Resultados totales (Incluyendo duplicados): 262
Encontrada(s) 27 página(s)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277
Sound. 1990

ANNA LIZARAN LLEGEIX PERE CALDERS

  • Calders, Pere
  • Lizaran, Anna
Forma part del fons Pere Calders

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/54277
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/54277
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277
PMID: https://ddd.uab.cat/record/54277
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/54277
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747
Sound. 1990

CARLES CANUT LLEGEIX JESÚS MONCADA

  • Calders, Pere
  • Moncada, Jesús
Forma part del fons Pere Calders, Els dos contes formen part del llibre El cafè de la granota

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/92747
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/92747
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747
PMID: https://ddd.uab.cat/record/92747
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/92747
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
Imagen (Image). 1990

PERROS DE PROTECCIÓN DE REBAÑO, GANADERÍA Y LOBOS EN LOS PICOS DE EUROPA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
12 fotografies, Según su aptitud funcional, existen dos tipos de razas de perros empleadas en ganadería, los perros carea y los de guarda de ganado. Los primeros guían el rebaño, según las órdenes del pastor en el pastoreo diario, mientras que los mastines lo acompañan, vigilan y protegen de alimañas (zorros, lobos, osos, jabalíes,...) y de ladrones. Su función primera es evitar el acercamiento al rebaño de "desconocidos", mediante la disuasión, con sus ladridos de aviso y su presencia. La segunda la interposición entre el peligro y el rebaño. Y la tercera, si sigue la causa, la defensa del ganado. Su denominación actual internacional es Livestock Guarding Dogs/LGD. En la Península Ibérica, los mastines han sido usados históricamente como perros LGD, de los rebaños de ganado ovino y caprino y también para guarda de fincas rústicas. Aunque aparecen tipos raciales no reconocidos oficialmente como razas, estos molosoides estaban repartidos también por toda la cuenca septentrional del Mediterráneo, llegando por el norte, hasta el sur de Polonia y hacia el este, por Anatolia, el Cáucaso, Irán, Afganistán, Pakistán, India, Asia Central, hasta el Tíbet y Mongolia. En el extremo norte de Eurasia, otras razas y tipos de perros, de morfología lupoide realizan también esta función de protección de rebaños, en los pueblos indígenas ganaderos que allí habitan. En Europa, estas razas han recuperado actualmente sus censos, después de años de declive, por hacer hoy compatible y sostenible, la ganadería extensiva con la gestión de especies depredadoras. Su uso se ha fomentado en otras áreas, translocándolos a regiones ganaderas donde estas razas, ni se conocían, ni se utilizaban, pero que necesitan de la protección de estos perros: Escandinavia, América del sur y del norte, Altos del Golán, Namibia, India y Australia, principalmente. Autores como Coppinger R. y Coppinger L. han implementado este proyecto, principalmente en América del Norte (https://guarddogblog.wordpress.com/tag/ray-coppinger/). En Europa, han documentado estas razas autores españoles a nivel local (https://fundacionosopardo.org/, Doadrio) y en el ámbito europeo (Rigg R., Landry J.-M., Bobbé S., http://www.lcie.org/). https://www.kora.ch/malme/05_library/5_1_publications/R/Rigg_2001_Livestock_guarding_dogs_their_current_use_world_wide.pdf). Una revisión de otra raza ibérica y pirenaica, pero reconocida oficialmente como francesa, el Perro de Montaña de los Pirineos (PMP) está disponible en: https://achv.wordpress.com/2010/01/05/el-muntanya-dels-pirineus-una-raca-amb-molta-historia-ii/. El comportamiento específico de los LGD respecto al ganado se basa en tres factores: fiabilidad (ausencia de comportamiento predador), atención (al ganado) y protección (capacidad de reacción frente a desviaciones de la rutina). El procedimiento tradicional que se sigue, se basa en el uso de perros que han sido empleados durante siglos como LGD y a los que se realiza (de forma natural) un imprinting/impronta a muy temprana edad con el ganado. Socializado de cachorro en el corral (ha de nacer dentro del mismo, en una corralina apartada), en medio de las ovejas y sus corderos, el imprinting hace que el cachorro considere a las ovejas sus congéneres (recordad aquella foto de Konrad Lorenz bañándose, seguido por unos pollos de oca, porque se pensaban que él era su madre...). Así, puede llevarse a cabo una ganadería más extensiva, sin vigilancia in situ del pastor, que solo ha de subir a la montaña algunos días de la semana, para llevar comida al LGD. Hay que tener en cuenta, que a las ovejas les gusta el pienso de perro y hay que pensar en la posibilidad de un comedero excluidor, si la cantidad de alimentación es para toda la semana. Por lo que respecta a su enemigo el lobo, según MASSIP I GIBERT (2011. El llop i els humans. Passat i present a Catalunya. Arola. Tarragona), existen distintos tipos de trampas (estructuras, utensilios,...) para atrapar lobos. Se presenta este pastoreo sin pastor, con mastines y el chorco de lobos del valle de Valdeón (León), en los Picos de Europa (España)., Existeixen dos tipus de races de gos utilitzades per la ramaderia, els d'atura i els de ramat. Els primers són pastors i els segons, protectors-dissuasors de depredadors. La seva denominació actual internacional és Livestock Guarding Dogs/LGD. A la Península Ibèrica, els mastins han estat utilitzats tradicionalment com a LGD, pels ramats d'oví-cabrum i per a protecció de finques. La distribució mundial de LGD s'estén per la conca nord de la Mediterrània, fins a Polònia i cap a l'est, des de Anatòlia i el Caucas, en una franja transversal ascendent, fins el Tíbet i Mongòlia. Alhora que a Europa, les poblacions d'aquestes races s'han recuperat, en altres zones com Amèrica s'han estès, pel foment del seu ús. Pel que fa al seu enemic el llop, segons MASSIP I GIBERT (2011. El llop i els humans. Passat i present a Catalunya. Arola. Tarragona), existeixen diferents tipus de trampes (estructures, estris,...) para atrapar llops. Es presenta aquest tipus de pastura sense pastor, amb mastins i el chorco de llops de la vall de Valdeón (León), als Picos de Europa (España).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
PMID: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
Imagen (Image). 1990

ARQUITECTURA GANADERA TRADICIONAL : LA CABAÑA PASIEGA Y LOS INVERNALES (CANTABRIA, ASTURIAS)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Els camperols i ramaders de la serralada Cantàbrica (España) han construït diferents tipus d'habitacions rurals: pallazas gallegues i asturianes, caserías asturianes, invernals montanyesos, cabanes pasiegues i caserius bascs, edificacions que poden ser permanents o temporals, asociades aleshores a les pastures de la zona i a una trasterminancia anyal. Les principals cultures ramaderes (vaqueiros de alzada i pasiegos), viuen en brañas al sud d'Asturies i en cabanes pasiegues de la vall de Pas, que són habitacions temporals. Els invernals de la Montaña tenen una estructura similar a les cabanes pasiegues, que alhora s'assemblen molt a les bordes del Pirineu. Són construccions senzilles, de pedra, fusta i lloses de pedra o teules, de 2 plantes, amb una distribució clàssica: el bestiar a baix i el fenc i la habitació a dalt. Fuentes: GARCÍA LOMAS G. A. 1986. Los pasiegos. Ed. de Librería Estudio. Santander. ATIENZA J. G. 1985. Guía de los pueblos malditos españoles. Ariel. Barcelona. PERICOT GARCÍA L. et al. 1945. Las razas humanas. Vol. II. Instituto Gallach. Barcelona. Es presenten les construccions ramaderes anomenades cabañas pasiegas i invernales. $a Los campesinos y ganaderos de la cordillera Cantábrica (España) han construido distintos tipos de habitaciones rurales: pallazas gallegas y asturianas, caserías asturianas, invernales montañeses, cabañas pasiegas y caseríos vascos, edificaciones que pueden ser permanentes o temporales, asociadas entonces a los pastos circundantes y una trasterminancia anual. Las principales culturas ganaderas (vaqueiros de alzada y pasiegos), viven en brañas en el sur de Asturias y en cabañas pasiegas del valle de Pas, que son habitaciones temporales. Los invernales de la Montaña tienen una estructura similar a las cabañas pasiegas, que se asemejan mucho a las bordas del Pirineo. Son construcciones sencillas, de piedra, madera y lajas de lastra o tejas, de 2 plantas, con una distribución clásica: el ganado abajo y arriba el heno y la habitación. Fuentes: GARCÍA LOMAS G. A. 1986. Los pasiegos. Ed. de Librería Estudio. Santander. ATIENZA J. G. 1985. Guía de los pueblos malditos españoles. Ariel. Barcelona. PERICOT GARCÍA L. et al. 1945. Las razas humanas. Vol. II. Instituto Gallach. Barcelona. Se presentan las construcciones ganaderas denominadas cabañas pasiegas e invernales. 520 3_

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203381
Imagen (Image). 1988

EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES AL JACIMENT YÀMANA TÚNEL VII (TERRA DEL FOC, ARGENTINA)

  • Estévez Escalera, Jordi
Excavacions etnoarqueològiques al jaciment yàmana Túnel VII (Terra del Foc) dirigides per Assumpció Vila i Jordi Estévez. Es van realitzar durant el període 1988-1993 enmarcades dins del projecte de col·laboració catalano-argentí CSIC-UAB-CADIC

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/203381
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203381
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/203381
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203381
PMID: https://ddd.uab.cat/record/203381
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203381
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/203381
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:203381

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:231536
Imagen (Image). 1988

MAULETS

  • Maulets
  • Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
Recull d'adhesius de l'organització política juvenil Maulets. Adhesius provinents de donacions diverses

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/231536
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:231536
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/231536
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:231536
PMID: https://ddd.uab.cat/record/231536
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:231536
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/231536
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:231536

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233301
Imagen (Image). 1988

CRONOLOGÍA DENTARIA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
27 fotografies, Tradicionalmente, en los mercados de ganados, el reconocimiento in vivo del animal por el comprador, principalmente de su edad, de su estado de carnes y de sus posibles defectos, ha sido la base del trato en la compra-venta de un animal para vida o sacrificio. La valoración de las formas, los tientos (nivel de engrasamiento) o palpeos y el ver y aforar (con la mirada), permitían apreciar la calidad de los animales y su valor económico, para cerrar el trato (Sanz Egaña, 1948). De ahí la importancia de este saber, por parte de ganaderos, tratantes y veterinarios. Se presentan reconocidas a diferentes edades cronológicas, distintas especies de animales domésticos., Es presenten reconegudes a diferents edats cronològiques, diverses espècies d'animals domèstics.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/233301
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233301
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/233301
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233301
PMID: https://ddd.uab.cat/record/233301
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233301
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/233301
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233301

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233363
Imagen (Image). 1988

IDENTIFICACIÓN ANIMAL

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
77 fotografías, Históricamente, el objetivo de la identificación animal ha sido el reconocimiento de la propiedad de los animales. Sea por los caracteres naturales (capas, cornamentas, defectos, ...), que permiten realizar una reseña completa del animal o por métodos artificiales (muescas, crotales, tatuajes, microchips, ...) que le son aplicados, reconoce individualmente y colectivamante los animales y consecuentemente su propiedad. Actualmente facilitan el control y la trazabilidad de los animales en las explotaciones ganaderas y directa e indirectamente, en toda la cadena alimentaria. Hoy en día, mediante la identificación por microchips se está llegando al manejo informatizado en las granjas, en la llamada Ganadería de Precisión. Se presentan distintos sistemas tradicionales y actuales de identificación animal., Es presenten diferents sistemes tradicionals i actuals d'identificació animal.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/233363
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233363
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/233363
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233363
PMID: https://ddd.uab.cat/record/233363
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233363
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/233363
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233363

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233366
Imagen (Image). 1988

RAZAS PORCINAS

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
56 fotografías, Animal de gran carga simbólica, el cerdo es el único animal que ha sido criado estrictamente para su consumo. La tradicional matanza del cerdo proveía de carne a las familias durante todo el año. Excepto por precepto religioso para musulmanes y judíos, la carne de cerdo es una de las más producidas y consumidas en el mundo, junto con la de pollo. La mejora genética en porcino ha sido espectacular: los incrementos de prolificidad, GMD, IC y % RC han sido determinantes en la gran difusión de esta producción animal. Además de las carnes y los despojos frescos de consumo directo, las posibilidades de elaboración de productos adobados, curados, ahumados, cocidos y cocinados proporcionan una amplísima variedad de productos, que tradicionales y de origen artesanal, son de una calidad excepcional. Se presentan distintas razas de cerdos, antiguas y actuales y sus híbridos comerciales., Es presenten diferents races de porcs, antigues i actuals, i els seu híbrids comercials.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/233366
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233366
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/233366
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233366
PMID: https://ddd.uab.cat/record/233366
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233366
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/233366
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233366

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233393
Imagen (Image). 1988

REPRODUCCIÓN

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
6 fotografías, La reproducción es el principal objetivo fisiológico en Producción Animal, ya que dará lugar al parto y al ordeño de la hembra lactante y a la cría de los animales obtenidos para engorde y producción de carne. Un manejo adecuado disminuirá las patologías asociadas en esta delicada fase. Se presentan animales con síntomas de parto y con enfermedades asociadas a la reproducción., Es presenten animals amb símptomes de part i amb malalties lligades a la reproducció.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/233393
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233393
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/233393
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233393
PMID: https://ddd.uab.cat/record/233393
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233393
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/233393
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233393

Buscador avanzado