BUSCADOR RECOLECTA

Plano general del Marqués de Tamarón, director del Instituto Cervantes, en la toma de posesión del cargo. Detrás, de izquierda a derecha: Abel Matutes, ministro de Asuntos Exteriores; Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, ministra de Educación y Cultura; y Fernando Villalonga Campos, secretario de Estado para la Cooperación Internacional y para Iberoamérica y presidente del Consejo de Administración del Instituto Cervantes.

Plano general del Marqués de Tamarón, director del Instituto Cervantes, en la toma de posesión del cargo. Detrás, de izquierda a derecha: Abel Matutes, ministro de Asuntos Exteriores; Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, ministra de Educación y Cultura; y Fernando Villalonga Campos, secretario de Estado para la Cooperación Internacional y para Iberoamérica y presidente del Consejo de Administración del Instituto Cervantes; Miguel Ángel Cortés Martín, secretario de Estado de Cultura y vicepresidente del Consejo de Administración del Instituto Cervantes; Bartolomé González Jiménez, alcalde de Alcalá de Henares; Ignacio González González, subsecretario del Ministerio de Cultura, Educación y Deportes; Alfredo Timermans del Olmo, subdirector del Gabinete del presidente del Gobierno; y Nicolás Sánchez de Albornoz, exdirector del Instituto Cervantes.

Plano medio, de izquierda a derecha, Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín, exdirector del Instituto Cervantes, y el Marqués de Tamarón, director del Instituto Cervantes, en el acto de la toma de posesión del cargo.

Plano general de Alicia de Larrocha, pianista, durante el recital de piano en la inauguración del Instituto Cervantes de Chicago.

Durant la primavera del 96, la segona expedició de la Universitat de Girona al Sàhara occidental passa per Tindouf i arriba a Rabuni, el centre de protocol i rebuda de la República Àrab Saharaui Democràtica. Els components d'aquesta expedició tenen la intenció de recòrrer el territori que actualment controla el Front Polisario i inventariar-ne les possibles àrees de valor arqueològic. El govern de la RASD va proposar a la Universitat de Girona desenvolupar el futur Museu Nacional del Poble Saharaui, 250.mp4 250.mp4\n250.mp3

Treball del grup de recerca del desenvolupament del Col·legi Universitari de Girona (Univesitat Autònoma de Barcelona. Departament de ciències de l'educació), Guió: J.Jubert Gruart; Col·laboració muntatge: M.Domingo; Editor: A.Lozano Pujol, Tercer capítol del "Primer any de vida" sobre les funcions motrius dels infants d'1 a 13 mesos: desenvolupament del to muscular passiu, actituds posturals, equilibri, reptació i marxa, 1292.mp4 1292.mp3

Treball del grup de recerca del desenvolupament del Col·legi Universitari de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de l'educació), Director: J. Jubert Gruart; Guió: J. Navarra; Selecció imatge: M. Domingo, Veu en off: J. Navarra; Muntatge VTR: A. Lozano; Realitzador: A. Lozano, Treball realitzat amb un ajut de la C.I.R.I.T Generalitat de Catalunya, Document audiovisual que conté un reportatge sobre el desenvolupament dels infants en el seu primer any de vida. Correspon a un capítol de la sèrie "Primer any de vida" sobre la neuropsicologia del desenvolupament del pensament practico-manipulatiu amb l'anàlisi de prerrequisits i l'avaluació de components en una mostra de població de 6 a 13 mesos, 5999.mp4 5999.mp3

Aquest treball ha estat realitzat pels equips tècnics de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica CIRIT-Departament de la Presidència, Setè capítol del "Primer any de vida" sobre les relacions materno-filials que cada infant té oportunitat d'establir a partir del moment del seu naixement. El tema central del vídeo es centra en les interrelacions adults-nadons, en la interacció entre el fill d'humans i els adults que en tinguin cura. Així, segons qui cuidi el nadó, la pròpia mare biològica, una altra femella, un mascle adult o jove, o un animal en resultarà un adult diferent. Els nadons que han precisat dels conreus maternals en fer-se adults son diferents dels nadons institucionals que no han estat encunyats per ningú. Així, el comportament dels nadons en fer-se adults serà diferent segons el procés de socialització (els estímuls desencadenadors, la encunyació i la interrrelació amb la mare), éssent l'encunyació o el lligam d'una mare amb el seu fill el primer i més fonamental punt de partida, 6000.mp4

Reconocimiento de Doctor Honoris Causa por la Universidad Nacional de San Martín - Perú