Pasar al contenido principal

Resultados de investigación

Rights
Projectcode
Resultados totales (Incluyendo duplicados): 337
Encontrada(s) 34 página(s)
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/117009
Datos de investigación Imagen (Image)

Jardins de Can Ravetllat

  • Gerència d'Urbanisme
  • Compte, M. Mercè
La Casa Museu Mas Ravetllat és una finca situada al Guinardó, a l'av. Mare de Déu de Montserrat, 114. S'hi va fundar a finals dels anys vint del segle XX l’Institut Ravetllat-Pla, que va ser segurament el primer gran laboratori farmacèutic del país. Adolf Florensa s’encarregà de l’obra de reconvertir l’antiga masia coneguda com Seminaris o Casa Fitona, comprada per Ramon Pla per convertir-la en habitatge i laboratori científic. L’edifici existent acull la seu de la Fundació Ramón Pla Armengol, dedicada principalment a la recerca mèdica i a la promoció de la col·lecció de moble antic de Núria Pla. S'ha recuperat l’antic jardí noucentista que envoltava l’edifici, el qual es creu que va ser dissenyat en bona part per Adolf Florensa.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/133686
Datos de investigación Imagen (Image)

Plaça de les Glòries [reportatge fotogràfic]

  • Gerència d'Urbanisme
  • Universitat de Barcelona. Centre de Recerca Polis
L'escultura del meridià, al a l'espai interior de la plaça de les Glòries. I el tambor de la plaça de les Glòries Catalanes, abans de l'enderrocament.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/127952
Datos de investigación Imagen (Image)

Policia 1974

SEAT 133
  • Gerència d'Urbanisme
  • Badia Rafart, Roger
Durant la MAN (Mostra d’Art Nou), celebrada durant l'estiu de 1974 a la Rambla de Catalunya, el SEAT 133 era la moderna i actualitzada concreció dels nous utilitaris que havia posat al mercat per aquelles dates l’empresa SEAT. La MAN, amb una més que nombrosa presència del model 133, presentava les carrosseries dels vehicles òbviament sense rodes, totes manipulades pels artistes participants que integraven l’avantguarda de les arts plàstiques de l’època. Artista: Jordi Pericot. Pericot, com a acte reivindicatiu contra el franquisme, en tornar de l'exili, va convertir el seu SEAT 133 en un model de la lluita contra les actuacions policials. Va pintar la carrosseria amb un color blau grisenc, per acabar omplint-lo de poliuretà carbassat, el mateix color dels vòmits. La reacció oficial no es va fer esperar i la Policia Nacional va intervenir requisant el seu SEAT 133. Pericot, que havia pintat el títol de la seva obra 90–1C14 amb un cert esperit crític en la porta del conductor tot i que permetia perfectament llegir-lo com a POLICIA, mai va poder recuperar el vehicle. Actualment, el cotxe es pot veure, des del setembre del 2022, als espais comuns exteriors de la Universitat Pompeu Fabra a la seu que té en l’antiga fàbrica Ca l’Aranyó. Universitat Pompeu Fabra, Campus Poblenou. Adreça: Roc Boronat, 138.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/126568
Datos de investigación Imagen (Image)

Morpho's Nest in a Cadmium House

Niu de la papallona morfo en una casa de cadmi
  • Gerència d'Urbanisme
  • Badia Rafart, Roger
A la primavera del 2018, es van posar davant del Palau de Pedralbes sis grans esteles de pedra sorrenca pigmentada, obra de l'escultor Lluís Lleó. Nom popular del monument: Niu de la papallona morfo en una casa de cadmi. Situat a l'Av. Diagonal, 686.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/132460
Datos de investigación Imagen (Image)

Figura femenina a l'escala negra de la Casa Gran [reportatge fotogràfic]

La bona acollida de Josep Viladomat.
  • Gerència d'Urbanisme
  • Universitat de Barcelona. Centre de Recerca Polis
Escultura de dona dins d'una fornícula.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/132718
Datos de investigación Imagen (Image)

Saló de la Ciutat a la Casa Gran [reportatge fotogràfic]

  • Gerència d'Urbanisme
  • Universitat de Barcelona. Centre de Recerca Polis
L’element decoratiu més destacat del Saló de la ciutat es troba al sostre. És una pintura de Ricard Canals emmarcada per un oval. Al centre, una dona amb el tors nu sosté un vaixell en miniatura. Representa la ciutat de Barcelona. pintures murals d’Antoni Vila Arrufat sobre la història de Barcelona anterior al segle XIX.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/128405
Datos de investigación Imagen (Image)

Mares migrants

  • Gerència d'Urbanisme
  • Fabre, Jaume
Un grafiter de carrer, que signa @nadiemedicearte va traslladar la fotografia d'un futbolista de la selecció marroquina, Achraf Hakimi, a un mur del carrer de la Riereta, número 21-23 pintant-ne una reproducció en grans dimensions, a la que va donar el nom de “Madres migrantes”. Es tracta de la paret situada en el costat Besós, entre els carrers de Sant Martí i de Sant Rafael-Sant Pacià. A la imatge, el futbolista abraçava i besava la seva família, tal com feia al final dels partits del Mundial de futbol de Qatar el desembre del 2022.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/130178
Datos de investigación Imagen (Image)

L'aparició a la Mare de Déu

  • Gerència d'Urbanisme
Placa d'iconografia religiosa al carrer Capellans, 9.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/134572
Datos de investigación Imagen (Image)

Metro Catalunya [reportatge fotogràfic]

  • Gerència d'Urbanisme
  • Universitat de Barcelona. Centre de Recerca Polis
Estació Catalunya de la Línia 1 del metro.
BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
oai:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat:11703/128396
Datos de investigación Imagen (Image)

Murals documentals de l'estació de tren de Sant Andreu

  • Gerència d'Urbanisme
  • Fabre, Jaume
Dos grans murals, un a cadascun de les dues parets laterals de l'andana de l’estació subterrània de Sant Andreu, informen els viatgers que hi fan estada d’alguns esdeveniments ferroviaris, presentats cronològicament, amb especial incidència en aquells que tenen relació amb el barri de Sant Andreu. No es tracta d’uns murals artístics figuratius o abstractes, sinó més aviat un grafisme de caràcter documental. Les cronologies dels dos murals no són consecutives, sinó paral·leles, el que fa que hi hagi duplicitat en algun dels esdeveniments esmentats, que se citen amb el mateix text i data en els dos costats. Van ser pintats per Miquel Wert i Rock Blackblock la tardor de l'any 2022, quan s’estaven acabant les obres de construcció de la nova estació ferroviària.
Buscador avanzado