Pasar al contenido principal

Resultados de investigación

Rights
Projectcode
Resultados totales (Incluyendo duplicados): 67
Encontrada(s) 7 página(s)
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/111713
Datos de investigación Imagen (Image)

Estudis sonors Trilla i Orphea Film

  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
  • Fabre, Jaume
El mural és obra de l'artista que signa Roc BlackBlock i que, seguint un costum força estès entre els muralistes urbans. Situat a l'Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 2. En record dels estudis cinematogràfics Trilla-La Riva, que havien ocupat, entre 1931 i 1956, el Palau de la Metal·lúrgia, i també en record dels estudis Orphea que hi va haver, entre 1932 i 1962, en un altre antic edifici de l'Exposició de 1929, el Palau de la Química, situat darrera del Poble Espanyol. La inscripció a la part dreta del mural deixa ben clara la dedicació.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/111260
Datos de investigación Imagen (Image)

La deessa de Can Fargues

  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
  • Fabre, Jaume
El Jardí de Can Fargues va ser remodelat i obert al públic la tardor de l'any 2018. L'escultura de pedra, aparentment noucentista i força deteriorada, d'una dona de quasi mida natural forma part dels elements decoratius incorporats al jardí. Ubicats al Passeig Maragall, 383-389
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/111717
Datos de investigación Imagen (Image)

L'alzina de Mossèn Cinto

  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
  • Grandas Sagarra, Carme
Inscripció al terra dedicada a l'alzina situada al pg. de Gràcia. Era una alzina vella, centenària, de quan l’Eixample eren només camps. La Veu de Catalunya va publicar, el 10 de juny de 1903, un article de mossèn Jacint Verdaguer, L’alzina del passeig de Gràcia, escrit cap al 1900 i publicat un any després de la mort del poeta.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/108940
Datos de investigación Imagen (Image)

Cascada del Parc de la Ciutadella

  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
Font: La Ilustración Española y Americana (Madrid), Nº XLI (8 de noviembre de 1881), Josep Fontseré i Mestre va dissenyar la monumental cascada del Parc de la Ciutadella després d'haver guanyat el concurs per a la remodelació de tot el parc el 19 de març de 1872, i en va dirigir les obres des de 1875. El 12 de juny de 1881 va ser el dia de la inauguració del parc; hi mancaven, però, moltes de les escultures. Les escultures es van anar col·locant progressivament. La darrera seria La Quadriga de l'Aurora. La cascada ha estat restaurada almenys tres vegades, el 1956, el 1972 i el 1989. L'any 2008 va començar una rehabilitació de tot el conjunt que ha recuperat la seva fisonomia original, especialment les parts de ferro que s'han recobert de nou amb pa d'or tal i com havien estat en el moment de la seva col·locació.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/111335
Datos de investigación Imagen (Image)

Dracs del Pont del Dragó 1987

  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
  • Aguiló García, Xavier
Els Dracs del Pont del Dragó, de Xavier Aguiló i Ramon Cònsul, fou una instal·lació emplaçada al passeig de Valldaura. Concretament al túnel que creua per sota l'avinguda Meridiana i uneix els districtes municipals de Sant Andreu i Nou Barris a Barcelona. Estava formada per un grup escultòric (de dues grans escultures). conegut inicialment amb el nom de Pont de la mort, tot i que posteriorment es va imposar el de Pont del Dragó per la proximitat amb l'actualment desapareguda masia de Can Dragó, flanquejat per dues pintures murals. Els dracs que es van anar degradant amb el pas dels anys i finalment va caldre retirar-los a causa del seu mal estat. En substitució, les parets del pas, que també havien estat pintades amb dracs, es van decorar amb rajoles de trencadís blanques i blaves.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/108280
Datos de investigación Imagen (Image)

Estàtua femenina

  • Díaz, Jordi
  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
Escultura de dona, de pedra al pati de l'Escola Bressol Forestier. L'escultor és Joan Borrell Nicolau. Ubicada al carrer Maria Montessori, 4.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/109796
Datos de investigación Imagen (Image)

Paranimf de la Universitat de Barcelona

  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
L'estructura de la sala forma part del projecte de l'edifici de 1861, d'Elies Rogent; el revestiment de relleus i pintures forma part del projecte de 1870. Recobriment total de les superfícies de la paret que les pintures deixaven lliures amb atapeïdes labors connectades -medallons representant personatges històrics, de les arts i les ciències-, en l’esperit i en molts detalls, amb l’art mudèjar tan pròpiament hispànic. Edifici situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 585
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/111266
Datos de investigación Imagen (Image)

La deessa de Can Fargues

  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
  • Fabre, Jaume
El Jardí de Can Fargues va ser remodelat i obert al públic la tardor de l'any 2018. L'escultura de pedra, aparentment noucentista i força deteriorada, d'una dona de quasi mida natural, forma part dels elements decoratius incorporats al jardí. Ubicats al Passeig Maragall, 383-389.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/108934
Datos de investigación Imagen (Image)

Jaume I

  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
  • Grandas Sagarra, Carme
Escultura de l'escultor Manuel Fuxà. Jaume I, que apareix amb una espasa a la mà dreta i sostenint amb l’esquerra el que aparentment podria ser el llibre amb els privilegis que va concedir a la ciutat; està clarament inspirat en el retrat de Pere el cerimoniós, obra gòtica de Jaume Cascalls. Ubicada al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/110568
Datos de investigación Imagen (Image)

Cambó, sant Francesc i Bernat Metge

  • Gerència Adjunta d'Urbanisme
  • Espai Subirachs, C.B.
El panteó de Francesc Cambó, situat al Cementiri de Montjuïc de Barcelona, va ser realitzat l’any 1977. L’aportació de l’escultor Subirachs va consistir en la realització de dos relleus de bronze. En un dels relleus s’hi representen les figures de sant Francesc d’Assis, en al·lusió al nom de pila de Cambó, i de Bernat Metge, l’escriptor medieval el nom del qual va ser escollit pel mecenes per a la fundació que va crear.
Buscador avanzado