Resultados totales (Incluyendo duplicados): 405
Encontrada(s) 41 página(s)
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/447015
Imagen (Image).

RECETARIOS DE PARADA DE MERCADO: COCINA CATALANA TRADICIONAL. JOSEFINA MARTÍ POCH

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Se presentan recetas de puesto de mercado de Cocina catalana tradicional, de Josefina Martí Poch. Agradecimientos: a mi suegra Josefina., Es presenten receptes de parada de mercat de Cuina catalana tradicional, de Josefina Martí Poch. Agraïments: a la meva sogra Josefina.

Proyecto: //
DOI:
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/447015
HANDLE:
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/447015
PMID:
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/447015
Ver en:
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/447015

Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/448052
Imagen (Image). 2021

GUÍA GASTRONÓMICA DE BARES-RESTAURANTES, COMPRAS, VISITAS, EXCURSIONES Y RUTAS. CATALUNYA (1977-2019)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Se presenta una guía gastronómica de bares y restaurantes de Catalunya (1977-2019), completada con otras actividades de interés. Autor foto pág. 140: Josep Palanqués., Es presenta una guia gastronòmica de bars i restaurants de Catalunya (1977-2019), completada amb altres activitats d'interès. Autor foto pág. 140: Josep Palanqués.

Proyecto: //
DOI: http://hdl.handle.net/2072/448052
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/448052
HANDLE: http://hdl.handle.net/2072/448052
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/448052
PMID: http://hdl.handle.net/2072/448052
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/448052
Ver en: http://hdl.handle.net/2072/448052
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/448052

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195093
Imagen (Image). 2017

CARNES, CHARCUTERÍA Y GASTRONOMÍA DE ALEMANIA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Agradecimientos: a nuestros cicerones en Suabia (2017), Elisa y Ferran Sacristán Pàmies, por la amistad, el hospedaje y la traducción al castellano., En Alemania, el consumo de carne de ternera es menor que el de carne y productos del cerdo. La de cordero es minoritaria. Las canales de vaca de origen alemán, tienen una reconocida calidad en España. El porcino es la especie de consumo más apreciada, ya que ofrece multitud de presentaciones y sabores, en forma de productos cocidos y ahumados, embutidos principalmente, y algunos secados/curados, asociados en el imaginario colectivo, a las jarras de cerveza sobre mesas corridas de madera. Se presentan distintas carnes, piezas y cortes, charcutería variada y distintos platos de la gastronomía típica de Alemania. Todos los productos mostrados son del Mercado antiguo de Stuttgart. En Alemania, las etiquetas de los productos indicados BIO, certifican la producción ecológica. NOTA: en las vitrinas, la ubicación de las etiquetas informativas, no señala la posición inmediata del producto indicado. No obstante, en los pies de foto de alguna de las fotografías, los productos se señalan de izquierda a derecha y del primer plano hacia el fondo ([1r plano] producto 1, p 2, p 3,...; [2º plano] p 1, p 2, p 3,...; [n plano] p n1, p n2, p n3,...; etc). C/H: con hueso; A/V: al vacío., A Alemanya, el consum de carn de vedella és inferior que el de carn i productes del porc. La de xai és minoritària. Les canals de vaca d'origen alemany, tenen una reconeguda qualitat a Espanya. El porcí és l'espècie de consum més preuada, ja que ofereix moltes presentacions i gustos, en forma de productes cuinats i fumats, embotits principalent, i alguns assecats/curats, associats en l'imaginari col·lectiu, a les gerres de cervesa sobre taules llargues de fusta. Es presenten diferents carns, peces i talls, xarcuteria variada i diferents plats de la gastronomia típica d'Alemanya. Tots els productes mostrats són del Mercat antic d'Stuttgart. A Alemanya, les etiquetes dels productes indicats BIO, certifiquen la producció ecològica. NOTA: en les vitrines, la ubicació de les etiquetes informatives, no assenyala la posició immediata del producte indicat. No obstant, als peus d'algunes de les fotografies, els productes s'assenyalen d'esquerra a dreta i del primer pla fins al fons ([1r pla] producte 1, p 2, p 3,...; [2n pla] p 1, p 2, p 3,...; [n pla] p n1, p n2, p n3,...; etc). C/H: amb os; A/V: al buit.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/195093
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195093
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/195093
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195093
PMID: https://ddd.uab.cat/record/195093
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195093
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/195093
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195093

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195124
Imagen (Image). 2010

ARQUITECTURA GANADERA TRADICIONAL : CAL TEMERARI (2010)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
La casa rural comprende tanto viviendas aisladas, como las agrupadas en núcleos de población, cuyos habitantes se dedican a la agricultura, ganadería o pesca. Las casas de pueblo tradicionales disponían de distintos elementos constructivos y de complemento, para alojamiento de los animales domésticos destinados a proveer el autoconsumo. Cal Temerari es una finca urbana histórica de Sant Cugat del Vallès (Catalunya), del del siglo XIX. Los propietarios se dedicaban a la viña, cultivo principal del municipio desde el Medioevo, cuando el monasterio de Sant Pere d'Octavià, dominaba la comarca del Vallès y tierras vecinas, en la Catalunya vella. Actualmente forma parte del catálogo del patrimonio de la villa. Se llama así porque Peret, su propietario, era temerariamente forzudo. Iba en carro con su macho a la viña y vendía el vino que elaboraba, junto con los productos de su huerto, en los bajos de la casa. Era lo que ahora se llama venta directa (del payés al consumidor). El conjunto conserva aún el lagar subterráneo y el patio trasero con el pozo, el espacio para el carro, la cuadra para el macho y arriba, el palomar. Actualmente el espacio está reformado y es un equipamiento cultural, social y cooperativo, gestionado por una entidad cultural sin ánimo de lucro, con salas polivalentes y bar-restaurante. Se presentan los elementos constructivos de una casa de pueblo (2010), propios para la cría de animales domésticos. Más información en Twitter https://twitter.com/Caltemerari y la página web http://caltemerari.cat/, La casa rural comprèn tant habitatges aïllats, com els agrupats en nuclis de població, i els habitants es dediquen a l'agricultura, ramaderia o pesca. Les cases de poble tradicionals tenien diferents elements constructius i de complement, per allotjar els animals domèstics destinats a l'autoconsum. Cal Temerari és una finca urbana històrica de Sant Cugat del Vallès (Catalunya), del segle XIX. El propietaris es dedicaven a la vinya, cultiu principal del municipi des de l'edat mitjana, quan el monestir de Sant Pere d'Octavià, dominava la comarca del Vallès i les terres veïnes, a la Catalunya vella. Actualment forma part del catàleg del patrimoni de la vila. Es diu així perquè Peret, el seu propietari, era temeràriament molt forçut. Anava amb carro amb el mascle a la vinya i venia el vi que elaborava, al mateix temps que els productes del seu hort, en els baixos de la casa. Era el que ara s'anomena venda directa (del pagès al consumidor). El conjunt conserva encara el soterrani i el pati del darrera amb el pou, l'espai per al carro, la quadra pel mascle i a dalt, el colomer. Actualment l'espai està reformat i és un equipament cultural, social i cooperatiu, gestionat per una entitat cultural sense ànim de lucre, amb sales polivalents i un bar-restaurant. Es presenten els elements constructius d'una casa de poble (2010), propis per a la cria dels animals domèstics. Més informació a Twitter https://twitter.com/Caltemerari i la pàgina web http://caltemerari.cat/

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/195124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195124
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/195124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195124
PMID: https://ddd.uab.cat/record/195124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195124
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/195124
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:195124

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196448
Imagen (Image). 2018

LA PLAZA DE TOROS LA MONUMENTAL DE BARCELONA (1940-1950)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
9 fotografies, Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, Según Xavier Theros (Barcelona a cau d'orella), Barcelona ha disfrutado de varias plazas de toros: la del Torín (en la Barceloneta, construida en 1834), la de las Arenas (de 1900, hoy centro comercial) y La Monumental (de 1914, hoy fuera de uso), con Pedro Balañá como principal empresario taurino. De finales del siglo XIX eran las de Figueres, Mataró, Caldes de Montbui y Girona. Posteriores fueron las de Olot (Fires del Tura), Tortosa y Tarragona. Otros cosos hoy fuera de uso: Sant Feliu de Guíxols (1956), Lloret de mar (1962) y Tossa de mar (primer municipio en prohibir las corridas en 1989). Se presentan fotos antiguas de la Monumental: el festejo taurino y una exhibición ecuestre a cargo, parece, de la sección Montada de la Guardia Urbana de Barcelona (GUBcn) y de la Escuela Española de Equitación de Viena (EEEV)., Segons Xavier Theros (Barcelona a cau d'orella), Barcelona ha gaudit de diverses places de braus: la del Torín (a la Barceloneta, construïda al 1834), la de les Arenes (de 1900, avui centre comercial) i La Monumental (de 1914, avui fora d'ús), amb Pedro Balañá com a principal empresari taurí. De finals del seglo XIX eren les de Figueres, Mataró, Caldes de Montbui i Girona. Posteriors foren les d'Olot (Fires del Tura), Tortosa i Tarragona. Altres places avui fora d'ús: Sant Feliu de Guíxols (1956), Lloret de mar (1962) i Tossa de mar (primer municipi que prohibeix les corridas al 1989). Es presenten fotos antigues de la Monumental: la festa dels toros i una exhibició eqüestre a càrrec, sembla, de la secció Montada de la Guardia Urbana de Barcelona (GUBcn) i de la Escuela Española de Equitación de Viena (EEEV).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/196448
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196448
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/196448
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196448
PMID: https://ddd.uab.cat/record/196448
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196448
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/196448
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196448

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196451
Imagen (Image). 2018

MAS CIURANA : EXPLOTACIÓN AGRÍCOLA Y GANADERA (HOSTALRIC, 1940-1950)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
37 fotografies, Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, El Mas Ciurana o Torre de l'Estació (Hostalric, 1900) es una torre con masovería, situada en las afueras de esta villa. Fue hecha construir por el propietario de la finca, Justo Busquets y Tarruella, para veraneo de su familia. Concebida como explotación agrícola (cereal, alfalfa, viña, maíz, nabos y huerto) y ganadera (vaquería con 30-40 vacas Frisonas), comprendía unas 14 ha. La leche ordeñada era recogida cada día y transportada al establecimiento lechero la SILA, de Sant Celoni, para ser comercializada. Los gallineros están diseñados según el modelo triangular de malla, propuesto por la avicultura científica de la época. En ellos, el propietario criaba gallinas de raza, de producción y ornamentales. Para autoconsumo, el carnicero y matador Aragay, del Arraval de Hostalric, mataba en el mas cada año 4-5 cerdos (unos 3 días de trabajo para la elaboración), ayudado por los 2 mozos solteros de la masovería. Las construcciones y anexos de la finca comprendían: torre de tres plantas (la segunda amansardada), jardín y gallineros, masovería (vivienda, establo, porquerizas, gallineros y garaje), cuadra con almacén para heno y granero, era y almiar, pajar, lavadero, caseta, pozos, albercas de obra y molino de viento. Se presentan fotos del mas en los años 1940-1950. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26744, El Mas Ciurana o Torre de l'Estació (Hostalric, 1900) és una torre amb masoveria, situada als afores d'aquesta vila. Fou feta construïr pel propietari de la finca, Justo Busquets y Tarruella, per a l'estiueig de la seva família. Concebuda com a explotació agrícola (cereal, ufals, vinya, blat de moro, naps i hort) i ramadera (vaqueria amb 30-40 vaques Frisones), comprenia unes 14 ha. La llet munyida era recollida cada dia i portada a l'establiment lleter la SILA, de Sant Celoni, per ser comercialitzada. Els galliners estan dissenyats segons el model triangular de filat, proposat per l'avicultura científica de l'època. Dins, el propietari criava gallines de raça, de producció i ornamentals. Per a autoconsum, el carnisser i matador Aragay, de l'Arraval d'Hostalric, matava al mas cada any 4-5 porcs (uns 3 dies de feina per a l'elaboració), ajudat pels 2 mossos solters de la masoveria. Les construccions i annexes de la finca incloïen: torre de tres plantes (la segona amansardada), jardí i galliners, masoveria (habitatge, estable, corts, galliners i garatge), quadra amb magatzem de farratge i graner, era i pallers, pallissa, safareig, casilla, pous, basses d'obra i molí de vent. Es presenten fotos del mas als anys 1940-1950. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26744

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/196451
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196451
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/196451
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196451
PMID: https://ddd.uab.cat/record/196451
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196451
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/196451
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:196451

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200084
Imagen (Image). 2018

MAS CIURANA : LA MATANZA DEL CERDO (HOSTALRIC, 1948-1949)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, La matanza del cerdo es una tradición festiva que proveía a las familias de carne y grasa animal, para un consumo anual diferido. En la península Ibérica, existen marcadas diferencias geográficas en el procedimiento seguido: posición de sacrificio (vertical colgada o inclinada, horizontal,...), posición y orden de las operaciones de chamuscado y/o escaldado y en la posición de la evisceración (vertical ventral, horizontal dorsal,...). La matanza del cerdo catalana tradicional proporciona una canal para lomo con espinazo y se caracteriza generalmente (excepción hecha de ciertas comarcas noroccidentales) por el sacrificio horizontal, chamuscado y pelado y evisceración horizontal dorsal. Como condimentos empleados en la Catalunya vella, solo sal y pimienta negra. En algunos casos, pimienta blanca, clavo, canela y pasas. En la Catalunya nova, los embutidos son más especiados. Los productos tradicionales elaborados pueden ser cocidos, curados y salados: botifarres de carne y cocidas (negra, blanca, de perol, de huevo y catalana), bisbes (negro, blanca, de lengua); secallones, fuets, llonganisses, jamones y paletas curadas; huesos salados; etc.. Se presentan fotos de tres matanzas del cerdo en el Mas Ciurana: fecha desconocida (I) y de febrero de 1948 (II) y de 1949 (III). Nota: las operaciones de sacrificio y faenado están ordenadas cronológicamente, pero pueden ser consecutivas o no., La mort de porc és una tradició festiva que proveïa les famílies de carn i greix animal, per a un consum anyal diferit. A la península Ibèrica, existeixen marcades diferències geogràfiques en el procediment seguit: posició de sacrifici (vertical penjada o inclinada, horitzontal,...), posició i ordre de les operacions de socarrimat i/o escaldat i en la posició de l'evisceració (vertical ventral, horitzontal dorsal,...). La matança del porc catalana tradicional proporciona una canal per a llom i espinada i es caracteritza generalment (amb l'excepció d'algunes comarques noroccidentals) per el sacrifici horitzontal, el socarrimat i pelat i l'evisceració horitzontal dorsal. Com a condiments fets servir a la Catalunya vella, només sal i pebre negre. En alguns casos, pebre blanc, clau, canyella i panses. A la Catalunya nova, els embutits són més especiats. Els productes tradicionals el·laborats poden ser cuits, curats i salats: botifarres de carn i cuites (negra, blanca, de perol, d'ou i catalana), bisbes (negre, blanc, de llengua); secallones, fuets, llonganisses, pernils i espatlles seques; ossos salats; etc. Es presenten fotos de tres morts de porc al Mas Ciurana: data desconeguda (I) y de febrer de 1948 (II) i de 1949 (III). Nota: les operacions de sacrifici i feinejat estan endreçades cronològicament, però poden ser consecutives o no.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/200084
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200084
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/200084
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200084
PMID: https://ddd.uab.cat/record/200084
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200084
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/200084
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200084

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200087
Imagen (Image). 2018

MAS HOSTAL DE L'ARRUPIT : FINCA FORESTAL (RIUDARENES, GIRONA, 1950)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, En reconocimiento a Joaquim Carreras Serrat (1942-2019), el Ros, de EXPLOTACIONS FORESTALS CARRERAS, In Memoriam., En reconeixement a Joaquim Carreras Serrat (1942-2019), el Ros, de EXPLOTACIONS FORESTALS CARRERAS, In Memoriam., Históricamente, el mas Hostal de l'Arrupit (Riudarenes, 1428 -ACA- ) era en los siglos XVI-XVIII, un conocido hostal del camí Ral de Barcelona a Francia. En 1913, la heredad o manso Hostal de l'Arrupit (la masía y 9 piezas de tierra) fue comprada al Conde de Creixell por Justo Busquets y Torruella, junto con Ciurana de Grions y el manso Ciurana de Hostalric (Catalunya). El objetivo de la compra de esta finca rústica era la explotación forestal, que es una actividad económica tradicional de la comarca de la Selva: maderas de las plantaciones de árboles de ribera (chopos y plataneros) y de los pinares y robledales, leñas, carboneo, corcho, piñones, brezo y cepas de brezo para pipas. La explotación forestal era llevada por el procurador Morell, de Mallorquines. Joaquim Carreras, el tercer hijo de la familia, trabajó en la colla forestal (bosquerols) de Morell. Rematantes de la época eran Piguillem de Hostalric. La masía y sus anexos incluían: 1) puerta de la derecha, con (planta baja): entrada, establo de 7-8 plazas para caballerías y terneros de cría; y vivienda, el antiguo hostal, con (planta baja): cocina con hogar y horno de leña, comedor, despensa y (planta primera): sala, 5 habitaciones y granero; 2) puerta central: cuadra para 14-15 vacas del país de carne y cuadra lateral pequeña para 6-7 terneros lactantes; 3) puerta izquierda: local para el carro, almacén, conejares, 2 porquerizas para cría y pajar; 4) gallinero (lateral izquierda); 5) 2 porquerizas para 6-7 cerdos cada una (lateral derecha); potro de monta para vacas (de madera); era; 10-12 almiares de paja y heno; huerto; pozo con abrevadero; alberca; campos de cultivo de cereales para pan y grano para los animales y para forrajes y huerto. La finca, de 53,467 ha, comprendía: bosque, 100 cuarteras (de alcornocal; 1 ha = 3 quarteres aprox.); campos con árboles de ribera (chopos -3.500-, plátanos (Platanus x hispanica) y alisos) y cultivo de mimbres para explotación del propietario; y huerto y campos de secano para uso del masovero. Según un documento particular del archivo familiar, anexo a la escritura de compra, los rendimientos forestales anuales eran: 1.000 pesetas (Pta.) de corcho, 2.000 Pta de árboles de ribera para madera y 750 Pta. de mimbres; aparte además, de la venta de terneros. Según una nota del mismo archivo familiar, de la tala de 1929, se obtuvieron 48.000 Pta, de 2.269 chopos de 12 años y 1.500 Pta de los pinos piñoneros. Los chopos fueron plantados en tierras de primera plantación y a 30 palmos (1 palmo = 21 cm aprox.) y los mejores medían 120-130 cm de circunferencia. Esta plantación fue afectada por un "uracan" (sic), que provocó bajas. La plantación de 1933, de 2.568 chopos, se hizo a 28 palmos y se talará a 14 años, por ser segunda plantación. La previsión de rendimiento económico, descontando un 10% de faltas (bajas) son 2.312 plátanos enrasados a 25 Pta/árbol, 57.800 Pta; los alisos a 10 Pta/árbol son 15.000 Pta. De 1940-1970 fue una masovería llevada por la familia Carreras Sarrat. Los masoveros tenía 14 vacas del país de carne y el toro (tipo raza Albera; después las sustituyeron por Frisonas), 1 cerda con su cría, gallinas y pollos, patos y ocas, para autoconsumo y también para venta de animales vivos y huevos en los mercados semanales. El trato era al tercio: 2/3 para el masovero (colono) y 1/3 para el propietario (amo). El primer gran incendio forestal de la comarca, procedente del Montseny, arrasó bosque y campos de la finca en 1970. [ACA: Archivo de la Corona de Aragón]. Agradecimientos: a Quim Carreras (FORESTAL CARRERAS), el Ros, tercer hijo de los masoveros, sus recuerdos. Se presentan fotos del mas en los años 1950., Històricament, el mas Hostal de l'Arrupit (Riudarenes, 1428 -ACA- ) era als segles XVI-XVIII, un conegut hostal del camí Ral de Barcelona a França. Al 1913, la heretat o manso Hostal de l'Arrupit (la masia i 9 peces de terra) fou comprada al Comte de Creixell per en Justo Busquets y Torruella, juntament amb Ciurana de Grions i el manso Ciurana d'Hostalric (Catalunya). L'objetiu de la compra d'aquesta finca rústica era l'explotación forestal, que es una activitat econòmica tradicional de la comarca de la Selva: fustes de les plantacions d'arbres de ribera (pollancres i plataners) i de les pinedes i rouredes, llenyes, carboneig, suro, pinyons, bruc i soques de bruc per a pipes. L'explotació forestal era portada per el procurador Morell, de Mallorquines. Joaquim Carreras, el tercer hijo de la familia, trabajó en la colla forestal (bosquerols) de Morell. Rematants de l'època eren en Piguillem d'Hostalric. La masia i els seus annexes incloïen: 1) porta de la dreta, amb (planta baixa): entrada, estable de 7-8 places per a animals de peu rodó i vedells de cria; i habitatge, l'antic hostal, amb (planta baixa): cuina amb llar de foc i forn de llenya, menjador, rebost i (planta primera): sala, 5 cambres i graner; 2) porta central: quadra per a 14-15 vaques del país de carn i quadra lateral petita per a 6-7 xurmers; 3) porta esquerra: local per al carro, magatzem, conillar, 2 corts per a la cria i paller; 4) galliner (lateral esquerra); 5) 2 corts per a 6-7 porcs cadascuna (lateral dreta); potro de monta per les vaques (de fusta); era; 10-12 pallers de palla i fenc, hort; pou amb abeurador; bassa; camps de conreu de cereals per a pa i gra per als animals i per a farratges i hort. La finca, de 53,467 ha, comprenia: bosc, 100 quarteres (de suros; 1 ha = 3 quarteres aprox.); camps d'arbres de ribera (pollancres -3.500-, plataners (Platanus x hispanica) y verns) i cultiu de vímet per explotació del propietari; i hort i camps de secà per a ús del masover. Segons un documento particular de l'arxiu familiar, annex a l'escriptura de compra, els rendiments forestals anuals eren: 1.000 pesetas (Pta) de suro, 2.000 Pta d'arbres de ribera per a fusta i 750 Pta de vímet; a banda a més a més, de la venda de vedells. Segons una nota del mateix arxiu familiar, de la tala de 1929, se n'obtingueren 48.000 Pta, de 2.269 pollancres de 12 anys i 1.500 Pta dels pins pinyers. Els pollancres foren plantats en terres de primera plantació i a 30 pams (1 pam = 21 cm aprox.) i els millors mesuraven 120-130 cm de circunferència. Aquesta plantació fou afectada per un "uracan" (sic), que provocà baixes. La plantació de 1933, de 2.568 pollancres, es feu a 28 pams i es talarà a 14 anys, per ser segona plantació. La previsió de rendiment econòmic, descomptant un 10% de faltes (baixes) son 2.312 plataners enrasats a 25 Pta/arbre, 57.800 Pta; els verns a 10 Pta/arbre son 15.000 Pta De 1940-1970 fou una masoveria portada per la família Carreras Sarrat. Els masovers tenien 14 vaques del país de carn i el toro (tipus raça Albera; després les varen substituir per Frisones), 1 truja amb la cria, 100 gallines i 100 pollastres, 40 ànecs i 15 oques, per a autoconsum i també per a venda d'animals vius i d'ous als mercats setmanals. El tracte era al tercç: 2/3 per al masover (colon) i 1/3 per al propietari (amo). El primer gran incendi forestal de la comarca, procedent del Montseny, arrasà bosc i camps de la finca el 1970. [ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó]. Agraïments: a en Quim Carreras (FORESTAL CARRERAS), el Ros, tercer fill dels masovers, els seus records. Es presenten fotos del mas als anys 1950.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/200087
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200087
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/200087
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200087
PMID: https://ddd.uab.cat/record/200087
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200087
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/200087
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200087

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200164
Imagen (Image). 2018

ALANO ESPAÑOL (1950)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, En la cinofilia actual se han recuperado ciertas razas caninas autóctonas españolas, como el alano. El Alano español es una raza reconocida por la RSCE, pero no aceptada por la FCI. Es un perro de presa (con la misma función, que el Rottweiler, como perro de carnicero) y de guarda, usado por los ganaderos de la península Ibérica, principalmente para manejo del ganado vacuno extensivo de carne y de lidia y como perro de agarre para la caza mayor. Para una tipología similar, existen distintas denominaciones, según la zona geográfica (Villano de las Encartaciones,...). El perro de las fotos fue adquirido hacia 1947 como Mastín andaluz, a Perreras Castellanas de Barcelona. Se empleó como perro de guarda, en el Mas Ciurana de Hostalric, finca agrícola y ganadera. Se presentan fotos del perro, de nombre Strong., En la cinofília actual s'han recuperat algunes races canines autòctones espanyoles, com l'Alà. L'Alà espanyol és una raça reconeguda per la RSCE, però no acceptada per la FCI. És un gros de presa (amb la mateixa funció, que el Rottweiler, com a gos de carnisser) i de guarda empleat pels ramaders de la península Ibérica, principalment per el maneig del bestiar vacum extensiu de carn i de lidia, i com a gos de presa per la caça major. Per a una tipologia similar, existeixen diferents denominacions, segons la zona geogràfica (Villano de las Encartaciones,...). El gos de les fotos fou adquirit cap al 1947 com a Mastí andalús, a Perreras Castellanas de Barcelona. Fou empleat com a gos de guarda, al Mas Ciurana d'Hostalric, finca agrícola i ramadera. Es presenten fotos del gos, de nom Strong.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/200164
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200164
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/200164
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200164
PMID: https://ddd.uab.cat/record/200164
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200164
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/200164
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200164

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
Imagen (Image). 1990

PERROS DE PROTECCIÓN DE REBAÑO, GANADERÍA Y LOBOS EN LOS PICOS DE EUROPA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
12 fotografies, Según su aptitud funcional, existen dos tipos de razas de perros empleadas en ganadería, los perros carea y los de guarda de ganado. Los primeros guían el rebaño, según las órdenes del pastor en el pastoreo diario, mientras que los mastines lo acompañan, vigilan y protegen de alimañas (zorros, lobos, osos, jabalíes,...) y de ladrones. Su función primera es evitar el acercamiento al rebaño de "desconocidos", mediante la disuasión, con sus ladridos de aviso y su presencia. La segunda la interposición entre el peligro y el rebaño. Y la tercera, si sigue la causa, la defensa del ganado. Su denominación actual internacional es Livestock Guarding Dogs/LGD. En la Península Ibérica, los mastines han sido usados históricamente como perros LGD, de los rebaños de ganado ovino y caprino y también para guarda de fincas rústicas. Aunque aparecen tipos raciales no reconocidos oficialmente como razas, estos molosoides estaban repartidos también por toda la cuenca septentrional del Mediterráneo, llegando por el norte, hasta el sur de Polonia y hacia el este, por Anatolia, el Cáucaso, Irán, Afganistán, Pakistán, India, Asia Central, hasta el Tíbet y Mongolia. En el extremo norte de Eurasia, otras razas y tipos de perros, de morfología lupoide realizan también esta función de protección de rebaños, en los pueblos indígenas ganaderos que allí habitan. En Europa, estas razas han recuperado actualmente sus censos, después de años de declive, por hacer hoy compatible y sostenible, la ganadería extensiva con la gestión de especies depredadoras. Su uso se ha fomentado en otras áreas, translocándolos a regiones ganaderas donde estas razas, ni se conocían, ni se utilizaban, pero que necesitan de la protección de estos perros: Escandinavia, América del sur y del norte, Altos del Golán, Namibia, India y Australia, principalmente. Autores como Coppinger R. y Coppinger L. han implementado este proyecto, principalmente en América del Norte (https://guarddogblog.wordpress.com/tag/ray-coppinger/). En Europa, han documentado estas razas autores españoles a nivel local (https://fundacionosopardo.org/, Doadrio) y en el ámbito europeo (Rigg R., Landry J.-M., Bobbé S., http://www.lcie.org/). https://www.kora.ch/malme/05_library/5_1_publications/R/Rigg_2001_Livestock_guarding_dogs_their_current_use_world_wide.pdf). Una revisión de otra raza ibérica y pirenaica, pero reconocida oficialmente como francesa, el Perro de Montaña de los Pirineos (PMP) está disponible en: https://achv.wordpress.com/2010/01/05/el-muntanya-dels-pirineus-una-raca-amb-molta-historia-ii/. El comportamiento específico de los LGD respecto al ganado se basa en tres factores: fiabilidad (ausencia de comportamiento predador), atención (al ganado) y protección (capacidad de reacción frente a desviaciones de la rutina). El procedimiento tradicional que se sigue, se basa en el uso de perros que han sido empleados durante siglos como LGD y a los que se realiza (de forma natural) un imprinting/impronta a muy temprana edad con el ganado. Socializado de cachorro en el corral (ha de nacer dentro del mismo, en una corralina apartada), en medio de las ovejas y sus corderos, el imprinting hace que el cachorro considere a las ovejas sus congéneres (recordad aquella foto de Konrad Lorenz bañándose, seguido por unos pollos de oca, porque se pensaban que él era su madre...). Así, puede llevarse a cabo una ganadería más extensiva, sin vigilancia in situ del pastor, que solo ha de subir a la montaña algunos días de la semana, para llevar comida al LGD. Hay que tener en cuenta, que a las ovejas les gusta el pienso de perro y hay que pensar en la posibilidad de un comedero excluidor, si la cantidad de alimentación es para toda la semana. Por lo que respecta a su enemigo el lobo, según MASSIP I GIBERT (2011. El llop i els humans. Passat i present a Catalunya. Arola. Tarragona), existen distintos tipos de trampas (estructuras, utensilios,...) para atrapar lobos. Se presenta este pastoreo sin pastor, con mastines y el chorco de lobos del valle de Valdeón (León), en los Picos de Europa (España)., Existeixen dos tipus de races de gos utilitzades per la ramaderia, els d'atura i els de ramat. Els primers són pastors i els segons, protectors-dissuasors de depredadors. La seva denominació actual internacional és Livestock Guarding Dogs/LGD. A la Península Ibèrica, els mastins han estat utilitzats tradicionalment com a LGD, pels ramats d'oví-cabrum i per a protecció de finques. La distribució mundial de LGD s'estén per la conca nord de la Mediterrània, fins a Polònia i cap a l'est, des de Anatòlia i el Caucas, en una franja transversal ascendent, fins el Tíbet i Mongòlia. Alhora que a Europa, les poblacions d'aquestes races s'han recuperat, en altres zones com Amèrica s'han estès, pel foment del seu ús. Pel que fa al seu enemic el llop, segons MASSIP I GIBERT (2011. El llop i els humans. Passat i present a Catalunya. Arola. Tarragona), existeixen diferents tipus de trampes (estructures, estris,...) para atrapar llops. Es presenta aquest tipus de pastura sense pastor, amb mastins i el chorco de llops de la vall de Valdeón (León), als Picos de Europa (España).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
PMID: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205

Buscador avanzado