creixement de taxons individuals mitjançant experiments on es van reduir factors limitants com la depredació, la manca de nutrients i la lisi viral. Les taxes obtingudes van ser molt variables, entre 0,1 i 10 d-1, confirmant que la transició d’ésser rar a dominant en 24–48 h és factible (Capítol III). A més, mitjançant altres experiments (Capítol IV) vam avaluar si fonts de carboni diferents seleccionaven diferents bacteris, i vam trobar que els mateixos taxons (p. ex. Alteromonas, Rhodobacteraceae) responien a addicions diferents, però el seu èxit a l’hora de dominar la comunitat depenia de la font de carboni. També els “efectes de prioritat” (qui comença a créixer abans o ja està ben establert, acaba dominant) han tingut un efecte en la resposta. En conjunt, aquesta tesi contribueix a una millor comprensió dels bacteris marins amb la capacitat de dur a terme creixements explosius, identificant la seva composició, les dinàmiques temporals i de creixement així com els seus possibles rols funcionals. Els nostres resultats suggereixen que aquests taxons poden contribuir significativament a la resiliència de l’ecosistema, responent ràpidament a pertorbacions tant naturals com antropogèniques, During the realization of this thesis, Ona Deulofeu Capo held a PhD fellowship FPI (PRE2019-090554) associated to the MIAU (RTI2018-101025-B-100) project, funded by the Spanish Ministry of Science and Innovation. and was a student of the Microbiology PhD program from the Universitat Autònoma de Barcelona. The thesis was also supported by projects REMEI (CTM2015-70340-R) and MICOLOR (PID2021-125469NB-C31, PID2021-125469NBC32) and the “Severo Ochoa Centre of Excellence” accreditation (CEX2019-000928-S), Peer reviewed