Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Monitorización de la durabilidad de estructuras existentes de hormigón armado mediante la inserción de una red de sensores.

  • Lliso-Ferrando, Josep Ramon|||0000-0002-2457-9024
[ES] La corrosión de las armaduras es una de las principales causas de deterioro y fallo prematuro de las estructuras de hormigón armado. La preocupación en torno a este fenómeno ha propiciado el desarrollo de numerosos sistemas de monitorización embebidos. Esta metodología de control permite detectar procesos de corrosión antes de que comprometan la seguridad estructural y, de esta forma, evitar costosas reparaciones. Sin embargo, los sistemas de monitorización existentes están basados normalmente en la inserción de un elemento sensor que permanece aislado eléctricamente del resto del armado de la estructura y sobre el que se aplica una técnica electroquímica de medida. Esta aproximación ignora los procesos de macrocelda que se generan, por lo que los resultados obtenidos no son representativos del estado real de las armaduras, pudiendo conducir a errores en la estimación del daño por corrosión. El presente trabajo recoge un análisis de los procesos de macrocelda que se producen internamente en las estructuras de hormigón armado y los factores que más influyen en la intensidad a la que se desarrollan. Además, y mediante un caso práctico de seguimiento de la corrosión en diferentes armaduras, este trabajo demuestra que las corrientes de macrocelda pueden incrementar de manera significativa la velocidad de corrosión y reducir el periodo de iniciación, por lo que no pueden ser ignoradas por los sistemas de monitorización. Como respuesta a las limitaciones de los sistemas embebidos empleados actualmente, en este trabajo se presenta un sistema de monitorización en continuo que incluye como sensor de corrosión un segmento de armadura conectado eléctricamente al armado de la estructura para hacerle partícipe de los procesos de macrocelda. De esta forma, el método de monitorización propuesto es capaz de ofrecer un resultado representativo del armado donde el sensor está embebido, ya que se tienen en cuenta tanto los fenómenos de macrocelda como de corrosión local. Para la determinación de la velocidad de corrosión local se propone asimismo una nueva técnica de medida basada en la voltametría mediante escalones de potencial y el estudio de la carga eléctrica acumulada y que, además, prácticamente no polariza la armadura. Asimismo, este procedimiento de medida incluye una secuencia de pulsos inicial para el cálculo de la resistencia óhmica, evitando la necesidad de calcular todos los componentes del circuito equivalente. El sistema de monitorización propuesto ha sido implementado y validado en diferentes probetas y elementos estructurales fabricados a escala reducida. Los resultados obtenidos han demostrado una gran precisión y una mejora en la fiabilidad respecto a los sistemas tradicionales, habiendo contrastado los resultados con métodos gravimétricos y técnicas electroquímicas de referencia., [CA] La corrosió de les armadures és una de les principals causes de deteriorament i fallada prematura de les estructures de formigó armat. La preocupació al voltant d'aquest fenomen ha propiciat el desenvolupament de nombrosos sistemes de monitoratge embeguts. Aquesta metodologia de control permet detectar processos de corrosió abans que comprometen la seguretat estructural i, d'aquest mode, evitar costoses reparacions. No obstant això, els sistemes de monitoratge existents estan basats normalment en la inserció d'un element sensor que roman aïllat de la resta de l'armat de l'estructura. Sobre aquest element s'aplica una tècnica electroquímica de mesura de la corrosió. Aquesta aproximació ignora els processos de macrocelda que es generen i, per tant, els resultats obtinguts no són representatius de l'estat real de les armadures, el que pot conduir a errors en l'estimació del dany per corrosió. El present treball recull una anàlisi dels processos de macrocelda que es produeixen internament en les estructures de formigó armat i els factors que més influeixen en la intensitat a la qual es desenvolupen. A més a més, i mitjançant un cas pràctic de seguiment de la corrosió en diferents armadures, aquest treball demostra que els corrents de macrocelda poden incrementar de manera significativa la velocitat de corrosió i reduir el període d'iniciació, per la qual cosa no poden ser ignorats pels sistemes de monitoratge. Com una resposta a les limitacions dels sistemes utilitzats normalment, en aquest treball es presenta un sistema de monitoratge en continu que inclou com sensor de corrosió un segment d'armadura connectat elèctricament a l'armat de l'estructura per poder participar en els processos de macrocelda. D'aquesta manera, el mètode proposat és capaç d'oferir un resultat representatiu de l'armat on es troba el sensor, ja que es tenen en compte tant els fenòmens de macrocelda com de corrosió local. Així mateix, per a determinar la velocitat de corrosió local es proposa una nova tècnica de mesura basada en la voltametria mitjançant escalons de potencial i estudi de la càrrega elèctrica transferida, el qual pràcticament no polaritza l'armadura. A més a més, aquest procediment d'anàlisi inclou una seqüència de polsos inicial per al càlcul de la resistència òhmica, la qual cosa permet evitar la necessitat de calcular tots els components del circuit equivalent. El sistema de monitoratge proposat ha sigut implementat i validat en diferents provetes i elements estructurals fabricats a escala reduïda. Els resultats obtinguts han demostrat una gran precisió i una millora en la fiabilitat respecte als sistemes tradicionals. Aquestes dades han sigut validades mitjançant mètodes gravimètrics i tècniques electroquímiques de referència., [EN] Rebar corrosion is one of the main causes of deterioration and early failure of reinforced concrete structures. Concerns voiced about this phenomenon have favoured many embedded monitoring systems being developed. This control methodology allows corrosion processes to be detected before structural security is compromised and, thus, avoids costly repair works. However, today's monitoring systems are normally based on inserting a sensor element, which is electrically isolated from the remaining structure's reinforcement, and on applying an electrochemical measuring technique. As this approach ignores macrocell processes, the obtained results are not representative of the real rebar state and may lead to mistakes being made when estimating the corrosion damage. This work analyses internally produced macrocell processes in reinforced concrete structures and the factors that most influence the intensity that these processes develop. With a practical corrosion follow-up case in different rebars, it also demonstrates that macrocell currents can significantly increase the corrosion rate and shorten the initiation period. Therefore, monitoring systems should not ignore these currents. To overcome the limitations of currently used embedded systems, an innovative alternative is presented. The system presented includes a rebar segment that is electrically connected to the structure's reinforcements to act as a corrosion sensor, so that it can participate in macrocell processes. Hence, the proposed monitoring method can provide representative outcomes for the rebars where the sensor is embedded by contemplating both macrocell and local corrosion processes. A new measuring technique is also proposed to determine the local corrosion rate. It is based on Potential Step Voltammetry (PSV) and on studying accumulated electric charge. The new technique does not practically polarize the rebar. This measurement procedure also includes an initial sequence to calculate the ohmic resistance in order to do away with having to determine all the equivalent circuit components. The proposed monitoring system has been implemented and validated in different test specimens and structural elements manufactured on a small scale. The obtained results demonstrated high precision and improved reliability compared to traditional systems. The results were compared to gravimetric methods and reference electrochemical techniques., Agradezco a la Universitat Politècnica de Valencia su apoyo económico con la concesión de la Beca de Formación de Personal de Investigación [FPI-2018]
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

A Sensor System to Remote Monitor Patients with Chronic Diseases and their Environment in Coastal Areas

  • Viciano-Tudela, Sandra|||0000-0001-6621-0148
[ES] En los últimos años, el auge de la tecnología se ha disparado de manera considerable llegando a incluirse el ámbito de la salud. Distintas aplicaciones y dispositivos han sido creados para la detección y ayuda en el diagnostico de pacientes con enfermedades crónicas. Sin embargo, esta monitorización, en la mayoría de ocasiones, no tiene en cuanta ni el en-torno donde habita o realiza actividades la persona ni los hábitos del día a día de esta. Por otro lado, tampoco tiene en cuenta como le afectan de manera individual los contaminantes que los rodean. Incluyendo contaminantes del agua que les rodea, del agua que beben, o incluso del agua con la que se riegan los jardines donde disfrutan de su ocio. Tampoco tienen en cuenta como es el ambiente que les rodea y si es beneficioso o perjudicial según la enfermedad que padecen. Por otro lado, aunque existen a nivel hospitalario multitud de sistemas de monitorización, estos no son accesibles a nivel de usuario y en muchas ocasiones tener este tipo de dispositivos en el hogar del paciente, permitiría, por un lado, reducir la presión de número de pacientes a nivel hospitalario, así como obtener mayor rapidez en el diagnóstico de cara al propio paciente. Siempre teniendo en cuenta, que estos dispositivos, en ningún caso pueden ni deben sustituir el diagnóstico y tratamientos llevado a cabo por el facultativo, ni las pruebas realizadas por este, pero si pueden acelerar los resultados preliminares. Además, los dispositivos que se suelen utilizar no tienen en cuenta las necesidades ya no solo de salud, si no digitales que puede presentar este tipo de personas, incluyendo personas de avanzada edad. En este contexto, surge la necesidad de desarrollar sensores de bajo coste y de fácil manipulación, que además de permitir la monitorización individual de la propia persona, tenga en cuenta su entorno y su forma de vida. Además, de que estos dispositivos puedan estar al alcance de todos sin brechas económicas las cuales, en muchas ocasiones limitan el alcance a la población. De esta forma se puede conseguir mejorar la calidad de vida de personas con enfermedades crónicas. Por todo ello, en esta tesis, se han identificado diferentes parámetros de calidad de agua, como el pH, la turbidez, la salinidad, entre otros. Se han detectado diferentes concentraciones de medicamentos en agua, la cual puede llegar a las fuentes de agua potable y ser perjudicial para la salud. Así como concentraciones de salinidad en el agua que rodea a estos pacientes. Por otro lado, se ha detectado diferentes áreas de la zona marítimo costera, las cuales, según sus características pueden ser zonas óptimas para realizar actividades de ocio, o si por el contrario la zona no es apta para la persona con enfermedad crónica. Se ha utiliza-do un pulsioxímetro para obtener parámetros que actualmente los pulsioxímetros comercia-les de bajo coste no los incluyen, además de implementar una aplicación para que el usuario pueda almacenar sus datos y en tal caso enseñárselos al médico. También, se ha detectado la fatiga permitiendo establecer que personas la padecen y cuáles no. Se ha detectado sangre en orina de manera no invasiva y finalmente se ha desarrollado una botella inteligente para incentivar el consumo de líquidos para evitar la deshidratación. Para llevar a cabo estas implementaciones, en esta tesis, se ha desarrollado un sistema de sensores para la monitorización remota de pacientes con enfermedades crónicas y su en-torno en zonas del litoral marítimo. Para ello, en primer lugar, se ha visto las limitaciones de cada uno de los sensores que existen actualmente y que están relacionados con los parámetros que queremos medir. Seguidamente, se ha dividido el escenario principal en tres subescenarios, según la naturaleza y disposición del sensor. A continuación, se han desarrollado los diferentes sensores para poder medir y obtener datos de los parámetros citados anteriormente y se han analizado los resultados., [EN] In recent years, technological advances have skyrocketed, even extending into the healthcare sector. Various applications and devices have been developed to detect and sup-port the diagnosis of patients with chronic diseases. However, this monitoring, in most cases, fails to consider the environment where the person lives or carries out their activities, nor their daily habits. Furthermore, it does not take into account how pollutants in their surroundings affect them individually. This includes pollutants in the water they inhabit, the water they drink, or even the water used to irrigate the gardens where they enjoy leisure activities. Nor does it consider the nature of their environment and whether it is beneficial or detrimen-tal to the specific disease they suffer from. On the other hand, although numerous hospital monitoring systems exist, they are not accessible to the general public. Having these devices in patients' homes would, in many cases, reduce pressure on hospitals and allow for faster diagnosis. It's important to remember that these devices cannot and should not replace the diagnosis and treatment provided by a physician, nor the tests they perform, but they can accelerate preliminary results. Furthermore, the devices currently in use do not take into account the digital needs of individuals, in-cluding older people, who may need support not only for their health but also for their ove-rall well-being. In this context, there is a need to develop low-cost, easy-to-use sensors that, in addition to enabling individual monitoring, also consider a person's environment and lifestyle. Moreover, these devices should be accessible to everyone, eliminating the economic barriers that often prevent many from accessing them. This approach can improve the quality of life for people with chronic illnesses. Therefore, this thesis identifies various water quality parameters, including pH, turbidity, and salinity. Different concentrations of medications have been detected in water, which can reach drinking water sources and pose a health risk. Salinity concentrations have also been measured in the water surrounding these patients. Furthermore, different areas of the coastal zone have been identified that, depending on their characteristics, may be optimal for leisure activities or, conversely, unsuitable for individuals with chronic illnesses. A pulse oximeter has been used to obtain parameters not currently included in low-cost commercial pulse oximeters. An application has also been implemented so that users can store their data and, if necessary, share it with their doctors. Fatigue has also been detected, allowing resear-chers to determine which individuals experience it and which do not. Blood in urine has been detected non-invasively, and finally, a smart bottle has been developed to encourage fluid intake and prevent dehydration. To implement these solutions, this thesis presents the development of a sensor system for the remote monitoring of patients with chronic diseases and their environment in coastal areas. First, the limitations of existing sensors related to the parameters to be measured were examined. Next, the main scenario was divided into three sub-scenarios based on the sensor's nature and configuration. Subsequently, the various sensors were developed to measure and collect data on the aforementioned parameters, and the results were analyzed. Finally, the thesis demonstrates how some of the developed sensors could be implemented in other areas., [CA] En els últims anys, l'auge de la tecnologia s'ha incrementat de manera considerable, arribant també a l'àmbit de la salut. Diferents aplicacions i dispositius han sigut creats per a la detecció i l'ajuda en el diagnòstic de pacients amb malalties cròniques. No obstant això, aquesta monitorització, en la majoria dels casos, no té en compte ni l'entorn on viu o realitza activitats la persona ni els seus hàbits quotidians. D'altra banda, tampoc considera com els afecten de manera individual els contaminants que els envolten, incloent-hi contaminants de l'aigua del seu entorn, de l'aigua que beuen o fins i tot de l'aigua amb què es reguen els jardins on gaudeixen del seu temps d'oci. Tampoc es té en compte com és l'ambient que els envolta ni si resulta beneficiós o perjudicial segons la malaltia que pateixen. D'altra banda, encara que a nivell hospitalari existeixen nombrosos sistemes de monitorització, aquests no són accessibles a nivell d'usuari i, en moltes ocasions, disposar d'aquest tipus de dispositius a la llar del pacient permetria, d'una banda, reduir la pressió del nombre de pacients en l'àmbit hospitalari i, d'altra banda, obtindre una major rapidesa en el diagnòstic per al mateix pacient. Sempre tenint en compte que aquests dispositius, en cap cas, poden ni han de substituir el diagnòstic i els tractaments realitzats pel facultatiu, ni les proves efectuades per aquest, però sí que poden accelerar l'obtenció de resultats preliminars. A més, els dispositius que habitualment s'utilitzen no tenen en compte no sols les necessitats de salut, sinó també les necessitats digitals que poden presentar aquest tipus de persones, incloent-hi les persones d'edat avançada. En aquest context, sorgeix la necessitat de desenvolupar sensors de baix cost i de fàcil manipulació que, a més de permetre la monitorització individual de la pròpia persona, tin-guen en compte el seu entorn i la seua manera de vida. A més, és important que aquests dis-positius estiguen a l'abast de tothom sense bretxes econòmiques que, en moltes ocasions, limiten el seu accés a una part de la població. D'aquesta manera es pot contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones amb malalties cròniques. Per tot això, en aquesta tesi s'han identificat diferents paràmetres de qualitat de l'aigua, com el pH, la terbolesa, la salinitat, entre altres. S'han detectat diferents concentra-cions de medicaments en l'aigua, que poden arribar a les fonts d'aigua potable i resultar per-judicials per a la salut. Així mateix, s'han analitzat concentracions de salinitat en l'aigua que envolta aquests pacients. D'altra banda, s'han identificat diferents àrees de la zona marítim-costanera que, segons les seues característiques, poden ser zones òptimes per a realitzar acti-vitats d'oci o, per contra, no resultar adequades per a persones amb malalties cròniques. També s'ha utilitzat un pulsioxímetre per a obtindre paràmetres que actualment els pulsioxímetres comercials de baix cost no inclouen, a més d'implementar una aplicació per-què l'usuari puga emmagatzemar les seues dades i, si cal, mostrar-les al metge. Igualment, s'ha detectat la fatiga, cosa que ha permés determinar quines persones la pateixen i quines no. S'ha detectat sang en l'orina de manera no invasiva i, finalment, s'ha desenvolupat una botella intel·ligent per a incentivar el consum de líquids i evitar la deshidratació. Per a dur a terme aquestes implementacions, en aquesta tesi s'ha desenvolupat un sistema de sensors per a la monitorització remota de pacients amb malalties cròniques i del seu entorn en zones del litoral marítim. Per a això, en primer lloc, s'han analitzat les limitacions de cadascun dels sensors existents actualment relacionats amb els paràmetres que es volen mesurar. Seguidament, s'ha dividit l'escenari principal en tres subescenaris segons la natura-esa i la disposició del sensor. A continuació, s'han desenvolupat els diferents sensors per a mesurar i obtindre dades dels paràmetres esmentats., To complete this thesis I have participated in the following projects: • FISABIO C.V. Contrato de beca en prácticas en investigación biomédica (UPV-FISABIO-2020-A43). • Edge Computing Inteligente en Redes Inalambricas Heterogeneas de Sensores para la Agricultura de Precision y la Diseminacion de la Agricultura Digital (Solucion) (TED2021-131040B-C31). • Red heterogénea inteligente de sensores inalámbricos para monitorizar y estimar el contenido de resina de Cistus ladanifer. (BIOCISTUS) PID2020-114467RRC33/AEI/10.13039/501100011033 27 • ThinkInAzul programme and was supported by MCIN with funding from European Union NextGenerationEU (PRTR-C17.I1) and by Generalitat Valenciana (THINKINAZUL/2021/002).