Pasar al contenido principal

Resultados de investigación

Rights
Projectcode
Resultados totales (Incluyendo duplicados): 54623
Encontrada(s) 5463 página(s)
DUGiMedia – Universitat de Girona
oai:diobma.udg.edu:10256.1/8465
Datos de investigación Sonido (Sound)

T2. Capítol 1. Qui pot viure al Pirineu?

  • Borràs Escayola, Maria
  • Moreno Camargo, Liliana
En aquest episodi apareixen les següents persones: Camila del Màrmol - acadèmica: antropòloga social i professora a la Universitat de Barcelona Mercè Valls - presidenta de l’Associació Reviure Les Valls i Regidora de Cultura, Habitatge i Repoblament de l’Ajuntament de La Vansa-Fòrnols per Alternativa per la Vall Arnau Corberó - portaveu de PirineuViu i membre del Sindicat d’Habitatge de la Cerdanya Júlia Leigh - sòcia treballadora de la cooperativa d'arquitectura Coop d'Era i membre de la XES Pirineu i Aran Miquel Albero - soci cooperatiu de la llibreria El Refugi de La Seu Sílvia Rodríguez - treballadora de Montanyanes i activista per l’habitatge Jaume Solé - exalcalde de Salàs de Pallars (Pallars Jussà) per Salàs Amunt - Alternativa Municipalista (SA-AMUNT-AMC) Josefina Lladós - alcaldessa des de l'any 2015 del municipi de Ribera d'Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell per Junts per Catalunya, Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés, En aquest primer episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", ens endinsem en el tema de l'habitatge al Pirineu a través de veus del territori i de l'acadèmia. Parlem de drets, de desigualtats, però també de creativitat, cures i formes col·lectives de resistència. Perquè habitar el Pirineu no és només tenir un sostre: és mantenir viva una manera de viure, de cuidar-se i de cuidar la muntanya. Com és viure al Pirineu quan la muntanya s'omple de segones residències i allotjaments turístics? Quines opcions tenen les persones joves per quedar-s’hi? Què passa quan la muntanya esdevé un espai per al lleure, però no per a la vida quotidiana? Al Pirineu, trobar un lloc per viure s'ha convertit en un repte cada cop més gran. Els preus pugen, les cases buides es multipliquen, i moltes famílies es veuen expulsades dels seus propis pobles. Mentrestant, el turisme, el model de desenvolupament i la pressió immobiliària transformen el territori i la seva manera de viure, Aquest treball s'ha realitzat en el marc d’un projecte de recerca titulat: “Resistencias rurales: crisis socio-ecológica, desarrollo territorial y futuros alternativos en los Pirineos” (RERURP), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación y el Programa FEDER. PID2021-125132NA-I00, 10
DUGiMedia – Universitat de Girona
oai:diobma.udg.edu:10256.1/8466
Datos de investigación Sonido (Sound)

T2. Capítol 2. Alimentació: dret o mercaderia? Sobirania, cures i resistències al Pirineu

  • Borràs Escayola, Maria
  • Moreno Camargo, Liliana
En aquest episodi apareixen les següents persones: Marta Rivera - acadèmica: veterinària i sociòloga espanyola, investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques i professora universitària. És també activista agroecòloga. Ruth - activista de la Plataforma Contra la Autopista Elèctrica i impulsora de l'Àgora Pallaresa Iban Campos - pagès i co-fundador de l'Ateneu del Pallars Jaume Gelonch - pagès, membre de Salvem lo Pallars i co-fundandor de l'Ateneu del Pallars Laia Angrill - ramadera de vaques a Peramola (Alt Urgell) Joel Baró - alcalde de la Vall de Cardós Vanesa Freixa - activista rural Sara Gutiérrez - ramadera del projece 30 cabres a Éller (Cerdanya), Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés, Aquest segon episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", s'endinsa en el cor de la transició alimentària, posant veu a les persones que defensen la sobirania alimentària com a forma de justícia i d'arrelament. Parlem de sostenibilitat, de relleu generacional, de cures i de comunitat. I descobrim com, a través del menjar, es poden transformar territoris i imaginar futurs més viables. Perquè alimentar el territori és molt més que produir aliments: és sostenir la vida i fer-la col·lectiva. Com ens alimentem i qui decideix què mengem? Què vol dir produir aliments en un territori de muntanya, on el despoblament, el canvi climàtic i la concentració agrària amenacen la vida pagesa? Quin paper juga el Pirineu en la transició alimentària que ja s’està gestant a Catalunya? Al Pirineu, la terra parla a través de les mans que la treballen. Els camps s’abandonen, les petites explotacions lluiten per sobreviure i les cadenes de distribució allunyen els aliments del seu origen. Però també hi ha moviments que resisteixen i obren camins: projectes agroecològics, cooperatives de consum, horts comunitaris i ramaderes que reivindiquen una altra manera de viure i de produir, 10, 11, 12, 16
DUGiMedia – Universitat de Girona
oai:diobma.udg.edu:10256.1/8467
Datos de investigación Sonido (Sound)

T2. Capítol 3. Cap a quina transició energètica?

  • Borràs Escayola, Maria
  • Moreno Camargo, Liliana
Aquest tercer episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", s'endinsa en els conflictes i les oportunitats que obre la transició energètica al Pirineu. Escoltem veus del territori i de l'acadèmia que reflexionen sobre sobirania energètica, democràcia, vulnerabilitats, justícia climàtica i formes de resistència local. Perquè transformar el sistema energètic no és només substituir combustibles fòssils per renovables: és repensar com gestionem el territori, com distribuïm el poder i com imaginem futurs més justos per a les comunitats de muntanya. Què vol dir “transició energètica” quan aterra en un territori com el Pirineu? Qui decideix on es posen les infraestructures renovables? És possible descarbonitzar l’economia sense reproduir les mateixes lògiques de concentració de poder i d’extractivisme? Al Pirineu, la transició energètica és un debat viu i ple de tensions. Parlem de centrals hidroelèctriques, de parcs eòlics i solars, de xarxes elèctriques que travessen valls i muntanyes… però també parlem de models: de qui controla l’energia, de qui se’n beneficia i de quin impacte té sobre els territoris i les comunitats que hi viuen, 11, 13, 16
DUGiMedia – Universitat de Girona
oai:diobma.udg.edu:10256.1/8468
Datos de investigación Sonido (Sound)

T2. Capítol 4. Qui gestiona els recursos del Pirineu?

  • Borràs Escayola, Maria
  • Moreno Camargo, Liliana
En aquest episodi apareixen les següents persones: Vanesa Freixa - activista rural Xavi Ródenas - enginyer forestal i activista Laia Angrill - ramadera de vaques a Peramola (Alt Urgell) Marc Garriga - director del Parc Natural de l'Alt Pirineu Joel Baró - alcalde de la Vall de Cardós Sara Gutiérrez - ramadera del projece 30 cabres a Éller (Cerdanya) Andreu González - director del projecte boscos de muntanya Urgell Escribà - directora d'Integra Pirineus, Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés, Quart episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", que explora com es prenen les decisions sobre els recursos naturals i quines tensions i oportunitats s'hi revelen. Es fa a partir de veus del territori i de l'acadèmia que parlen de governança, de coneixement local, de biodiversitat, de conflictes d'ús i de les lluites per fer valer models de gestió més justos i arrelats. Perquè gestionar els recursos naturals no és només administrar allò que la muntanya ofereix: és decidir col·lectivament com volem viure-hi, quins equilibris establim i quins futurs som capaços d'imaginar per als territoris de muntanya. Qui decideix com s’utilitzen els boscos, l’aigua o la terra al Pirineu? Què passa quan la gestió dels recursos naturals es desconnecta de les persones que hi viuen? Podem parlar de sostenibilitat sense parlar de poder, de desigualtats i de conflictes territorials? Al Pirineu, la gestió dels recursos naturals és un tema central per entendre el present i imaginar el futur. Entre l’explotació forestal, els usos de l’aigua, la ramaderia extensiva, la protecció ambiental i els nous interessos econòmics, el territori esdevé un espai on es creuen visions molt diferents sobre què vol dir “cuidar” la muntanya, Aquest treball s’ha realitzat en el marc d’un projecte de recerca titulat: “Resistencias rurales: crisis socio-ecológica, desarrollo territorial y futuros alternativos en los Pirineos” (RERURP), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación y el Programa FEDER. PID2021-125132NA-I00, 11, 16
DUGiMedia – Universitat de Girona
oai:diobma.udg.edu:10256.1/8469
Datos de investigación Sonido (Sound)

T2. Capítol 5. Qui fa bategar la cultura al Pirineu?

  • Borràs Escayola, Maria
  • Moreno Camargo, Liliana
En aquest episodi apareixen les següents persones: Vanesa Freixa - activista rural Finchi Groffils - co-directora del Centre d'Art i Natura de Farrera Miquel Albero - soci cooperatiu de la llibreria El Refugi de La Seu Federica Ravera - investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona i activista Joel Baró - alcalde de la Vall de Cardós Maria Giró - sòcia de La Tartera i dinamitzadora de La Traça cultural, Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés, Aquest cinquè i últim episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un móc mobilitzat", s'endinsa a les experiències que mantenen viva la cultura al Pirineu. Escoltem veus del territori i de l'acadèmia que parlen de creativitat, arrelament, cures, transmissió intergeneracional i les tensions que apareixen quan la cultura esdevé un camp de disputa. Perquè dinamitzar la cultura no és només programar activitats: és teixir comunitat, cuidar els espais col·lectius i imaginar futurs on la vida a la muntanya sigui possible i plena. Quin paper té la cultura en la vida quotidiana del Pirineu? Com es dinamitzen els espais comunitaris en pobles petits, dispersos i en transformació? I què passa quan els projectes culturals xoquen amb les lògiques del turisme, la mercantilització o la falta de recursos? Al Pirineu, la cultura no és un “extra”: és una manera de sostenir vincles, memòries i pràctiques que donen sentit a la vida en comunitat. Des de festes populars fins a centres socials, des de projectes artístics fins a iniciatives de recuperació del patrimoni immaterial, la dinamització cultural es converteix en una força que crea resistència, cohesió i possibilitats de futur, Aquest treball s’ha realitzat en el marc d’un projecte de recerca titulat: “Resistencias rurales: crisis socio-ecológica, desarrollo territorial y futuros alternativos en los Pirineos” (RERURP), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación y el Programa FEDER. PID2021-125132NA-I00
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
oai:recercat.cat:2117/189543
Datos de investigación Sonido (Sound)

Aplicabilidad del código ASCE 7-16 para el diseño de edificaciones con aislamiento sísmico en Colombia

  • Piscal Arévalo, Carlos Mario
  • López Almansa, Francisco
El aislamiento de base es una técnica de protección sismorresistente para edificaciones, con amplio y exitoso uso a nivel mundial. En Colombia actualmente existen algunos edificios que incorporan esta técnica, los cuales fueron diseñados bajo los requisitos de la normativa americana vigentes en la época, como ASCE 7-10. Dicho documento ha sido recientemente actualizado a su versión 2016, con importantes cambios técnicos respecto a su predecesor. ASCE 7-16 incorpora resultados de las investigaciones más recientes en cuanto a aislamiento sísmico se refiere; en consecuencia, las futuras edificaciones que empleen esta técnica y que sean diseñadas y construidas en el país deberían seguir dicha regulación. Por todo lo anterior, en el presente trabajo se evidencia la necesidad de hacer un análisis de esta nueva estrategia de diseño (para edificaciones con aislamiento de base) y discutir su aplicabilidad en el país., Base isolation is a successful and worldwide used seismic protection technique for buildings. In Colombia there are some buildings that incorporate this technology; were designed by following the current American regulations, namely ASCE 7-10. This document has been recently updated to its 2016 version, with important changes. ASCE 7-16 incorporates the results of the most recent research; thus, apparently, future isolated buildings should follow this document. These considerations highlight the necessity of analyzing the prescriptions of ASCE 7-16 (regarding base isolation of buildings) and discussing its applicability to Colombia., Peer Reviewed, Postprint (published version)
idUS. Depósito de Investigación de la Universidad de Sevilla
oai:idus.us.es:11441/189704
Datos de investigación Set de datos (Dataset)

El Romancero tradicional de la campiña sevillana. Textos y archivos sonoros [Dataset]

  • Flores Moreno, Dolores
La metodología adoptada se basa en un exhaustivo trabajo de campo y encuestas directas realizadas a informantes de la zona, prioritariamente mujeres de avanzada edad, quienes han actuado como los últimos depositarios de este legado milenario. El corpus resultante se articula de forma sistemática en tres grandes bloques: romances tradicionales, romances de cordel (o pliegos sueltos) y un amplio cancionero. A través del análisis filológico de los textos recogidos, el estudio demuestra no sólo la rica pervivencia y la existencia de variantes literarias en el Valle del Guadalquivir, sino su conexión con el conjunto del romancero panhispánico. Si bien el objetivo prioritario de la investigación era la recopilación de los textos ante la inminente desaparición del acervo literario de transmisión oral, a lo largo de las encuestas también se recogieron los archivos sonoros correspondientes. Las grabaciones aportadas de viva voz por los informantes constituyen una valiosa colección testimonial de las manifestaciones literarias en su forma natural de cantos. Al presentar los romances como textos escritos para su estudio literario, se desvinculan del aspecto musical que les es propio y con el que se transmitían. En la actualidad, las innovaciones tecnológicas ofrecen una oportunidad, antes impensable, para acceder a las grabaciones originales: la era digital adquiere valor como herramienta aliada para recuperar los dos aspectos inseparables del romancero y cancionero de transmisión oral: el texto y la música. La digitalización e indexación de los archivos sonoros y sus transcripciones en plataformas académicas abiertas garantizan la preservación a largo plazo y la difusión internacional de este valioso patrimonio inmaterial, restituyendo de forma científica las voces de una realidad sociocultural que definió el ocio, el trabajo y los vínculos comunitarios andaluces durante siglos. Son voces dormidas, pero no olvidadas., El conjunto de archivos sonoros se presenta clasificado por localidades: Écija, La Campana, Cañada Rosal, La Luisiana, Fuentes de Andalucía, Lantejuela, Osuna, Marchena, La Puebla de Cazalla, Marchena, El Rubio, Herrera, Marinaleda, Osuna, Estepa, Badolatosa, Casariche y Martín de la Jara. El contenido de cada una de ellas se organiza en tres bloques: I. Romancero tradicional II. Romancero de cordel III. Cancionero
RISalud-ANDALUCIA. Repositorio Institucional de Salud de Andalucía
oai:repositoriosalud.es:10668/28472
Publicación Otros (Other)

Proceso respiratorio: Agudización de la EPOC_0

  • Lopez-Lopez C
  • Luque-Hernandez MJ
  • Gomez Parra S
AGUDIZACIÓN DE LA EPOC (AEPOC), La Agudización de la Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (AEPOC) se define según la GesEPOC 2021 como un “episodio de inestabilidad clínica en un paciente EPOC como consecuencia del agravamiento de la limitación espiratoria al flujo aéreo o del proceso inflamatorio subyacente y se caracteriza por un empeoramiento agudo de los síntomas respiratorios respecto de la situación basal del individuo”., Yes
RISalud-ANDALUCIA. Repositorio Institucional de Salud de Andalucía
oai:repositoriosalud.es:10668/22179
Publicación Otros (Other)

A phase II randomised trial of abiraterone acetate plus prednisone in combination with docetaxel or docetaxel plus prednisone after disease progression to abiraterone acetate plus prednisone in patients with metastatic castration-resistant prostate cancer: The ABIDO-SOGUG trial.

  • Climent, Miguel-A
  • Font, Albert
  • Duran, Ignacio
  • Puente, Javier
  • Mendez-Vidal, Maria-Jose
  • Saez, Maria-Isabel
  • Santander-Lobera, Carmen
  • Arranz-Arija, Jose-Angel
  • Gonzalez-del-Alba, Aranzazu
  • Sanchez-Hernandez, Alfredo
  • Juan-Fita, Maria-Jose
  • Esteban, Emilio
  • Alonso-Gordoa, Teresa
  • Mellado-Gonzalez, Begoña
  • Maroto, Pablo
  • Lazaro-Quintela, Martin
  • Cassinello-Espinosa, Javier
  • Perez-Valderrama, Begoña
  • Garcias, Carmen
  • Castellano, Daniel
We aimed to compare the efficacy and safety of maintaining or withdrawing abiraterone acetate plus prednisone (AAP) in patients with metastatic castration-resistant prostate cancer who had experienced cancer progression to this treatment and were beginning a docetaxel-based therapy. Phase II, randomised, open-label study conducted in patients with metastatic castration-resistant prostate cancer who were asymptomatic or mildly symptomatic. After open-label treatment with AAP, patients who had experienced cancer progression to AAP were randomised to 75 mg/m2 of docetaxel plus AAP or to receive 75 mg/m2 of docetaxel plus 10 mg of prednisone orally daily. The primary outcome was the radiographic progression-free survival rate at 12 months as evaluated by the investigators in all randomised patients. A total of 148 patients were included in open-label treatment with AAP, and of them, 94 patients were randomised to receive either docetaxel plus AAP (intervention group; n = 47) or docetaxel plus prednisone (control group; n = 47). The 12-month radiographic progression-free survival rates did not differ between the intervention group (34.9%; 95% CI 20.7-49.2) and the control group (33.9%; 95% CI 19.5-48.3). There were no significant differences in the time to radiographic progression and the overall survival between the intervention and control groups. Grade 3-5 neutropenia with the combination of docetaxel plus prednisone and AA was more frequent than with docetaxel plus prednisone (59.6% versus 27.7%). Our results indicate that the therapeutic strategy of maintaining AAP added to docetaxel in chemotherapy-naïve patients who have experienced cancer progression to AAP treatment should not be further evaluated and should be avoided in clinical practice., Si
RISalud-ANDALUCIA. Repositorio Institucional de Salud de Andalucía
oai:repositoriosalud.es:10668/16589
Publicación Otros (Other)

Circulating Tumor Cells and Biomarker Modulation with Olaratumab Monotherapy Followed by Olaratumab plus Doxorubicin: Phase Ib Study in Patients with Soft-Tissue Sarcoma.

  • Martin-Broto, Javier
  • Lopez-Pousa, Antonio
  • Brohl, Andrew-S
  • Van-Tine, Brian-A
  • Powers, Benjamin
  • Stacchiotti, Silvia
  • Blay, Jean-Yves
  • Hu, James-S
  • Oakley, Gerard-J
  • Wang, Hong
  • Szpurka, Anna-M
  • Levy, Donna-E
  • Mo, Gary
  • Ceccarelli, Matteo
  • Jones, Robin-L
This phase Ib study enumerated whole blood circulating tumor cells (CTC) and evaluated biomarkers in patients with potentially resectable soft-tissue sarcoma (STS) treated with olaratumab monotherapy (20 mg/kg) for one cycle followed by up to six cycles of olaratumab (20 mg/kg, cycles 1-2; 15 mg/kg, cycles 3-7) plus doxorubicin (75 mg/m2 on day 1). CTCs, platelet-derived growth factor receptors (PDGFR), and PDGF ligand expression in tumor tissue pre- and post-olaratumab monotherapy were evaluated. Antitumor activity, safety, pharmacokinetics, and PET/biomarker association with clinical outcome were assessed. Of 51 treated patients, 35, 43, and 37 were evaluable for CTC enumeration, PDGFRs, and PDGF ligand expression, respectively. An increase in CTCs at cycle 1 day 8 was observed, followed by a significant reduction by cycle 3 day 1 or 30-day follow-up. Decrease in CTC counts after olaratumab monotherapy was higher in patients with disease control than without disease control (57.9% vs. 31.2%). Baseline IHC expression was positive in most patients for PDGFRα [n = 31 (72.1%)] and PDGFRβ [n = 36 (83.7%)]. Similar rates were observed post-olaratumab monotherapy [PDGFRα, n = 30 (69.8%); PDGFRβ, n = 33 (76.7%)]. Eleven patients (29.7%) showed a 30% reduction by RT-PCR in PDGFRα at cycle 2. PDGFR expression and PET response showed no correlation with clinical outcome. Safety and pharmacokinetic profiles were consistent with previous reports. This study, the first to use a validated method for CTC detection, confirms that CTC enumeration in STS is feasible. However, no correlation was observed between PDGFRα expression and clinical outcome., Si
Buscador avanzado