Resultados totales (Incluyendo duplicados): 5781
Encontrada(s) 579 página(s)
Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/69928
Sound. 2024

EL PODCAST DE SANCHO EL SABIO. 1. KAPITULUA: SÍMBOLOS VASCOS

En este primer episodio, Santiago de Pablo y Virginia López de Maturana hablan sobre símbolos vascos. Descubriremos cuáles son los más importantes, su historia y la importancia que tienen para nuestra cultura. Además, conoceremos el origen del lauburu con Isabel Mellén y los fondos que atesora la Fundación Sancho el Sabio sobre el rock radical vasco con Ander Gondra. Gracias a Jabi Soto nos adentraremos en el fascinante mundo de los orígenes de la fotografía. ¡Descubre estos temas y mucho más en este primer episodio de El Podcast de Sancho el Sabio!

Proyecto: //
DOI: http://hdl.handle.net/10357/69928
Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/69928
HANDLE: http://hdl.handle.net/10357/69928
Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/69928
PMID: http://hdl.handle.net/10357/69928
Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/69928
Ver en: http://hdl.handle.net/10357/69928
Memoria Digital Vasca = Euskal Memoria Digitala
oai:www.memoriadigitalvasca.eus:10357/69928

Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/316522
Sound. 2014

INVESTIGANDO HÁBITATS Y ESPECIES MARINOS: EL CASO DE LAS COMUNIDADES ENDOBENTÓNICAS DE FONDOS BLANDOS DEL BANCO DE GALICIA Y EL CAÑÓN DE AVILÉS

  • Lourido-Soto, A. (Antía)
  • Parra-Descalzo, S. (Santiago)
  • Sánchez-Delgado, F. (Francisco)
  • Serrano, A. (Alberto)
Poster XVIII SIEBM, Durante 2010 y 2011 se llevaron a cabo varias campañas multidisciplinares en el Cañón de Avilés y el banco de Galicia para estudiar sus hábitats y especies bajo el proyecto LIFE+ INDEMARES. Concretamente, este trabajo se centró en la macrofauna endobentónica de fondos blandos de esta montaña submarina y del complejo de cañones. Se realizaron muestreos cuantitativos de la macroinfauna bentónica con una draga box corer, tras confirmar la presencia de tipos sedimentarios blandos en las estaciones seleccionadas. Con esta draga de fango se obtuvieron muestras para el estudio faunístico y para el estudio granulométrico. El programa de muestreo en el banco de Galicia comprendió un total de 28 estaciones, entre 683 y 2274 m, mientras que en el Cañón de Avilés se muestrearon un total de 57 estaciones entre 83 y 1881 m. Los resultados de los diferentes análisis granulométricos revelaron que los sedimentos del banco de Galicia están compuestos principalmente por arenas medias con bajo contenido orgánico, en tanto que en el Cañón de Avilés el tamaño de grano decreció con la profundidad, desde arenas muy gruesas hasta fango. A nivel faunístico, en el banco de Galicia se observaron menores valores de abundancia y de diversidad (abundancia media por estación: 554 ind/m2, rango: 67-1478 ind/m2; 182 especies, rango: 6-49 especies; diversidad: 2.5-5.1) que en el Cañón de Avilés (abundancia media por estación: 994 ind/m2, rango: 544-2811 ind/m2; 505 especies, rango: 29-81 especies; diversidad: 4.5-5.8). Los poliquetos fueron el grupo faunístico dominante en ambas zonas, tanto en abundancia como en número de especies. Concretamente en el banco de Galicia los poliquetos fueron seguidos en abundancia por los moluscos, equinodermos, crustáceos y el grupo Otros, mientras que en el cañón de Avilés a los poliquetos le siguieron los crustáceos, moluscos, equinodermos, y el grupo Otros. Once familias registraron más del 50% de los individuos en la montaña submarina: los poliquetos Spionidae, Syllidae, Ampharetidae, Poecilochaetidae, Cirratulidae, Paraonidae, Glyceridae y Sabeliidae, los bivalvos Limopsidae y Thyasiridae, y las ofiuras Ophiacanthidae. En el cañón de Avilés fueron trece las familias que alcanzaron más del 50% de dominancia: los poliquetos Spionidae, Paraonidae, Ampharetidae, Sabellidae, Capitellidae, Syllidae, Maldanidae, Onuphidae y Cirratulidae, los bivalvos Bivalvia spp. y Thyasiridae, los nermetinos, y los equinoideos. A nivel específico, las especies más abundantes del banco de Galicia fueron los poliquetos Aurospio dibranchiata, Poecilochaetus sp., Glycera lapidum y Palposyllis prosostoma, junto con los bivalvos Limopsis cristata y Thyasira succisa, mientras que en el cañón de Avilés las especies dominantes fueron los poliquetos Pterolysippe vanelli y Levinsenia flava, los nemertinos, los bivalvos (Bivalvia indet.), los equinoideos (Echinoidea indet.) y el sipuncúlido Onchnesoma steenstrupii steenstrupii. A nivel de comunidades, en el Banco de Galicia los análisis multivariantes distinguieron claramente las estaciones más someras de arenas medias, de las estaciones más profundas de arenas finas, siendo la profundidad, el contenido en fango y el tamaño medio de grano los principales factores que estructuraron las comunidades bentónicas asentadas. En el Cañón de Avilés se determinaron también varios grupos de estaciones en las que se distinguían las estaciones someras con altos contenidos en arenas gruesas, las estaciones de profundidad intermedia con altos contenidos en arenas finas, y las estaciones profundas con las granulometrías más finas, siendo la profundidad, el contenido en arena fina y el contenido en fango los factores estructurantes más importantes.

Proyecto: //
DOI: http://hdl.handle.net/10508/2670, http://hdl.handle.net/10261/316522
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/316522
HANDLE: http://hdl.handle.net/10508/2670, http://hdl.handle.net/10261/316522
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/316522
PMID: http://hdl.handle.net/10508/2670, http://hdl.handle.net/10261/316522
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/316522
Ver en: http://hdl.handle.net/10508/2670, http://hdl.handle.net/10261/316522
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/316522

Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/327618
Sound. 2014

ENTREVISTA ESPAÑOLES EN LA MAR

  • Riveiro, Isabel
Situación del stock de la sardina

Proyecto: //
DOI: http://hdl.handle.net/10508/2082, http://hdl.handle.net/10261/327618
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/327618
HANDLE: http://hdl.handle.net/10508/2082, http://hdl.handle.net/10261/327618
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/327618
PMID: http://hdl.handle.net/10508/2082, http://hdl.handle.net/10261/327618
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/327618
Ver en: http://hdl.handle.net/10508/2082, http://hdl.handle.net/10261/327618
Digital.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
oai:digital.csic.es:10261/327618

DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18552
Imagen (Image). 2020

URKUND, SISTEMA ANTIPLAGI

  • Universitat de Girona. Biblioteca
Aquesta és una versió anterior substituïda per la infografia 'Ouriginal, detecció de plagi' de 2021, disponible a http://hdl.handle.net/10256/19958, Infografia que explica el funcionament general d'Urkund, el sistema antiplagi que s'utilitza a la Universitat de Girona fins al 2020. A partir de 2021 el sistema per detectar casos de plagi és 'Ouriginal', fruit de la fusió d’Urkund i Plagscan

Proyecto: //
DOI: http://hdl.handle.net/10256/18552
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18552
HANDLE: http://hdl.handle.net/10256/18552
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18552
PMID: http://hdl.handle.net/10256/18552
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18552
Ver en: http://hdl.handle.net/10256/18552
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18552

DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18555
Imagen (Image). 2020

LA PUBLICACIÓ EN OBERT A LA UDG. QUINS BENEFICIS APORTA?

  • Universitat de Girona. Biblioteca
Infografia que mostra la publicació en accés obert a la Universitat de Girona i els beneficis que aporta. Les diferents representacions gràfiques de les dades mostren: el número de documents de recerca oberts i embargats dipositats al DUGiDocs, els documents per tipologies, els documents publicats al DUGiDocs per any i l'evolució de la publicació en obert al repositori de la UdG des de l'any 2011 al 2019

Proyecto: //
DOI: http://hdl.handle.net/10256/18555
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18555
HANDLE: http://hdl.handle.net/10256/18555
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18555
PMID: http://hdl.handle.net/10256/18555
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18555
Ver en: http://hdl.handle.net/10256/18555
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18555

DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18556
Imagen (Image). 2020

L'ESTAT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA SEGONS L'OBSERVATORI DE L'ACCÉS OBERT

  • Universitat de Girona. Biblioteca
Infografia que mostra l'estat de la Universitat de Girona segons l'Observatori de l'Accés Obert. A través de representacions gràfiques es visualitza el tipus de via de publicació en accés obert per any i la seva evolució en tant per cent des de l'any 2011 al 2019

Proyecto: //
DOI: http://hdl.handle.net/10256/18556
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18556
HANDLE: http://hdl.handle.net/10256/18556
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18556
PMID: http://hdl.handle.net/10256/18556
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18556
Ver en: http://hdl.handle.net/10256/18556
DUGiDocs – Universitat de Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/18556

Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8761
Imagen (Image). 2014

XI REUNIÓN BIBLIOTECARIOS DE LA RED DE BIBLIOTECAS DEL INSTITUTO CERVANTES CELEBRADA DEL 22 AL 26 DE OCTUBRE DE 2012 EN MADRID

  • Instituto Cervantes;
Plano general. Imagen de grupo del personal de las bibliotecas del Instituto Cervantes en el mundo en la XI Reunión Bibliotecarios de la Red de Bibliotecas del Instituto Cervantes celebrada del 22 al 26 de octubre de 2012 en el Instituto Cervantes de Madrid.

Proyecto: //
DOI: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8761
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8761
HANDLE: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8761
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8761
PMID: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8761
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8761
Ver en: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8761
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8761

Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8763
Imagen (Image). 2014

EL INSTITUTO CERVANTES DE MADRID Y MÉXICO FIRMAN CONVENIO DE COOPERACIÓN CULTURAL

  • Embajada de México en Madrid;
El Instituto Cervantes de Madrid y México firman convenio de cooperación cultural. En plano medio, de pie, Patricia Espinosa, secretaria de Relaciones Exteriores de México; y José Manuel García-Margallo, ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación en el Palacio de Santa Cruz, al momento de la entrega del documento alegórico al convenio por el que España y México, acuerdan el uso recíproco de sus sedes en todo el mundo y abren nuevas vías para promocionar juntas el español.

Proyecto: //
DOI: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8763
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8763
HANDLE: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8763
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8763
PMID: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8763
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8763
Ver en: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8763
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8763

Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8764
Imagen (Image). 2014

EL INSTITUTO CERVANTES DE MADRID Y MÉXICO FIRMAN CONVENIO DE COOPERACIÓN CULTURAL

  • Embajada de México en Madrid;
El Instituto Cervantes de Madrid y México firman convenio de cooperación cultural. En plano medio, de izquierda a derecha, en el atril, Patricia Espinosa, secretaria de Relaciones Exteriores de México; y José Manuel García-Margallo y Marfil, ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación en el Palacio de Santa Cruz, al momento de declarar sus pareceres sobre el convenio por el que España y México, acordaron el uso recíproco de sus sedes en todo el mundo y abren nuevas vías para promocionar juntas el español.

Proyecto: //
DOI: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8764
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8764
HANDLE: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8764
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8764
PMID: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8764
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8764
Ver en: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8764
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8764

Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8765
Imagen (Image). 2014

EL INSTITUTO CERVANTES DE MADRID Y MÉXICO FIRMAN CONVENIO DE COOPERACIÓN CULTURAL

  • Embajada de México en Madrid;
El Instituto Cervantes de Madrid y México firman convenio de cooperación cultural. En plano medio, sentados en la mesa, de izquierda a derecha, Patricia Espinosa, secretaria de Relaciones Exteriores de México; y José Manuel García-Margallo y Marfil, ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación, al momento de firmar el convenio por el que España y México acuerdan el uso recíproco de sus sedes en todo el mundo y abren nuevas vías para promocionar juntas el español.

Proyecto: //
DOI: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8765
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8765
HANDLE: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8765
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8765
PMID: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8765
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8765
Ver en: http://cdm21068.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/prensa1/id/8765
Colecciones Digitales del Instituto Cervantes
oai:cdm21068.contentdm.oclc.org:prensa1/8765

Buscador avanzado