Resultados totales (Incluyendo duplicados): 948
Encontrada(s) 95 página(s)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203126
Imagen (Image). 2019

EXPOSICIÓ "LA TAULA PERIÒDICA DE LES CIENTÍFIQUES"

  • Monge, Montserrat
  • Valdés-Solís, Teresa
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Ciència i Tecnologia
La Biblioteca de Ciència i Tecnologia vol posar de relleu "La Taula Periòdica de les Científiques" creada per Teresa Valdés-Solís, enginyeria química i investigadora del CSIC, en l'any que també la taula periòdica dels elements químics està d'aniversari, a més de difondre la tasca investigadora de les dones de ciència que hi apareixen.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203126
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203126
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203126
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203126
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203126
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203126
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203126
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203126

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135
Imagen (Image). 2019

LA CAZA EN ESPAÑA V : RAZAS DE PERROS DE MUESTRA PARA CAZA MENOR

  • Oliver Garcia, Joan
  • Fàbregas i Comadran, Xavier
25 fotografías, De toda la variedad utilizada antaño de razas de perros para caza menor (Bracos alemanes, Grifón Drathar, Setters, Perdiguero de Burgos,...) y al margen de los específicamente conejeros y cobradores (y también levantadores, de rastro, de agua y lebreles), el cazador español actual se ha inclinado por escoger razas como el Épagneul bretón por su polivalencia y dureza, el Setter inglés por su adaptación al bosque y al frío y el Pointer para zonas de campo abierto y calurosas. Se presentan distintas razas de perros de caza menor (de muestra, excepto el Springer), cazando., De tota la varietat utilitzada abans de races de gossos de caça menor (Bracs alemanys, Grifó Drathar, Setters, Perdiguer de Burgos,...) i a banda dels específicament conillers i cobradors (i també aixecadors, de rastre, d'aigua i llebrers), el caçador espanyol actual s'ha decantat per fer servir races com l' Épagneul bretó per la seva polivalència i duresa, el Setter anglès per la seva adaptació al bosc i al fred i el Pointer per a zones de camp obert i caloroses. Es presenten diferentes races de gossos de caça menor (de mostra, excepte l'Springer), caçant.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203135
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203135
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203135
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203135
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203135

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203620
Imagen (Image). 2019

EXPOSICIÓ "SERVEIS CIENTIFICOTÈCNICS"

  • Monge, Montserrat
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Ciència i Tecnologia
La Biblioteca de Ciència i Tecnologia cedeix les seves vitrines als Serveis Cientificotècnics de la UAB (SCT), des de finals de març i tot el mes d'abril de 2019, per a donar conèixer la seva existència, la ubicació al campus i les característiques de cadascú dels 13 serveis.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203620
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203620
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203620
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203620
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203620
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203620
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203620
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203620

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634
Imagen (Image). 2019

XVI EXPOSICIÓN INTERNACIONAL CANINA GIRONA 2012

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
24 fotografías, Además de la protección de afijos, la homologación de títulos, la actualización, traducción y publicación de los estándares de razas, los reglamentos internacionales y el calendario anual, la Federación Canina Internacional (FCI) procesa los resultados de las exposiciones internacionales de belleza (CACIB) y de los concursos internacionales de trabajo (trabajo, CACIT; galgos, CACIL; obediencia, CACIOB; agility, CACIAG; rebaño, CACITR), a nivel internacional. En las exposiciones de belleza, los jueces valoran, en las distintas categorías, la adecuación de los ejemplares presentados al estándar oficial de la raza. Se presentan algunas de las razas expuestas en la XVI Exposición Internacional Canina de Girona 2012., Les principals activitats de la Federació Canina Internacional (FCI) són processar els resultats de les exposicions internacionals de bellesa (CACIB) i dels concursos internacionals de treball (treball, CACIT; llebrers, CACIL; obediència, CACIOB; agility, CACIAG; ramat, CACITR), a nivell internacional. En les exposicions de bellesa, els jutges valoren, en les diferents categories, la adequació dels exemplars presentats a l'estàndard oficial de la raça. Es presenten algunes de les races exposades a la XVI Exposició Internacional Canina de Girona 2012.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203634
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203634
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203634
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203634
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203634

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635
Imagen (Image). 2019

EXTERIOR DE LOS ANIMALES DOMÉSTICOS : CUERNOS DE BOVINO, OVINO Y CAPRINO

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
26 fotografías, Se presentan cráneos de bovino, ovino y caprino con diferentes tipos de cuernos, para identificación animal., Es presenten cranis de boví, oví i cabrum amb diferents tipus de banyes, per a identificació animal.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203635
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203635
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203635
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203635
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203635

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636
Imagen (Image). 2019

PERROS DE GUARDA, DE PROTECCIÓN DE GANADO (LGD) Y DE PASTOR: MASTÍN ESPAÑOL, MONTAÑA DEL PIRINEO Y GOS D'ATURÀ CATALÀ

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
67 fotografías, Existen tres manuales publicados en castellano, del Mastín español y de otros perros de protección, como LGD. El primero de Carbonell - Cortés (2009) de la Fundación Oso Pardo, el segundo de Doadrio (2013) y el tercero de Nieto Maceín (2016). En ellos se presentan, toda una serie de recomendaciones de cría, manejo y salud de los cachorros como LGD y de salud y reproducción de los adultos. Destacan las fotos de auténticos mastines ganaderos, en los que se prima la función trabajo. Se aprecia que generalmente son de tipo ligero o no muy pesados. El mastín tiene una aptitud innata de guarda de su territorio y puede desarrollar además su función LGD, si se preparan las condiciones de entorno adecuadas. Además de en el mastín, la variabilidad del exterior es también característica del Gos d'Atura català (Abreviaturas. ME: mastín español. MP: montaña del Pirineo. GAC: Gos d'Atura català). Se presentan varios ejemplares de estas razas, con funciones específicas de guarda y/o de protección del rebaño y de pastor., Existeixen tres manuals publicats en castellà, del Mastín español i d'altres gossos de protecció, com a LGD. El primer de Carbonell - Cortés (2009) de la Fundación Oso Pardo, el segon de Doadrio (2013) i el tercer de Nieto Maceín (2016). Presenten, tota una sèrie de recomanacions de cria, maneig i salut dels cadells com a LGD i de salut i reproducció d'adults. Destaquen les fotos d'autèntics mastins ramaders, on s'ha primat la funció treball. S'aprecia que generalment són de tipus lleuger o gaire pesants. El mastí posseeix una aptitud innata de guarda del seu territori i pot desenvolupar, a més a més, la seva funció LGD, si es preparen les condicions d'entorn adequades. A banda del mastí, la variabilitat del seu exterior és també caracterísrica del GAC (Abreviatures. ME: mastín español. MP: perro de montaña del Pirineo. GAC: Gos d'Atura català). Es presenten diversos exemplars daquestes races, amb funcions específiques de guarda i/o de protecció del ramat i de pastor.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203636

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
Imagen (Image). 2019

EL APLEC DE SANT MEDIR: SANT CUGAT DEL VALLÈS (2019)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
39 fotografías, Cada año, el 3 de marzo se celebra el Aplec de Sant Medir (San Medín), en su ermita y alrededores (que eran viñas a finales del siglo XIX, antes de la filoxera), en el valle de Gausac, de la umbría del Tibidabo (512 m). La ermita está enclavada en el municipio de Sant Cugat del Vallès (Vallès occidental, Catalunya), parte del cual está actualmente incluido en el Parque Natural de Collserola. Esta antigua tradición, detallada por los historiadores locales GRAU I GARRIGA T. (Mirant enrere. Personatges i costums del meu Sant Cugat, Museu de Sant Cugat, 2011) y PEDRÓ I FONTANET R. (Tradicions santcugatenques, Cossetània, 2004), tiene su origen en la leyenda que explica que en tiempos del emperador de Roma Diocleciano (III-IV a C), perseguido Sant Sever, obispo de Barcelona por las tropas romanas, estaba Medir plantando habas en el valle de Gausac, cerca de su masía, pasó huyendo junto con cuatro sacerdotes y Medir les mostró el camino de huida hacia Sant Cugat. El obispo le preguntó si le faltaba algo y Medir le dijo que una fuente de agua fresca, a lo cual, Sant Sever golpeó con las borlas de su hábito una roca, de la que brotó agua (es la fuente de Sant Sever, en el antiguo camino de Sant Medir). Más tarde pasaron los soldados romanos que le perseguían y le preguntaron a Sant Medir si lo había visto, a lo que respondió afirmativamente, indicando que era cuando plantaba las habas, que en aquel momento ya florecían. Por el milagro ocurrido o por la mofa recibida, los soldados le mataron. En Sant Cugat ya, dieron alcance a Sant Sever y también le mataron clavándole un clavo en la cabeza (por ello, a Sant Sever se le invoca como protector del dolor de cabeza). La masía de Medir fue convertida en ermita y ambos fueron elevados a mártires. Por esta leyenda agrícola, la haba es el símbolo del aplec de Sant Medir. Els Goigs y l'Auca son documentos escritos que glosan la leyenda. El culto de los payeses de Sant Cugat a Sant Medir, para la fructificación de sus sembrados, data de principios de siglo XI, según el Arxiu de la Corona d'Aragó. Sant Medir es el patrón de la villa de Sant Cugat, junto con Sant Pere (Fiesta Mayor) y era el patrón de los payeses del Vallès, hasta que se cambió por San isidro. En 1804 ya existía la Germandat de Sant Medir y era una fiesta que reunía romeros de Rubí, Cerdanyola, Barberà, Ripollet,... En 1836, estrena bandera la primera colla de Gràcia. La tradición se extiende posteriormente a otros barrios de Barcelona: Sarrià, Sant Gervasi, Sants y la Bordeta. El actual formato de actos del aplec conserva, respecto al tradicional: chocolatada, pasacalle, misa, sardanas y comida festiva. Se presentan imágenes del aplec de Sant Cugat y de la ermita de Sant Medir (2019)., Cada any, el 3 de març es celebra l'Aplec de Sant Medir, per l'ermita i les feixes del seu voltant (que eren vinyes a finals del segle XIX, abans de la fil·loxera), a la vall de Gausac, a l'obaga del Tibidabo (512 m). L'ermita està enclavada al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès occidental, Catalunya), part del qual està actualment inclòs al Parc Natural de Collserola. Aquesta antiga tradició, detallada pels historiadors locals GRAU I GARRIGA T. (Mirant enrere. Personatges i costums del meu Sant Cugat, Museu de Sant Cugat, 2011) i PEDRÓ I FONTANET R. (Tradicions santcugatenques, Cossetània, 2004), té el seu origen en la llegenda de Sant Medir. Els Goigs i l'Auca són documents escrits que glosen la llegenda. El culte dels pagesos de Sant Cugat a Sant Medir, per a la fructificació dels seus sembrats, data de principis del segle XI, segons l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Sant Medir és el patró de la vila de Sant Cugat, amb Sant Pere (Festa Major) i fou el patró dels pagesos del Vallès, fins que es canvià per Sant Isidre. L'actual format d'actes de l'aplec conserva, respecte al tradicional: xocolatada, cercavila, missa, sardanes i dinar de festa. Es presenten imatges de l'aplec, de Sant Cugat i de l'ermita de Sant Medir (2019).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124
Imagen (Image). 2019

EXPOSICIÓ "BIOFARRA 2019"

  • Monge, Montserrat
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Ciència i Tecnologia
  • Equip Biofarra
La Biofarra celebra la seva 5a edició de la mà de l'univers Marvel, coincidint amb el final d'onze anys de la franquícia a la gran pantalla. En aquesta ocasió, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia omplirà les seves vitrines amb superherois i superheroïnes que ens explicaran la ciència que hi ha darrere dels seus còmics, com la modificació genètica d'Spider-Man, la regeneració cel·lular de Hulk o l'exploració del món subatòmic d'Antman.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261
Imagen (Image). 2019

LAS CARNES EN LOS ARROCES

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
22 fotografías, Ha salido publicado un muy buen libro sobre la paella, El llibre daurat. La història de la paella com no s'ha contat mai (2018), de JOSEP PIERA, que junto con el ya clásico El libro de la paella y los arroces de LOURDES MARCH, son una buena base para hacer arroces con fundamento, que diría Arguiñano. Piera describe el origen milenario del arroz (Oryza sativa), con las tradiciones bíblica e hindú y repasa su recorrido histórico... No hablaremos pues de risottos, pilav y arroces orientales, ni de tipos de arroz como el canaroli, basmati, salvajes... Históricamente de origen rural en el levante ibérico, se ha cocinado y comido en la huerta y en la albufera, pero pasó a ser una comida festiva interclasista. La paella es quizás hoy el plato de arroz más internacional. La paella es el recipiente de metal donde se cocina ,es el nombre de un plato de temporada, con productos de la huerta y es también sinónimo de celebración, como lo puede ser un asado argentino. El paellero es el que cocina una paella y el soporte inferior para cocer la paella. La cocción debe hacerse, a poder ser, con leña de naranjo (de llama alegre, pero escasa potencia). Sus ingredientes son originariamente arroz, un sofrito de tomate y ajo con aceite de oliva, judías y judías verdes, carnes y agua hirviendo. Se utilizaba la carne que se tenía más a mano, cazada o de cría (antiguamente ratas de marjal), caracoles, anguilas, ranas, patos, o normalmente, algún pollo o conejo. Estas carnes blancas magras, se pueden complementar con la más grasa de la costilla de cerdo y alguna salchicha. La paella es originaria del País Valencià, donde se cocina en paella y se presenta seca, con el grano cocido, suelto y de color amarillo (por el añadido de azafrán o el colorante), mientras que en Catalunya, son de color mucho más oscuro y en la costa sur se hace en paella y es seca (más parecida a la valenciana) y en la central y norte, se hace en cazuela y es caldosa (arròs a la cassola), que es la que ofrecen los restaurantes en el menú, normalmente los jueves. En la paella valenciana no se pone cebolla, porque dicen que ablanda el arroz, mientras que en el arroz a la catalana, sí se emplea y cuando la cebolla se sofríe largo tiempo, se va reduciendo y le da este color tan oscuro al arroz. Las posibilidades de la paella son infinitas en cuanto a ingredientes: de carne, de marisco/pescado, mixta (carne y marisco), de bacalao, de carne y verdura, únicamente vegetal (alcachofas, mezcla de verduras,...), con caracoles (vaquetes),... Y su ventaja es que siempre sale buena (a menos que es covi -que salga pasada, con el grano abierto-), cocinándola con cualquier ingrediente y un buen sofrito, si las carnes están bien fritas y el arroz sale al punto. La idea es que el sabor de la marca pase al arroz si se cocina con agua (se puede hacer también con un buen caldo, para ahorrar tiempo). Para ello algunos cocineros, realizan un doble hervor (para hacer el caldo y para cocer el arroz), soltando los ingredientes todo su sabor. Son fundamentales el tipo de arroz (redondo o bomba), la proporción líquido-arroz (2/1-3/1), el tiempo de cocción (unos 15-20') y la potencia del fuego (fuerte al principio y menor a partir de mitad de cocción). Las últimas tendencias culinarias apuestan por una paella, con el grano más "al dente", pero en cualquier caso, siempre ha de estar cocido, con el alma blanca, que dice Piera. En este caso, se presentan los ingredientes y la elaboración de un arroz caldoso (mixto) para 70 personas., S'ha publicat un molt bon llibre sobre la paella, El llibre daurat. La història de la paella com no s'ha contat mai (2018), de JOSEP PIERA, que amb el ja clàssic El libro de la paella y los arroces de LOURDES MARCH, són una bona base para fer arrossos "con fundamento", que diria l'Arguiñano. Piera descriu l'origen mil·lenari de l'arròs (Oryza sativa), amb les tradicions bíbliques i hindú i repassa el seu recorregut històric... No parlarem doncs, de risottos, pilav i arrossos orientals, ni de tipus d'arròs (canaroli, basmati, salvatges...). Històricament d'origen rural al llevant ibèric, s'ha cuinat i menjat a l'horta i a l'albufera, però passà a ser una menja festiva interclassista. La paella es potser avui el plat d'arròs més internacional. En aquest cas es presenten els ingredients i la preparació d'un arròs caldós (mixte) per a 70 persones.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204261
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204261
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204261
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204261
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262
Imagen (Image). 2019

FAUNA SAHARAUI (1945)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Agraïments: a en Francesc Kirchner, de la botiga Oryx de Barcelona, per la identificació animal. A la Coral i a en Carlets, per acompanyar-me al zoo per fer les fotografies., 21 fotografías, Se presenta la fauna saharaui (de los territorios del Sáhara occidental) según dos fuentes bibliográficas: Mulero (1945) y Valverde (2004). Las especies fotografiadas pertenecen a la colección de animales del Zoo de Barcelona y son las propias de la zona estudiada o las más similares (hiena y cuervo)., Es presenta la fauna saharaui (dels territoris del Sàhara occidental) segons dues fonts bibliogràfiques: Mulero (1945) y Valverde (2004). Les espècies fotografiades pertanyen a la col·lecció d'animals del Zoo de Barcelona i son les pròpies de la zona estudiada o les més similars (hiena i corb).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204262
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204262
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204262
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204262
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262

Buscador avanzado