Resultados totales (Incluyendo duplicados): 844
Encontrada(s) 85 página(s)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
Imagen (Image). 2019

EL APLEC DE SANT MEDIR: SANT CUGAT DEL VALLÈS (2019)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
39 fotografías, Cada año, el 3 de marzo se celebra el Aplec de Sant Medir (San Medín), en su ermita y alrededores (que eran viñas a finales del siglo XIX, antes de la filoxera), en el valle de Gausac, de la umbría del Tibidabo (512 m). La ermita está enclavada en el municipio de Sant Cugat del Vallès (Vallès occidental, Catalunya), parte del cual está actualmente incluido en el Parque Natural de Collserola. Esta antigua tradición, detallada por los historiadores locales GRAU I GARRIGA T. (Mirant enrere. Personatges i costums del meu Sant Cugat, Museu de Sant Cugat, 2011) y PEDRÓ I FONTANET R. (Tradicions santcugatenques, Cossetània, 2004), tiene su origen en la leyenda que explica que en tiempos del emperador de Roma Diocleciano (III-IV a C), perseguido Sant Sever, obispo de Barcelona por las tropas romanas, estaba Medir plantando habas en el valle de Gausac, cerca de su masía, pasó huyendo junto con cuatro sacerdotes y Medir les mostró el camino de huida hacia Sant Cugat. El obispo le preguntó si le faltaba algo y Medir le dijo que una fuente de agua fresca, a lo cual, Sant Sever golpeó con las borlas de su hábito una roca, de la que brotó agua (es la fuente de Sant Sever, en el antiguo camino de Sant Medir). Más tarde pasaron los soldados romanos que le perseguían y le preguntaron a Sant Medir si lo había visto, a lo que respondió afirmativamente, indicando que era cuando plantaba las habas, que en aquel momento ya florecían. Por el milagro ocurrido o por la mofa recibida, los soldados le mataron. En Sant Cugat ya, dieron alcance a Sant Sever y también le mataron clavándole un clavo en la cabeza (por ello, a Sant Sever se le invoca como protector del dolor de cabeza). La masía de Medir fue convertida en ermita y ambos fueron elevados a mártires. Por esta leyenda agrícola, la haba es el símbolo del aplec de Sant Medir. Els Goigs y l'Auca son documentos escritos que glosan la leyenda. El culto de los payeses de Sant Cugat a Sant Medir, para la fructificación de sus sembrados, data de principios de siglo XI, según el Arxiu de la Corona d'Aragó. Sant Medir es el patrón de la villa de Sant Cugat, junto con Sant Pere (Fiesta Mayor) y era el patrón de los payeses del Vallès, hasta que se cambió por San isidro. En 1804 ya existía la Germandat de Sant Medir y era una fiesta que reunía romeros de Rubí, Cerdanyola, Barberà, Ripollet,... En 1836, estrena bandera la primera colla de Gràcia. La tradición se extiende posteriormente a otros barrios de Barcelona: Sarrià, Sant Gervasi, Sants y la Bordeta. El actual formato de actos del aplec conserva, respecto al tradicional: chocolatada, pasacalle, misa, sardanas y comida festiva. Se presentan imágenes del aplec de Sant Cugat y de la ermita de Sant Medir (2019)., Cada any, el 3 de març es celebra l'Aplec de Sant Medir, per l'ermita i les feixes del seu voltant (que eren vinyes a finals del segle XIX, abans de la fil·loxera), a la vall de Gausac, a l'obaga del Tibidabo (512 m). L'ermita està enclavada al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès occidental, Catalunya), part del qual està actualment inclòs al Parc Natural de Collserola. Aquesta antiga tradició, detallada pels historiadors locals GRAU I GARRIGA T. (Mirant enrere. Personatges i costums del meu Sant Cugat, Museu de Sant Cugat, 2011) i PEDRÓ I FONTANET R. (Tradicions santcugatenques, Cossetània, 2004), té el seu origen en la llegenda de Sant Medir. Els Goigs i l'Auca són documents escrits que glosen la llegenda. El culte dels pagesos de Sant Cugat a Sant Medir, per a la fructificació dels seus sembrats, data de principis del segle XI, segons l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Sant Medir és el patró de la vila de Sant Cugat, amb Sant Pere (Festa Major) i fou el patró dels pagesos del Vallès, fins que es canvià per Sant Isidre. L'actual format d'actes de l'aplec conserva, respecte al tradicional: xocolatada, cercavila, missa, sardanes i dinar de festa. Es presenten imatges de l'aplec, de Sant Cugat i de l'ermita de Sant Medir (2019).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203639
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203639

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124
Imagen (Image). 2019

EXPOSICIÓ "BIOFARRA 2019"

  • Monge, Montserrat
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Ciència i Tecnologia
  • Equip Biofarra
La Biofarra celebra la seva 5a edició de la mà de l'univers Marvel, coincidint amb el final d'onze anys de la franquícia a la gran pantalla. En aquesta ocasió, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia omplirà les seves vitrines amb superherois i superheroïnes que ens explicaran la ciència que hi ha darrere dels seus còmics, com la modificació genètica d'Spider-Man, la regeneració cel·lular de Hulk o l'exploració del món subatòmic d'Antman.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204124

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261
Imagen (Image). 2019

LAS CARNES EN LOS ARROCES

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
22 fotografías, Ha salido publicado un muy buen libro sobre la paella, El llibre daurat. La història de la paella com no s'ha contat mai (2018), de JOSEP PIERA, que junto con el ya clásico El libro de la paella y los arroces de LOURDES MARCH, son una buena base para hacer arroces con fundamento, que diría Arguiñano. Piera describe el origen milenario del arroz (Oryza sativa), con las tradiciones bíblica e hindú y repasa su recorrido histórico... No hablaremos pues de risottos, pilav y arroces orientales, ni de tipos de arroz como el canaroli, basmati, salvajes... Históricamente de origen rural en el levante ibérico, se ha cocinado y comido en la huerta y en la albufera, pero pasó a ser una comida festiva interclasista. La paella es quizás hoy el plato de arroz más internacional. La paella es el recipiente de metal donde se cocina ,es el nombre de un plato de temporada, con productos de la huerta y es también sinónimo de celebración, como lo puede ser un asado argentino. El paellero es el que cocina una paella y el soporte inferior para cocer la paella. La cocción debe hacerse, a poder ser, con leña de naranjo (de llama alegre, pero escasa potencia). Sus ingredientes son originariamente arroz, un sofrito de tomate y ajo con aceite de oliva, judías y judías verdes, carnes y agua hirviendo. Se utilizaba la carne que se tenía más a mano, cazada o de cría (antiguamente ratas de marjal), caracoles, anguilas, ranas, patos, o normalmente, algún pollo o conejo. Estas carnes blancas magras, se pueden complementar con la más grasa de la costilla de cerdo y alguna salchicha. La paella es originaria del País Valencià, donde se cocina en paella y se presenta seca, con el grano cocido, suelto y de color amarillo (por el añadido de azafrán o el colorante), mientras que en Catalunya, son de color mucho más oscuro y en la costa sur se hace en paella y es seca (más parecida a la valenciana) y en la central y norte, se hace en cazuela y es caldosa (arròs a la cassola), que es la que ofrecen los restaurantes en el menú, normalmente los jueves. En la paella valenciana no se pone cebolla, porque dicen que ablanda el arroz, mientras que en el arroz a la catalana, sí se emplea y cuando la cebolla se sofríe largo tiempo, se va reduciendo y le da este color tan oscuro al arroz. Las posibilidades de la paella son infinitas en cuanto a ingredientes: de carne, de marisco/pescado, mixta (carne y marisco), de bacalao, de carne y verdura, únicamente vegetal (alcachofas, mezcla de verduras,...), con caracoles (vaquetes),... Y su ventaja es que siempre sale buena (a menos que es covi -que salga pasada, con el grano abierto-), cocinándola con cualquier ingrediente y un buen sofrito, si las carnes están bien fritas y el arroz sale al punto. La idea es que el sabor de la marca pase al arroz si se cocina con agua (se puede hacer también con un buen caldo, para ahorrar tiempo). Para ello algunos cocineros, realizan un doble hervor (para hacer el caldo y para cocer el arroz), soltando los ingredientes todo su sabor. Son fundamentales el tipo de arroz (redondo o bomba), la proporción líquido-arroz (2/1-3/1), el tiempo de cocción (unos 15-20') y la potencia del fuego (fuerte al principio y menor a partir de mitad de cocción). Las últimas tendencias culinarias apuestan por una paella, con el grano más "al dente", pero en cualquier caso, siempre ha de estar cocido, con el alma blanca, que dice Piera. En este caso, se presentan los ingredientes y la elaboración de un arroz caldoso (mixto) para 70 personas., S'ha publicat un molt bon llibre sobre la paella, El llibre daurat. La història de la paella com no s'ha contat mai (2018), de JOSEP PIERA, que amb el ja clàssic El libro de la paella y los arroces de LOURDES MARCH, són una bona base para fer arrossos "con fundamento", que diria l'Arguiñano. Piera descriu l'origen mil·lenari de l'arròs (Oryza sativa), amb les tradicions bíbliques i hindú i repassa el seu recorregut històric... No parlarem doncs, de risottos, pilav i arrossos orientals, ni de tipus d'arròs (canaroli, basmati, salvatges...). Històricament d'origen rural al llevant ibèric, s'ha cuinat i menjat a l'horta i a l'albufera, però passà a ser una menja festiva interclassista. La paella es potser avui el plat d'arròs més internacional. En aquest cas es presenten els ingredients i la preparació d'un arròs caldós (mixte) per a 70 persones.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204261
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204261
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204261
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204261
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204261

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262
Imagen (Image). 2019

FAUNA SAHARAUI (1945)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Agraïments: a en Francesc Kirchner, de la botiga Oryx de Barcelona, per la identificació animal. A la Coral i a en Carlets, per acompanyar-me al zoo per fer les fotografies., 21 fotografías, Se presenta la fauna saharaui (de los territorios del Sáhara occidental) según dos fuentes bibliográficas: Mulero (1945) y Valverde (2004). Las especies fotografiadas pertenecen a la colección de animales del Zoo de Barcelona y son las propias de la zona estudiada o las más similares (hiena y cuervo)., Es presenta la fauna saharaui (dels territoris del Sàhara occidental) segons dues fonts bibliogràfiques: Mulero (1945) y Valverde (2004). Les espècies fotografiades pertanyen a la col·lecció d'animals del Zoo de Barcelona i son les pròpies de la zona estudiada o les més similars (hiena i corb).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204262
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204262
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204262
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204262
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204262

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204263
Imagen (Image). 2019

XVI FIRA DEL SENGLAR D'OSOR (2019) : CUINA DE CAÇA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
45 fotografías, Osor (340 m) es un pequeño y bonito pueblo, situado en el corazón de la abrupta y boscosa comarca de las Guilleries (La Selva, Catalunya). Se presentan fotos de algunas de las exposiciones y actividades llevadas a cabo durante la XVI Feria del Jabalí de Osor (2019), la exhibición de razas de perros para batidas y la cata de platos de cocina de carne de jabalí., Ósor (340 m) és un petit i maco poble, al cor de l'abrupta i boscosa comarca de les Guilleries (La Selva, Catalunya). Es presenten fotos d'algunes de les exposicions i activitats portades a terme durant la XVI Fira del Senglar d'Osor (2019), l'exhibició de races de gossos per a batudes i el tastet de plats de cuina de carn de senglar.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204263
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204263
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204263
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204263
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204263
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204263
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204263
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204263

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204355
Imagen (Image). 2019

BIBLIOGRAFÍA CLÁSICA DE ESPECIES DE PELETERÍA

  • Gómez Escuer, Xavier
31 fotografías, Se presenta en formato foto, una bibliografía clásica en castellano, inglés, alemán y francés, de las especies de peletería. Son libros publicados en los buenos años del sector (1980-2000). Sus temáticas principales son la producción intensiva y las especies protegidas. Los autores y países más destacados en estos ámbitos son alemanes, estadounidenses, finlandeses, daneses y suizos. Se completan las fotos con algunos libros de confección y de clasificación de pieles. Se añaden también los links sobre bibliografía general de especies peleteras y de visones, del Catálogo de la UAB. Agradecimientos: Xavier Fàbregas i Comadran, Es presenta, en format foto, una bibliografia clàssica en castellà, anglès, alemany y francès, de les espècies de pelleteria. Són llibres publicats en els bons anys del sector (1980-2000). Les seves temàtiques principals son la producció intensiva i les espècies protegides. Els autors i països més destacats en aquests àmbits són alemanys, estadounidencs, finlandesos, danesos i suïssos. Es completen les fotos amb alguns llibres de confecció i de classificació de pells. S'afegeixen també els links sobre bibliografia general d'espècies pelleteres i de visons, del Catàleg de la UAB. Agraïments: Xavier Fàbregas i Comadran, Para consultar: Fur skin collection, Bundes-Pelzfachschule, Frankfurt/Main, Germany. https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Fur_skin_collection_Frankfurt/Main?uselang=es Manual de identificación CITES. Publicación de la Asociación Suiza de Comercio de Pieles (Berna, 1986).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204355
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204355
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204355
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204355
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204355
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204355
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204355
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204355

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204360
Imagen (Image). 2019

MAPAMUNDI DE ESPECIES DE PELETERÍA (1988)

  • Gómez Escuer, Xavier
La actual dirección que aparece en la tarjeta del mapamundi no es válida., En la historia reciente, las especies peleteras han sido signo de estatus social y económico. La nueva moda de la piel de castor en la primera mitad del siglo XIX, fue una de las causas de la exploración y de la colonización del Far West norteamericano (recordemos a los tramperos/mountain man, vestidos con abrigo y pantalón de ante con flecos y gorro de piel). Pero la historia del comercio de pieles a gran escala comienza en el siglo XVII, con la empresa Hudson Bay Company (1670-2019), que obtiene pieles de animales cazados y trampeados en USA y Canadá y las exporta a Europa. Desde principios del siglo XX, en Europa, con el inicio de la intensificación en granjas, de la cría de especies peleteras salvajes traídas de USA y Canadá, se produce un aumento progresivo de la producción y la demanda, con un gran esplendor después de la Segunda Guerra Mundial. En España, en la década de 1980-1990, las especies peleteras de granja vivieron un momento álgido en la producción, confección y venta de pieles. En la URSS, la producción para consumo interno y para exportación de materia prima de la mejor calidad a Europa, ha sido tradicionalmente importante. Con la Perestroika, en la década 1990-2000, la producción, confección y venta se expandió a la Federación Rusa y decreció en Europa. A partir de 2005 y hasta hoy en día, China es el centro mundial de producción, confección y consumo de pieles de peletería. A grosso modo, en 1995, los cueros y pieles de vacuno, ovino, caprino y porcino alcanzaban el 90% de la producción mundial del sector, mientras que las pieles de peletería representaban solo el 10%, de las que el 97% eran pieles producidas en granja (conejo, visón y zorro, sobre todo), mientras que el 3% eran especies salvajes procedentes del trampeo en Canadá, Rusia y USA y de la caza en Australia y Argentina. Se presenta un mapamundi de las especies de peletería en 1988, elaborado como obsequio comercial para los clientes de la empresa mayorista de peletería (import/export), José Gómez Benet, S.A. Se indican los datos técnicos de 70 especies de mamíferos (incluye marsupiales): identificación fotográfica de la especie; localización geográfica aproximada; clasificación zoológica; nombre científico; nombre comercial; y nombre común en castellano, inglés francés y alemán. Agradecimientos: Xavier Fàbregas i Comadran., Para consultar: Fur skin collection, Bundes-Pelzfachschule, Frankfurt/Main, Germany. https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Fur_skin_collection_Frankfurt/Main?uselang=es Manual de identificación CITES. Publicación de la Asociación Suiza de Comercio de Pieles (Berna, 1986).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204360
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204360
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204360
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204360
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204360
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204360
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204360
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204360

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204511
Imagen (Image). 2019

CAMPANYA ESTIUENCA "VIATGES DE CIÈNCIA"

  • Monge, Montserrat
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Campanya estiuenca de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia per fomentar el préstec i la lectura del fons bibliogràfic sobre divulgació científica, enguany centrada en tres commemoracions: els 150 anys de la publicació de "Vingt mille lieues sous les mers" de Jules Verne (20-3-1869), els 200 anys del naixement de Narcís Monturiol (1819-1885), i els 50 anys de l'arribada de l'home a la Lluna (21-7-69).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204511
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204511
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204511
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204511
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204511
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204511
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204511
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204511

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204632
Imagen (Image). 2019

INSTALACIONES Y MANEJO EN GALLINEROS SEMIEXTENSIVOS I: HOSTAL DE L'ARRUPIT (1950)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
  • Fàbregas i Pujol, G.
  • Fàbregas Jorba, J. M.
6 fotografías, Tradicionalmente los gallineros estaban situados en el interior de las masías. A ellos se accedía, generalmente, desde las cuadras. Tenían salida al exterior mediante un túnel de 1 palmo cuadrado, que atravesaba la pared y picaban todo el día libres en los alrededores de la casa, en el estercolero principalmente. Por la noche se recogían en el gallinero. Los perros, que entonces estaban sueltos siempre, vigilaban día y noche la presencia de animales salvajes y personas forasteras. En esta masía, el gallinero se ubica inicialmente en la construcción añadida, el local izquierdo del edificio (35 m2 aprox.). El levantamiento del plano con las superficies y usos se ha realizado a partir de fotos antiguas del archivo familiar y de la memoria oral de Quim Carreras Serrat (1942-2019), tercer hijo de los últimos masoveros del mas. Se presentan, con una visión diacrónica 1950-2018, en 4 documentos y 2 planos (I-1950 + planos, II-1960 + planos, III-2009 y IV-2018), las instalaciones y el manejo del gallinero semiextensivo del mas Hostal de l'Arrupit, (I-1950, en este registro), en la Selva (Catalunya)., Tradicionalment els galliners estaven localitzats a l'interior de les masies. S'hi accedia, generalment, des de les quadres. Tenien sortida a l'exterior mitjançant un túnel d'obra d'1 pam quadrat, que travessava la paret i picaven tot els dia lliures pels voltants de la casa, principalment al femer. De nits es recollien al galliner. Els gossos, que aleshores estaven lliberts sempre, vigilaven dia i nit la presència d'animals salvatges i de persones foresteres. En aquesta masia, el galliner s'ubica inicialment a la construcció afegida, el local esquerra de l'edifici (35 m2 aprox.). L'aixecament del plànol amb les superfícies i usos s'ha realitzat a partir de fotos antigues de l'arxiu familiar i de la memòria oral de Quim Carreras Serrat (1942-2019), tercer fill dels darrers masovers del mas. Es presenten, amb una visió diacrònica 1950-2018, en 4 documents i 2 plànols (I-1950 + plànols, II-1970 + plànols, III-2009 i IV-2018), les instal·lacions i el maneig del galliner semiextensiu del mas Hostal de l'Arrupit (I-1950, en aquest registre), a la Selva (Catalunya).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204632
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204632
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204632
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204632
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204632
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204632
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204632
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204632

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204636
Imagen (Image). 2019

INSTALACIONES Y MANEJO EN GALLINEROS SEMIEXTENSIVOS II : HOSTAL DE L'ARRUPIT (1960)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
  • Fàbregas i Pujol, G.
  • Fàbregas Busquets, M.
5 fotografías, Construido un porche nuevo y hecha la reforma del pajar (sustitución de las vigas de madera por las de hormigón armado y construcción de las porquerizas nuevas), de la cuadra de las vacas (sustitución de las vigas de madera por las de hormigón y construcción del comedero nuevo de hormigón, del canal de deyecciones líquidas -y de su conexión-), del establo (construcción y conexión del canal de deyecciones líquidas) y de la fosa séptica, el gallinero se ubica en un local al que se accede por la cuadra de los terneros lactantes. Las instalaciones comprenden los gallineros (10 m2 aprox.) en el interior de la masía y el parque exterior vallado de unos 230 m2. En esta época se dan los mayores censos de aves, cuyos productos vendían en mercados locales: 3 gallos rojos y negros, 100 gallinas de payés de 3 kg PV y 100 pollos; 15 ocas de 6-7 kg PV; y 40 patos Pekín. El levantamiento del plano con superficies y usos se ha realizado a partir de fotos antiguas del archivo familiar y de la memoria oral de Quim Carreras Serrat (1942-2019), tercer hijo de los últimos masoveros del mas. Las fotos corresponden a la década de 1990, aunque las instalaciones para animales son las mismas de 1960. Se presentan, con una visión diacrónica 1950-2018, en 4 documentos y 2 planos (I-1950, planos; II-1960, planos; III-2009 y IV-2018), las instalaciones y el manejo del gallinero semiextensivo del mas Hostal de l'Arrupit, (II-1960, en este registro), en la Selva (Catalunya)., Construït un porxo nou i feta la reforma del paller (substitució de les bigues de fusta per les de formigó i construïdes les corts noves), de la quadra de les vaques (substitució de les bigues de fusta per les de formigó i construcció de la menjadora nova de formigó, del canal de dejeccions líquides -i de la seva connexió-), de l'estable (construcció i connexió del canal de dejeccions líquides) i de la fossa sèptica, el galliner es situa en un local que té entrada per la quadra dels xurmers. Les instal·lacions comprenen el galliner (10 m2 aprox.) a l'interior de la masia i el parc exterior tancat d'uns 230 m2. En aquesta època es donen els majors censos d'aus, els productes dels quals venien als mercats locals: 3 galls vermells i negres, 100 gallines de pagès de 3 kg PV i 100 pollastres; 15 oques de 6-7 kg PV; i 40 ànecs xerraires. L'aixecament del plànol amb superfícies i usos s'ha realitzat a partir de fotos antigues de l'arxiu familiar i de la memòria oral de Quim Carreras Serrat (1942-2019), tercer fill dels darrers masovers del mas. Les fotos corresponen a la dècada del 1990, encara que les instal·lacions per als animals són les mateixes que al 1960. Es presenten, amb una visió diacrònica 1950-2018, en 4 documents i 2 plànols (I-1950 + plànols; II-1960 + plànols; III-2009 i IV-2018), les instal·lacions i el maneig del galliner semiextensiu del mas Hostal de l'Arrupit (II-1960, en aquest registre), a la Selva (Catalunya).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/204636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204636
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/204636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204636
PMID: https://ddd.uab.cat/record/204636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204636
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/204636
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:204636

Buscador avanzado