BUSCADOR RECOLECTA

Breu explicació sobre com funciona el préstec a la Biblioteca de la Universitat de Girona, 1745.mp4 1745.mp3

Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d' Educació Social 'Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat', corresponent al bloc d'entrevistes, on nois i noies adolescents d'entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb l' amor i l' atracció. Les preguntes que se'ls hi plantegen son: diferència i relació entre amor i sexe, com ens enamorem, què sentim quan ens enamorem, quins valors són més importants en una relació, existeix la parella ideal, què significa ser fidel, i llibertat i respecte, 2479.mp4 2479.mp3

Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d' Educació Social 'Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat', corresponent al bloc d'entrevistes, on nois i noies adolescents d'entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb el lligar. Les preguntes que se'ls hi plantegen son: què significa, cóm es lliga, és més fàcil lligar sortint de festa i és més difícil lligar en altres moments, 2480.mp4 2480.mp3

Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d' Educació Social 'Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat', corresponent al bloc d'entrevistes, on nois i noies adolescents d'entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb coneixement personal. Les preguntes que se'ls hi plantegen son sobre l'autoestima, l'autorespecte, saber dir que no, si se li por demanar tot a la parella, l'autoconeixement corporal i si es bo dependre d'una relació, 2481.mp4 2481.mp3

Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d' Educació Social 'Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat', corresponent al bloc d'entrevistes, on nois i noies adolescents d'entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb què en saben de sexe. Les preguntes que se'ls hi plantegen son: Ho saps tot sobre la sexualitat, d'on es treu la informació, a casa es parla obertament de sexualitat, s'aprèn amb els amics, amigues i la parella i si tens un problema, on pots anar., 2482.mp4 2482.mp3

Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d' Educació Social 'Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat', corresponent al bloc d'entrevistes, on nois i noies adolescents d'entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb sexe. Les preguntes que se'ls hi plantegen son: l'homosexualitat, l'heterosexualitat, la bisexualitat, que és la transsexualitat, la masturbació, saps que és el petting, el coit, i a quina edat es poden tenir relacions sexuals, 2483.mp4 2483.mp3

Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d' Educació Social 'Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat', corresponent al bloc d'entrevistes, on nois i noies adolescents d'entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb el plaer. Les preguntes que se'ls hi plantegen son: tipus de plaer que coneixes, què és un organisme, què és i on es troba el punt G i hi ha zones del cos més sensibles, 2484.mp4 2484.mp3

Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d' Educació Social 'Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat', corresponent al bloc d'entrevistes, on nois i noies adolescents d'entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb el sexe segur. Les preguntes que se'ls hi plantegen son: què és, els mètodes anticonceptius, píndola del dia després, vies de transmissió de malalties, la marxa enrera, conseqüències, pros i contres de l' avortament, el ginecòleg i la ginecòloga, el llevador i la llevadora, l'uròleg i la uròloga i el dermatòleg i la dermatòloga, 2485.mp4 2485.mp3

Audiovisual realitzat pel Departament de Física de la universitat de Girona. Idea: Joaquim Pérez Losada. Documental, guió i muntatge: Anna Bayó Duran. Agraïments: Imma Merino, Àngel Quintana i Marta Sureda, La materia que se observa es el Individuo, que a través de varios procesos -en la física serían temperatura y presión- acaba cohesionando en el concepto de masa. Una masa que, como se verá en el vídeo, tiene distintas formas. Lo que una vez fué singular, termina formando parte de lo común. Hay en todo el vídeo un elemento que funciona como coagulante y que, a la vez, sirve para vertebrar todo el discurso. Este es, ni más ni menos, que el documental 'Century of the Self' (Adam Curtis, 2002) (Adam Curtis, 2002) que se utiliza para mostrar como este control sirvió para unir o dividir a los sujetos al largo de la historia. Así, Century of the self saldrá como reflexión para presentar lo que los fragmentos de otras películas expresarán el individuo paso a ser un individuo completamente controlable y como el proyecto se estructura en dos partes. La primera, titulada El individuo y la perdida de libertad y que sitúa al espectador en un espacio donde el sujeto deja de ser libre y las implicaciones que este acto puede ocasionar al conjunto de la población. La segunda parte, La manipulación de la sociedad y las formas de la masa nos sitúa, a su vez, a las distintas formas y al poder que ha conseguido la masa en la contemporaneidad, 4571.mp4

Fragment del programa Thalassa "Polinèsia", emès al Canal 33, on es parla dels viatges d'Aurora Bertrana i de Josep Maria de Segarra a Polinèsia entre els anys 1927 i 1937. Catalina Bonín i Jaume Rufí parlen del Fons Bertrana de la Universitat de Girona i de la figura d’Aurora Bertrana. Aurora Bertrana, seguint el seu esperit aventurer, va partir l’any 1927 cap a Polinèsia, on va romandre tres anys. Des d’allà va escriure nombrosos articles sobre les seves impressions, i més tard va escriure la novel·la “Paradisos oceànics”. Josep Maria de Segarra, per la seva banda, va viatjar a Polinèsia fugint de la Guerra civil. Lluís Permanyer recorda algunes anècdotes que va viure Segarra en el seu viatge i que va plasmar a “La ruta blava”, 4574.mp4