BUSCADOR RECOLECTA

Programa on s'entrevista a l'escriptor Pere Calders, emès el dia 29 de setembre de 1993, Forma part de fons Pere Calders

Programa on s'entrevista a l'escriptor Pere Calders, emès el dia 7 d'abril de 1991, Forma part del fons Pere Calders

Programa on s'entrevista a l'escriptor Pere Calders, emès el dia 7 d'abril de 1991

Forma part del fons personal de Bernard Lesfargues, Extraits de: Cap de l'aiga, Còr prendre, Ni cort ni costièr, Les amours des oursins, Finie la fête, La plus close nuit.

7 programes especials del programa "Fora d'hores" de Ràdio 4 produït pel "Laboratori de Produccions Sonores de Ficció i Entreteniment" de la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual de la UAB dedicats a "Les mil i una nits", Emèsos entre maig i juny de 2010, Duració: 005958, 005959, 005959, 010000, 010002, 010000, 005959

No Circulada, Número d'editor: 013

Còpia de l'original de 10 de juny de 1910, amb data 4 de desembre de 1935

La casa rural comprende tanto viviendas aisladas, como las agrupadas en núcleos de población, cuyos habitantes se dedican a la agricultura, ganadería o pesca. Las casas de pueblo tradicionales disponían de distintos elementos constructivos y de complemento, para alojamiento de los animales domésticos destinados a proveer el autoconsumo. Cal Temerari es una finca urbana histórica de Sant Cugat del Vallès (Catalunya), del del siglo XIX. Los propietarios se dedicaban a la viña, cultivo principal del municipio desde el Medioevo, cuando el monasterio de Sant Pere d'Octavià, dominaba la comarca del Vallès y tierras vecinas, en la Catalunya vella. Actualmente forma parte del catálogo del patrimonio de la villa. Se llama así porque Peret, su propietario, era temerariamente forzudo. Iba en carro con su macho a la viña y vendía el vino que elaboraba, junto con los productos de su huerto, en los bajos de la casa. Era lo que ahora se llama venta directa (del payés al consumidor). El conjunto conserva aún el lagar subterráneo y el patio trasero con el pozo, el espacio para el carro, la cuadra para el macho y arriba, el palomar. Actualmente el espacio está reformado y es un equipamiento cultural, social y cooperativo, gestionado por una entidad cultural sin ánimo de lucro, con salas polivalentes y bar-restaurante. Se presentan los elementos constructivos de una casa de pueblo (2010), propios para la cría de animales domésticos. Más información en Twitter https://twitter.com/Caltemerari y la página web http://caltemerari.cat/, La casa rural comprèn tant habitatges aïllats, com els agrupats en nuclis de població, i els habitants es dediquen a l'agricultura, ramaderia o pesca. Les cases de poble tradicionals tenien diferents elements constructius i de complement, per allotjar els animals domèstics destinats a l'autoconsum. Cal Temerari és una finca urbana històrica de Sant Cugat del Vallès (Catalunya), del segle XIX. El propietaris es dedicaven a la vinya, cultiu principal del municipi des de l'edat mitjana, quan el monestir de Sant Pere d'Octavià, dominava la comarca del Vallès i les terres veïnes, a la Catalunya vella. Actualment forma part del catàleg del patrimoni de la vila. Es diu així perquè Peret, el seu propietari, era temeràriament molt forçut. Anava amb carro amb el mascle a la vinya i venia el vi que elaborava, al mateix temps que els productes del seu hort, en els baixos de la casa. Era el que ara s'anomena venda directa (del pagès al consumidor). El conjunt conserva encara el soterrani i el pati del darrera amb el pou, l'espai per al carro, la quadra pel mascle i a dalt, el colomer. Actualment l'espai està reformat i és un equipament cultural, social i cooperatiu, gestionat per una entitat cultural sense ànim de lucre, amb sales polivalents i un bar-restaurant. Es presenten els elements constructius d'una casa de poble (2010), propis per a la cria dels animals domèstics. Més informació a Twitter https://twitter.com/Caltemerari i la pàgina web http://caltemerari.cat/

En la UE, el marcado y etiquetado de huevos define los huevos de gallinas camperas, como los producidos por gallinas manejadas en libertad, con acceso al exterior y alimentadas de forma convencional (no ecológica). Dejando al margen las materias primas alimentarias no ecológicas, es el sistema de producción que daría la calidad de huevo más parecida al tradicional huevo de payés. Can Magí es un mas de Vidreres (la Selva, Catalunya), que reconvirtió su explotación de vacas lecheras a la producción de huevos de gallinas camperas. Dispone de 30 ha de campos de cultivo, para producción propia de cereales y alfalfa, empleados para alimentación de las gallinas. Cada año repone en los parques unos 4 remolques de arena, que las gallinas pican e incorporan a la molleja. Utilizan como instalación principal, la antigua nave de las vacas, acondicionada y con salidas a los parques de hierba exteriores vallados. La iluminación en la nave asegura 16 h/día de luz en invierno. La base genética son, principalmente, gallinas semipesadas rubias comerciales de 16 semanas de vida, que empiezan a dar huevos a las 20 semanas. Se deben comprar sin tener el pico recortado, para que puedan alimentarse en el exterior correctamente. Tienen unas 2.000 gallinas, con un macho cada 25 hembras. La reposición anual es del 20%. Se considera una vida útil de 4-5 años, destinándose el desvieje a sacrificio para carne. La alimentación se compone de: maíz (> 50%), cebada, avena, trigo, alfalfa, hierba pastada a libre disposición y arena. La producción semanal media es de 5 huevos/gallina. Los huevos se recogen 3 veces al día. En la explotación trabaja la pareja: el hombre en las faenas agrícolas del campo y en la granja, en la alimentación y limpieza, y la mujer en la recogida, clasificado, envasado y comercialización de los huevos. Se presentan distintos aspectos de la producción de huevos de gallinas camperas en el mas Can Magí (2009)., A la UE, el marcat i etiquetat dels ous defineix els ous de gallines camperes, com els produïts per gallines menades en llibertat, amb accés a l'exterior i alimentades de forma convencional (no ecològica). Deixant al marge les matèries primeres alimentàries no ecològiques, és el sistema de producció que donaria la qualitat de l'ou més semblant al tradicional ou de pagès. Can Magí és un mas de Vidreres (la Selva, Catalunya), que va reconvertir la seva explotació de vaques lleteres a la producció d'ous de gallines camperes. Disposa de 30 ha de camps de conreu, per a producció pròpia de cereals i alfals, utilitzats per a alimentació de les gallines. Cada any reposa als parcs uns 4 remolcs de sorra, que les gallines piquen i incorporen al pedrer. Fan servir com a instal·lació principal, l'antiga nau de les vaques, condicionada i amb sortides als parcs d'herba exteriors tancats. La il·luminació a la nau assegura 16 h/dia de llum a l'hivern. La base genètica són, principalment, gallines semipesanst rosses comercials de 16 setmanes de vida, que comencen a pondre a les 20 setmanes. S'han de comprar sense el bec retallat, per a que puguin alimentar-se correctament a l'exterior. Tenen unes 2.000 gallines, amb un mascle cada 25 femelles. La reposició anual és del 20%. Es considera una vida útil de 4-5 anys i es destinen les velles a sacrifici per a carn. L'alimentació es composa de: blat de moro (> 50%), ordi, civada, blat, alfals, herba pasturada a lliure disposició i sorra. La producció setmanal mitja és de 5 ous/gallina. Els ous es cullen 3 cops al dia. A l'explotació hi treballa la parella: l'home a les tasques agrícoles del camp i a la granja, en l'alimentació i neteja, i la dona en la recollida, classificació, envasat i comercialització dels ous. Es presenten diferents aspectes de la producció d'ous de gallines camperes al mas Can Magí (2009).

Excursions al Parc de les Coves Prehistòriques del Serinyà realitzades entre els anys 2010 i 2013 amb alumnes d'Arqueologia i Prehistòria