Resultados de investigación

Plano americano en el atril de Beatriz Hernanz Angulo, directora de Cultura del Instituto Cervantes; durante el coloquio con motivo del 25 aniversario de la editorial Verbum.

Datasets relacionados con el artículo "Acute effect of active isolated stretching technique on range of motion and peak isometric force" disponible en: http://hdl.handle.net/10396/34089

Conjugated polymers have been developed since the past 30 years, but only recently, applications to optoelectronic devices such as thin film transistors, light emitting diodes, organic lasers and organic solar cells have become close to commercial applications. Regarding solar cells, a new class of low band gap polymers are showing promising results in power conversion efficiency. After our initial experiments and SANS measurements, we have chosen PCPDTBT as the best candidate for quasielastic experiments. The importance of temperature processing on the control of the molecular dynamics (and final structure) of the polymer and its impact on the optoelectronic performance is the driving force for the proposed experiment. Our aim is to explore the molecular motions of PCPDTBT on a broad range of temperatures, from 10K to 450K, which are tipically used in annealing cycles during processing of the active layer of organic solar cells. We expect to characterize the molecular motions (activation energy, characteristic times), and in detail: Debye-Waller, alpha and beta relaxations, and eventually, methyl group rotations (at the end of side chains).

Datos que se publicarán en el artículo

Documental sobre els 40 anys de la Facultat d'Infermeria a Girona (1974-2014). Han participat: Sergi Bonet, Rosa Núria Aleixandre i Cerarols, Josefina Patiño Masó, Pep Brito, Juli Muñoz, Margot Mató, Montserrat Sargatal, David Ballester Ferrando, Asun Condom, David Oliver, Marta Lloveras, Omar Habbab, i Marta Puigvert, 3680.mp4

Material complementari del Treball Fi de Grau (TFG): Felip Díez, Gerard. (2014). Una Nova manera d'entendre l'arxiu audiovisual. Disponible a: http://hdl.handle.net/10256/10070, Crear, gravar i arxivar històries, històries reals, històries d’indrets, de persones, de fauna, de flora, històries gastronòmiques. Crear un banc de memòria de diferents regions. Donar sortida a la necessitat de crear centres d’arxius audiovisuals que col·laborin i treballin amb eficàcia i amb la voluntat de conservar el patrimoni cultural de les diverses zones que conformen el nostre territori, 3694.mp4

La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica que permet a una màquina comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a l’humana. El vídeo-assaig, estructurat en dues parts, exposa algunes teories sobre aquest fenomen i estableix un diàleg amb la seva representació audiovisual, sobretot cinematogràfica. Després del pròleg en què es mostra l’interès artístic i científic pel cos humà de Leonardo da Vinci i la seva voluntat de dissenyar un home mecànic, comença la primera part titulada Treballadors/Esclaus amb un breu recorregut per l’imaginari romàntic de Frankenstein (la transgressió de les lleis de la física amb la creació d’una vida artificial) i els autòmates (les formes primitives de programació) per situar l’espectador en un futur caracteritzat per la plena convivència entre robots i humans. En aquest context, els robots es posaran al servei de la humanitat desenvolupant diverses tasques i seran dissenyats per establir una interacció emocional amb les persones, desdibuixant progressivament els límits que els separen. La visió positivia d’aquest escenari futur troba el seu revers sinistre amb l’explotació sexual de la màquina “femenina” i l’incertesa de les conseqüències derivades d’aquesta convivència. És per això que l’interludi presenta algunes qüestions clau per afrontar els problemes sorgits de les relacions home-màquina a través de les “tres lleis de la robòtica” descrites per Isaac Asimov des de la ciència ficció i també per establir-ne els límits amb el test de Turing, així com un breu incís sobre la possibilitat de generar humor de manera artificial. La segona part titulada Nosaltres/Vosaltres explora el desenvolupament total de la IA i les seves conseqüències, com la transformació total de l’existència humana, amb la singularitat tecnològica com a tema principal. Una situació futura que comportaria un canvi de paradigma difícil de preveure actualment. La singularitat és definida des de la visió optimista d’aquells que creuen que la fusió entre l’home i la màquina i l’aplicació absoluta de la IA resoldria problemes vitals com la malatia, la pobresa, els recursos naturals, etc. i possibilitaria l’assoliment de l’eternitat com un pas més de l’evolució de l’espècie humana. En canvi, la visió més pessimista contempla un escenari distòpic en què l’humanitat perdria el control i sería dominada per les màquines. Finalment, també es mostra la visió escèptica que considera la singularitat com un relat de ciència ficció i subratlla la necessitat de definir amb precisió a què ens referim quan parlem de màquines intel·ligents., 3887_2.mp4

En aquest vídeo es pot veure una persona d’origen xinès comptant amb les mans de l’1 al 10. Veiem els gestos associats a cada número, l’ideograma corresponent, i també podem escoltar i llegir com es diu cada número en xinès mandarí. És interessant observar la proximitat que hi ha entre gestos i ideogrames. D’altra banda, el número 10 es pot expressar de tres maneres diferents, dues de les quals amb una sola mà, 3951.mp4

En aquest vídeo es pot veure una persona d’origen xinès comptant amb les mans de l’1 al 10. Veiem els gestos associats a cada número, l’ideograma corresponent, i també podem escoltar i llegir com es diu cada número en wu (una llengua de la Xina). Els gestos són els mateixos que quan es compta en xinès mandarí, però els noms dels números canvien, evidentment. És interessant observar la proximitat que hi ha entre gestos i ideogrames. D’altra banda, el número 10 es pot expressar de tres maneres diferents, dues de les quals amb una sola mà, 3952.mp4

En aquest vídeo es pot veure una persona d’origen xinès comptant ràpid amb les mans fins a quaranta, amb un moviment d’obertura i tancament fet amb els dits de la mà en un ordre concret, 3953.mp4